Aquest desembre he llegit l'última novel·la de l'Almudena GRANDES que és el primer volum dels Episodios de una guerra interminable anomenat Inés y la alegría. El nom de Episodios l'ha posat en homenatge a Don Benito Pérez Galdos i Inés y la alegría relata la història dels homes que van invadir la Vall d'Aran el 1944 per a derrocar el govern de Franco, quan els aliats estaven a punt de vèncer els nazis, una part de la història que la Història ha obviat.Feia mesos que me'l volia llegir ja que me l'havien recomanat dues de les meves amigues lectores, i aquesta és sempre la millor manera d'encertar un llibre. Així i tot, al principi no em convencia, el trobava massa ingenu, massa idealista; però de mica en mica la història es va desenvolupant i m'ha agradat molt.
Em passa amb l'Almudena Grandes que no la trobo especialment bona, però sí molt propera als meus interessos., potser per la seva edat, no ho sé. Aquesta vegada cal a dir que l'obra l'he trobada de molta més qualitat i que està molt bé documentada M'he assabentat de moltes qüestions sobre l'exèrcit republicà, dels maquis i del PCE que desconeixia i que me n'alegro de saber-les. Els comunistes republicans eren tan idealistes que des del punt de vista d'ara semblen fins i tot ingenus, però el coratge que van posar a les seves vides el trobo molt admirable, sobretot des del punt de vista de l'actualitat on els valors es troben en franca decadència.
D'altra banda, la part de la història inventada per la escriptora, la dels personatges amb noms propis no coneguts, és molt bonica, encara que també molt trista, i on la cuina de la protagonista n'alegra la història i fa de fil conductor dels esdeveniments. És aquest aspecte de Grandes que sempre m'ha agradat.
I el mes de desembre, i amb ell aquest lleig 2011 que s'acaba, l'he acabant llegint Amarillo, un llibre monstruosament poètic, una paranoia sobre el suïcidi i l'autodestrucció.
El pitjor és que està basat en fets reals i que els protagonistes són patèticament joves. L'autor és l'aragonès Félix ROMEO que, en acabar el llibre i buscar informació sobre ell he descobert que, malauradament, també ha mort aquest any 2011, molt jove, d'un atac de cor, terrible.
I el mes de desembre, i amb ell aquest lleig 2011 que s'acaba, l'he acabant llegint Amarillo, un llibre monstruosament poètic, una paranoia sobre el suïcidi i l'autodestrucció.
El pitjor és que està basat en fets reals i que els protagonistes són patèticament joves. L'autor és l'aragonès Félix ROMEO que, en acabar el llibre i buscar informació sobre ell he descobert que, malauradament, també ha mort aquest any 2011, molt jove, d'un atac de cor, terrible.
Núria Reichardt
desembre, 2011
desembre, 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada