2.5.25

Abril del 2025

Què interessant ha estat la lectura de Los nombres de Feliza del colombià Juan Gabriel VÁSQUEZ. A aquest autor ja li havia llegit Los informantes ja fa uns anys. Molt bona, també.

Aquesta novel·la és una magnífica ficció sobre la vida real de l'escultora Feliza BURZSTYN, filla d'uns jueus polacs expatriats a Colòmbia. L'autor ho narra des del present, havent conegut al seu vidu, Pablo LEYVA qui, al mateix temps li narra el passat des del seu present amb ella. 

Molt interessant tots els canvis de temps i de punts de vista, barreja de ficció i autoficció, així com l'esperit lliure d'aquesta artista que va haver de lluitar contra totes les convencions socials i polítiques del seu temps.

Un dels personatges del llibre és el Premi Nobel Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ.


Curiosament, també va d'expatriats la novel·la triada al Club de lectura Entre Llibres, de la xilena Isabel ALLENDE, a qui feia anys i panys que no llegia.

Largo pétalo de mar és el títol del llibre, pres de la manera com Pablo NERUDA, també Premi Nobel i també personatge en aquesta novel·la, anomenava a Xile.

També el llibre és una ficció sobre fets reals, la història d'uns catalans que s'expatriaren a França fugint de la derrota de la Guerra Civil espanyola i que tingueren la sort, entre tanta desgràcia, de ser escollits pel futur Premi Nobel i en aquell moment embaixador xilè a París, per poder fugir de la França ocupada en el vaixell WINIPEG.

Quan anys més tard el general Pinoxet i el seu cop d'estat acabin amb el govern de Salvador Allende, la família protagonista de la història haurà d'exiliar-se de nou, aquesta vegada a Venezuela.


Ja el vaig llegir el 2014, però aquest any, centenari del naixement de la catalana Ana María MATUTE, m'he rellegit Primera memoria, premi Nadal el 1947.

"Sobre Primera memoria planea el desasosiego de la adolescencia, una asfixia que Ana María Matute (Barcelona, 1925) ha hecho protagonista de muchas de sus obras. La lucha terrible de esa etapa entre el final de la infancia y la edad adulta ha centrado títulos capitales de su producción, como Los Abel (mención especial del jurado del Premio Nadal de Novela en 1947), Luciérnagas (1949), Algunos muchachos (1964) y Paraíso inhabitado (2008), aunque acaso en ninguna obra como en esta, merecedora del Premio Nadal de Novela en 1959, consigue que esa lucha se convierta en una perfecta y melancólica elegía de la perversión de la inocencia".

Primera memoria és el primer títol de la trilogia Los mercaderes. Els altres són Los soldados lloran de noche i La trampa.


Feia mesos que no em llegia un llibre de Llegint el món i aquest mes he triat Kairós per les recomanacions de Pei SERRANO. És una novel·la de l'alemanya Jenny ERFENBECK i m'ha agradat.

M'ha interessat molt el paral·lelisme entre la història gran i la història petita; és a dir, entre el règim de la RDA i la reunificació d'Alemanya i la peculiar història d'amor entre els dos protagonistes.

L'autora narra molt bé el rentat de cervell del comunisme, així com la la menjada de coco de l'home gran vers la jove. I també m'agraden molt les explicacions dels passats dels personatges i de les seves famílies, la manera com cadascú es va haver d'espavilar i adaptar a les noves circumstàncies.

Al final se'm feia repetitiu i pensava a veure si cau el mur d'una vegada i aquest animal de Hans desapareix de la vida de la Katherina.

És curiós que en la meva joventut vam viure en directe per televisió la caiguda del mur de Berlín i com de diferent ho he vist amb la lectura d'aquest llibre quan l'autora ens narra com es quedaren d'enganyats i convertits en pàries aquells que no van fugir a occident.









30.3.25

Març del 2025

La major part del meu temps de lectura del mes de març ha estat dedicat a acabar el llarguíssim llibre del David UCLÉS sobre la terrible guerra civil española, La península de las casas vacías, que el vaig començar el febrer però que requereix temps i atenció.





Entremig m'he entretingut amb altres lectures:

Tenia molta curiositat en el fenòmen editorial de la saga de la família Blackwater del nord-americà Michael McDOWELL i en arribar a La Guarda el primer número, La riada, el vaig adquirir.
 

En fi,; llegit.


En canvi, en el llibre triat pel Club de lectura Entre llibres no havia cregut gaire i l'he gaudit molt. És Francesca de Barcelona, una novel·la històrica ambientada en l'època medieval, de la barcelonina Laia PERARNAU.

Ha estat molt interessant, especialment quant els costums de l'època relacionats amb la medicina.



Ha estat un orgull per a mi llegir en primícia l'última novel·la de la mataronina Care SANTOS. Com a lectora 0 he llegit El amor que pasa, el llibre sobre l'idil·li dels seus pares que no ha pogut escriure fins després de la mort de la seva mare.

La història de la novel·la és ben bonica i, encara que original, a mi no m'ha sorprès perquè l'havia sentit explicar a l'autora -ara un tros, ara un altre-més d'una vegada. Però sí que m'ha tingut agafada la manera com està narrat i imaginar el que vindria o endevinar la postura de la narradora. 

També he trobat original quan la narradora inventa i dialoga amb personatges morts que mai ha conegut en vida i quan interpel·la el lector.


I també he llegit, trobat a La Guarda, l'últim llibre de l'enyorat nord-americà Paul AUSTER, anomenat Baumgartner.

És la seva última novel·la, escrita durant la seva lluita contra el càncer. Una obra de senectud on mira enrere a la seva obra i els seus personatges, on flueix la seva vida i les persones més importants per a ell, a les que més ha estimat. També una mirada al futur amb el personatge femení, jove, que estudiarà l'obra de la seva difunta dona.

El protagonista, com l'autor, es troba amb la pèrdua de la memòria a curt plaç i altres problemes de la vellesa i ens recorda que "vivir con miedo al dolor es negarse a vivir".
















23.2.25

Febrer del 2025

El mes de febrer l'he començat molt millor. 

La primera lectura ha estat una recomanació d'una amiga. El llibre es titula La casa entre los cactus i el seu autor és madrileny i es diu Paul PEN.

Després de llegir aquesta novel·la, he vist que hi ha pel·lícula, amb guió del mateix autor i protagonitzada per l'Ariadna GIL, però no penso veure-la perquè jo ja m'he fet la meva pel·lícula d'aquest thriller tan original i emocionant.





El segon llibre una recomanació de la premsa, que no para de parlar del grandiós llibre del jienense David UCLÉS que a La península de las casas vacías narra la guerra civil española en clau d'humor i de realisme màgic.

A veure, és una narració interessant, com interessant és aquest jove autor, però vaja. Una jove promesa segur que és, però el millor llibre, etc., etc., en la meva opinió, no. A més que és molt extens.


El que sí que m'ha agradat i també té unes set centes pàgines ha estat Els grans optimistes, també recomanació d'una bona lectora. La seva autora no la coneixia, és la nord-americana Rebecca MAKKAI.

És molt llarg, però l'he llegit ràpid de tant que m'interessava. M'ha agradat tant la trama com l'estil d'escriptura. Va sobre els inicis de la SIDA entre la comunitat gai de Chicago, però explicat des del present quan els supervivents d'aquells amics dels anys vuitanta ja són grans i, marcats pel trauma de la seva joventut, han fet les seves vides.

Nosaltres hem viscut els temps de SIDA, els recordo especialment greus a l'escola quan la desinformació era total. Però no recordava tants mils de mort i tan ràpid com morien i el poc cas que, al principi, els feien les institucions públiques i quan malament tractaven als gais, com si la malaltia fos cosa d'ells. Molt malament.


Un llibre molt bonic ha estat Un viejo que leía novelas de amor del xilé Luís SEPÚLVEDA, l'autor de Historia de una gaviota y del gato al que enseñó a volar que vam llegir ja fa tants anys.

És una novel·la curta amb un rerefons espectacular sobre la saviesa dels indígenes del Amazonas, la maldat dels homes cobdiciosos i la força de la natura.

Gairebé, res. I he vist la pel·lícula Assasins de la lluna de Martin SCORSESE que no són indis del Amazonas, sinó dels Osage de Oklahoma. Però la seva saviesa, el mateix i la resta, també.


I no he pogut resistir-me a llegir ja l'última novel·la de la sabadellenca Marta ORRIOLS, que es titula A l'altra banda de la por.


1.2.25

Gener del 2025

 Aquest 2025 no l'he començat amb gaire entusiasme lector. De tots aquests títols, no m'he llegit cap fins el final. Tots són molt diferents, alguns em consta que són de gran valor literari, així que dec ser jo; espero que aquesta mala ratxa no em duri gaire.

Viatges amb la tieta va ser el primer títol triat pel Club de lectura l'Esquirol entre llibres per aquest nou any.
Tractant-se d'un llibre del britànic Graham GREENE vaig donar per suposat que m'agradaria. I així va ser durant els primers capítols i encara més en adonar-me que no era una novel·la d'espies. Però a mida que avançava la història, m'anava avorrint més i més. I això que l'humor britànic m'encanta.

Cal a dir que aquest Club de lectura, a partir d'ara es dirà Entre llibres i ens reunirem en el local social de La barretina vermella.


La reina de espadas també el vaig voler llegir perquè l'havia triat el Club de lectura del Grupo Bojador com a lectura del gener, però el que ha escrit la mexicana Jazmina BARRERA no és una novel·la, sinó que més aviat és un assaig sobre l'escriptora Elena GARRO.

Sí que em va interessar el que escriu sobre l'Elena GARRO i m'hagués agradat escoltar la Jazmina BARRERA, però no em va ser possible.




Vaig voler rellegir-me Mirall trencat de la catalana Mercé RODOREDA, però em va tornar a passar que només aconsegueixo segui la primera part.

Mai podré aprendre prou d'ella.







Quan vaig aconseguir un llibre de la mexicana Elena GARRO vaig anar per ell. Ha estat Los recuerdos del porvenir, el més recomanat en La reina de espadas.

Però per a mí, la vida controvertida i contradictòria de l'autora m'ha interessat molt més que la seva creació literària.





Després de molts anys de voler fer-ho, vaig començar la lectura de Una casa para Mr. Biswas de V.S. NAIPAUL de la colònia britànica de Trinitat i Tobago.

Me l'han regalat i va ser per això que em vaig animar a llegir-ho. Era en anglès i, en no poder seguir-lo, me'l vaig continuar en espanyol.

Però no era la dificultat idiomàtica perquè poc el vaig continuar.



El mateix em va succeir amb Manual de inquisidores del portugués António LOBO ANTUNES.




Em van recomanar Solito del salvadoreny Javier ZAMORA i vaig creure que sí perquè vaig connectar bé. Però després de pàgines i pàgines em va semblar molt repetitiu i previsible, en d'adonar-me que encara em faltaven moltes més, em vaig desdir.








A El abrazo de la canadenca Anne MICHAELS li tenia moltes ganes. Piezas en fuga m'havia sorprés i agradat molt fa almenys vint-i-cinc anys.

Però amb aquest no podia concentrar-me.






















28.12.24

Desembre del 2024

 

A l'estiu vaig llegir a l'argentina Mariana ENRÍQUEZ de qui tan bé he sentit parlar i, malgrat em va semblar terrorífica, l'he tornada a llegir perquè em costava de creure. 

Però no, Un lugar soleado para gente sombría és un llibre de dotze relats terriblement horrorosos amb el mal i la perversió com a protagonistes.

Usant el gènere del conte, l'autora ens mostra de manera magistral allò monstruós de l'ésser humà.



Al Club de lectura L'esquirol entre llibres han tornat a escollir una novel·la del nord-americà Kent HARUF.

Aquesta vegada ha estat Capvespre que és molt boniquet però no m'ha interessat massa.





Vaig tenir molta curiositat en llegir alguna cosa de la flamant premi Nobel sud-coreana, la Han
KANG i vaig haver d'esperar que reeditessin la seva obra en la nostra llengua.

Mentre esperava vaig saber del seu llibre La vegetariana i el seu èxit i l'estada de l'autora a Catalunya, però el llibre que li he llegit ha estat La clase de griego ja que em seduïa la idea de la passió de l'escriptora per BORGES.

No sé si m'ha agradat o no, és molt poètica. En certa manera m'ha recordat en FOSSE. Mostra un gran talent per descriure sensacions amb poques i molt ben triades paraules. El que escriu et fa anar més enllà pensant en allò que no ha escrit.

Els seus personatges són éssers desesperats amb qui intentes empatitzar. També em semblen molt misteriosos, com la seva creadora.



Molt interessant ha estat la lectura de Escuela de escritura de la barcelonina Mercedes ABAD, professora de la famosa escola d'escriptura de l'Ateneu barcelonès.

I més interessant encara va ser la reunió en el Club de lectura del Grupo Bojador amb l'autora, que ens va parlar del procés de creació, de la veritat i la mentida dels plagis o no.





L'últim llibre de l'any és el que m'ha agradat més d'aquest desembre. Es diu Intemperie i és
de l'oliventí Jesús CARRASCO.

El seu tall clàssic i de llenguatge líric m'ha fet pensar en el nostre Miquel MARTÍN, però a CARRASCO l'hem de situar a la força de la naturalesa de les àrides terres de Badajoz i la trama és tan àrida com l'entorn.


1.12.24

Novembre del 2024

Per el Club de lectura Los imprescindibles de la Factoría Cultural Martínez vaig rellegir-me El gatopardo del sicilià Giuseppe Tomasi di LAMPEDUSA i també vaig  re visionar la pel·lícula del milanès Luchino VISCONTI.

La presentació va ser meravellosa i va anar a càrrec del gestor cultural de Màlaga, l'Ignacio JÁUREGUI.


Vaig ser convidada a la presentació que va fer la tarragonina Coia VALLS a la Biblioteca de Calella i vaig llegir la seva novel·la sobre la fundació del monestir de Monestir de Montserrat, que ha estat reeditada en motiu del mil·lenari.

Les torres del cel, la muntanya de Montserrat, és una novel·la històrica molt interessat sobre el naixement de Santa Maria de Montserrat i on els valors és el tema fonamental, així com les metàfores que parlen d'aquests valors.



El llibre d'autoficció de Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN que vaig llegir el

mes passat em va conduir a llegir Todo sigue tranquilo del també maño Chusé IZUEL.

És un llibre de relats publicat pòstumament i escrita pocs dies abans del suïcidi de l'autor. A més de reflexions sobre la vida -i sobretot sobre la mort-, són un mirall de l'època, de la Barcelona del 92.

Molts d'ell desassossegants, però també molt bells.
En un club de lectura de les biblioteques de la Diputació de Barcelona van recomanar Temporada de huracanes de la mexicana Fernanda MELCHOR i l'he llegit. 
La seva prosa ràpida i amb molt poca puntuació ajuda a crear un ambient de tensió i de terror al voltant d'uns personatges perseguits per la fatalitat.

També el llenguatge repetitiu i ric en vocabulari i expressions grolleres contribueix a crear una novel·la crua i dura en un poble més que pobre i on les supersticions, i encara més l'alcohol i les drogues, destrueixen els protagonistes. És la bruixa el nexe entre tots els personatges que apareixen.

M'ha agradat llegir el llibre i fins i tot he gaudit d'algunes escenes repulsives, però per res del món miraria la pel·lícula.


I aquest mes de novembre també alguns contes del llibre Un hombre sin cabeza. Fantàstics. De l'escriptor israelià Etgar KERET. Curts, intensos, sorprenents i amb molt sentit de l'humor, malgrat tractar temes bèl·lics i violents.