El mes d'octubre he llegit El mapa y el territorio, premio Goncourt 2010 del francès Michel Houellebecq. Sempre m'agrada llegir obres que siguin diferents d'autors que provoquen controvèrsies i Houellebecq ho és, com també ho són els seus personatges: l'artista Jed Martin i el mateix Houellebecq, l'escriptor.Fa uns anys ja vaig llegir-me Ampliación del campo de batalla que també mostrava algunes característiques comuns: la soledat dels protagonistes (o de la humanitat), el trencament amb els clixés convencionals, la manca d'il·lusió per la vida...
Potser em va desanimar una mica i no he llegit ni Las partículas elementales ni Plataforma, que li van donar consideració literària i donaren lloc al fenomen Houellebecq. Aviat buscaré el temps per a elles.
També he llegit Las correcciones del nord-americà Jonathan FRANZEN. De fet volia llegir-me Llibertat però encara no havia sortit a la venda. No m'ho he passat especialment bé amb aquest llibre, potser perquè pesa molt, però sí he de reconèixer que tot el que he llegit sobre en FRANZEN que si és el nou representant de la literatura nord-americana, és cert: la seva novel·la radiografia el seu país i els seus personatges podrien ser qualsevol de nosaltres, com a prototips d'éssers humans del món occidental en aquest pas entre el segle XX i el segle XXI.Núria Reichardt
octubre, 2012
octubre, 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada