Compartim lectures, maig del 2019

El mes de maig em vaig rellegir La lluvia antes de caer del britànic Jonathan COE.

No sóc molt de rellegir jo però em van oferir la oportunitat d'apuntar -me a un club de lectura i aquest era el llibre que llegien. Jo recordava haver-lo llegit ja fa anys i que m'havia agradat, així que vaig decidir que hi aniria.

L'esquirol entre llibres va resultar ser un club de lectura peculiar per la seva diversitat. M'ho vaig passar bé i repetiré.

Aquest 2019 va morir el barceloní Enrique DE HERITZ, escriptor, 

crític literari, traductor i director editorial en Ediciones B. Com totes les mort joves, em va sotragar.

No l'havia llegit mai i vaig triar Mentira. Em va sorprendre i em va agradar. Tota la novel·la, però en especial el personatge de la mare i el de la filla petita.

El de la mare perquè trenca estereotips. És ben bé que a totes les èpoques han hagut dones modernes i alliberades, que no per això feministes.

I sembla mentida que algunes vides es basin en les mentides, o moltes? o totes? Dóna que pensar.

Des que vaig sentir una entrevista a TV a l'escriptora catalana Ada CASTELLS sobre la seva última novel·la Mare, vaig saber que aquest llibre me'l llegiria segur. L'havia de llegir!

Però en saber que l'altra Ada, l'Ada PARELLADA organitzava unes Lectures comestibles sobre aquesta obra al seu restaurant, la Semproniana de Barcelona, me'l vaig llegir de seguida per poder anar-hi.

Vaig anar amb una amiga i vam disfrutar molt amb la conversa d'una Ada i el menjar de l'altra.

Mai havia subratllat tant un llibre en llegir-ho, i és que trobava tantes referències que em colpien... És una meravella!

A banda de l'especial relació de mare i filla, em sembla interessantíssim tot el tema relacionat amb els protestants. És per això que en breu vull llegir El dit de l'àngel.

I també he llegit Claus i Lucas de l'hongaresa Agota KRISTOF que em deixava perplexa en cada paràgraf, però que no podia parar de llegir-lo. "Són coses inventades, històries que no són certes, però que podrien ser-ho". 

Mai havia llegit un llibre que et va clavant gavinetades amb cada frase curta i contundent, sense filtre, a lo bèstia. Un relat "gore" total que, fora del meu costum, vaig llegir en recomanar-ho el meu apreciat escriptor blanenc, Salvador MACIP. "Fer-se preguntes encara és pitjor que saber la veritat".

Un relat més sobre l'ocupació nazi en un país de l'est i la posterior invasió soviètica, però  la trilogia de Claus i Lucas,  formada per El gran quadern, La prova i La tercera mentida, és torbadora i inquietant per la manifestació de la crueltat, la solitud i la mentida, a pèl, amb precisió i sense passió.

"Dic que la vida no serveix per a res, que no té sentit, que és una aberració, 
un patiment infinit, 
l'invent d'un no-Déu amb una maldat que supera l’enteniment. 
Un cop la Mare hagi mort, no em quedarà cap raó per continuar. 
El tren, no és mala idea."

Núria Reichardt

Maig del 2019