Per el Club de lectura L'esquirol entre llibres he tornat a llegir Habitacions tancades de la mataronina Care SANTOS i hem tingut el plaer de que ens acompanyés a la nostra tertúlia, tot un luxe.
Una novel·la molt interessant sobre una família de l'alta burgesia a la Barcelona dels temps de La setmana tràgica fins a després de la guerra civil, contemplada des de la mirada de Violeta, la neta d'un dels protagonistes, contemporània a nosaltres.
Vaig conèixer la valenciana Muriel VILLANUEVA en el cap de setmana de L'Inspirat organitzat per l'escriptora l'Ada CASTELLS i l'entrenadora personal Laura FELIU a Casa Bormourt a St. Martí de Canals al Pallars Jussà.
I li he llegit Duna, recomanada per la Bibliosagulla.
Què bonic, Muriel! Un llibre per infants gens enganxifós, amb nenes valentes que s'enfronten a la vida.
Amb l'Ada CASTELLS vam llegir un conte estrany i deliciós de la mallenca Irene SOLÀ, anomenat La pedra que brilla, a les fosques, dins de totes les vaques.
I d'aquí em van venir ganes de llegir-me un seu llibre, Canto jo i la muntanya balla que ja m'havia recomanat una membre del grup Conta'm.
Intentaré no perdre'm el sopar Lectures comestibles a La Semproniana de Barcelona el proper gener.
També al Pallars vam homenatjar el flamant Premi Nobel de Literatura, l'austríac Peter HANDKE, tot llegint el seu difícil poema Poema de la duración que més tard, després d'una sessió de ioga i d'un passeig en silenci, vaig ser capaç de gaudir.
I li he llegit Duna, recomanada per la Bibliosagulla.
Què bonic, Muriel! Un llibre per infants gens enganxifós, amb nenes valentes que s'enfronten a la vida.
Amb l'Ada CASTELLS vam llegir un conte estrany i deliciós de la mallenca Irene SOLÀ, anomenat La pedra que brilla, a les fosques, dins de totes les vaques.
I d'aquí em van venir ganes de llegir-me un seu llibre, Canto jo i la muntanya balla que ja m'havia recomanat una membre del grup Conta'm.
Intentaré no perdre'm el sopar Lectures comestibles a La Semproniana de Barcelona el proper gener.
També al Pallars vam homenatjar el flamant Premi Nobel de Literatura, l'austríac Peter HANDKE, tot llegint el seu difícil poema Poema de la duración que més tard, després d'una sessió de ioga i d'un passeig en silenci, vaig ser capaç de gaudir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada