He llegit la seva primera novel·la, Belfondo què, sense assemblar-se de res a Mare i filla, ni en la temàtica ni en l'estil, és una obra molt interessant i especial, és una metàfora de la vida molt curiosa i molt ben trobada, sobretot tenint en compte que l'autora tenia només vint-i-dos anys en escriure-la.
Després, la meva llibretera em va recomanar el XVII Premi Llibreter 2016 que també va estar Premi Documenta 2015. Es titula Germà de gel d'Alicia KOPF, que és el nom artístic de la gironina Imma Ávalos.
Ha estat una sorpresa molt i molt agradable. L'autora és molt jove, és artista i sobretot es dedica a fer exposicions d'art, però també escriu i aquest llibre no és una novel·la, ni tampoc un assaig, ni notes autobiogràfiques... és una barreja de les tres coses, o potser més.
El tema en comú és el blanc, el fred, el gel... però tant hi apareix el relat de les blanques expedicions als pols, com la fredor de certes relacions familiars, com el glaç d'algunes emocions que ens toca viure, com la gelor en prendre decisions i crèixer, com la freda indiferència dels altres vers tu, com la dificultat de crear i de convèncer, com el desglaç de certes relacions amoroses, com els viatges al nord ... la vida?
Aquesta jova té molt a dir!
Núria Reichardt
Agost del 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada