COMPARTIM LECTURES, abril de 2008

Aquest mes ha donat molt de si, segurament perquè han hagut les vacances de Pasqua entre mig. En total m'he pogut llegir cinc llibres que us recomano:
El primer L'amant de la francesa Marguerite DURAS. Un llibre que m'havia llegit feia molts anys i que ara he rellegit. He descobert que realment rellegir dóna una dimensió nova a la lectura i, en aquest cas, he descobert que la Duras escrivia fantàsticament i també que L'amant és una història molt forta i molt dura; fins i tot m'ha fet mal.

El segon el llibre de relats Trabajo de campo de l'anglesa Rachel SEIFFERT, que vaig llegir perquè el recomanava l'Enrique Vilamatas a qui solc fer-ne cas perquè no em deceb mai. L'únic problema és que jo prefereixo les històries llargues.

El tercer, una meravella: Desgràcia del sudafricà JM Coetzee. D'aquest autor n'he llegit diferents llibres i aquest m'ha agradat molt, a més que es llegeix molt ràpid. Explica una història després del Apartheid a Sudàfrica plena de violència, però també d'esperança.

El quart ha estat El gaucho insufrible del xilè i ara famossíssim Roberto BOLAÑO, però que jo ja havia llegit amb anterioritat. El primer, Estrella distante em va sobtar, aquest segon, tot i ser un llibre de relats, m'ha agradat molt, i ara m'espera un dels meus regals de Sant Jordi: Los detectives salvajes.

I per últim una joia que em van regalar per Sant Jordi: Una benedicció de la premi nobel nordamericana Toni MORRISON, de qui tenia moltes ganes de llegir-ne alguna cosa. L'he disfrutat molt i vull compartir amb vosaltres un dels últims paràgrafs d'aquesta Benedicció:

"...que et concedeixin poder sobre algú és dur; prendre a algú el poder sobre ell mateix és mal fet; donar a un altre poder sobre tu és una cosa perversa."

Núria Reichardt, abril del 2009

COMPARTIM LECTURES, març del 2009

Vaig començar el mes amb un autor que no coneixia i que m'ha agradat molt. Es tracta del francès Patrick MODIANO i el seu llibre En el café de la joventut perdida. Es tracta d'un viatge per el París dels 60, no només per els seus cafès, sinó també per les seves idees, per els seus desitjos i les seves esperances i desesperances. Després de passejar-me per París mentre el llegia, vaig tenir la sort de poder passejar-m'hi realment.


Després, com m'havia quedat amb ganes del suec Stieg LARSSON, em vaig empassar, literalment, La chica que soñaba una cerilla y un bidón de gasolina, i no em va decebre gens. Ara però, m'hauré d'esperar fins que a Espanya es publiqui el tercer volum de la trilogia Mil·lenium.


I per acabar un nou títol del Club de Lectura de l'Institut del català Jordi SIERRA i FABRA anomenat Quatre dies de gener. Aquest autor el coneixia com a autor de novel·les juvenils i, la veritat és que no esperava gaire d'aquesta obra per a adults. Però m'ha agradat molt. El títol es refereix als últims quatre dies de la Guerra Civil a Barcelona. A la portada una fotografia preciosa d'en Robert CAPA on reconec el Passeig de Gràcia de Barcelona a l'alçada del Palau Robert.

Núria Reichardt, març del 2009