El Club de lectura Entre llibres va proposar un llibre de la britànica Maggie O'FARRELL a qui li he llegit tot, però per l'ocasió he rellegit, no només La mano que sostuvo la mía, que és el llibre a debatre, sinó també Tiene que ser aquí, que va ser el primer publicat en espanyol i amb el qual la vaig conèixer.
Aquest últim no m'ha impressionat tant com la primera vegada que el vaig llegir el juliol del 2017, però La primera mano que sostuvo la mía m'ha agradat fins i tot més. Llegeixo la ressenya que vaig fer el juliol del 2018 i em sento del tot identificada. Encara més, fa tres mesos que he sigut àvia i aquest nou estat fa que tornis a recordar sensacions i sentiments de quan vas ser mare que havies mig oblidat.
Amb l'audio llibre he rellegit Los pazos de Ulloa de la gallega Emilia PARDO BAZÁN. Una
mostra del naturalisme espanyol, dins el corrent realista. Impressionant aquesta dona, seguidora de Emile ZOLA. Tinc ganes de llegir-li Insolación.
He llegit el llibre que em va regalar @llegint_el_mon de la britànica d'origen bengalí Tahmima ANAM.
Es titula Dies d'amor i de guerra i va de l'amor d'una dona als seus fills i a la seva terra.
ANAM va conèixer pels seus pares la Guerra de liberació de Bangladés, també anomenada Guerra Civil Pakistaní, on se situa la història. El recolzament indi a la insurgència va acabar en la guerra Indo-pakistaní de 1971, que va acabar amb la independència del Pakistan Oriental convertida en la nació de Bangladés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada