COMPARTIM LECTURES VI: FEBRER, 2007

Febrer és el mes més curt de l’any, he anat força cansada i sense ganes de llegir (són coses que a vegades passen), encara que vaig rellegir en TAGORE i amb un recull dels seus pensaments vaig fer el regal de Sant Valentí als meus alumnes d’anglès, i també he llegit molts articles pedagògics, però aquests no són literatura, d’aquests en parlem en un altre àmbit.

Així que aquest mes de febrer només us presentaré un llibre. El llibre ha estat Salt en el temps del nordamericà Kurt VONNEGUT: un descobriment.

Aquest llibre me’l va passar una amiga i això és per a mi el millor criteri a l’hora de triar una lectura. El vaig començar i no entenia res, però jo “pa lante”, si a ella li havia agradat, calia tirar endavant. Això és una tècnica que utilitzo sovint, fins que el llibre, a poc a poc, es va configurant a la teva ment amb tota la seva força. Normalment funciona!

Salt en el temps significa tornar a viure uns anys de la vida sense que puguis canviar res del que ha passat; és a dir, es tracta de viure sense voluntat pròpia. No em direu que no és una al·lucinada!

La gràcia però està en les reflexions que va fent l’autor al voltant de la vida. Cal a dir que VONNEGUT és un escriptor de vuitanta-cinc anys, la qual cosa ja el fa molt savi, o jo almenys trobo molt sàvia la gent gran, pel sol fet d’aglomerar tantíssima experiència en el seu ésser. M’he assabentat que VONNEGUT té una pàgina a la xarxa i, quan trobi temps, ben segur que pagarà la pena d’entrar-hi.

L’autor et parla de molts escriptors i d’altres artistes dels que val la pensa saber coses (Mark Twain, Saul Bellow, Ernest Hemminway...), et recomana llibres (Trampa 22 de Joseph HELLER), t’explica molts fets de la història per ell viscuda (la Segona Guerra Mundial, la Gran Depressió, el comunisme, Nagasaki...), comenta sobre molts personatges històrics i no tan històrics (Hitler, Satanàs, Einstein, Darwin, Frankestein,..), manifesta les coses que més li agraden (el cine, el jazz, el sexe...), t’apropa a la seva família (fills, dones, germans, pares, oncles, fills adoptats...), als seus amics vius, als seus amics morts i a ell mateix, tot utilitzant un alter-ego, en Kilgore Trout.

Moltes de les seves reflexions són molt crítiques i satíriques, d’altres són tendríssimes i molt intel·ligents. Sobre les línies del llibre pots trobar realisme, però també hi ha ciència ficció; hi ha alegria però també molta tristesa; hi ha molt d’humor, però també sarcasme; hi ha molt d’amor, però també despit. Hi ha, en definitiva, VIDA.

M’he quedat amb ganes de llegir-li més obra, però l’altre dia en una llibreria important de Barcelona vaig trobar ben poca cosa. Estic especialment interessada en un llibre anomenat Escorxador 5, sobre la seva experiència en sobreviure al bombardeig de Dresde a la Segona Guerra Mundial. Buscaré en les Biblioteques, potser en tindré més èxit, o si tu el tens, me’l deixes?

Febrer de 2007

Núria Reichardt

ON SAINT VALENTINE'S DAY

On Saint Valentine’s Day 2007 some thoughts to my pupils :

OCELLS PERDUTS

“Si plores per perdre el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”

“Allò que tu ets, no ho pots veure; allò que tu veus és la teva ombra”

“La vida és la constant sorpresa de veure que existeixo”

“Com més grans som en humilitat, més a prop som de la grandesa”

“Llegim malament el món, i després diem que ens enganya”

“Aquell que desitja fer el bé truca a la porta, aquell que estima, la troba oberta”

“L’eco fa la burla del seu origen per provar que ell és l’original”

“Si tanques la porta a tots els errors deixaràs a fora la veritat”

“La pols de les paraules inútils s’agafa a tu. Renta la teva ànima amb silenci”

“Aquell qui es preocupa massa per fer el bé no té temps per a ésser bo”

“L’home és pitjor que una bèstia quan la bèstia domina l’home”

“L’amor és la vida en la seva plenitud com la copa amb el seu vi”

TAGORE, Rabindranath: El Jardiner. Biblioteca Selecta. Barcelona, 1980

COMPARTIM LECTURES, GENER DE 2007

La majoria de lectures d’aquest mes de gener han estat històries curtes, de les quals no sóc gaire aficionada, prefereixo la novel·la llarga. Però he de dir que no m’han decebut gens i que potser és cert el que diuen que “un bon escriptor demostra la seva vàlua en un conte”.

Los girasoles ciegos del madrileny Alberto MÉNDEZ em va commoure molt. Són quatre històries desesperades sobre la postguerra espanyola, quina més trista. L’autor explica aspectes poc narrats anteriorment, originals per la seva duresa i per la seva excepcionalitat, però també originals per la manera com s’enfronta al tema. Una lectura molt recomanable i un autor de qui m’agradaria conèixer més coses.

El nord-americà James SALTER ha publicat poquíssima obra. La darrera ha estat La última noche que és un recull de contes, l’últim dels quals és el que dóna el títol al llibre, i un dels millors. Són senzillament fascinants, i si proveu de llegir-los a algú en veu alta, veureu com presta atenció constant, i si aconseguiu que algú us el llegeixi a vosaltres, llavors ja és mortal.

Un clàssic dels relats curts és el també nord-americà Ernest HEMINWAY. He llegit El viejo y el mar que m’ha emocionat. És una d’aquelles lectures que bé podríem recomanar als nostres alumnes! Va ser bonic que vaig trobar una edició molt antiga que pertanyia a un avantpassat. En el llibre hi consta que és la primera edició en llengua castellana, però no posa l’any d’edició, com també diu que el traductor té l’aprovació de l’autor, però no ens diu qui va ser que la va traduir. Coses del passat!

La única novel·la llarga que he llegit durant aquest mes ha estat Pa negre del català Emili TEIXIDOR. Ha estat la meva lectura de “cuina” com jo dic. És també un llibre sobre la postguerra, sobre els perdedors. Bé, encara que m’agrada més l’Emili Teixidor escriptor de novel·la juvenil. És un gran coneixedor dels joves ja que abans de dedicar-se només a escriure i a llegir – l’Emili Teixidor és un gran lector i molt bo recomanant bones lectures – s’havia dedicat a l’ensenyança, i es nota. Fa uns anys va venir a l’institut perquè uns alumnes d’ESO s’havien llegit El príncep Alí, i va captar totalment la seva atenció; és un gran comunicador.

L’últim del mes ha estat un dels llibres del Club de Lectura, el llibre recomanat per la Irene Sánchez. Es tracta de El lector de l’alemany Bernhard SCHLINK. M’ha agradat molt, gràcies Irene. Té tres parts i està situat a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. La primera part és bàsicament eròtica i té gràcia, sobretot per l’edat dels amants. A la segona part ja entrem de ple en el tema de l’Alemanya nazi i dels camps d’extermini, i la tercera part és una valoració molt interessant i valenta. He llegit moltes i diverses opinions sobre el tema: Primo LEVY, Gunter GRASS, Saul BELLOW, etc. I quan més llegeixo més penso que aquest hauria de ser un tema que tractéssim des de les nostres tutories. Des del Departament de Casteclas fan la lectura obligatòria a 2n d’ESO de Jesper d’una autora danesa, i està bé, però em sembla que hauríem de fer “un pas més enllà” i tractar el tema de l’holocaust. És del tot imprescindible.

Gener de 2007

Núria Reichardt

COMPARTIM LECTURES, IV: DESEMBRE, 2006

Vaig començar el mes de desembre amb El mite de Sísife d’Albert CAMUS. No és ben bé una novel·la, sinó més aviat un assaig sobre la vida, que cal llegir a poc a poc per tal de poder gaudir-lo. M’ha sorprés que hagi estat una de les seves primeres obres, i en ella descobreixes un CAMUS d’un alt nivell intel·lectual i molt format culturalment. Sempre d’agrair persones d’alt nivell en un món on triomfen sobretot les mediocritats.

Durant el mes de desembre m’he llegit un altre llibre de Tahar BEN JELLOUN que es diu Els nàufrags de l’amor. No s’ha convertit en el meu preferit d’aquest escriptor marroquí, però no m’ha decebut ni l’estil de la seva prosa ni el tema que tracta. El que més m’ha sorprés és que en aquest llibre, sense oblidar el Marroc ni la seva cultura, l’autor ens trasllada a la caòtica ciutat de Nàpols i te la fa estimar. Ja tenia moltes ganes de conèixer-la, i ara encara més.

Després va ser el torn del llibre que vaig triar en el Club de Lectura de l’Institut. Va ser L’àngel del vespre de la gironina M. Mercè ROCA, ofert per la Carme Pérez. Me’l vaig llegir d’una volada, ja que es tracta d’una història curta i senzilla d’una escriptora també senzilla i propera: sempre és un plaer llegir històries que transcórren en llocs coneguts. El que m’ha agradat ha estat el tema del llibre: va de les segones oportunitats que, debades, la vida ens ofereix, i de la nostra capacitat, o no, per aprofitar-les.

El Caga Tió em va cagar l’últim llibre del turc Orhan PAMUK, que es titula Estambul, i me l’estic llegint simultàniament amb altre títol d’aquest autor La casa del silencio, ja que Estambul no és ben bé una novel·la, sinó més aviat una autobiografia novel·lada, amb fotografies de la ciutat, molt interessant, però lent de llegir, i vaig llegint la novel·la per no cansar-me. Està clar que últimament trio autors de cultures alienes a la nostra, m’atrau, i PAMUK escriu de meravella; no és per res que va guanyar el nobel el 2006.

La Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar, què pertany a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, em va regalar – com a usuària – El conte de Nadal de l’Auggie Wren del nordamericà Paul AUSTER. Un conte molt bonic, i també molt trist, que ja coneixia gràcies a la pel·lícula Smoke, què és una delícia.

També m’he llegit El mar de l’irlandès John BANVILLE, un llibre molt interessant tant per el tema - va sobre la pèrdua de les persones que estimes i d’allò que han significat a la teva vida -, com per la manera com està escrit: és original, diferent, et frapa.

I els Reis m’han portat Los girasoles ciegos de l’Alberto MÉNDEZ, que sé que són quatre històries curtes sobre la postguerra espanyola, però encara no l’he pogut encetar. M’ha fet gràcia que l’autor sigui un madrileny, ja que acabo de tornar de Madrid: sempre un plaer visitar la capital, sobretot per menjar fantàsticament i per fer una volta pel Paseo del Arte, com ells anomenen a la visita conjunta del MUSEO DEL PRADO, la FUNDACIÓN TYSSEN-BORNEMIZZA i el REINA SOFIA.

Bon Any Nou 2007
i que el disfruteu llegint molt!

Núria Reichardt

Inés del alma mía

Por Mª José Reina
Me quedo absolutamente anonadada de comprobar que hay quien (como Núria Reichardt, o Eduardo Larequi) que son capaces de leer y comentar cuatro o cinco libros en corto espacio de tiempo. Yo, muy a mi pesar, el mes me da para uno ... cuando me da.


Acabo de acabar Inés del alma mía, de Isabel Allende, una novela histórica sobre la conquista de Chile llevada a cabo por Pedro de Valdivia, a la que le acompañó su pareja, Inés Suárez.
Inés ... tiene muchos de los ingredientes que aderezan otras novelas de Isabel Allende.
En casi todas la protagonista es una mujer valiente y arriesgada, que no se amedranta ante los problemas, pero que no pierde ni uno solo de sus valores femeninos.
Inés Suárez pasa toda la novela deseando ser madre, y, aunque no lo sea biológicamente, sí es, en cierto modo, madre de los conquistadores, o sea, los antepasados de los futuros chilenos.

Al acabar la obra, Isabel Allende nos da en epílogo unos "Apuntes bibliográficos", citas de libros de historia donde se ha documentado para su novela. Nos explica que tuvo que justificarle a su agente literario que ciertos episodios de la historia de Chile eran reales, y no producto de su imaginación.
No creo que Isabel Allende tenga que justificar nada a su agente, creo que es más bien una justificación con su público, pero, ¿por qué? Cuando alguien toma una novela en sus manos, establece un pacto de ficción con el autor y con los personajes. La coherencia de éstos ha de justificarse dentro de la trama, y no fuera. Por muy histórica que sea, una novela es ficción y no historia. Al menos yo siempre lo he tenido claro. Es más, me encantan aquellas novelas históricas en que el personaje principal es totalmente ficticio, y los históricos son los secundarios, el telón de fondo de la ambientación de época.

Aunque la he leído con avidez, no es, bajo mi punto de vista, la mejor obra de la autora. Últimamente me cuesta que un libro me apasione. Cuando acabo su lectura me deja el sabor de boca de la comida congelada (vale, alimenta, pero no es un placer para los sentidos). No me hubiera atrevido a reconocer algo así en público si no llega a ser porque leí hace unos días sensaciones similares a las que me rondaban en el blog de Joselu. Su autor, profesor de lengua y literatura como yo, tiene la valentía de poner por escrito que no todo le vale, después de una vida de lector.

Yo voy más allá y me pregunto ¿no se me da bien elegir mis lecturas, o es que he perdido un tanto de la frescura y la ingenuidad de la juventud, la capacidad que tenía para entusiasmarme hasta con los programas de mano? ¿Me estaré haciendo mayor?

Club de Lectura de l'IES S'Agulla

Des de la Comissió de Biblioteca, volem portar a terme una iniciativa per promoure la lectura i la crítica de llibres també entre el professorat, per allò de "Si tú lees, ellos leen".

Es tracta de crear un "Club de Lectura" entre personal docent i no docent. Fins el 4 de desembre hi ha de plaç per què qui vulgui pugui deixar un llibre propi en un expositor de la sala de professors, apuntant el seu nom a la primera pàgina. Después del puente de la Constitución, cada uno de los participantes tomará prestado el libro que más le apetezca leer. Cuando lo acabe, puede dejarlo y coger otro. La idea es abrir una sección en el blog de la biblioteca, A la Bibio del S'Agulla, para que cada uno vaya dejando sus comentarios personales sobre la lectura, y sobre todo, para compartir con los demás sus gustos y preferencias.

Compartim lectures III

El mesos d’octubre i novembre han estat febrils a nivell de feina i, encara que no he deixat de llegir – per a mi és una necessitat diària – els resultats no han sigut tan fructífers com durant el mes de setembre. Això, no obstant, de salut estic molt millorada.

Vaig acabar-me La Catedral del Mar de l’Ildefonso FALCONES, que ocupa el seu temps ja que és un totxo considerable i he de dir que, encara que a nivell literari no val gaire, és un llibre amb quantitat d’informació sobre la Barcelona medieval, ben documentat i prou entretingut.

Hi ha una web a la xarxa que consulto sovint i que recomano, que és un Club de Lectura Virtual organitzat per les Biblioteques de Barcelona. Mai no he participat i no tinc especials ganes de fer-ho, però sí que consulto els llibres que van llegint perquè la primera vegada que vaig fer-ho va resultar que coneixia tots els llibres que havien fet des d’aleshores, i tots eren títols que m’havien agradat molt. És per això que: llibre que proposen que no conec, me’l llegeixo i, fins ara no m’han fallat mai.

Ha estat gràcies a ells que aquesta tardor he llegit Sota la pols d’en Jordi COCA i La meitat de l’ànima de la Carme RIERA.

Coincideix que tots dos són escriptors en llengua catalana i que les dues novel·les es situen a l’Espanya de la postguerra, però a part d’això, res més. En Jordi COCA no l’havia llegit mai i m’ha agradat, i de la Carme RIERA m’he llegit quasi bé tot i, com sempre, no m’ha decebut.

Sota la pols és una visió molt gris i trista de la Barcelona de postguerra, concretament es situa al barri de Sant Martí de Provençals i tracta de com la literatura ajuda a salvar la miserable vida del protagonista. Vaig viure un temps en aquest barri i reconec els seus carrers a les polsoses línies de la història narrada.

La meitat de l’ànima se situa entre Barcelona, Mallorca i París amb Portbou i Avinyó entre mig. M’han commogut especialment les al·lusions a Portbou, ja que és un lloc que havia freqüentat durant la meva infància i que justament aquest mes de novembre, abans de començar la lectura del llibre, vaig tornar-hi després de molts anys de no haver-ho fet, i em vaig retrobar amb llocs que després la història menciona detalladament. Va ser un flash d’aquests que debades et brinda la literatura.

És una història de franquistes i antifranquistes, d’exiliats i d’acomodats al règim. Albert CAMUS és un dels personatges del llibre i la Carme RIERA ha fet que triï com a propera lectura El mite de Sísife.

A part d’aquesta, hauré de triar un llibre del Club de Lectura de l’Institut. El que més desitjo és que la tria se’m faci molt i molt difícil: és aquest el meu repte.

Novembre, 2006

Núria Reichardt

La importancia de la lectura, por Eli Bravo

La lectura es un tema muy importante, pero nosotros los niños no nos damos cuenta de eso ya que pensamos que es aburrido, pero de los libros se obtiene mucha información y grandes conocimientos que muy poca gente sabe valorar, ya que preferimos ocupar nuestro tiempo de ocio con cosas menos importantes pero entretenidas y quizás no nos damos cuenta que estamos perdiendo el tiempo y podríamos aprovecharlo mejor.

He escuchado que si le dedicásemos aunque sea una hora al día a la lectura nuestras mentes podrían tener o llenarse mas de imaginación, pero debo reconocer que en principio no soy muy dada a ello. Este verano no me he leído ningún libro, el año pasado me leí algunos libros y estaban bien, había uno que no me gustaba. Este curso me gustaría leer mejor que antes. En la biblioteca me siento muy bien porque es un sitio muy tranquilo y donde hay muy poca gente y donde se puede leer mejor, porque cuando hay mucho ruido no se puede leer muy bien. Recomendaría a todos los alumnos que leyeran muchos libros.

Elisabet Bravo Romero

Compartim lectures II

El setembre s’inicia el curs escolar i normalment queda poc temps per a la lectura; però enguany no ha estat així. Malauradament he hagut de reposar i això m’ha donat l’oportunitat – sempre benvinguda – de tenir més temps del que fóra normal per llegir. I no m’he estat de res:

El callejón de los milagros de l’egipci Naguib MAHFUZ em va sorprendre molt positivament. Curiosament no li havia llegit res abans i, mentre el llegia, va morir. Vaig honrar aquest merescut premi Nobel. Espero llegir-me més obres seves perquè m’ha agradat molt; especialment la seva fermesa: no dubta gens davant les injustícies, no es queda en mitges tintes.

Vaig ser capaç d’acabar-me Herzog, un llibre del jueu nord-americà Saul BELLOW. És un llibre que tenia començat des de quasi feia un any i que sempre abandonava, però no del tot: m’esperava a la tauleta de nit pacientment. I ha valgut molt la pena perquè tant el cervell com els sentits sempre t’agraeixen la intel·ligència de Bellow.


També ha estat el torn de Fúria, una novel·la de l’indi Salman RUSHDIE que havia intentat temps enrera i se m’havia resistit, i que ara, després d’haver-me llegit Los Hijos de la Medianoche, he disfrutat de valent. Molt i molt recomanable. Potser la força i el poder de les fúries – de les que ja van relatar els grecs – són les que desencadenen les decisions, les accions, els avenços; els canvis en definitiva, allò que va fent que el món es mogui.

Aquest setembre també ha estat l’hora de Una Habitación con Vistas de l’anglès E.M. FORSTER, que no havia llegit abans perquè recordava amb massa claredat la bella pel·lícula de James Ivory. Ha estat una senzilla meravella. M’ha recordat Jane Austen, un retrat magnífic de la societat victoriana. I per què no dir-ho, a la cuina sempre tinc una lectura més senzilla per anar llegint mentre espero; i m’espero sovint: que arribin els nens, que bulli l’olla...

Entre mans tinc La Catedral del Mar del català Ildefonso Falcones. I no està mal: massa previsible, però no està mal. I és que Santa Maria del Mar és un dels llocs més bells de la meva ciutat.


Setembre, 2006 Núria Reichardt

Recomiendo La Penya dels Tigres, por Alba Moyano, 2ºA

El año pasado leí varios libros en inglés, castellano y catalán. Uno de ellos fue El geperut y altres contes, en catalán. La valoración que le doy a ese libro, es buena, ya que había varios capítulos de diferentes cuentos y me gustó m´ss que otros de los libros que leímos. También Matilda en castellano.
A mí me gustaría leer sin tener que pararme, porque en las palabras “raras” siempre me equivoco.
Si tuviera que recomendar un libro recomendaría La penya dels tigres, cualquiera de ellos, porque, para los que les gustan las historias de terror, ésas son buenas.


Estoy en la biblioteca, y veo y veo libros ..., cuando elijo el que más me gusta, lo elijo de manera que lo entienda y que no sea complicado
En la biblioteca me siento como... si me dijera todas las respuestas a mis preguntas, todo lo puedes encontrar en la biblioteca ...

Leyendo filosofía por Facundo Díaz, 2º A

Durante el año pasado leí varios libros. La mayoría de ellos fueron de filosofía, ciencia que estudio desde hace unos meses. Si no recuerdo mal leí libros de Karl Marx, un filósofo e intelectual alemán y Federico Engels.

Estos libros son muy, muy complicados de entender, han de leerse varias veces para lograr comprender lo que el autor quiere transmitir. Más de una vez he tenido que consultar el diccionario para buscar palabras. También son difíciles por el hecho en que están escritos en el siglo XX con frases o expresiones que hoy en día no se utilizan. También por esa razón la traducción no es quizás la mejor.

Además de filosofía, también leímos en grupo libros como Matilda, Manolito Gafotas y demás, libros que tienen su toque de humor que les hace inconfundibles. Manolito Gafotas, por ejemplo, es un libro con el que me divertí muchísimo, aunque lo tuve que leer deprisa y corriendo porque me olvidé del examen. Siempre me he sentido muy cómodo leyendo en el instituto, me gusta mucho leer en grupo en la biblioteca. Este año los libros tienen muy buena pinta, sobre todo Jesper que trata de un tema muy interesante.

Las nieblas de Avalon por Jonathan Escribano, 2ºD

El año pasado leí tres libros en la biblioteca, que son: Las nieblas de Avalon, Las nieblas de Avalon 2, La maldición del dragón.
Son tres historias muy interesantes porque están muy bien hechas por los escritores.

Las nieblas de Avalon es una historia de conguros, maleficios, brujos, brujas, dragones y muchos mas personajes que salen en la historia.

En Las nieblas de avalon 2 se encuentran los buenos para ir al castillo de el malo para luchar contra el brujo porque hizo una maldición sobre su pueblo donde toda la gente se ponía mala por culpa de la malición.

La maldición del dragón es una historia de un niño que entró en la cueva donde había un dragón y le hizo una maldición al pobre niño y el niño asustado salió rápidamente de la cueva de aquel dragon pero se tropezó y cayó a un río ... Y no explico más.

Jonathan Escribano, 2ºD

Mis lecturas favoritas, por Rut Martí, 2º C

¡Hola! Os voy a explicar como tiene que ser un libro, para que me atraiga. Tiene que ser de aventuras sobrenaturales,o lo que es lo mismos, de ciencia-ficción. El título del libro tiene que ser impactante,por ejemplo: La historia del jinete sin cabeza. Los libros que no tienen un buen título no me suelen atraer,también me atrae la portada,una buena portada es símbolo de una buena historia.

Para leer un libro me gusta buscar sitios tranquilos,en los que poder leer y poder escuchar música. ¡Ah, se me olvidaba! Me gusta mucho leer con música, sea del tipo que sea,pero si no tiene mucha letra mejor. Para mí el mejor sitio para leer y donde mas suelo ir, es a mi habitación, aunque muchas veces me salgo a la terraza para leer.

Si os tuviera que recomendar un libro, elegiría... mmm... no sé, quizá elegiría Misterios sin resolver, de Iker Jimenez. El libro trata de misterios que no se han podido resolver,ataques de ovnis,seres fuera de lo normal...

Sinceramente me gustaría que en las bibliotecas pusieran música clásica,para poder entrar en el ambiente del libro. Creo que tal y como están las bibliotecas,con la música habría bastante.

Espero que lo que he escrito os parezca interesante,adiós y espero que vosotros también os lo hayáis pasado bien con un libro.

Mis lecturas del verano

Núria Reichart, profesora de inglés de mi centro y bibliotecaria en funciones, en un acto más de los numerosos que quiere llevar a cabo para incentivar a la lectura, nos ha lanzado la propuesta de hablar de nuestras lecturas veraniegas. Allá voy.

Empecé el verano sin querer arriesgar mucho, y me fui por la última de un clásico: Travesuras de la niña mala de M. Vargas Llosa. Me gustó, tengo que reconocerlo, pero no me dejó buen sabor de boca del todo. Las novelas anteriores de Vargas Llosa son tan alucinantes y perfectas, que ésta, según mi opinión, no está a la altura (espléndida El paraíso está en la otra esquina, sobre el pintor Gauguin, muy excitante y provocadora la novela erótica Los cuadernos de don Rigoberto, genial La fiesta del chivo).

Seguí el verano con algo light, y me leí Cuenta conmigo, de Jorge Bucay, segunda parte de Cuéntame un cuento. Éste último es una versión moderna del Conde Lucanor. Un joven médico, Demian, plantea problemas personales a su terapeuta, y éste le contesta poniendo como “eixemplo” un cuento, tomado de las más diversas tradiciones. La segunda parte Cuenta conmigo intenta ser más novelesca, aún manteniendo la estructura de planteamiento del problema – cuento – moraleja del cuento. También en este caso me gustó más el libro anterior.

Después empecé a leer A sangre fría, de Truman Capote. Me animó a ello el que se pusiera bastante de moda el autor a raíz de la película de Benet Miller sobre su vida. Además el verano del 2005 había sido el verano de los americanos para mí ( leí a Paul Auster, Patricia Highsmith, el propio Capote en Desayuno en Tifannys), y me había encantado su estilo. Dejé el libro en el momento en que se empieza a dar detalles sobre el asesinato de los niños. No sé si le pasará a otras madres, pero desde que nació mi hijo no soporto leer libros o ver películas en las que se maltrate o asesinen niños. Es superior a mí.

Los Pazos de Ulloa, de Emilia Pardo Bazán es una lectura obligatoria para selectividad de la materia de Literatura Española de modalidad. Así que acometí su lectura con poco entusiasmo, más bien por necesidad y ... me sorprendió gratamente. Ya he hablado sobre ella en otro post. Siendo un tema en apariencia poco atractivo para el lector moderno, mantiene nuestra atención de principio a fin. Espero que a mis alumnos les guste tanto como a mí.

Siguiendo con las lecturas obligatorias, estoy releyendo aún Cien años de soledad. No se puede decir nada sobre García Márquez que no sea un tópico, como tópico es que siempre es más maravillosa la relectura que la lectura. Pues en este caso se cumple el tópico al cien por cien.

Empecé entre medias La princesa india de Inma Chacón, hermana gemela de la desaparecida Dulce Chacón. El tema es atractivo, los amores de una indígena azteca casada con un conquistador extremeño, y su vida en el Nuevo Mundo primero, y en la España de la Inquisición después. Me gustó más la primera parte, donde recrea la autora la vida de los indígenas antes del descubrimiento, sobre todo de la “libertad” que gozan sus mujeres comparadas con las españolas de la época. No me acabó de llenar la segunda parte, la trama de las intrigas del racista comerciante de paños que los denuncia a la Inquisición.

Y tengo encima de la mesita de noche, esperándome, otra novela de tema parecido, según creo, Inés del alma mía, de Isabel Allende. La autora chilena nunca me ha defraudado.

Mª José Reina

Mis lecturas y yo

He pedido a mis alumnos de 2º de ES0 que escribieran una redacción que se titulase, mis lecturas y yo. He explicado el resultado en un post de mi blog personal. No obstante os dejo aquí unos fragmentos de las redacciones que me han llamado la atención.

Son los que siguen:
"En la biblioteca me siento como si ella me dijera todas las respuestas a mis preguntas, todo lo puedes encontrar en la biblioteca" Alba Moyano, 2ºA
"Mi biblioteca ideal sería grande, muy grande. Cada pared de un color, colores muy vivos. Cambiaría las sillas por puffs, muchos ordenadores, nada de mesas ... " Marta Jiménez, 2ºA
"Con la lectura se aprende mucho de otros, y de uno mismo, porque te puedes emocionar, soñar ..." Mikel Julià, 2ºA

"Gracias a los libros puedes vivir, sentir, ver otros mundos (...) puedo imaginar cómo se siente un esquimal en un iglú, un alma en el limbo" Paula Armero, 2º A

"Cuando empecé a leerlo no podía parar. Mi madre me llamaba, y yo le decía que iría cuando acabase el capítulo (...) El primer día me lo pasé leyendo, hasta que el sueño llamó a mi puerta, ya entrada la noche" Rocío Membrives, 2º B

"Cuando estrenaron mi gran libro en el cine (El señor de los anillos) fui a verla con mis amigas. Me quedé extrañada, ¡era tan diferente a lo que yo me había imaginado!" Sara Martínez, 2ºB

"Me gusta leer perdido en la montaña, sentado debajo de un arbol, al borde de un precipicio con vistas al mar" Rafa García, 2º B.

Mª José Reina

Compartim lectures

L'estiu és temps de lleure i, per a alguns, de gaudir-ne especialment del plaer de la lectura. Un llibre porta a un altre, però també a un llibre s’hi arriba a través d’un lector. És per això que vull compartir amb vosaltres el que he llegit aquest estiu i, amb el que hagueu llegit vosaltres assegurar-me les lectures per el llarg hivern que s’acosta.

Vaig començar amb un llibre de gran volum que m’esperava pacientment des de feia mesos, Los Hijos de la Medianoche de l’indi Salman RUSHDIE, gens ni mica decebedor, però dens i molt llunyà a la nostra cultura; així que entremig em vaig anar distraient amb Les Vides dels Animals del sudafricà JM COETZE - d’una senzillesa exquisida i no per això poc profund –i El Fons de l’Ampolla del francès George SIMENON – que no pertany a la seva sèrie de detectius, sinó que més aviat és un western encantador.

Vaig intentar que el següent llibre de gran volum, d’aquells que s’han de llegir ben sentats, fóra l’últim de John IRVING Hasta que te encuentre, però el vaig abandonar per avorriment, almenys de moment, ja que aquest nordamericà m’ha fet disfrutar en més d’una ocasió. De vacances em vaig endur Atrapa la vida de la també sudafricana Nadine GORDIMER. Estranya però bé.

Després vaig començar amb l’última obra de l’hongarès Sandor MARAI: Tierra, Tierra! que és una autobiografia no només de l’autor sinó també del seu país, i de l’Europa del segle XX en general. Molt interessant, però tant trista que calia compaginar-la amb altres lectures més fresques, i aquestes van ser Los Europeos del logronyès Rafael AZCONA - ubicada a l’Eivissa dels anys 60, però que podria ser qualsevol poble de la costa i l’impacte que van tenir els estrangers entre els joves de la España franquista -, La Invención de Morel de l’argentí BIOY CASARES – una ratllada divertida - i La Verdad de Agamenon del català Javier CERCAS – amb articles d’interès.

Entre mans tinc El callejón de los milagros de l’egipci Naguib MAHFUZ i alhora, per compensar, el thriller Antes de que hiele de l’anglo Henning MANKELL i, tot plegat una mica amenitzat amb el recull de versos anomenat Nacer de diversos autors que escriuen sobre el fet de néixer i on destaca especialment l’andalús Jose Àngel VALENTE.

I sobre la tauleta de nit encara m’espera Una Habitación con Vistas de l’anglès E.M. FORSTER i El Camino de las Ordalías del marroquí Abdellatif LAÂBI. No sé si arribaré a temps!

Finals d’agost, 2006

Núria Reichardt

Estrenarem en breu biblioteca nova

A l'IES S'Agulla estem de sort. En breu estrenem bibloteca nova. La ubicació serà la mateixa, però li hem fet una mica d'obres, li hem afegit uns metres, estanteries noves, cortines ...

Volem fer de la biblioteca un aula polivalent. Serà alhora sala de lectura, d'estudi, sala de premsa, però també sala d'audiovisuals (amb un canó de projecció, home cinema, música), aula d'informàtica (comprarem ordinadors nous, junt amb els que ens han promet en dotació).
I tot gràcies a l'esforç i la ilusió que la Núria Reichard li ha posat durant aquest últims anys, que ha fet que ens concedissin un Pla d'Innovació Educativa.


Però tot això és molt més que calers i maquinari, és la il.lusió de tot un centre (el claustre del qual va votar el projecte per unanimitat) per fomentar la lectura i les técniques d'estudi com a pilar en el que recolçar tot el procés d'aprenentatge dels nostres alumnes.
Esperem que tots en podrem gaudir molt aviat.