La presentació va ser meravellosa i va anar a càrrec del gestor cultural de Màlaga, l'Ignacio JÁUREGUI.
Les torres del cel, la muntanya de Montserrat, és una novel·la històrica molt interessat sobre el naixement de Santa Maria de Montserrat i on els valors és el tema fonamental, així com les metàfores que parlen d'aquests valors.
El llibre d'autoficció de Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN que vaig llegir el
És un llibre de relats publicat pòstumament i escrita pocs dies abans del suïcidi de l'autor. A més de reflexions sobre la vida -i sobretot sobre la mort-, són un mirall de l'època, de la Barcelona del 92.
Molts d'ell desassossegants, però també molt bells.
La seva prosa ràpida i amb molt poca puntuació ajuda a crear un ambient de tensió i de terror al voltant d'uns personatges perseguits per la fatalitat.
També el llenguatge repetitiu i ric en vocabulari i expressions grolleres contribueix a crear una novel·la crua i dura en un poble més que pobre i on les supersticions, i encara més l'alcohol i les drogues, destrueixen els protagonistes. És la bruixa el nexe entre tots els personatges que apareixen.
M'ha agradat llegir el llibre i fins i tot he gaudit d'algunes escenes repulsives, però per res del món miraria la pel·lícula.
I aquest mes de novembre també alguns contes del llibre Un hombre sin cabeza. Fantàstics. De l'escriptor israelià Etgar KERET. Curts, intensos, sorprenents i amb molt sentit de l'humor, malgrat tractar temes bèl·lics i violents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada