L'última novel·la del japonès Haruki MURAKAMI me l'havia reservat per l'agost. Llegir 1Q84 ha estat un dels plaers de les vacances d'estiu.
He gaudit llegint cadascuna de les seves pàgines; tant si ho feia al llit, com a la gandula o a la platja, el món desapareixia de vista i només hi havia el món de 1Q84, que és un altre món.
N'he gaudit i m'ha agradat la història i els seus personatges, encara que el final (que no és el final ja que la 3a part de la història sortirà a l'octubre) m'ha deixat amb el pensament que la imaginació desenfrenada d'en MURAKAMI s'estava passant de rosca amb tants homenets i crisàl·lides que mouen les vides dels protagonistes.
No obstant això, confio que en MURAKAMI haurà estat capaç de sortir-se'n d'alguna manera que jo ni tan sols puc imaginar, però per això hauré d'esperar l'octubre.
He llegit en una entrevista que van fer a en MURAKAMI quan va venir a Barcelona el juliol a recollir el premi Internacional Catalunya: " La realidad es el tema de este libro. Creemos que esto es la realidad, usted y yo hablando en esta sala acerca de un libro, mientras llueve sobre los naranjos, pero esta situación hubiera podido no suceder nunca. Si quince minutos antes, me hubiera atropellado un coche en la plaza Sant Jaume, no estaría aquí. O tal vez usted, hace quince años, podía haber optado por otro trabajo... Así que es realmente muy extraño que justamente estemos aquí usted y yo. Eso es lo que me interesa, que todo es muy extraño. No más que ver dos lunas en el cielo. Y luego hay esos sucesos que cambian el mundo, como el 11-S o una guerra. Mucha gente no está segura de si lo que todo el mundo ve es real. Escenas como la del 11-S nos parecen irreales, con todos aquellos cuerpos cayendo al vacío. Muchos testigos han reaccionado viviendo como si jamás hubieran existido las Torres Gemelas, lo que llegan a creer."
Després de 1Q84 es fa difícil concentrar-se en una altra lectura perquè el teu cap sempre hi torna. No obstant això he llegit La señora del perrito y otros cuentos del rus Anton CHÉJOV suposo que perquè a 1Q84 surt una cita d'en CHÉJOV molt interessant: Cuando en una historia aparece un arma de fuego, ésta deberá ser disparada".
I després un llibre que vaig comprar per Sant Jordi: Caligrafía de los sueños del català Juan MARSÉ situada a la Barcelona de la postguerra.
I per últim, l'última obra del peruà i premi Nobel de Literatura 2010 Mario VARGAS LLOSA, titulada El sueño del celta.
La primera part, la part del Congo, et recorda El corazón de las tinieblas d'en CONRAD i després et sorprén que el mateix personatge, l'irlandès Roger Casement, continuï la seva vida de lluita anti colonialista a la Amazònia i al seu propi país, ja que no sé per què, em pensava que el llibre anava només sobre el Congo.
M'ha semblat una obra molt interessant per el que té de testimoni històric, encara que està molt lluny de ser una novel·la.
Núria Reichardt
Agost del 2011
Agost del 2011
