22.4.16

Compartim lectures, abril del 2016

La Margarita MELGAR acaba de publicar la seva primera novel·la: La mujer del siglo, i vaig anar corrent a comprar-la perquè el 50% de les seves autores, una amiga de quasi tota la vida, me'l signés. Ha estat la meva lectura pre-St. Jordi.

És una novel·la llarga, plena de trames, i l'han publicada en una col·lecció de novel·la històrica. Històrica en el sentit que està situada en la Barcelona de principis del segle XX, la Barcelona de la burgesia enriquida gràcies a la I Guerra Mundial i de la noblesa vinguda a menys, i la Barcelona dels moviments obrers, les seves revoltes i el perillós pistolerisme que es va establir a la ciutat. 
També la Barcelona que va obrir-se al mar en obrir-se les seves antigues muralles, però també a la banda de muntanya, on la rica burgesia va edificar la nova i modernista Barcelona, en contrast amb els barris marginals de barraques, com el Somorrostro dels gitanos a la Barceloneta.

En aquest mateix context, no fa gaire vaig llegir Habitaciones cerradas de la Care SANTOS que m'ho va fer passar la mar de bé en aquesta Barcelona. En començar La mujer del siglo i trobar-me alguns dels mateixos personatges, com El Santet, em vaig fins i tot espantar per la similitud, però després aquesta història agafa una altra empenta, amb diferents i emocionants històries on sempre hi predominen els sentiments i les emocions, sobretot l'amor, l'erotisme i les transgressions en les relacions.

El que més m'ha agradat ha estat la barreja dels personatges de ficció - m'ha encantat la Clara, filla de noble, casada amb un burgés, però tan reivindicativa ella - amb els reals, com Antoni Gaudí i la seva incipient i poc exitosa Sagrada família, i sobretot Isidre Nonell. La pintura de Nonell i els seus colors sempre m'han agradat molt, i això de fer dels personatges dels seus quadres el fil del conductor de la novel·la m'ha divertit força.

I la meva lectura del Sant Jordi  2016 ha estat L'amiga genial de la italiana Elena FERRANTE. Per fi m'he decidit a iniciar aquesta tetralogia de la què una amiga que viu a Itàlia fa anys que em parlava.

A part de la intriga de la seva autora, què es manté en l'anonimat, m'intriga on m'hi portarà aquesta llarga història de quatre volums.

La primera és forta i impactant, tant per els records d'infància i la manera com marquen i decideixen la personalitat, no sols de la protagonista, sinó de tots els nombrosos personatges que hi apareixen, sinó que també m'ha impactat la violència i agressivitat que traspua tota l'obra, o més ben dit, Nàpols, un altre dels protagonistes d'aquesta novel·la.

Núria Reichardt
Abril del 20016