Seguim confinats i li ha arribat el torn al llibre Permagel del què tant havia sentit parlar i tantes bones crítiques havia llegit.
És de la barcelonina Eva BALTASAR i l'havia començat a llegir un parell de vegades però no m'entrava i em van parlar del seu nou llibre i vaig pensar que era el moment.
Però encara que hagin coses que m'agraden, especialment les eròtiques, no m'ha acabat de fer el pes i no sé per què tanta fama, com no sigui perquè parla de sexe lèsbic sense tabús. Però vaja, a aquestes alçades no crec que això sigui un valor per si sol.
Curiosament aquests dies havíem de celebrar el Club de lectura L'esquirol entre llibres amb la novel·la La elegancia del erizo de la parisina Muriel BARBERY. Jo ja l'havia llegit en el 2009 i no tenia ganes de rellegir-lo, però havíem quedat que en el Club de lectura veuríem la pel·lícula, així que la vaig mirar des del meu confinament.
Em va agradar, més del que recordo que m'agradés el llibre, i curiosament em va fer pensar en Permagel. En ambdós les protagonistes filtregen amb el suïcidi i les dues es desdiuen quan descobreixen la necessitat d'un altre ésser vers elles.
També posats a buscar paral·lelismes, l'Eva BALTASAR m'ha recordat la belga Amélie NOTHOMB, àmbdues trencadores, aquesta última va néixer el 1966 i no el 1978.
La següent lectura Cavalcarem tota la nit també d'una escriptora en els 40s, la barcelonina Carlota GURT.
El primer capítol em va encantar, Les comportes. I en llegir el segon i no entendre res, em vaig adonar que no era una novel·la, sinó un recull de contes.
El desaré per quan arribin temps en que només pots llegir relats curts.
També he començat Sapiens. De animales a dioses. Breve historia de la humanidad del historiador i escriptor israelià Yuval Noah HARARI.
Hi ha llibres de lectura imprescindible i d'humilitat, i més aquests dies.
L'aniré llegint de mica en mica.
Però després he tornat amb Eva BALTASAR perquè el seu Permagel no em va acabar de fer el pes mentre el llegia, però després no parava de pensar en ell. Així que també he llegit la seva última novel·la Boulder.
Boulder és el nom que reben les pedres solitàries i indestructibles i és com anomena el segon personatge de la història a la seva parella.
M'ha agradat molt, moltíssim. és directe, apassionant i poètic.
L'autora també em va agradar molt, va venir convidada a una sessió virtual del taller d'escriptura Encomana'm històries que estic fent aquestes setmanes amb la Care SANTOS.
Un altre llibre de divulgació científica que rellegeixo aquests dies és Les grans epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles, que l'han tornat a editar aquests dies.
És del metge, investigador i escriptor blanenc Salvador MACIP que aquest any no podrà venir pels voltants de Sant Jordi a parlar de Ullals amb els nostres alumnes, lògicament.
Després m'ha costat llegir, he encetat molts llibres al voltant del Sant Jordi confinat, tan estrany, però sense acabar de decidir-me. Tot plegat, costa concentrar-se en la lectura.
Al final vaig llegir d'una tirada un llibre que vaig llegir en la meva primeríssima joventut i que no recordava. Segurament no el deuria entendre. És La metamorfosi de l'austríac Franz KAFKA, traduïda pel sabi Jordi LLOVET. Crec que no l'entenc encara o no el vull entendre.
Com la lectura de l'obra pòstuma de la nord-americana Silvia PLATH que és un relat curt escrit en la seva joventut anomenat Mary Ventura y el noveno reino.
Coses rares que es llegeixen en dies de confinament.
Em va agradar, més del que recordo que m'agradés el llibre, i curiosament em va fer pensar en Permagel. En ambdós les protagonistes filtregen amb el suïcidi i les dues es desdiuen quan descobreixen la necessitat d'un altre ésser vers elles.
També posats a buscar paral·lelismes, l'Eva BALTASAR m'ha recordat la belga Amélie NOTHOMB, àmbdues trencadores, aquesta última va néixer el 1966 i no el 1978.
La següent lectura Cavalcarem tota la nit també d'una escriptora en els 40s, la barcelonina Carlota GURT.
El primer capítol em va encantar, Les comportes. I en llegir el segon i no entendre res, em vaig adonar que no era una novel·la, sinó un recull de contes.
El desaré per quan arribin temps en que només pots llegir relats curts.
Hi ha llibres de lectura imprescindible i d'humilitat, i més aquests dies.
L'aniré llegint de mica en mica.
Boulder és el nom que reben les pedres solitàries i indestructibles i és com anomena el segon personatge de la història a la seva parella.
M'ha agradat molt, moltíssim. és directe, apassionant i poètic.
L'autora també em va agradar molt, va venir convidada a una sessió virtual del taller d'escriptura Encomana'm històries que estic fent aquestes setmanes amb la Care SANTOS.
Un altre llibre de divulgació científica que rellegeixo aquests dies és Les grans epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles, que l'han tornat a editar aquests dies. És del metge, investigador i escriptor blanenc Salvador MACIP que aquest any no podrà venir pels voltants de Sant Jordi a parlar de Ullals amb els nostres alumnes, lògicament.
Després m'ha costat llegir, he encetat molts llibres al voltant del Sant Jordi confinat, tan estrany, però sense acabar de decidir-me. Tot plegat, costa concentrar-se en la lectura.
Al final vaig llegir d'una tirada un llibre que vaig llegir en la meva primeríssima joventut i que no recordava. Segurament no el deuria entendre. És La metamorfosi de l'austríac Franz KAFKA, traduïda pel sabi Jordi LLOVET. Crec que no l'entenc encara o no el vull entendre.
Coses rares que es llegeixen en dies de confinament.
Núria Reichardt
Abril del 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada