No n'havia sentit parlar mai abans, i del seu autor, l'argentí Carlos María DOMINGUEZ, menys. L'editorial Periferia sí que m'animà a llegir-lo.
Es tracta d'una història curta i estranya on els protagonistes són els llibres i els personatges escriptors d'arreu del món, a més d'un parell de ficticis -professors universitaris a Cambridge- a partir dels quals es desenvolupa una trama llibresca.
Tot transcórre a partir d'un exemplar de La linea de sombra de Joseph CONRAD provinent d'un misteriós col·leccionista de llibres de l'Uruguai, consumit per la seva pasió bibliòfila.
L'autor de Jaen, en David UCLÉS em té tan gratament sorpresa, no només per La península de las casas vacías, sinó també per les seves publicacions en premsa i en les xarxes, que la curiositat m'ha pogut i he llegit la seva primera novel·la Emilio y Octubre.
Ja apuntava. També és realisme màgic i encara que amb narrador omniscient, hi ha molts elements autobiogràfics, fins i tot en algun moment en parla de la història de la guerra civil española que està escrivint el protagonista, Emilio.
Però també és una mena de distòpia i, en la meva opinió, se li en va una mica la mà amb tot el tema de la vida dins les obres d'art. Però bé, també proposa músiques fantàstiques per a escoltar mentres que el llegim.
Aquest autor deu agradar tant perquè escriu fàcil i proper, mostrant emocions i sentiments que podem empatitzar sense problema. A més, el fons històric que toca dels anys de la Guerra Civil Española i la postguerra sempre és interessant, sobretot quan toca algun aspecte més novetós.
