El primer llibre que he llegit en el mes de juny ha estat La memòria de les formigues de la Iolanda BATLLE PRATS, un llibre senzill i poètic que m'ha deixat una mica descol·locada, potser perquè m'agradava el que m'explicava i el que em feia sentir, però alhora no acabava de connectar, segurament per un tema generacional, ja que la protagonista, al igual que l'autora, són trentanyeres i ja han viscut coses que jo a la seva edat no feia o no de la mateixa manera. En fi, així és la vida, i contents de ser-hi!
I el segon llibre que he llegit el tenia a la meva tauleta de nit esperant-me des de feia quasi bé dos anys, i no m'acabava de decidir. Era El trastorn de Portnoy de l'escriptor nord-americà i premi Príncep d'Astúries 2012, en Philip ROTH.
Almenys m'he llegit set o vuit novel·les d'en Philip Roth, un escriptor que respecto molt, però El trastorn de Portnoy del 1969 (la seva quarta) és de les que em fan gaudir i riure amb la seva ferotge auto-crítica dels jueus i la seva visió obsessiva i sarcàstica del sexe.
Almenys m'he llegit set o vuit novel·les d'en Philip Roth, un escriptor que respecto molt, però El trastorn de Portnoy del 1969 (la seva quarta) és de les que em fan gaudir i riure amb la seva ferotge auto-crítica dels jueus i la seva visió obsessiva i sarcàstica del sexe.
Núria reichardt
Juny del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada