Em van recomanar La delicadeza del francès David FOENKINOS, però no m'ha convençut.
El tema és de la delicadesa m'ha semblat molt interessant, però a nivell literari no m'ha arribat. Massa superficial.
Es tracta de Completament sonat! del també francès Guilles LEGARDINIER.
La narradora de Limpia és la veu de la protagonista i l'escriu en segona persona. Estela ens parla als lectors, encara que en la història es dirigeixi a la gent que la jutja. No només al jurat o a la policia que la volen condemnar, sinó també als veïns, a la societat i al país sencer. Als lectors també ens demana que no la jutgem, que l'escoltem, que l'entenguem.
I tant que l'entenem perquè la història d'Estela no és només la seva en concret, sinó que és una hoistòria universal de contrastos: és la història de rics i pobres, de nord i sud, d'abusadors i d'humil·liats, d'explotadors i explotats.
A mida que ella va explicant i ens va qüestionant la nostra actitud davant de la vida, creix l'acció i augmenta la tensió. És tan bonic com tot ho descriu, relaciona i acompanya amb la seva activitat que és netejar, com de diferent és quan parla del que ella i sa mare netejaven al sud, a casa seva, i el que ella neteja al nord, la merda dels altres.
Narra les relacions personals, sobretot les familiars, d'una manera espontània i senzilla que m'encanta, per molt complicades i lletges que siguin. I sobretot m'agrada el seu sentit de l'humor, enmig de les situacions més tràgiques, convertint-les en quasi bé grotesques i sovint fotent-se de la condició humana.
Com totes les que li he llegit, és novel·la negra, d'intriga, amb molta crueltat i també amb molta humanitat.
El que més m'ha interessat és l'empatia que mostra l'inspector de policia amb la víctima del seu últim cas i com, d'una manera estranya, s'embolica el present i el passat.
També m'agrada que no hi ha un abús dels estereotips.
Una novel·la sobre la repressió en la postguerra espanyola, especialment sobre els guerrillers comunistes que continuaren lluitant amb l'esperança que acabada la guerra mundial, els aliats alliberessin els espanyols del fascisme.
En aquesta història les principals protagonistes són dones, alguna també guerrillera però sobretot les mares, germanes, nòvies i dones dels rojos condemnats i elles mateixes torturades i empressonades per ajudar-los.
I els donen tot el seu suport, malgrat a vegades no són ni comunistes ni atees, sinó que maleeixen el partit per qui molts d'ells han donat la vida.
Núria Reichardt
Setembre del 2023
