He començat el 2026 una mica mandrosa per a la lectura o més aviat, sense saber ben bé que triar. Va ser així com vaig llegir el regal de reis de La Guarda del llibre, el clàssic català -i no gaire celebrat- Valentina del barceloní Carles SOLDEVILA.
Estava equivocada en imaginar que seria un avorriment. M'ha sorprès i m'ha agradat. Fins i tot m'ha fet somriure en més d'un moment, sobretot en les seves ironies respecte la burgesia de l'època.
No és gens carrincló, ans el contrari, trobo que és una novel·la -que després es va adaptar al teatre- moderna per a l'època. Tant per la temàtica com per l'estil, usant el monòleg interior i amb influència de Freud.
La tria del Club de lectura del Grupo Bojador ha fet que llegís Misterio en el barrio gótico del periodista i escriptor barceloní Sergio VILA-SANJUAN.
Interessant tota la precisió ben documentada sobre el barri gòtic de Barcelona i la seva història.
La trama no m'ha agradat tant; poc versemblant.
Entretingut i divertit ha estat llegir Vivir no es tan divertido, y envejecer, un coñazo de l'aruitecte barceloní Óscar TUSQUETS.Descriu les seves vivències i inquietuds als seus vuitanta anys, al temps que descriu obres arquitectòniques i escenaris de la vida social i política, a més d'omplir el llibre de personatges interessants, tots ells artistes i arquitectes.
El llibre està escrit durant la pandèmia i, no sé si abans o després, també es va gravar el programa de TV2 Los imprescindibles dedicat a ell, que paga molt la pena.
Molt interessant ha estat llegir la preciositat que és El dios de las pequeñas cosas de l'índia Arundhati ROY.
És una meravella de lllibre i l'autora narra de meravella.
No vaig poder asistir a la vetllada del Club de lectura Los imprescindibles de La Factoría Cultural Martínez, però em va cridar tant l'atenció el títol del llibre triat, que l'he llegit. Em va cridar l'atenció perquè mai l'havia sentit anomenar i en aquest club solen fer clàssics universals.
Es tracta de Boquitas pintadas de l'argentí Manuel PUIG, una novel·la de contingut força tradicional ubicat en un poble de la pampa, però d'una estructura moderníssima i transgressora.
Després d'haver viscut un temps a New York voltat de l'ambient de Andy WARHOL i companyia, PUIG tria un format de folletí i treu el títol de la lletra del foxtrot de GARDEL i Rubias de New York de LA PERA.
Per culpa de la Josefina ALDECOA, he llegit al seu marit. Con el viento solano és una obra tremenda deL basc Ignacio ALDECOA.
I també va ser la lectura de les memòries de la Josefina ALDECOA, les que em van dur fins al premi nobel guatemaltec Miguel Ángel ASTURIAS, per a mi desconegut. Li he llegit El señor presidente.
