Quan vaig voler començar a llegir la nord-americana Siri HUSTVEDT, ho vaig fer amb Todo cuanto amé, sense saber que m'havia equivocat. Bona, però massa intel·lectual. Almenys per llegir en començar vacances d'estiu després d'un dur curs escolar.
Ara he triat El verano sin hombres i l'he encertat de ple perquè m'ha encantat, l'he gaudit molt i ha fet que vulgui repetir. Amb aquest relat sents que l'autora està parlant de tu, vull dir de la teva generació. Les coses que passen són les que ens passen a nosaltres d'una o altra manera i, sobretot, els desitjos, els pensaments i les il·lusions són els nostres.
També les nostres reivindicacions de joventut que no decauen però sí s'asserenen davant les frustracions que ens depara la vida. O si més no, aprens a no lluitar contra els elements, sinó només contra allò que ets capaç, d'alguna minúscula manera però vehement, d'aconseguir o de fer moure.
En el Club de lectura L'esquirol entre llibres em van regalar L'illa dels tresors.
És una recopilació de contes editats per la diputació de Barcelona escrits per escriptors catalans al voltant del tema de la biblioteca com a tresor.
Per mi ha estat un llibre ideal per dur al cistell de la platja i potser un matí en llegia un o una tarda un altre.
M'ha agradat molt poder llegir la meva estimada Care SANTOS, m'ha encantat el relat de la Maria BARBAL, he gaudit amb el de la Llúcia RAMIS i m'ha sorprès el de la Coia VALLS.
I un Club de lectura et porta a un altre. És així com he sabut que a la Biblioteca Enric Miralles de Palafollls aquest curs passat han fet un monogràfic sobre escriptors hebreus a càrrec d'en Toni SALA.
Alguns de la llista ja els havia llegit, especialment el meu admirat escriptor nord-americà Philip ROTH de qui he llegit la major part de la seva obra, i també la italiana Natalia GINZSBURG.
No coneixia l'ucranià Bruno SCHULZ, així que he llegit ara els relats de Las tiendas de color canela i altres relats en la seva Obra completa.
Els he trobat sorprenents tots i també molt poètics. Sota una aparença de senzillesa s'entreveuen temes de gran complexitat.
D'aquest llistat d'escriptors hebreus també he volgut llegir-me l'israelià Amos OZ de qui he triat No digas noche.
M'ha agradat moltíssim. Quina bellesa de llibre. Difícil explicar què narra. Potser res en especial. Un moment de la vida.
Les relacions entre persones sempre són complexes i la maduresa et dóna una saviesa que no té la joventut.
Sovint els silencis parlen més que les paraules i la tendresa, com l'amor i el desig, tenen un gran valor a la vida de qualsevol. Si a sobre hi ha intel·ligència... què més es pot demanar?
Amos OZ m'ha semblat un escriptor enigmàtic, versemblant i molt intel·ligent. És d'agrair.
En un altre nivell, però seguint en el tema jueu, he llegit La bibliotecària d'Auschwitz de l'aragonès Antonio G. ITURBE.
En aquest llistat d'en Toni SALA també estava la italiana Natalia GINZSBURG de qui ja havia llegit Léxico familiar en to autobiogràfic.
Ara he llegit Estimat Michelle i la GRINZSBURG m'ha tornat a agradar molt. Tant per el que explica com per el llenguatge directe i audaç que utilitza.
He tornat a pensar en la dona moderna que va ser i en com les relacions personals, i especialment les familiars, són atemporals.
La llegia i oblidava qui era la mare que escriu al seu fill, quasi com a un desconegut. La llegia i reconeixia relacions de parella força comuns en l'actualitat. La llegia i reconeixia la fàcil complicitat entre alguns germans, i entre d'altres, no. La llegia i endevinava les absències paternes o les figures paternes.
La llegia i endevinava el teló de fons que hi ha radera les persones: conflictes polítics, conflictes sexuals, conflictes econòmics, conflictes existencials. Dependències també de diferents tipus. I absències.
Em van recomanar molt el llibre Melodrama o la increada conciencia de la raza del barceloní Terenci MOIX.
L'he llegit, però no he estat capaç de gaudir-lo. És d'un high level intel·lectual, crec.
El recordo molt al Terenci MOIX i admirava la seva valentia en els temps que li va tocar viure, era molt agosarat i provocador i en aquesta "joia" -segons la Care SANTOS-, l'he reconegut.
Com també he reconegut els indrets i els personatges que apareixen, les idees i les lluites, tant de poder com de pensament i sexuals, que es barregen en la novel·la de la Generació dels 50.
Abans de començar l'agost m'he rellegit Un fill del també barceloní Alejandro PALOMAS per el Club de lectura L'esquirol entre llibres.
En la línia de les històries on les emocions són les protagonistes, tan de moda avui en dia, com si les emocions no haguessin estat sempre presents en les nostres vides; només faltaria.
M'ha agradat el tractament que l'autor fa de la mort, com qui ajuda en aquesta absència tan dura que és una mort repentina, és el fill al pare, i no a l'inrevés. Com diu la psico-pedagoga: "porque tiene tanto miedo de que usted se derrumbe y perder a la única persona que le queda que está dispuesto a hacer lo que sea para que usted no sufra".
M'ha agradat el tractament que l'autor fa de la mort, com qui ajuda en aquesta absència tan dura que és una mort repentina, és el fill al pare, i no a l'inrevés. Com diu la psico-pedagoga: "porque tiene tanto miedo de que usted se derrumbe y perder a la única persona que le queda que está dispuesto a hacer lo que sea para que usted no sufra".
Núria Reichardt
Juliol del 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada