tag:blogger.com,1999:blog-344895062024-03-16T20:19:26.476+01:00Llegir per llegirBlog de Núria Reichardt de la biblioteca de l'INS s'Agulla de BlanesNúria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.comBlogger221125tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-63371906416133106372024-01-28T19:39:00.141+01:002024-03-02T10:32:31.106+01:00Recomanem lectures, febrer del 2024<div class="separator"><a href="https://quelibroleo.com/images/libros/libro-1681119495.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a><a href="https://quelibroleo.com/images/libros/libro-1681119495.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://quelibroleo.com/images/libros/libro-1681119495.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="618" data-original-width="400" height="200" src="https://quelibroleo.com/images/libros/libro-1681119495.jpg" width="129" /></a></div>He començat el mes llegint al premi nobel portuguès, <b>José SARAMAGO</b>, per primera vegada. Tinc pendent</span><span style="font-family: arial;"> <i>Ensayo sobre la ceguera</i>, però he començat per <i><b>Caín</b></i>, el seu últim llibre, ja que ha estat triat per la FCM en el Club de lectura <i>Los</i></span><span style="font-family: arial;"><i> imprescindibles</i></span><span style="font-family: arial;">.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">M'ha sorprès molt. No tenia idea què anava a llegir. He llegit que és el segon dels seus llibres que aborda la Bíblia des de la seva perspectiva antiteísta, però usant un raonament contemporani. No sé exactament què vol dir això, però he gaudit de la seva ironia intel·ligent.</span></div></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl3.casadellibro.com/a/l/s7/03/9788494594403.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/81Q5Y6PZcHL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="527" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/81Q5Y6PZcHL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="132" /></a></div><br />També he llegit de manera intermitent els relats de <i><b>Històries imprevistes</b></i> del gal·lès <b>Roald DAHL</b>, a qui només coneixia la seva vessant infantil i juvenil i que ara he descobert com a finíssim contista, pel seu sentit de l'humor. M'ha recordat una mica al nostre Pere CALDERS.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span color="rgba(0, 0, 0, 0.87)" style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: start; white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: arial;">Són setze relats àcids i macabres plens d'humor negre, sorpreses esgarrifoses i girs inesperats. M'ha encantat <i>William i Mary, </i>colpidor.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span color="rgba(0, 0, 0, 0.87)" style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: start; white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div><br /></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">D'una sola tacada vaig llegir el també llibre de relats anomenat <i><b>Resseguir</b></i> de la malgratenca<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://static.fnac-static.com/multimedia/Images/ES/NR/37/34/88/8926263/1507-1.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="410" data-original-width="400" height="200" src="https://static.fnac-static.com/multimedia/Images/ES/NR/37/34/88/8926263/1507-1.jpg" width="195" /></a></div><b>Assumpta MERCADER</b>, a qui ja havia llegit <span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;"><i>La dona que somiava mariatxis</i></span><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; text-align: justify;"><span style="color: #333333;">Aquesta vegada els relats s'han inspirat en l'obra que té exposada a la seva galeria l'artista Joan FARRÉ, també de Malgrat de Mar i cada conte va acompanyat d'un o més d'un quadre o escultura.</span></span></span></div><div><br /></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L'Assumpta no abandona el sentit de l'humor, el porta gravat al seu ADN, però aquesta vegada els seus contes són més emotius, més intensos. Hi ha de més llargs que d'altres, alguns de molt curts i inclús hi ha <i>haikus</i>, però tots ells apunten en una direcció i creen un efecte contundent en el lector.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A mi m'ha encantat la sensibilitat de <i>Endreçar calaixos</i>, el dràstic <i>Ell</i>, la ximpleria de <i>No sé si sabré viure sense tu </i>i </span><span style="font-family: arial;">la senzillesa de </span><i style="font-family: arial;">Eines de llum. </i><span style="font-family: arial;">M'encantaria tenir a casa un dels llums de la col·lecció</span><i style="font-family: arial;"> En desús.</i></div><div class="separator" style="text-align: justify;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/81N8u20CM0L._SY342_.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="342" data-original-width="226" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/81N8u20CM0L._SY342_.jpg" width="132" /></a></div>De cara al meu projecte, la Ines MacPHERSON em va recomanar llegir <i><b>La casa de Mango Street </b></i>de la nordamericana <b>Sandra CISNEROS</b>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El punt de connexió entre tots els relats d'aquest llibre és el carrer on l'autora i la seva família van viure durant un temps. No era una llar definitiva, però va ser el lloc on la nena va començar a escriure i a buscar un espai propi.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La introducció ja em sembla una meravella i s'anomena <i>Una casa pròpia</i>, com l'últim relat. Tots els capítols que conformen el que anomenen novel·la (encara que per a mi no ho és) tenen una marcada i deliciosa influència de la seva herència mexicana.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Els meus preferits <i>Les tres germanes</i> i <i>Una casa pròpia</i>.</span></div> <p></p><p><span style="clear: right; float: right; font-family: arial; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="514" height="200" src="https://imagessl3.casadellibro.com/a/l/s7/03/9788494594403.webp" width="129" /></span><span style="font-family: arial;"></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">No he estat capaç d'acabar-me el llibre triat pel mes de febrer pel <i>curs de</i> <i>Literatura nordamericana del Nollegiiu del Clot</i>. Es tracta de <i><b>Mumbo Jumbo</b></i> de <b>Ishmael REED</b>.</span></div><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Segons Beatriz GARCIA GUIRADO <em style="background-color: white; color: #404040;">Mumbo Jumbo</em><span style="background-color: white; color: #404040;"> era la torxa de la literatura postmoderna afroamericana fent una cosa tan radical i necessària com reinventar la història i el llenguatge (i a més, amb gràcia) transportant-nos al Renaixement d'Harlem dels anys 20 i 30, l'època daurada de la cultura afroamericana. Com podem llegir Mumbo Jumbo sense lligar-la amb la literatura nascuda a partir del Black Live Matters?</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl5.casadellibro.com/a/l/s7/15/9788418968815.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="498" height="200" src="https://imagessl5.casadellibro.com/a/l/s7/15/9788418968815.webp" width="125" /></a></div><span style="font-family: arial;">M'ha sorprés gratament l'última novel·la de l'irlandès <b>John BOYNE</b>, i això que en llegir que era la secuela de <i>El niño del pijama de rayas</i> no m'esperava res de bo.</span><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><i><b>Todas las piezas rotas</b></i> és el llibre triat pel <i>Club de lectura L'esquirol entre llibres</i> i l'autor va una recreació del personatge de la germana de "el niño", de com s'ho va montar a la vida després de la terrible mort del seu germà en els forns on exterminaven als jueus en el camp d'extermini i després de l'ajusticiament del seu pare a mans del Tribunal dels Judicis de Nuremberg.</span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/71Y7Oy7Rv2L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="522" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/71Y7Oy7Rv2L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="131" /></a></div><span style="font-family: arial;">La història manté la tensió fins al final.<br /></span><p></p><p><span style="font-family: arial;">I pel <i>Club de lectura del Grupo Bojador </i>he llegit <i><b>A mí no me iba a pasar</b></i> de l'escriptora i periodista catalana <b>Laura FREIXAS</b>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El subtítol és Una autobiografía con perspectiva de género.</span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/31uRfoldhYL._SY445_SX342_.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="307" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/31uRfoldhYL._SY445_SX342_.jpg" width="138" /></a></div><span style="font-family: arial;">He intentat llegir <i><b>Betty</b></i> de la nordamericana <b>Tiffany McDANIEL</b>, però he tingut problemes amb el <i>kindle</i> i tan sols he pogut llegir-me el deu per cent, què m'ha encantat. Intentaré acabar-me'l més endavant.</span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/61X6M0JJvlL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="505" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/61X6M0JJvlL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="126" /></a></div><span style="font-family: arial;">I per últim he llegit <i><b>Mirall trencat</b></i> de la catalana <b>Mercè RODOREDA</b>, que no el vaig triar com<br /> a lectura en la meva joventut, a favor de Aloma i de La plaça del diamant, i que ara, m'ha semblat fascinant i un llibre que ha envellit molt bé.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A més de semblar-me una novel·la sobre el pas del temps sense res a envejar a PROUST, la casa com a protagonista i els elements vegetals com simbologies dels caràcters dels diferents personatges, m'ha interessat molt especialment.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A més, he llegit els contes <i><b>El ahogado</b></i> de <b>Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ</b>, <i><b>Yo, cocodrilo</b></i> de <b>Jacinta ESCUDOS</b>, <i><b>Continuidad de los parques</b></i> de <b>Julio CORTÁZAR</b>, <i><b>Un hombre sin suerte</b></i> de <b>Samanta SCHWEBLING</b>, <i><b>Deseos</b></i> de <b>Grace PALEY</b>, <i><b>Historia de una hora </b></i>de <b>Kate CHOPIN</b>, <i><b>Organismes</b></i> de <b>Ines MCPHERSON</b>, <i><b>La distancia de la luna</b></i> de <b>Italo CALVINO</b> i <i><b>Una historia de paciencia, Ante la ley</b></i> i <i><b>Un artista del hambre</b></i> de <b>Frans KAFKA.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: arial;"><b>Núria Reichardt</b></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: arial;"><b>Febrer del 2024</b></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span><p></p><p><br /></p><p><br /></p><br /><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-74438654125330874992024-01-28T19:37:00.005+01:002024-01-29T07:59:24.112+01:00Recomanem lectures, gener del 2024<p><a href="https://imagessl8.casadellibro.com/a/l/s5/28/9788419415028.webp"><img border="0" height="200" src="https://imagessl8.casadellibro.com/a/l/s5/28/9788419415028.webp" width="136"></a> <span>El llibre amb que he començat el 2024 ha estat</span><span> </span><i><b>Els fils del mar</b></i><span>, un llibre de relats</span><span> fantàstics de la barcelonina</span><span> </span><b>Inés MACPHERSON</b><span>.</span></p><p></p><p><span>Fantàstics perquè tots els relats transcorren en un llogaret imaginari, que per la seva descripció podem situar al Cap de Creus, on les noies tenen prohibit acostar-se al mar. L'autora narra, sense pèls a la llengua, les històries que expliquen al poble sobre el que els passa a aquelles que han cedit a la temptació del mar. </span><font face="arial">És una història punyent que posa de manifest la crueltat de la major part dels habitants d'aquest poble i la lluita de les noies per la seva llibertat.</font></p><p><span>Els fils del mar té una bellesa metafòrica bestial. Han estat les horripilants imatges el que més m'ha agradat.</span></p><p><span><br></span></p><p></p><div><a href="https://m.media-amazon.com/images/S/aplus-media-library-service-media/4a75cbc2-2a7a-4c83-ba60-4487ca2d9d39.__CR0,0,300,400_PT0_SX300_V1___.jpg"><img border="0" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/S/aplus-media-library-service-media/4a75cbc2-2a7a-4c83-ba60-4487ca2d9d39.__CR0,0,300,400_PT0_SX300_V1___.jpg" width="150"></a></div><span>La primera novel·la ha estat <i><b>Los astronautas</b></i> de la també barcelonina <b>Laura FERRERO</b>.</span><div><span><br></span></div><div><span>Una novel·la sobre la vida d'una noia de pares separats que han tornat a refer les seves vides. Forma part d'una família desestructurada, com tantes que hi ha avui en dia, on la filla aporta el seu punt de vista -molt sistèmic- sobre la solitud en que ha viscut la seva situació durant tota la vida.</span></div><div><p><a href="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/19/ea63ebaddd9bc5b76f1a2b331de86b9e6e7d9103.jpeg"><img border="0" height="200" src="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/19/ea63ebaddd9bc5b76f1a2b331de86b9e6e7d9103.jpeg" width="133"></a></p><span>El seu llibre de relats <i><a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/2020/12/compartim-lectures-desembre-del-2020.html">Piscinas vacías</a></i> em va agradar molt més.</span></div><div><span><span><br></span></span></div><div><span><span><br></span></span></div><div><span><span>He gaudit molt amb la lectura del llibre de relats </span><i><b>Catedral </b></i><span>del nord-americà </span><b>Raymond CARVER</b><span>.</span><br><div>"En cada relato de Catedral se revela la presencia latente o la intrusión de terrores extraordinarios en una existencia ordinaria. Hay tensión, sensación de que algo es inminente. Sus personajes son gente de lo más común que acceden, muy a pesar suyo, a una suerte de dimensión heróica, tercos testimonios de una realidad impacable"</div></span></div><div><span>"CARVER utliza el efecto expresivo. La expresión se mueve en el ámbito de la emoción que acompaña a la impresión sobre l realidad que tiene el escritor, trabaja con las palabras transmitiéndosela a otro. La realidad se cuenta con acontecimientos; es decir,hechos con significado que sobresalen en la cadena de acciones".</span></div><div><div><span><i><b>Conservación</b></i> és un dels que més m'ha agradat, la manera com narra que ni tan sols en una situació límit el marit ´s capaç de sortir de casa.</span></div><div><span><br></span></div><div><span><br></span></div><div><span><div><a href="https://images-eu.ssl-images-amazon.com/images/I/610JZb8D3yL._AC_UL210_SR210,210_.jpg"><img border="0" height="200" src="https://images-eu.ssl-images-amazon.com/images/I/610JZb8D3yL._AC_UL210_SR210,210_.jpg" width="200"></a></div><i><b>Cançó de la plana </b></i>del nord-americà <b>Kent HARUT</b> ha estat el llibre amb que hem encetat el Club de lectura, L'Esquirol entre llibres de l'any 2024.</span></div><div><span><font color="#333333">El ritme lent i senzill de la novel·la marca els esdeveniments de la història, a partir dels quals coneixem la personalitat dels personatges. El poble de Colorado on transcorren els fets, Holt, té categoria de personatge protagonista i en el seu paisatge s'entrellacen les vides dels altres personatges. </font></span></div><div><span><font color="#333333">Curiós que els personatges que no cuallen, marxen a la ciutat, Denver.</font></span></div><div><br></div><br><p><span>I en el Club de lectura del <i>Grupo Bojador</i> vam tenir un contratemps amb l'autora de <i>Los astronautas</i> i vam haver de canviar de títol. Hem llegit <i><b>Inmorality Act</b></i> de la barcelonina <b>Ana MOYA</b>. </span></p><div><a href="https://m.media-amazon.com/images/W/MEDIAX_792452-T2/images/I/31DmXEIROLL._SR600%2C315_PIWhiteStrip%2CBottomLeft%2C0%2C35_PIStarRatingFIVE%2CBottomLeft%2C360%2C-6_SR600%2C315_SCLZZZZZZZ_FMpng_BG255%2C255%2C255.jpg"><img border="0" height="168" src="https://m.media-amazon.com/images/W/MEDIAX_792452-T2/images/I/31DmXEIROLL._SR600%2C315_PIWhiteStrip%2CBottomLeft%2C0%2C35_PIStarRatingFIVE%2CBottomLeft%2C360%2C-6_SR600%2C315_SCLZZZZZZZ_FMpng_BG255%2C255%2C255.jpg" width="320"></a></div><p></p><p><span>El nom de la novel·la ve d'una de les lleis de segregació imposades a Sudàfrica el 1927. Concretament aquella que prohibeix les relaciones sexuals entre blancs i persones d'altres races.</span></p><span><div><span>L'autora estructura el relat des de la perspectiva de tres amics que es coneixen a la missió d'un sacerdot cristià, l'única manera que es poguessin relacionar un sudafricà </span> blanc, un sudafricà negre i una anglesa que va a viure a Sudàfrica amb la seva família. Quasi bé tres fantasmes, com l'anècdota per la qual es coneixen, i amb un final no molt previsible, encara que ben natural.</div><div><br></div><div><a href="https://www.llibres.cat/imagenes/poridentidad?identidad=0244110c-8754-4d78-a794-fbc39d82adee&ancho=900&alto="><img border="0" height="200" src="https://www.llibres.cat/imagenes/poridentidad?identidad=0244110c-8754-4d78-a794-fbc39d82adee&ancho=900&alto=" width="131"></a></div>I també he llegit <i>L'any que vaig estimar Ava Gardner</i>, premi <i>Prudenci Bertrana </i>del 2023, del sabadellenc <b>Jordi SOLÉ </b>a qui coneixeré en una presentació virtual de la mà de la Care SANTOS.</span></div><div><span><br><div>És una novel·la situada a Tossa i altres indrets de Girona on la companyia de Hollywood va filmar <i>Pandora y el holandés errante</i> l'any 1951.</div><div><br></div><div>Una història de memòries i records de joventut, com un viatge d'iniciació de la mà de la bellíssima i no tan sols bellíssima, Ava Gardner.</div><div><br></div><div><br></div><div><br></div><div>A més d'acabar els contes de <i><b>Velocidad de los jardines</b></i> de <b>TIZÓN</b> i de llegir els relats de <i><b>Els fils del mar</b></i> de <b>McPHERSON</b>, he llegit els contes següents:</div><div>- <i><b>Las ostras</b></i> deL RUS <b>Anton CHÉJOV</b>, </div><div>- <i><b>El corazón delator</b></i> del nordamericà <b>Edgar Allan POE</b>, </div><div>- <i><b>El gato bajo la lluvia</b></i> del nordamericà <b>Ernest HEMINGWAY,</b></div><div>- <i><b>El cambiazo</b></i> de l'italià <b>Mario BENEDETTI,</b></div><div>- <b><i>Catedral </i></b>i <i><b>Visor</b></i> del nordamericà <b>Raymond CARVER</b> i </div><div>- <i><b>La pradera</b></i> del nordamericà <b>Ray BRADBURY</b>.</div></span></div><div><p><br></p><div><br></div><div><br></div><p><br></p><p><br></p></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-84110987279986058902024-01-28T19:35:00.003+01:002024-01-28T19:35:32.764+01:00Selecció de les meves millors lectures del 2023<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg4f1VuAai2gX73Dgttek-tFL3BMWVrGxd8S7YmvGKXiHiTiUAjgb2x3V52fYgc5OOvOHKtz58SgM3lI6NTuvOi8gy2Rq9NJ6MaL77kS5uArvEDOFVcCfsjv9wZns36-m-HwnyJj4ueiM0tdbl2wGOML4P1cokfJ2toEl67jtUs745Un5PKqoRNRw" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg4f1VuAai2gX73Dgttek-tFL3BMWVrGxd8S7YmvGKXiHiTiUAjgb2x3V52fYgc5OOvOHKtz58SgM3lI6NTuvOi8gy2Rq9NJ6MaL77kS5uArvEDOFVcCfsjv9wZns36-m-HwnyJj4ueiM0tdbl2wGOML4P1cokfJ2toEl67jtUs745Un5PKqoRNRw" width="400" /></a></div><p> </p>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-84901101638108130862023-12-09T13:06:00.006+01:002024-01-06T19:27:53.034+01:00Recomanem lectures, desembre del 2023<p style="text-align: right;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/714gTHsTi1L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="499" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/714gTHsTi1L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="125" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">La raó per la que m'apunto a més d'un Club de lectura, és per llegir llibres que, per mi mateixa, mai llegiria.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El llibre de desembre del <i>Curs de literatura nord-americana del Nollegiu</i> del Clot ha estat <i><b>Sang sàvia</b></i> de la georgiana de Savannah, la <b>Flannery O'CONNOR</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tinc ganes de sentir a l'experta Bea GARCIA per treure l'entrellat del per què de la importància d'aquesta novel·la i la seva autora en la història de la literatura nord-americana.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Jo no ho he sabut trobar, malgrat he captat perfectament el relat d'allò grotesc en la mentalitat i la vida dels personatges del sud rural dels Estats Units, la violència i el fanatisme religiós que envolta les seves vides.</div></span><p style="text-align: right;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lafinestralectora.cat/wp-content/uploads/2020/12/Les-set-caixes-7a-ed.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="503" height="200" src="https://lafinestralectora.cat/wp-content/uploads/2020/12/Les-set-caixes-7a-ed.jpg" width="126" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">Si el mes passat amb la lectura de <i style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">La llarga migdiada de Déu</i><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;"> del </span><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">Pep COLL,<span style="font-size: 13px;"> </span>vaig saber dels jueus que arribaven a Barcelona fugint dels nazis, de nou apareix aquest tema en <i><b>Les set caixes</b></i>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">Aquesta història pertany al <i>Club de lectura Grupo Bojador</i> i tindré ocasió de conèixer l'autora, la catalana de Barcelona, la <b>Dory SONTHEIMER</b>, qui, com jo, és d'ascendència alemanya. Però a diferència de mi, ella, als 57 anys, va descobrir el passat </span><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">que desconeixia </span><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">de la seva família. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">Eren jueus que havien fugit de l'Alemanya nazi ja abans de la guerra civil espanyola i que, per protegir-se en l'España de Franco, van batejar-se i casar-se de nou pel ritus catòlic i així van educar els seus fills sense mai abans explicar-los els seus orígens jueus i per totes les desgràcies i calamitats que van passar els seus avantpassats.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/91oggEMHkwL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="509" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/91oggEMHkwL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="127" /></a></div>Quan la barcelonina <b>Carlota GURT </b>va guanyar el <i>Premi Mercè Rodoreda</i> el 2019, vaig comprar el seu llibre, però no em va agradar. Ara l'he recuperat i he gaudit dels seus contes del llibre premiat <i><b>Cavalcarem tota la nit</b></i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I a més del contes de la Carlota GURT, les narracions de la <b>Flannery O'CONNOR</b>: <i><b>Un home bo, és mal de trobar</b></i>, on l'autora retrata com de miserables són els seus personatges per la seva maldat i la seva fredor; <i><b>Tot allò que puja ha de convergir</b></i> sobre una mare enyorada dels temps esclavistes passats i el món de la culpa i de la pena del seu fill; i <i><b>Bona gent del camp</b></i>, llur protagonista és una noia amb una cama ortopèdica, que pot ser la mateixa autora, amb un final bèstia i sorprenent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div>Els contes que he llegit aquest mes de desembre arrel del <i>curs de l'Escola d'Escriptura</i> han estat per treballar els finals <i><b>Calidoscopio</b></i> de <b>Ray BRADBURY</b>, <i><b>Miss Amnesia</b></i> de <b>Mario BENEDETTI</b>, <i><b>Tía Clemencia</b></i> de <b>Ángeles MASTRETTA</b>, <i><b>Historias de los dos que soñaron</b></i> de <b>Gustav WEIL</b>, <i><b>La bella durmiente</b></i> de <b>Quim MONZÓ</b> i <i><b>Las ruinas circulares</b></i> de <b>Jorge Luís BORGES</b>. </div><div><br /></div><div>También <i><b>La mosca</b></i> de la neozelandesa <b>Katherine MANFIELD</b>. Un conte sobre l'oblit que sorprèn. I acaba, però et deixa un pòsit que et va tocant la fibra, perquè és humà oblidar per poder suportar. És un relat molt dur, però també deliciós i amb sentit de l'humor.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/20/f69ffbd43f9648790298ba11c9f0c103a81d9e51.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="510" height="200" src="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/20/f69ffbd43f9648790298ba11c9f0c103a81d9e51.jpeg" width="127" /></a></div>He aprofitat les vacances per llegir la lectura del 1r trimestre del <i>Curs Cuento I de l'EE de l'Ateneu barcelonès</i>. Es tracta de <i><b>Velocidad de los jardines </b></i>del madrileny <b>Eloy TIZÓN</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Previ als relats, hi ha el pròleg, anomenat <i>Zoótropo, biografia de un libro</i>. De fet, és la biografia de l'autor, nascut a Madrid el 1964, la seva infància i la seva joventut en "<i>la movida madrileña"</i> fins a la creació d'aquest llibre. Explica tot el procés d'escriptura i com, el llibre, s'ha fet pas trobant als seus lectors de manera molt lenta, en concordància amb el seu títol, "<i>como oír crecer la hierba"</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quan llegeixes els contes, necessites llapis per anar ratllant i paper per anar anotant. O també pots deixar-te anar i gaudir de la seva bellesa poètica.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El meu preferit, <i><b>Villa Borguese</b></i>, on els records dels personatges discorren en paral·lel, i també el que dona títol al llibre, sobre l'enyorança de quan tenien setze anys, quan tot va adquirir una velocitat inquietant.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: right;"><br /></p><br /><p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: right;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p style="text-align: right;"><br /></p>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-38274769562291333272023-11-18T18:42:00.011+01:002023-12-06T19:27:10.914+01:00Recomanem lectures, novembre del 2023<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://pictures.abebooks.com/inventory/md/md31382556694.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="300" height="200" src="https://pictures.abebooks.com/inventory/md/md31382556694.jpg" width="150" /></a></div><span style="font-family: arial;">Per el curs de literatura nord-americana en la <i>Nollegiu del Clot</i>, he llegit <i><b>El raïm de la ira</b></i>, del premi Nobel <b>John STEINBECK</b>.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L'he gaudit molt i trobo que aquesta novel·la del 1938 està de rabiosa actualitat. STEINBECK va pretendre escriure la gran novel·la nord-americana dels pobres. Té un sentit bíblic, d'èxode.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Narra les migracions dels pagesos nord-americans cap a l'oest, la terra somiada de Califòrnia. Quatre centes mil persones per la ruta 66 en els anys de la Gran Depressió, quan van haver d'abandonar les seves terres i no imaginaven les penúries que passarien i el menyspreu amb el que els tractarien (els anomenaven Okis) per pobres i bruts.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L'autor coneixia bé el tema i en el seu llibre hi ha descripcions </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">hiperrealistes. També innova en el sentit que alterna els capítols sobre el drama de les famílies, especificat en la família Joad, amb d'altres on el protagonista és la terra i el paisatge.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Amb la Bea Garcia he sabut de la existència dels diaris del autor i de lo deprimit que va acabar amb l'escriptura d'aquesta obra mestra que John FORD va dur al cinema. Una peli dura, però que encara va obviar un parell d'escenes duríssimes del llibre.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/41r6T47LC1L.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="341" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/41r6T47LC1L.jpg" width="136" /></a></span></div><span style="font-family: arial;">Per el Club de lectura del <i>Grupo Bojado</i>r he llegit <i><b>Los animales de ciudad no lloran</b></i> de la barcelonina jutgesa i escriptora, la <b>Graziella MORENO.</b></span><p></p><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">La novel·la és una trama legal inspirada en els jutjats. La protagonista és una advocada que reflexiona sobre: "<i>Decía que el corazón del juez es el modo jurídico de entender el bien y el mal</i>".</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">Tots els personatges són versemblants i els pots identificar en el món actual. Amb les seves vides el lector llegeix com els condiciona </span><span style="background-color: white; color: #666666; text-align: left;">el poder, l'amor, l'ambició i les seves debilitats.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #666666; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #666666;"><span style="background-color: white;">He trobat molt interessant les seves afirmacions sobre la veritat. Per exemple, "</span></span><i>le ha recordado que, a diferencia de la verdad, las mentiras se sostienen porque pueden adaptarse según convenga</i>".</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/41t33XwpmRL._SY445_SX342_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="284" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/41t33XwpmRL._SY445_SX342_.jpg" width="128" /></a></div>En motiu d'un cap de setmana de ruta literària per la Vall d'Àssua, he recordat que tenia en la meva pila de llibres per llegir <i><b>La llarga migdiada de Déu</b></i> del pallarès <b>Pep COLL</b>.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Ja li havia llegit <i><a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/search?q=coll">Dos taüts negres i dos de blancs</a> </i>també situada en el seu territori del Pallars Sobirà. </div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.grup62.cat/usuaris/libros/fotos/97/m_libros/el-secret-del-meu-turb_9788466413206.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="383" data-original-width="250" height="200" src="https://www.grup62.cat/usuaris/libros/fotos/97/m_libros/el-secret-del-meu-turb_9788466413206.jpg" width="131" /></a></div><span style="font-family: arial;">I per el Club de lectura L'esquirol entre llibres, aquest mes he llegit <i><b>El secret del meu turbant</b></i>.</span><p></p><div><span style="font-family: arial;">Un testimoni colpidor.</span></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">I com serà habitual durant tot aquest curs, uns quants contes: <i><b>Parece una tontería </b></i>de <b>Raymond CARVER</b>, <i><b>Instrucciones para subir una escalera </b></i>de <b>Julio CORTÁZAR</b>, <i><b>El pozo y el péndulo</b></i> de <b>Edgar Allan POE</b>, <i><b>Caperucita roja</b></i> de <b>PERRAULT</b>, de <b>MROZEK</b> de <b>IWASAKI</b> i de <b>Angela CARTER</b>, <i><b>El patito feo</b></i> de <b>ANDERSEN, <i>Pajarito </i></b>de <b>Claudia ULLOA</b>, <i><b>Invasió subtil</b></i> de <b>Pere CALDERS</b>, <i><b>La lotería</b></i> de <b>Shirley JACKSON</b>, <i><b>Los pocillos</b></i> de <b>Mario BENEDETTI</b> i <i><b>La migala</b></i> de <b>Juan José ARREOLA</b>. </div></span><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="321" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/51hl6lmT5NL.jpg" width="128" /></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També el llibre de relats<i><b> Wineburg Ohio</b></i> del nordamericà <b>Sherwood ANDERSON </b>que m'ha inspirat molt pel projecte que tinc en ment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Què xulo és que sembla que no t'expliqui res important i va brodant, ara amb un personatge, ara amb un altre, tot el poble. En aquest llibre de relats el protagonista és el poble.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEix5WFhX23W7a_mSEbBjaHZ1PGiGNmnmxjIolwYxA8nOYMJZWn9Jv5mDZQZ0IoQONhGtviBnkb474KqgrXritDcw6LuYhQZ1dqvJ9Iq6NzpdUNHV8UXI0ECi3lLqyj1b1TSB6R20FG7e4HKP2m3vMTqh6aG8NFPYCGQSeBOQ6B2TJpJWOsKsAcMzw" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEix5WFhX23W7a_mSEbBjaHZ1PGiGNmnmxjIolwYxA8nOYMJZWn9Jv5mDZQZ0IoQONhGtviBnkb474KqgrXritDcw6LuYhQZ1dqvJ9Iq6NzpdUNHV8UXI0ECi3lLqyj1b1TSB6R20FG7e4HKP2m3vMTqh6aG8NFPYCGQSeBOQ6B2TJpJWOsKsAcMzw=w156-h200" width="156" />
</a>
</div><div style="text-align: justify;">I el recull de contes <i><b>A les dues seran les tres</b></i> del català, nascut a París, <b>Sergi PÀMIES</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tots els contes són auto ficcionats i amb un fi sentit de l'humor.</div></div><br /><br /></span><p><br /></p></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-74699659462981735102023-10-15T12:16:00.185+02:002023-11-09T09:32:08.593+01:00Recomanem lectures, octubre del 2023<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl7.casadellibro.com/a/l/s5/47/9788418887147.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl7.casadellibro.com/a/l/s5/47/9788418887147.webp" width="143"></a></div><span style="font-family: arial;"><i><b>L’alegria de viure</b></i> de la figuerenca <b>Sílvia SOLER</b> és un llibre curt i senzill que és llegeix<br> molt </span><span style="font-family: arial;">ràpid.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És un llibre autobiogràfic que parla de les coses que l'han fet feliç en aquesta vida. Va neixer el mateix que jo, així que he trobat </span><span style="font-family: arial;">moltíssimes semblances, tant de fets com de sentiments i pensaments, entre la seva infantesa i la meva.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://cloud10.todocoleccion.online/comics-juventud/tc/2023/01/14/13/386608804.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="600" height="200" src="https://cloud10.todocoleccion.online/comics-juventud/tc/2023/01/14/13/386608804.jpg" width="150"></a></div>El que m'ha encantat és que, gràcies a aquesta lectura, he recuperat el nom del llibre que va marcar el meu plaer per la lectura des que era una nena. Es tracta de <i>Un castillo en el camino</i> de Maria Marcela SÁNCHEZ COQUILLAT. M'encantaria poder recuperar-lo.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/71vJgIXEsJL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="498" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/71vJgIXEsJL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="125"></a></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">També he llegit </span><i style="font-family: arial;"><b>Los misterios de la Taberna Kamogawa</b></i><span style="font-family: arial;"> del japonès </span><b style="font-family: arial;">Hisashi KASHIWAI</b><span style="font-family: arial;">. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L'he llegit </span><span style="font-family: arial;">per recomanació d'una amiga a qui li va entusiasmar perquè el trobava deliciós. Molt em temo que no m'ha agradat tant com a ella, però sí cal dir que l'autor explica les històries del pare i de la filla que regenten una molt original taverna, on es fan moltes més coses que cuinar, però que quan parla de menjar, ho fa d'una manera deliciosa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span><a href="https://imagessl4.casadellibro.com/a/l/s7/44/9788491814344.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="530" height="200" src="https://imagessl4.casadellibro.com/a/l/s7/44/9788491814344.webp" width="133"></a><span style="font-family: arial;">Un amic molt lector a qui segueixo em va recomanar <i><b>Milkman</b></i> de l'escriptora irlandesa Anna BURNS.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">He de confesar que m'ha costat molt acabar-la i això que m'ha agradat, m'ha agradat molt. Però crec que l'estil de l'autora que, en aquesta novel·la, mai usa ni noms propis ni subjectes elíptics, és molt interessant, però dona dificultat a la lectura.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A més dels noms propis dels personatges, el narrador també obvia el no dels llocs, encara que s'endevina, tant pel tema de terrorisme com pel lloc de naixement de l'autora, que estemparlant d'algun indret de Belfast en la segona meitat del segle XX.<br></span></div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.castalia.es/img/books/9788470394362.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="468" height="200" src="https://www.castalia.es/img/books/9788470394362.jpg" width="117"></a></div>La primera proposta de Los imprescindibles de la FCM ha estat <i><b>La colmena</b></i> del gallec premi nobel <b>Camilo José CELA</b>. Per l'ocasió vaig rellegir una mica aquesta novel·la que tant em va impactar en la meva primera joventut. </span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.planetadelibros.com/usuaris/libros/thumbs/06bc55e0-a660-474e-8f6b-62eeebf755a6/d_295_510/portada_moby-dick_herman-melville_201412151351.webp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="451" data-original-width="295" height="200" src="https://www.planetadelibros.com/usuaris/libros/thumbs/06bc55e0-a660-474e-8f6b-62eeebf755a6/d_295_510/portada_moby-dick_herman-melville_201412151351.webp" width="131"></a></div><span style="font-family: arial;">També he rellegit </span><b style="font-family: arial;"><i>Moby Dick</i></b><span style="font-family: arial;"> del nord-americà </span><b style="font-family: arial;">John MELVILLE</b><span style="font-family: arial;"> com a primera proposta del curs de literatura nord-americana de la <i>Llibreria Nollegiu.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl0.casadellibro.com/a/l/s7/10/9788408265610.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="524" height="200" src="https://imagessl0.casadellibro.com/a/l/s7/10/9788408265610.webp" width="131"></a></div><i><b>Historias de mujeres casadas</b></i> de l'autora barcelonina Cristina CAMPOS la he llegida pel Club de lectura del Grupo Bojador. Va ser finalista del Premi Planeta del 2022 i m'ho he passat bé llegint-la. Llàstima que no m'he pogut connectar al Club i amb l'autora.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Amb Cristina CAMPOS, a qui ja li havia llegit fa anys <i><a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/2017/07/compartim-lectures-juny-del-2017.html">Pan de limón con semillas de amapola</a>, </i>reconeixes els espais per on transcorre la novel·la i també reconeixes els temes importants de la vida -l'enamorament, la vida en parella, parella i treball, fills, desamor, amants i amigues- sota el prisma </span><span style="font-family: arial;">de les dones de la meva generació. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://static.fnac-static.com/multimedia/Images/ES/NR/e6/97/82/8558566/1540-1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="340" height="200" src="https://static.fnac-static.com/multimedia/Images/ES/NR/e6/97/82/8558566/1540-1.jpg" width="200"></a></div><span style="font-family: arial;">En el viatge a Cádiz vaig visitar la <i>llibreria Manuel de Falla</i>, on em vaig comprar <i><b>Mañana y tarde</b></i> del noruec <b>Jon FOSSE.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><br></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per a mi el</span><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">flamant premi Nobel</span><span style="font-family: arial;"> era un perfecte desconegut. Tinc entés que és un gran dramaturg. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><br></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i>Mañana y tarde</i> estava a punt de ser publicat en el nostre país quan es va proclamar el premi. És una petita joia, una història curta molt poètica sobre la vellesa i la mort. Em va agradar especialment les hores de traspàs entre que l'home ha arribat al final de la seva vida, però encara no ha arribat al món dels morts.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl0.casadellibro.com/a/l/s7/40/9788483930540.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="498" height="200" src="https://imagessl0.casadellibro.com/a/l/s7/40/9788483930540.webp" width="125"></a></div><br>El llibreter de la Manuek de Falla em va donar a coneixer un autor de la zona, el sanluqueño <b>Félix J. PALMA</b>. Vaig comprar el recull de contes <i><b>El menor espectáculo del mundo</b></i>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A la contraportada he llegit que el recomana la Care SANTOS.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Els que he llegit són contes molt interessants, ingeniosos i fantàstics. Diferents. Estoy en ello.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.alcanalibros.com/73559.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="255" height="200" src="https://www.alcanalibros.com/73559.jpg" width="150"></a></div><span style="font-family: arial;">També he rellegit <i><b>El mismo mar de todos los veranos</b></i> de la barcelonina <b>Ester TUSQUETS</b>. No és el meu preferit.</span></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-87173567794700539232023-09-08T19:00:00.003+02:002023-10-01T17:08:35.366+02:00Recomanem lectures, setembre del 2023<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/81DIkAu3C+L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="566" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/81DIkAu3C+L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="142" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">Em van recomanar <i><b>La delicadeza</b></i> del francès <b>David FOENKINOS</b>, però no m'ha convençut.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El tema és de la delicadesa m'ha semblat molt interessant, però a nivell literari no m'ha arribat. Massa superficial.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl8.casadellibro.com/a/l/t1/68/9788466420068.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="216" data-original-width="143" height="216" src="https://imagessl8.casadellibro.com/a/l/t1/68/9788466420068.jpg" width="143" /></a></div>També lleuger, però divertit, ha estat la proposta del Club de lectura <i>L'Esquirol entre llibres</i> per l'estiu.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Es tracta de <i><b>Completament sonat!</b></i> del també francès <b>Guilles LEGARDINIER</b>.</div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><p></p><p></p><br /><p></p><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/819CfMxBKTL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="527" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/819CfMxBKTL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="132" /></a></div><span style="font-family: arial;">Un llibre que em vam recomanar i m'ha encantat ha estat <i><b>Limpia</b></i> de la xilena <b>Alia TRABUCCO</b>, a qui ben segur tornaré a llegir.<br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La narradora de <i>Limpia</i> és la veu de la protagonista i l'escriu en segona persona. Estela ens parla als lectors, encara que en la història es dirigeixi a la gent que la jutja. No només al jurat o a la policia que la volen condemnar, sinó també als veïns, a la societat i al país sencer. Als lectors també ens demana que no la jutgem, que l'escoltem, que l'entenguem.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I tant que l'entenem perquè la història d'Estela no és només la seva en concret, sinó que és una hoistòria universal de contrastos: és la història de rics i pobres, de nord i sud, d'abusadors i d'humil·liats, d'explotadors i explotats.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A mida que ella va explicant i ens va qüestionant la nostra actitud davant de la vida, creix l'acció i augmenta la tensió. És tan bonic com tot ho descriu, relaciona i acompanya amb la seva activitat que és netejar, com de diferent és quan parla del que ella i sa mare netejaven al sud, a casa seva, i el que ella neteja al nord, la merda dels altres.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl1.casadellibro.com/a/l/s5/41/9788412722741.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="354" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl1.casadellibro.com/a/l/s5/41/9788412722741.webp" width="129" /></a></div>I també m'ha agradat l'última novel·la de l'ampostina <b>Maria CLIMENT</b>, anomenada <b><i>A casa teníem un himne</i></b>. Va ser el que vaig triar a <i>La Setmana del Llibre en Català</i> d'enguany i m'ha agradat molt. A la Maria CLIMENT només la coneixia dels seus articles al diari cultural <i>Catorze14, </i>que em solen agradar molt i sempre penso que sembla mentida que aquesta dona, sent tan jove, escrigui de manera tan sàvia. Ja tinc ganes de llegir-li <i>Gina</i>, la seva primera novel·la.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Narra les relacions personals, sobretot les familiars, d'una manera espontània i senzilla que m'encanta, per molt complicades i lletges que siguin. I sobretot m'agrada el seu sentit de l'humor, enmig de les situacions més tràgiques, convertint-les en quasi bé grotesques i sovint fotent-se de la condició humana.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/610y6A4Hy8L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="470" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/610y6A4Hy8L._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="118" /></a></div><span style="font-family: arial;">I per a la 1a trobada del <i>Grupo Bojador</i> tindré el plaer de conèixer l'autor barceloní <b>Víctor DEL ÁRBOL</b> de qui </span><span style="font-family: arial;">hem llegit a seva última novel·la, </span><span style="font-family: arial;"><i><b>Nadie en esta tierra</b></i>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com totes les que li he llegit, és novel·la negra, d'intriga, amb molta crueltat i també amb molta humanitat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El que més m'ha interessat és l'empatia que mostra l'inspector de policia amb la víctima del seu últim cas i com, d'una manera estranya, s'embolica el present i el passat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">També m'agrada que no hi ha un abús dels estereotips.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl7.casadellibro.com/a/l/s7/07/9788466332507.webp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="526" height="200" src="https://imagessl7.casadellibro.com/a/l/s7/07/9788466332507.webp" width="132" /></a></div>I l'últim llibre llegit aqest setembre radiant ha estat el proper títol del <i>Club de Lectura l'esquirol entre llibres</i>, <i><b>La voz dormida</b></i> de l'extremenya <b>Dulce CHACÓN</b>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Una novel·la sobre la repressió en la postguerra espanyola, especialment sobre els guerrillers comunistes que continuaren lluitant amb l'esperança que acabada la guerra mundial, els aliats alliberessin els espanyols del fascisme.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En aquesta història les principals protagonistes són dones, alguna també guerrillera però sobretot les mares, germanes, nòvies i dones dels rojos condemnats i elles mateixes torturades i empressonades per ajudar-los.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I els donen tot el seu suport, malgrat a vegades no són ni comunistes ni atees, sinó que maleeixen el partit per qui molts d'ells han donat la vida.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: arial;"><b>Núria Reichardt</b></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: arial;"><b>Setembre del 2023</b></span></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-4582263957285726762023-08-12T23:52:00.005+02:002023-09-01T11:45:38.413+02:00Recomanem lectures, agost del 2023<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.grup62.cat/usuaris/libros/fotos/95/m_libros/lombra-de-leunuc_9788475881843.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="392" data-original-width="250" height="200" src="https://www.grup62.cat/usuaris/libros/fotos/95/m_libros/lombra-de-leunuc_9788475881843.jpg" width="128" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">M'ha costat, però finalment m'he llegit <i><b>L'ombra de l'eunuc</b></i> del meu admirat <b>Jaume CABRÉ</b> i no em penedeixo gens; és boníssim, malgrat requereix concentració. Ja m'ho havien recomanat molt les meves professores de literatura creativa.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'autor narra la història d'en Miquel Gensana i <span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">relata els anys del final del franquisme, la </span><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">transició i els anys posteriors, des de la perspectiva de la generació de l'autor, què pertany a la generació que va viure la militància política dels anys seixanta,que va viure la clandestinitat i, després, la transició. Ja des de la democràcia veu aquella realitat de manera irònica i trista, insatisfet. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">Ens explica també</span> la seva saga familiar, de manera que el temps tira enrere. En destaca, especialment, el seu oncle Maurici. M'encanta el joc que l'autor fa amb el llenguatge quan parla de cadascun dels personatges d'aquesta saga, que van adquirint sobrenoms i motius, en funció dels esdeveniments que viuen, per exemple, en Miquel Gensana pot ser l'indecís, o el Miquel Che Gensana, o el fill pròdig, etc. Com sempre, en CABRÉ fa una demostració del seu domini del llenguatge, amb múltiples referències poètiques i musicals.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No m'acaba de convèncer el fet que sigui durant un sopar amb una companya de feina que en Miquel, justament a la casa pairal de la seva família, ara convertida en un restaurant, sigui on fa un exercici de lucidesa, tot revisant el seu passat.</div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">L'estructura del relat està basada en la mateixa estructura del Concert per a violí i orquestra, d'Alban BERG, i és que la música és una part fonamental del relat, sobretot quan el protagonista s'enamora d'una violinista de primer ordre. L'art en general i la música en particular, en són protagonistes. </span><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">El títol de l'obra ve d'en George STEINER, filòsof i, </span><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">com el protagonista, </span><span style="background-color: white; text-align: left;"><span style="color: #202122;">crític literari, que afirmà que els grans crítics literaris no arriben ni a la sola de la sabata dels grans creadors i que "quan mira enrere, el crític veu l'ombra de l'eunuc".</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #202122;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #202122;"><span style="background-color: white;">T</span></span><span style="background-color: white; color: #202122;">ambé és molt interessant quan l'autor parla de manera implícita del fet creatiu. </span><span style="color: #202122;">Sorprèn el fet innovador que el narrador usa a vegades la tercera, i d'altres la primera persona, quan posa veu als seus personatges, en funció</span><span style="color: #202122;"> de si es vol acostar molt o poc a ells, a la seva intimitat o a la seva força.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #202122;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://www.alibri.es/image/cache/covers/9/3/863810-360x480.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="360" height="200" src="https://www.alibri.es/image/cache/covers/9/3/863810-360x480.jpg" width="150" /></a><span style="color: #202122;">Totes les novel·les de l'aragonès <b>Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN</b> que he llegit anteriorment</span><span style="color: #202122;"> anaven sobre els temps de la dictadura franquista i la seva última, </span><i style="color: #202122;"><b>Castillos de fuego</b></i><span style="color: #202122;">, també, però s'inicia en a guerra civil i narra el primer franquisme, el de la postguerra en Madrid.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #202122;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #202122;">Mostra especialment la crueltat de la dictadura franquista amb els vençuts, sobretot la tasca de la brigada político-social contra els comunistes. Però també la rigidesa de la disciplina dictada pel PCE i la degradació de la vida dels maquis que lluiten contra els falangistes, però que també condemnen els seus propis camarades quan sospiten traició.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #202122;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #202122;">I ho fa de manera molt realista, mostrant molt més que explicant la misèria i la por amb què es vivia, amb molts personatges d'un i altre bàndol, amb múltiples motivacions per actuar d'una manera o altra. L'autor ens va mostrant l'evolució dels personatges protagonistes des de 1939 al 1945 i com, les seves actuacions, van afectant la vida de qui els envolten. Els llocs on actuen: les cases, els carrers, els bordells, les pensions, els mercats, les presons, els barris, els pobles del voltant, la comissaria, les esglésies, etc. ens mostren també l'evolució d'aquell Madrid de postguerra amb els dispars dels afusellaments i els tirs de gràcia de rerefons.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #202122;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #202122;">Com totes les seves m'ha agradat molt i, per primera vegada, m'ha fet pensat en l'escriptura de l'Almudena GRANDES i fins i tot m'ha recordat la meva lectura, </span><span style="color: #202122;">ja fa tants anys, de</span><span style="color: #202122;"> <i>La Colmena</i> d'en Camilo José CELA, que aviat rellegiré.</span></div></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #202122;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/41+EvrBZKlL.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="330" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/41+EvrBZKlL.jpg" width="132" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">Quin descobriment aquesta petita joia de llibre. Conté les dues úniques novel·les escrites per la mexicana <b>Josefina VICENS</b>. Només dues perquè es va dedicar, sobretot, al periodisme (i va ser cronista de toros amb el pseudònim Pepe Faroles, al feminisme (a vegades escrivint sobre política usava el pseudònim Diógenes García) i a la creació de guions cinematogràfics, la major part dels quals han estat filmats i molts d'ells, premiats. </div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El més curiós és que <i><b>El libro vacío</b></i> la va escriure el 1958 i no va ser fins el 1982 que escriví <i><b>Los años falsos</b></i>. Àmbdues són curtes i molt innovadores quant el tema i l'estil d'escriptura.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><b>El libro vacío</b> </i>toca diferents temes, però, sobretot, parla del procés d'escriptura i m'ha captivat. Tenia la sensació de que la VICENS m'ho estava dient a mi o a tots aquells que intenten escriure amb passió però que els sembla que allò que volen escriure no els pugui interessar a ningú, quan ella reflexiona: "<i>Si el libro no tiene eso, inefable, milagroso, que hace que una palabra común, oída mil veces, sorprenda y </i><span style="font-style: italic;">golpee; si cada página puede pasarse sin que la mano tiemble un poco; si las palabras no pueden sostenerse por </span><span style="font-style: italic;">sí mismas, sin los andamios del argumento; si la emoción sencilla, encontrada sin buscarla, no está presente en </span><i>cada línea, ¿qué es un libro?</i>"</span></div><h2 style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: small; font-weight: normal;">José García, el protagonista, es un hombre mediocre que escribe: "<i>No escribo para mí</i>" Y ella reflexiona: "<i>Se dice eso, pero en el fondo hay una necesidad de ser leído, de llegar lejos; hay un anhelo de frondosidad, de expansión</i>." La falta de imaginación de José García le lleva a pensar: La verdad es que yo no puedo inventar algo ni a alguien y entonces necesito llenar con palabras ese hueco, ese vacío inicial. Pero con tales palabras, tan convincentes, que no se perciba la existencia del hueco".</span></h2><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: small; font-weight: normal;">L'autora diu en boca del protagonista: </span><span style="font-family: arial;">“No hablar en primera persona”. Eso arrastra inevitablemente al relato de cosas particulares, reducidas al tamaño </span><span style="font-family: arial;">exacto de la casa familiar, de los parientes cercanos, del barrio, del vecino. Yo pretendo escribir algo que </span><span style="font-family: arial;">interese a todos. ¿Cómo diría? No usar la voz íntima, sino el gran rumor."</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: arial; font-weight: bold;">Los años falsos</i><span style="font-family: arial;"> m'ha fascinat per la seva modernitat i avantguarda en l'estil. L'autora usa quasi indistintament la primera persona del singular i la tercera o la primera del plural, amb un clar desig de descriure la personalitat del protagonista. Al principi et confon, però de seguida li trobes el sentit gràcies a l'habilitat de l'autora.</span></div><div><br /></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/81dXMpmG6TL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="643" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/81dXMpmG6TL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="161" /></a></div>A falta de viatjar a Mèxic, aquest mes he llegit un altre mexicà. Es tracta de <b>Juan VILLORO</b> i tampoc el coneixia anteriorment. Li he llegit <i style="font-weight: bold;">La figura del mundo</i>, en al·lusió a la visió que sobre el seu pare té l'autor. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però va més enllà que això i mostra com les persones en general i ell en particular ens<br /> conformem la visió que tenim de la vida. O la vida mateixa. Més que una novel·la és un assaig novel·lat.</span></div></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.pageseditors.cat/media/catalog/product/cache/1/image/570x735/9df78eab33525d08d6e5fb8d27136e95/9/7/9788413034447_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="735" data-original-width="570" height="200" src="https://www.pageseditors.cat/media/catalog/product/cache/1/image/570x735/9df78eab33525d08d6e5fb8d27136e95/9/7/9788413034447_2.jpg" width="155" /></a></div><br /></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A la <i>viladelllibre</i> de Malgrat de Mar vaig adquirir el recull de relats guanyador del <i>LVII</i> <i>Premi Recull de Narració Joaquim Ruiyra de Blanes</i> del 2022,<i><b> El gust és meu</b></i>, de l'autor malgratenc <b>Jaume AUBANELL</b>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Paga la pena llegir-los, tots són diferents però tots al voltant del menjar i els aliments de la terra, d'aquí el títol. N'hi ha de curts, de més llargs, de divertits, de tendres, d'eròtics i sensuals. No són superficials sinó que s'endinsen al que el menjar té d'art i al que té de la nostra </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">essència.</span></span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: arial;"><br /><span style="background-color: white; color: #202122;"><br /></span></span><p></p></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-62991254818965070592023-07-06T16:11:00.004+02:002023-08-05T17:09:44.704+02:00Recomanem lectures, juliol del 2023<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/719KT3tAwHL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="530" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/719KT3tAwHL._AC_UF1000,1000_QL80_.jpg" width="133" /></a></div><span style="font-family: arial;">Em va encantar <i>Persecució </i>de l'empordanès <b>Toni SALA</b> i és per això que ara he triat <i><b>Els nois</b></i>, ja que <i>Una família</i> va estar bé, però era una altra cosa.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i>Els nois</i> torna a ser una novel·la d'acció, situada principalment a La Selva, concretament entre Vidreres i Sils. Em resulta fascinant la manera com en Toni SALA, a qui conec dels Clubs de lectura de les biblioteques de la Diputació de Barcelona i és una persona fina, culta i educadíssima, narra unes històries tan bèsties, cruels, fastigoses i amb personatges tan perversos.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ell ficciona una trama, en aquest cas la mort de dos germans en un accident de cotxe i el que això provoca en el seu entorn més proper, per narrar la maldat humana.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://www.raigverdeditorial.cat/wp-content/uploads//2018/09/FOSCA-DESCANSA-LILLA.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="545" height="200" src="https://www.raigverdeditorial.cat/wp-content/uploads//2018/09/FOSCA-DESCANSA-LILLA.jpg" width="136" /></a></span></div><span style="font-family: arial;"><br />L'últim autor irlandès del Club de lectura d'en Toni SALA va ser <b>Kevin BARRY</b> de qui vam llegir <i><b>Fosca descansa l'illa</b></i>.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un llibre de relats molt diversos, a quin més sorprenent. Uns relats que sembla que no t'expliquin res, o almenys res d'interessant, però que després te'ls emportes a tot arreu i no deixes de pensar-los i d'adonar-te de la de coses que t'han dit.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://i0.wp.com/www.viladeroses.cat/wp-content/uploads/2016/06/asfixia_marc_grijalvo.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="250" data-original-width="375" height="133" src="https://i0.wp.com/www.viladeroses.cat/wp-content/uploads/2016/06/asfixia_marc_grijalvo.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: arial;">En començar a anar a la platja vaig trobar al cabàs el llibre que em va regalar una amiga, un llibre que va escriure el seu fill i ex-alumne meu, de la meva primera generació d'ex-alumnes, en <b>Marc GRIJALVO</b>, que no sabia jo que, a més de convertir-se en empresari i professor universitari, s'havia fet escriptor. Com tampoc sabia que havia deixat de viure a Barcelona per marxar a terres de l'Alt Empordà.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La novel·la es diu <i><b>Asfíxia</b></i> i és un <i>thriller</i> al voltant d'un assassinat a la ciutat de Girona en els anys de l'especulació immobiliària bèstia i la terrible crisi econòmica que comportà. La protagonista, neboda de l'assassinada, i els seus amics es troben al mig del perill i s'enfronten a una sèrie de riscos molt perillosos, d'on no saben, ni el lector tampoc, si se'n sortiran.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://www.marcialpons.es/media/img/portadas/9788467067514.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="526" height="200" src="https://www.marcialpons.es/media/img/portadas/9788467067514.jpg" width="132" /></a></span></div><span style="font-family: arial;">M'havia agradat tant <i>Los incomprendidos</i> del madrileny <b>Pedro SIMÓN</b>, que ara he llegit <b><i>Los ingratos</i></b>. </span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquesta novel·la és anterior a <i>Los incomprendidos</i> i trobo que la seva temàtica és valenta ja que, en principi, parlar de la teva cuidadora, el que ara diríem una cangur, no crec que tingui molt de ganxo a l'hora de voler publicar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però la veritat és que és una història deliciosa que, no només narra </span><span style="font-family: arial;">el valor emocional d'una cuidadora en la vida d'un nen i</span><span style="font-family: arial;"> l'empremta que li arriba a deixar, sinó que ens situa en la España dels seixanta-setanta, en una família on és la mare, mestra dels nacionals, qui va arrossegant els seus de poble en poble, fins a aconseguir una plaça a la capital. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Bonic com l'autor explica la decisió d'aquesta mare, que moltes més hores al dia és la senyoreta que no la mama, de cercar una dona que doni als seus fills, especialment al nen més petit, allò on ella no arriba que és l'amor i la tendresa. I com tria una persona vella i sorda, quasi analfabeta, que sap que els ensenyarà tot allò que ella no és capaç que aprenguin a la seva aula.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl4.casadellibro.com/a/l/t5/94/9788401025594.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl4.casadellibro.com/a/l/t5/94/9788401025594.jpg" width="130" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">No he vist la sèrie de TV, però tant m'han parlat del llibre de la madrilenya <b>Julia NAVARRO</b>, <i><b>Dime quién soy</b></i>, que he decidit llegir-lo.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És la història d'una dona que va abandonar la seva família en els primers anys 30 del segle XX i, quasi cent anys després, el seu besnét rep l'encàrrec d'investigar sobre la seva vida de la que res saben.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">D'aquesta manera l'autora no només ens narra la història d'Amèlia, sinó sobretot la història del segle XX de la civilització occidental. Ho fa de manera correcte, però llarga i superficialment. Un llibre que m'ha anat bé llegir aquest juliol perquè no requeria gaire concentració. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">M'ha agradat el final, no tant per la manera com resol el misteri, sinó pel que diu sobre la memòria que a mi tant m'interessa: "<i>No quiero perder mis recuerdos, se los están llevando, ellos se van y yo...yo no sé dónde encontrarlos</i>" i li respon: "<i>Yo los he encontrado, y están todos aquí, ya nadie se los podrá quitar</i>". I també: "<i>ha hecho algo impagable por su bisabuela. Recuperar su memoria es más de lo que podía esperar. Y usted se la ha devuelto</i>".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: right;"><b>Núria Reichardt</b></div><div style="text-align: right;"><b>Juliol del 2023</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><p></p>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-68641215310015803752023-06-13T20:16:00.005+02:002023-06-26T23:08:19.089+02:00Recomanem lectures, juny del 2023<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.mater.cat/wp-content/uploads/llibres_0005_a6a5e59aa5a82af6dfec11fe3f1abfe2.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="200" src="https://www.mater.cat/wp-content/uploads/llibres_0005_a6a5e59aa5a82af6dfec11fe3f1abfe2.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">L'últim premi Josep Pla de novel·la em va crear molta expectació. A la jova vendrellenca <b>Gemma VENTURA</b> la llegeixo a <i>Catorze</i> i sol agradar-me, normalment em treu un somriure, ni que sigui agredolç.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">La llei de l'hivern</i> és la seva primera novel·la i em sembla una mica enrevessada, encara que plena d'algunes imatges molt belles i altres d'horripilants. I agosarada la narradora en segona persona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/28/5450405f54125a78528891db8ec30c7665ceb42b.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="799" data-original-width="800" height="200" src="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/28/5450405f54125a78528891db8ec30c7665ceb42b.jpeg" width="200" /></a></div><p>Però per a contrasts, l'última novel·la de la mallenca <b>Irene SOLÀ</b>. <i><b>Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres</b></i> m'ha semblat una bacanal on adjectius i verbs, arbres i animals, homes i dones es barregen en una orgia de cossos, emocions i natura, on et costa discernir si les imatges són belles o esgarrifoses, si la bellesa t'emociona o et trasbalsa, si tanta escatologia et va riure o et fa fàstic. </p><p></p><p>El present i el passat es barregen, també la realitat i les llegendes, tot esperant la mort d'una de les protagonistes. També la realitat exterior i els mons creats en un lloc tancat, la crueltat i la bondat, i sempre l'amor o més aviat la passió animal i la maternitat en formes diverses. Una casa amagada al bosc plena de dones, unes vives i altres mortes, però totes ben presents.</p></div></span><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/22/3d1d9e4c28d6364141573de8eb74bc44f0075f89.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="507" height="200" src="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/22/3d1d9e4c28d6364141573de8eb74bc44f0075f89.jpeg" width="127" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Feia anys que no llegia al meu admirat escriptor britànic, en <b>Martin AMIS</b>, i m'ha agradat tornar a fer-ho ara, in memoriam.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">He triat <i><b>El roce del tiempo</b></i>, un llibre de no ficció, com va ser el primer que li vaig llegir ja fa tants anys, <i>Experiencia</i>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És un llibre amb reflexions variades, totes elles publicades en algun moment en diferents diaris. Toca diferents temes: política, literatura, família real, esports i coses més personals.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per a mi han estat especialment interessants totes les seves opinions sobre el seu procés d'escriptura i sobre autors que ell admira, sobretot del panorama de la literatura britànica i nord-americana, com Iris MURDOCH, Saul BELOW, Philip ROTH i d'altres.</span></p><p><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/41ySRRrSsRL.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="330" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/41ySRRrSsRL.jpg" width="132" /></a></span></div><span style="font-family: arial;">Per fi li ha tocat el torn al llibre <i><b>A imatge seva</b></i>, que el tenia a la tauleta des de fa quasi bé un any, prestat per l'amic-professor Jaume Torró i traduït per la seva col·lega, la Marta MARFANY. És l'última novel·la del guardonat amb un Goncourt, el francès <span style="background-color: white; color: #4d5156;"><b>Jérôme FERRARI.</b></span></span><p><span style="font-family: arial; text-align: left;"><span style="background-color: white; color: #4d5156;">És la història d'una fotògrafa que viu en un petit poble de </span><span style="color: #4d5156;">Còrsega i és també la història </span><span style="color: #4d5156;">d'uns dels conflictes nacionalistes del segle XX, el dels</span><span style="color: #4d5156;"> Corsos i el de la guerra de l'antiga Ioguslàvia. Per poder explicar-te'ls, l'autor et remunta al passat bèl·lic de</span></span><span style="color: #4d5156; font-family: arial; text-align: left;">ls Balcans</span><span style="color: #4d5156; font-family: arial; text-align: left;">. </span></p><p></p><p style="text-align: left;"><span style="color: #4d5156; font-family: arial;">El més interessant és la manera que FERRARI idea per narrar-te tota la història, què és durant el funeral de la jove protagonista, oficiat per el seu oncle capellà, qui decideix fer una cerimònia seguint el ritus romà, bella i llarguíssima amb tot cantat, per tal de refugiar-se en la cerimònia i no decaure davant la forta emoció de la pèrdua sobtada de la seva estimada neboda.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Cada part de la missa de difunts constitueix un capítol de la novel·la on es barregen el present i el passat, els comandos i els soldats, la fotografia i l'art, l'amor i el desig, la família i els amics, la tradició i la modernitat, la tolerància i la intransigència, la vida i la mort i la llibertat.</span></p><p><br /></p>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-36877912028070865242023-05-18T18:19:00.009+02:002023-08-20T17:35:55.898+02:00Recomanem lectures, maig del 2023<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-9J4hufrsCsM6-bS9KdTMI5mb4EbWnQOrwXrsgBgv-yLIQgA3bKDvcc36LkIa2ao6qjAQilr5a4Dkb20L4cynycCjEK6v1H7e9EsDh0uBqeIsDnew0OxRZxLYXXprchcZEMgzl1vcaVktnCDNHoxfC-yXJ7e7nkIWb488xNhaJi9fjfNfDsDwAA/s4096/InCollage_20230608_144706295.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4096" data-original-width="4096" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-9J4hufrsCsM6-bS9KdTMI5mb4EbWnQOrwXrsgBgv-yLIQgA3bKDvcc36LkIa2ao6qjAQilr5a4Dkb20L4cynycCjEK6v1H7e9EsDh0uBqeIsDnew0OxRZxLYXXprchcZEMgzl1vcaVktnCDNHoxfC-yXJ7e7nkIWb488xNhaJi9fjfNfDsDwAA/s320/InCollage_20230608_144706295.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><b><span style="font-family: arial;">Les millors del 3r trimestre del 2023</span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><b><span style="font-family: arial;">Núria Reichardt</span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl5.casadellibro.com/a/l/t5/85/9788412415285.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl5.casadellibro.com/a/l/t5/85/9788412415285.jpg" width="135" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><b>Flores extrañas</b></i> es un llibre meravellós. És de l'autor irlandès <b>Donal RYAN</b> a qui ja li havia llegit <i><a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/2022/04/compartim-lectures-abril-del-2022.html">Corazón giratorio</a>, </i>un llibre que he regalat en més d'una ocasió. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Narra la vida d'uns personatges senzills que viuen a la Irlanda rural i sembla que les seves vides siguin anodines, però res més lluny de la realitat.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Que visquin i treballin en llocs sense més atractiu que el verd, no fa que deixin d'estimar, de creure, de perdonar, de patir, de lluitar; en definitiva, de viure.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Una narració que et captiva i et sorprèn, plena de bellesa i tendresa en un món hostil.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><p><span style="font-family: arial;">A més de la literatura irlandesa que aquest any llegim al Club de lectura, observo que estic llegint encara més irlandesos.</span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://imagessl2.casadellibro.com/a/l/t7/32/9788412492132.jpg" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="552" height="200" src="https://imagessl2.casadellibro.com/a/l/t7/32/9788412492132.jpg" width="138" /></a><span style="font-family: arial;"><b>Claire KEEGAN </b>pertany també a la tria d'en Toni SALA al Club de lectura. I curiosament <i><b>Tres luces </b></i>té certs paral·lelismes amb <i>Flores extrañas</i>, que curiós! Sobretot quan l'exaltació de la bellesa de la Irlanda rural i de les coses més senzilles. </span><span style="font-family: arial;">Les coses senzilles i essencials que més desitgem tots.</span></p><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">L'autora recrea de manera deliciosa els secrets, les certeses i tot allò que no es diu, però que es suggereix.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.grup62.cat/usuaris/libros/fotos/366/m_libros/portada_les-nostres-mares_gemma-ruiz-pala_202302161304.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="381" data-original-width="250" height="200" src="https://www.grup62.cat/usuaris/libros/fotos/366/m_libros/portada_les-nostres-mares_gemma-ruiz-pala_202302161304.jpg" width="131" /></a></div><i><b>Les nostres mares</b></i> de la catalana <b>Gemma RUÍZ</b> m'ha agradat molt més del que m'havia imaginat. L'he gaudit molt, tant com altres títols anterior seus que em van agradar molt, especialment Argelagues i Ca La Wenling.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per a mi el títol no hauria de ser Les nostres mares sinó, Nosaltres, les mares. Ho dic perquè l'autora va néixer l'any 1975 i ella parla d'unes mares que es corresponen a la meva generació i no a la de la meva mare. Més aviat en llegir les seves narracions i reflexions, pensava en com em veuen els meus fills. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/81deMI9ts5L.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="527" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/81deMI9ts5L.jpg" width="132" /></a></div>A l'escriptor i periodista madrileny <b>Pedro SIMÓN </b>no el coneixia i ben segur li llegiré més perquè la seva novel·la <i><b>Los incomprendidos</b></i> me l'he empassat.</span><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;">M'ha semblat absolutament versemblant totes les digressions sobre fills adolescents i pares d'adolescents, malgrat la veu del narrador sigui masculina i que l'adolescent protagonista sigui una filla adoptada.</span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;">A estones he patit molt llegint-lo i moltes l'he gaudit, especialment al final. El títol està molt ben trobat i la figura de la tieta soltera sense fills, molt ben trobada.<br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/417ixgQeYnL.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="316" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/417ixgQeYnL.jpg" width="126" /></a></div>El nord-americà <b>Hernan DÍAZ </b>ha guanyat el <i>premi Pulitzer</i> amb <i>Trust</i>, que a l'espanyol l'han traduït <i><b>Fortuna</b></i>. No és d'estranyar, és un llibre boníssim.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És la història d'un famós milionari nord-americà de finals del segle XIX i inicis del XX què, des de molt jove, es dedica als negocis, com ja havien fet els seus avantpassats. Ell s'especialitza en les finances i la bossa de New York. Té un caràcter molt especial i solitari, però contra tot pronòstic es casa i amb la seva dona s'entenen bé. Però ella mor aviat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La gràcia de la història és que t'assabentes d'ella mitjançant quatre relats. El que fa un novel·lista de l'època, el que fa una secretària que contracta el protagonista perquè escrigui la seva autobiografia, la visió personal d'aquesta secretària al llarg del temps i fins a l'actualitat i el que escriu als seus diaris la dona del protagonista i que la secretària troba després de molts anys de la seva mort.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El lector ha d'anar lligant caps i prendre partit per un o altre. O no.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.alibri.es/image/cache/covers/d/8/873994-250x333.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="250" height="200" src="https://www.alibri.es/image/cache/covers/d/8/873994-250x333.jpg" width="150" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">No havia llegit res de la reusenca <b>Coia VALLS</b> i, en sentir parlar d'ella, vaig anar a la presentació que va fer de la seva última novel·la a la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls, on a més de respondre a les preguntes d'en Xavi SITJÀ sobre la seva última novel·la <i><b>El llegat de les cendres</b></i>, ens va oferir un monòleg meravellós de l'Alèxia, la protagonista de la història.</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Això em va enviar de dret a la lectura d'aquest llibre que va néixer en temps de pandèmia, la qual va servir per fer créixer l'Alèxia, la filla del protagonista de la novel·la <i>El mercader</i>, situada a la Barcelona medieval, en els temps de la pestil·lència i escrita per la Coia en el 2012.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Això la fa molt interessant, junt al fet que són un grup de dones que tiren endavant un projecte, malgrat els impediments i els prejudicis. El llibre està ple d'escenes que mostren aquella Barcelona i aquelles dones emprenedores i crítiques.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl5.casadellibro.com/a/l/t5/15/9788416634415.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl5.casadellibro.com/a/l/t5/15/9788416634415.jpg" width="128" /></a></div><span style="font-family: arial;">En el Club de lectura <i>L'esquirol entre llibres</i> aquest mes llegeixen <i><b>Olive Kitteridge</b></i> de la nord-<br /><br />americana <b>Elizabeth STROUT</b>, a qui vaig llegir el <a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/search?q=strout">juliol del 2021</a>.</span></div><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p><br /></p></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-11710739436140640652023-04-14T18:08:00.005+02:002023-05-05T20:33:27.421+02:00Recomanem lectures, abril del 2023<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/51V4WuglGdL.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="643" data-original-width="417" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/51V4WuglGdL.jpg" width="130" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">He llegit amb molta expectativa la </span></span></span></span></span><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">darrera novel·la de l'</span></span></span></span><b><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">Ada CASTELLS</span></span></span></span></b><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">. </span></span></span><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">S'anomena </span></span></span></span><b style="font-style: italic;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">Solastàlgia</span></span></span></span></b><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"> i, abans de la dedicatòria, ja trobes la definició: "és el dolor de qui se sent testimoni de la destrucció de la Terra", un neologisme ideat per un filòsof australià a inicis del segle XXI.</span></span></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><br /></span></span></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">La novel·la comença pel final, però la veritat és que no t'adones fins que la història s'acaba i llavors entens el final del començament.</span></span></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><br /></span></span></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">Una lectura molt interessant perquè amb la pandèmia i l'inici del final de la vida al planeta de rerefons, l'autora narra les peripècies dels membres d'una família no convencional que fugen d'una Barcelona inundada. </span></span></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><br /></span></span></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">Es barregen dos moments vitals de la protagonista, el seu ara amb la filla de setze anys i l'abans, quan la nena tenia sis mesos. També molt interessant el que la protagonista, una escriptora, intenta escriure i com entrellaça els seus actes i les seves emocions amb els del personatge protagonista que cus, al temps que avança en l'intent de sobreviure i al temps que el lector es va assabentant del passat dels personatges.</span></span></span></span></span></div></span><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/27/d09a0bf240412cc533e723f2395be481dfd1b99a.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="515" height="200" src="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/27/d09a0bf240412cc533e723f2395be481dfd1b99a.jpeg" width="129" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b>Milena BUSQUETS </b>em va agradar molt quan la vaig descobrir amb <i>Hoy he conocido a alguien </i>i <i>También esto pasará, </i>i ara li he llegit <i style="font-weight: bold;">Las palabras justas</i>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">No ha estat el mateix, sobretot perquè no és tant una novel·la com un diari o uns apunts amb impressions, pensaments, emocions i algunes sentències, i a mi m'agraden molt moltes de les </span><span style="font-family: arial;">impressions, pensaments, emocions i sentències de la Milena BUSQUETS. La trobo molt autèntica.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Espero poder escoltar-la, convidada pel Grup Bojador.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">He volgut llegir més obra de la flamant premi Nobel, la francesa <b>Annie ERNAUX</b>, després d'haver-la conegut amb la lectura de <i>El lugar</i> <a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/search?q=ernaux">el maig del 2022</a> i de veure la pel·lícula <i>El acontecimiento</i>, basada en la seva novel·la.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://cdn.grupoelcorteingles.es/SGFM/dctm/MEDIA03/202001/02/00106523547823____5__640x640.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="640" height="200" src="https://cdn.grupoelcorteingles.es/SGFM/dctm/MEDIA03/202001/02/00106523547823____5__640x640.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: arial;"><i><b>Pura pasión</b></i> és exactament el que indica el seu títol, el relat d'una història d'amor que és pura passió. Com sempre l'ERNAUX és capaç de, amb molt poc, dir molt.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">M'ha agradat coincidir amb ella (i amb d'altres) que l'amor passió no és més que passió i es crema de seguida. Afegeixo també que l'amor passió és amor en estat pur, i que el pur amor no és res més, no serveix per a res, en el sentit que no és capaç d'anar més enllà. Així i tot, com ens agrada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/918pdxE-+oL.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="522" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/918pdxE-+oL.jpg" width="131" /></a></div>L'escriptora barcelonina <b>Tania JUSTE</b> està especialitzada en novel·la històrica.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><b>L'hospital dels pobres</b></i> és la història novel·lada de la creació de l'hospital de Sant Pau de Barcelona per tal d'ampliar </span><span style="font-family: arial;">l'antic hospital de la Santa Creu. De rerefons el creixement de la ciutat fora muralla, l'enriquiment dels industrials gràcies a l'Espanya neutral durant la primera guerra mundial, les revoltes de la Setmana Tràgica de Barcelona, l'evolució dels costums entre la burgesia, també entre les dones, i en l'art el pas del modernisme a les </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">avantguardes.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.planetadelibros.com/usuaris/libros/fotos/359/m_libros/portada_todo-va-a-mejorar_almudena-grandes_202208021308.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="377" data-original-width="250" height="200" src="https://www.planetadelibros.com/usuaris/libros/fotos/359/m_libros/portada_todo-va-a-mejorar_almudena-grandes_202208021308.jpg" width="133" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div>Per primera vegada he provat un <i>audiollibre</i>, per conèixer-ho, i no està malament, encara<br /> que com el plaer de llegir no hi ha res. Vaig triar la novel·la pòstuma de l'enyorada autora madrilenya, l'<b>Almudena GRANDES</b>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><i>Todo va a mejorar </i></b>no m'ha decepcionat, i això que les distòpies no solen agradar-me, però aquesta, que l'he escoltat amb molt de carinyo, m'ha semblat molt versemblant. La idea sortí de la pandèmia i de com de fàcil resultà al poder, obligar la gent a que es quedés a casa. I així, es crea una nova realitat político-econòmica. Com sempre, per a mi el millor ha estat l'elaboració dels personatges.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">M'hagués agradat més que hagués escrit l'última novel·la de <i>Episodios de una guerra interminable</i>, però ella decidí documentar-se i escriure Todo va a mejorar en temps de confinament què, al final, tristament també van ser per a ella temps de malaltia. Arribada la mort, va ser el seu marit Luis GARCÍA MONTERO qui la va acabar redactant l'últim capítol amb les notes que ella li va deixar, i escrivint l'emotiu epíleg.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl1.casadellibro.com/a/l/t5/21/9788412425321.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl1.casadellibro.com/a/l/t5/21/9788412425321.jpg" width="135" /></a></div>Recomanada per Sant Jordi per l'<i>Escola d'Escriptura de l'Ateneu barcelonès </i>he llegit <i><b>Canviar de pell</b></i> de la noguerenca <b>Aina GUTBAU</b>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És una novel·la intimista que relata la vida de la protagonista, una joveneta pagesa de La Noguera què, arran d'un succés tràgic, fuig del seu mas, lluny de la seva família i del seu país, i marxa a França.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Al principi m'agradava molt, gaudia amb tota la descripció del lloc i dels personatges i quan arriba el fet que la marca de per vida, el vius i el pateixes amb la protagonista. També avances amb ella per Avignon i París i t'alegres de la seva evolució, però cap el final, en la meva opinió es fa massa llarg i es repeteix.<br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.nordicalibros.com/wp-content/uploads/2023/03/MareBalena_SOLOWEB.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="566" height="200" src="https://www.nordicalibros.com/wp-content/uploads/2023/03/MareBalena_SOLOWEB.jpg" width="142" /></a></div><span style="font-family: arial;">La selecció dels relats de la gran <b>Victor CATALÀ</b> per part de la meva respectada escriptora Care SANTOS va fer que el meu llibre de Sant Jordi hagi estat <b>La mare balena i altres contes</b>, il·lustrat per l'Elena FERRANDIZ.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="511" height="200" src="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/26/c98a63ffcb1577d1a079305aef90a4e39e0c1492.jpeg" width="128" /> <span style="font-family: arial;"><i><b>Obra maestra</b></i> del gallec <b>Juan TALLÓN</b> me'l van recomanar molt, però vaig tardar en llegir-me'l en adonar-me que no era ben bé una novel·la. És un llibre difícil de classificar, basat en un fet real per inversemblant i increïble que sembli.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un cop vaig acomodar-me al format del llibre, que consisteix en el testimoni de diferents i múltiples persones al voltant de l'escultura desapareguda de l'artista nord-americà Richard SERRA, malgrat les seves de 38 tones, ja vaig començar a gaudir-ne, i molt.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Els testimonis són opinions de professionals de tots els àmbits: escultors, pintors, polítics, periodistes, muntadors, electricistes, vigilants, escriptors, conductors, policies, editors, drapaires, etc., etc. Qualsevol persona que tingués alguna relació, directa o indirecta, amb aquesta obra o amb aquest autor o amb aquesta mena d'escultures o art.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per a mi el més interessant totes les reflexions, testimonis i idees sobre la gestió pública i el mercat de l'art amb tots els interessos que suposa.</span></div><div><div><a href="https://www.grup62.cat/usuaris/libros/fotos/95/m_libros/lombra-de-leunuc_9788475881843.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl0.casadellibro.com/a/l/t7/30/9788490660430.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="535" height="200" src="https://imagessl0.casadellibro.com/a/l/t7/30/9788490660430.jpg" width="134" /></a></div><b><i>Drive My Car</i></b> és un conte extraordinari del japonès <b>Haruki MURAKAMI </b>i forma part del llibre de 7 relats anomenat <i>Hombres sin mujeres</i>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un relat </span><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">impecable </span><span style="font-family: arial;">sobre la soledat. I també sobre el desig, l'ambició, l'alcohol, la gelosia, l'amor, la mort.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per el Club de lectura sobre escriptors irlandesos a les biblioteques de El Maresme he rellegit </span><b style="font-family: arial;"><i><a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/search?q=gent+normal">Gent normal</a></i></b><span style="font-family: arial;"> de l'irlandesa </span><b style="font-family: arial;">Sally ROONEY,</b></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://imagessl8.casadellibro.com/a/l/t5/78/9788466429078.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="347" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl8.casadellibro.com/a/l/t5/78/9788466429078.jpg" width="132" /></a><a href="https://imagessl2.casadellibro.com/a/l/t5/72/9788417339272.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="339" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl2.casadellibro.com/a/l/t5/72/9788417339272.jpg" width="135" /></a><span style="font-family: arial;"> i per el curs de Narrativa de l'EE de l'Ateneu <a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/search?q=anguera"><i><b>Ningú em va parlar de tu</b></i> </a>de la catalana <b>Laura ANGUERA</b>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><br /><br /></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-25624025672457577382023-04-02T18:40:00.004+02:002023-04-02T18:40:52.568+02:00Recomanacions preferides del 1r trimestre<p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg22ILWvhhFHELuCctnB9LIf5gXB0upacv2ibmwKXcYex1t13CAkA85RFJ52gBH03nHtXsmZmNHx9dVPAL7lrgTVLFXd30AhBHsU1SYDLOuij4lNxcbOR2siC7vOZc6vt_rj6qaciyEBVPFQ5-2LGaP0kJh6JQHfnYMV_mW_R5twXj3F9XMPc/s2048/IMG-20230401-WA0012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg22ILWvhhFHELuCctnB9LIf5gXB0upacv2ibmwKXcYex1t13CAkA85RFJ52gBH03nHtXsmZmNHx9dVPAL7lrgTVLFXd30AhBHsU1SYDLOuij4lNxcbOR2siC7vOZc6vt_rj6qaciyEBVPFQ5-2LGaP0kJh6JQHfnYMV_mW_R5twXj3F9XMPc/s320/IMG-20230401-WA0012.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-34178049640299856102023-03-06T19:19:00.010+01:002023-04-02T18:38:46.440+02:00Recomanem lectures, març del 2023<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl9.casadellibro.com/a/l/t7/49/9788416987849.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="532" height="200" src="https://imagessl9.casadellibro.com/a/l/t7/49/9788416987849.jpg" width="133" /></a></div><span style="font-family: arial;">L'última mare que no havia llegit també és per a la 3a sessió, la de </span><span style="background-color: white; color: #002343; font-family: arial; font-size: 16px; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #002343; font-family: arial; font-size: 16px; text-align: left;">Les llunyanes. Aquelles mares d'altres cultures. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #002343; text-align: left;"><i><b style="font-family: "Poppins Regular", sans-serif; font-size: 16px;"><br /></b></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #002343; text-align: left;"><i><b style="font-family: "Poppins Regular", sans-serif; font-size: 16px;">Sucre cremat </b><span style="font-family: arial;">de </span></i></span><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #4d5156; text-align: left;">l’estatunidenca d’origen indi <b>Avni DOSHI </b>és una novel·la punyent que comença a lo bèstia: "Mentiría si dijera que nunca he sentido placer cuando a mi madre le ocurre una desgracia".</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #4d5156; text-align: left;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #4d5156; text-align: left;">Això és un desig de la filla que mai s'atreveix a complir. La protagonista no és tant la mare, la Tara, com la filla, l'Antara. Àmbdues viuen a Pune, a l'Índia, i la filla mai s'ha sentit estimada per la seva mare. Especialment cruels per a ella van ser els anys que la mare abandona el seu marit i la va dur a viure a una secta on era l'amant del líder o quan la mare va ser repudiada i vivien al carrer fins que el pare de la nena aconsegueix que els avis les recullin.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #4d5156; text-align: left;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #4d5156; text-align: left;">La filla es fa gran, i quan es casa amb un indi que havia viscut als Estats Units, la seva mare és vella i té Alzheimer, cosa que la filla no és capaç d'acceptar. Quan la filla sigui mare, s'acosta més a ella, però per a la relació s'ha fet tard.</span></span></div><p><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://imagessl8.casadellibro.com/a/l/t7/38/9788423362738.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" data-original-height="800" data-original-width="467" height="200" src="https://imagessl8.casadellibro.com/a/l/t7/38/9788423362738.jpg" width="117" /></a></span></div><span style="font-family: arial;">El febrer per fi va sortir a la llum l'última novel·la de l'autora mataronina <b>Care SANTOS</b>. <i><b>El loco de los pájaros</b></i> s'ha fet esperar, però ha pagat la pena. </span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Es tracta d'un relat de ficció basat en un personatge real a qui alguns van considerar un boig perquè el que més li agradava era observar els ocells, i on es barregen fets i personatges reals amb fets i personatges de ficció, William SHAKESPEARE i els ocells inclosos. <span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Les dones d’aquesta novel·la són un </span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">plaer de protagonistes:</span><span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;"> Catherine, Martha i Nelly són intel·ligents, ingenioses, diferents, independents, bones, intrèpides i apassionades. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En aquesta novel·la SANTOS es converteix en una "escriptora americana". <span style="text-align: justify; white-space: pre-wrap;">Des del començament que el New York de <i>El loco de los pájaros </i>m’ha fet pensar en els llibres de E.L. Doctorow i les mansions de l’avinguda Madison. Encara que aquest situa els seus llibres a començaments del segle XX i gran part d'aquesta història succeeix a finals del segle XIX. </span></span></p><p><span style="font-family: arial;"><span id="docs-internal-guid-05443da0-7fff-ead0-950a-6ab7f8a6d615"></span></span></p><span id="docs-internal-guid-09091383-7fff-9cb6-156d-285da009895c"><p dir="ltr" style="line-height: 1.8; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A la novel·la surten diferents temes, un dels que m'ha agradat més és el final de la vida: </span><span style="font-family: arial;">"E</span><span style="font-family: arial; white-space: pre-wrap;">spera su momento, sin miedo, con curiosidad…un objetivo es cuanto necesita una persona para seguir viviendo”. I la desaparició d'aquest món: </span><span style="font-family: arial; white-space: pre-wrap;">“Qué sentido tendría quedarse en un mundo en el que ya no conoce a nadie”.</span></p></span><div><span style="font-size: 11pt; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div><span style="font-family: arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La portada de </span><span style="font-family: arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><i>El loco de los pájaros</i></span><span style="font-family: arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> em suggereix en Schieffelin com si fos l’estàtua de la llibertat a l’illa d’Ellis, preciosa la imatge dels estornells sobre la ciutat de l’època.</span></div><div><span style="font-size: 11pt; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><p style="text-align: justify;"><span style="clear: right; float: right; font-family: arial; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="529" height="200" src="https://www.tiposinfames.com/media/img/portadas/9788498389913.jpg" width="132" /></span></p><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Pel Club de lectura L'esquirol entre llibres he llegit <i><b>Las huellas del silencio</b></i> de l'irlandès <b>John BOYN</b></span><b>E</b>. </div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El segon llibre que llegeixo en poc temps en què el protagonista és un capellà i que surt el tema terrible de la pederàstia.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A la 4a sessió de <i>Ai, mare meva</i> a la Laie amb l'Ada Castells ha arribat l'hora de <span style="background-color: white; text-align: left;"><span style="color: #002343;">Les recuperades. Aquelles mares amb qui voldríem parlar, i els llibres triats han estat <b><i>Me llamo Lucy Barton</i></b> de la nord-americana <b>Elisabeth STROUT</b>, llegit el <a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/search?q=lucy+barton" target="_blank">novembre del 2021</a> i <b><i>Nada se opone a la noche </i></b>de la francesa <b>Delphine DE VIGAN </b>llegida el <a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/search?q=nada+se+opone" target="_blank">juliol del 2022</a>.</span></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span face=""Poppins Regular", sans-serif" style="color: #002343;"><br /></span></div><span style="background-color: white; text-align: left;"><span face="Poppins Regular, sans-serif" style="color: #002343;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.nigraponte.com/6122-large_default/nada-se-opone-a-la-noche.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="726" data-original-width="600" height="200" src="https://www.nigraponte.com/6122-large_default/nada-se-opone-a-la-noche.jpg" width="165" /></a></div></span></span><a href="https://arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa.s3.amazonaws.com/public/S4RTFF4XS7P5UKO32FTXNSK4UA.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="563" data-original-width="360" height="200" src="https://arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa.s3.amazonaws.com/public/S4RTFF4XS7P5UKO32FTXNSK4UA.jpg" width="128" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">He llegit <i><b>Dones de ferro</b></i> després de conèixer la seva autora, la barcelonina <b>Marga</b><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="217" height="200" src="https://www.efados.cat/Imatges/Llibres/Thumbnails/thumbnail_med_portada_dones_de_ferro_324.jpg" width="132" /><b> CODINA</b>, un llibre situat en un poble del Pallars i que usa el pallarès en els seus diàlegs.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una història de dones de muntanya que t'atrapa, molt ben narrada des del principi i que manté la intriga fins el final.</div></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.efados.cat/Imatges/Llibres/Thumbnails/thumbnail_med_portada_dones_de_ferro_324.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><span style="text-align: left;"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">L'altre irlandès del Club de lectura d'en Toni SALA ha estat</span><b style="font-family: arial; text-align: left;"> John BANVILLE</b><span style="font-family: arial; text-align: left;"> que no l'havia llegit abans. He llegit </span><i style="font-family: arial; text-align: left;"><b>El mar.</b></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://imagessl6.casadellibro.com/a/l/t7/66/9788498241266.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="523" height="200" src="https://imagessl6.casadellibro.com/a/l/t7/66/9788498241266.jpg" width="131" /></a><span style="font-family: arial; text-align: left;">És una història narrada des del present que compara el moment traumàtic que viu el protagonista amb els succeïts molts anys abans en aquests mateixes contrades on es troba ara el narrador. El mar és el fons aglutinador de la desgràcia d'abans i de la nostàlgia del ara; de la pèrdua.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">Malgrat que té molts elements pels quals m'hauria d'haver agradat molt, no l'he gaudit gaire.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/413gUL0cGWL._SY264_BO1,204,203,200_QL40_ML2_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="176" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/413gUL0cGWL._SY264_BO1,204,203,200_QL40_ML2_.jpg" width="132" /></a><span style="font-family: arial;">No he esperat a llegir l'última novel·la de la meva admirada escriptora britànica, la <b>Maggie</b></span><b style="font-family: arial;"> O'FARRELL</b><span style="font-family: arial;">, sobretot perquè vaig aconseguir una entrada per veure-la en directe a la presentació a Barcelona de </span><i style="font-family: arial;"><b>El retrato de casada</b></i><span style="font-family: arial;">.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com totes les seves novel·les, la comences i no pots parar. Quina facilitat aquesta autora per mostrar-te tots els detalls. Mitjançant les olors, les mirades i totes les sensacions de la protagonista descobreixes l'entorn i coneixes tots els personatges.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La protagonista és Lucrèzia, filla del duc Cósimo de Medici de Florència, a qui casen amb el duc de Ferrara quan no tenia ni quinze anys. Està basat en un personatge real que va existir en el segle XVI i de qui hi ha poca documentació i la O'Farrell, de manera magistral, la ficciona.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span>A l'última sessió a la Laie de <i>Ai, mare meva</i>, li ha tocat el torn a </span><span face=""Poppins Regular", sans-serif" style="background-color: white; color: #002343; font-size: 16px; text-align: left;">Les nostres. Aquelles mares que voldríem entendre, amb les lectures de <i><b>També això passarà</b></i> de la <b>Milena BUSQUETS</b>, a qui vaig llegir el <a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/search?q=busquets" target="_blank">novembre del 2017</a> i a la guia d'aquest curs, l'<b>Ada CASTELLS</b> amb el seu llibre <b><i>Mare</i></b>, què vaig llegir el <a href="https://bibliosagulla.blogspot.com/2019/06/compartim-lectures-maig-del-2019.html" target="_blank">maig del 2019</a>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Poppins Regular", sans-serif" style="background-color: white; color: #002343; font-size: 16px; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/W/IMAGERENDERING_521856-T1/images/I/51Oasmx-5RL.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="315" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/W/IMAGERENDERING_521856-T1/images/I/51Oasmx-5RL.jpg" width="126" /></a></div> <a href="https://pbs.twimg.com/media/D5Bb3ppXkAAA_FF.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="451" height="200" src="https://pbs.twimg.com/media/D5Bb3ppXkAAA_FF.jpg" width="113" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="color: #002343;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #002343;"><span style="font-family: arial;">Totes d'acord amb el gran bit que deixen les mares en marxar, per molts anys que passin.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #002343;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #002343;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: right;"><span style="color: #002343;"><span style="font-family: arial;"><b>Núria Reichardt</b></span></span></div><div style="text-align: right;"><span style="color: #002343;"><span style="font-family: arial;"><b>Març del 2023</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #002343;"><br /></span></div></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-25265604416891821912023-02-10T17:25:00.010+01:002023-04-02T18:29:15.364+02:00Recomanem lectures, febrer del 2023<p></p><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://img1.od-cdn.com/ImageType-400/5835-1/%7BD6FE35F7-2FFB-4316-9553-1D2AAACF0EB0%7DIMG400.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="300" height="200" src="https://img1.od-cdn.com/ImageType-400/5835-1/%7BD6FE35F7-2FFB-4316-9553-1D2AAACF0EB0%7DIMG400.JPG" width="150" /></a></div> <span style="font-family: arial;">Els mesos de febrer i març participo en un curs a la llibreria Laie de Pau Claris que condueix l'Ada CASTELLS i que s'anomena <i><a href="https://www.laie.es/ca/agenda/ai-mare-meva/566" target="_blank">Ai, mare</a></i>. Es tracta de comentar lectures, totes elles amb el tema de la maternitat com a eix. La majoria d'ells ja me'ls he llegit, alguns fa molt de temps, ja que és un tema que m'interessa especialment. Penso rellegir-me'ls, però he començat amb un de no llegit, com </span><i style="font-family: arial;"><b>Autobiografía de mi madre</b></i><span style="font-family: arial;"> de l'escriptora de Antigua i Barbuda, </span><b style="font-family: arial;">Jamaica KINCAID</b><span style="font-family: arial;">.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La visió sobre la maternitat és completant diferent a la mirada occidental i per això aquesta autora ocuparà el capítol de mares de cultures llunyanes en la classificació de l'Ada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En aquest sentit el llibre és molt interessant, però la història m'ha tornat una mica boja. Començant pel sense sentit del títol i perquè m'ha esgotat la lectura de tanta frase curta, tanta repetició de idees com a epítets, tants canvis bruscos de temps verbals, tanta agressivitat i tanta manca d'amor. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La història és duríssima i denuncia el colonialisme, per suposat, i això em sembla normal i bé, però no m'ha agradat gaire tant de complexe històric.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://cloud10.todocoleccion.online/libros-clasicos-segunda-mano/tc/2020/08/15/13/214472390.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="497" height="200" src="https://cloud10.todocoleccion.online/libros-clasicos-segunda-mano/tc/2020/08/15/13/214472390.jpg" width="124" /></a></div><span style="font-family: arial;">Ha estat un plaer llegir en <b>Josep PLA</b>. El llibre <b><i>El quadern gris </i></b>ha estat triat en motiu del Club de lectura de Los imprescindibles de la <a href="https://factoriaculturalmartinez.com/" target="_blank">FCM</a>, encara que m'he decidit per l'edició de <i>Una tria</i> feta i prologada per en Josep M. CASTELLET.</span></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">D'aquells autors què, de jove, no vaig saber apreciar i que he gaudit ara </span><span style="font-family: arial;">llegint la seva prosa exquisita. El seu llenguatge juvenil, però ja culte i ric que descriu el seu voltant i narra la seva pròpia història.</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><b></b></i></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><i><b><a href="https://cdn.agapea.com/amsterdam/L-estilita-i1n17484687.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="236" data-original-width="175" height="200" src="https://cdn.agapea.com/amsterdam/L-estilita-i1n17484687.jpg" width="148" /></a></b></i></span></div><span style="font-family: arial;"><i><b><br />L'Estilita</b></i> també és un llibre que he llegit en motiu d'un cap de setmana cultural anomenat <i>Grans lectors</i> a <a href="http://elboscdelesidees.cat/" target="_blank">El bosc de les idees</a>. És del barceloní <b>Uri COSAK</b>.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És una metàfora sobre la vida d'avui en dia. La situació en que l'estilita posa al poble et fa reflexionar sobre l'amor, el coneixement, la política, el poder, etc.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://imagessl9.casadellibro.com/a/l/t7/79/9788473293679.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="542" height="200" src="https://imagessl9.casadellibro.com/a/l/t7/79/9788473293679.jpg" width="136" /></a></span></div><span style="font-family: arial;">Quan la també barcelonina <b>Eva PIQUER</b> va publicar el seu llibre <i><b>Aterratge</b></i>, no em vaig poder estar. Sentia molta curiositat.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">M'ha agradat molt, sí, és un llibre sobre el dol, però no parla només del seu propi dol, sinó que ho compara amb un altre dol, el d'un pilot que va haver de fer un aterratge forçós a Islàndia que va acabar en èxit, però que la carcassa de l'avió encara continua en el mateix lloc.</span></span></p><div><span style="font-family: arial;"><br />D'aquesta manera mescla les dues realitats de dos moments i dues naturaleses diferents. És bonic com ho broda i també és bonic la manera trista, però no melodramàtica com ho narra.</span></div><br /><div><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl1.casadellibro.com/a/l/t5/31/9788490267431.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl1.casadellibro.com/a/l/t5/31/9788490267431.jpg" width="130" /></a></div><br />El cap de setmana de Grans lectors vaig trobar el llibre <i><b>Demana-m'ho així i et diré que sí</b></i> de l'almeranenca <b>Josepa Elena SOPEÑA</b>, què em va cridar l'atenció perquè havia estat guanyador del premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida del 2016. </span></div><div><p></p><div style="text-align: justify;"><a href="https://imagessl4.casadellibro.com/a/l/t7/54/9788420461854.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="505" height="200" src="https://imagessl4.casadellibro.com/a/l/t7/54/9788420461854.jpg" width="126" /></a><span style="font-family: arial;">Un descobriment ha estat la novel·la <b><i>Salvo mi corazón, todo está bien</i></b>. És del colombià</span><span style="font-family: arial;"> <b>Hector Abad FACIOLINCE</b> a qui vaig saber qui era per la pel·lícula preciossísima <i>El olvido que seremos</i>, de qui és l'autor i el fill del protagonista.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquesta em venia ben recomenada i el més curiós per a mi han estat dues coses: que el protagonista és del tot original, Luís, un home gras i bo que és cura a Medellin, i que el</span><span style="font-family: arial;"> seu amic i company Lelo</span><span style="font-family: arial;"> és el narrador testimoni, </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Al rerefons de la història hi ha molts temes: l'església, la fe, la violència, l'amistat, la família, l'amor i el sexe. I també les malalties coronàries. Els que expliquen la història s'encarreguen de parlar de la tasca dels sacerdots en els barris pobres i de les seves lluites contra les exigències que els imposa l'església, la seva manera de concebre una nova església.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per a la 1a sessió a <i>Laie</i> amb l'Ada CASTELLS sobre <span style="background-color: white; color: #002343; font-size: 16px;">Les antimodel. Aquelles mares que voldríem pair, vaig rellegir <i><b>Apegos feroces</b></i> de la nord-americana <b>Vivian GORNICK</b> llegida el març del 2018 i </span></span><span style="background-color: white; color: #002343; font-family: arial; font-size: 16px;">registrada en aquest mateix blog, i <i><b>Tu no ets una mare com les altres</b></i> de l'alemanya<b> Angelika SCHROBSDORFF</b> a qui havia llegit encara abans.</span></div><div><span style="background-color: white; color: #002343; font-family: arial; font-size: 16px;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://cdn.agapea.com/Debutxaca/Tu-no-ets-una-mare-com-les-altres-i1n19254651.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="175" height="200" src="https://cdn.agapea.com/Debutxaca/Tu-no-ets-una-mare-com-les-altres-i1n19254651.jpg" width="132" /></a></div><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/61Cy7MtWPbL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="513" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/61Cy7MtWPbL.jpg" width="128" /></a><br /><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A la 2a sessió l'Ada CASTELLS va presentar </span><span style="background-color: white; color: #002343; font-size: 16px; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Les impresentables. Aquelles mares que voldríem oblidar. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span id="docs-internal-guid-006512de-7fff-0699-6bc5-3fbd5734dc59"><p dir="ltr" style="background-color: white; line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: transparent; color: #333333; font-size: 10pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 700; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?</span><span style="background-color: transparent; color: #333333; font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="background-color: transparent; color: #333333; font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">de l'escriptora anglesa </span><span style="background-color: transparent; color: #333333; font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 700; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Jeanette WINTERSON </span><span style="background-color: transparent; color: #333333; font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">ja l'havia llegit el desembre del 2017 i ara he llegit <b><i>Deixa'm mare</i></b> de la polaca <b>Helga SCHNEIDER</b>. Aquest últim és duríssim, encara més que l'altre. La WINTERSON ho narra com a filla adoptada d'una mare extremista religiosa que la desprecia i la SCHNEIDER filla abandonada per una activista nazi que mai es va arrepentir.</span></span></p><div><span style="background-color: transparent; color: #333333; font-family: Arial; font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><a href="https://imagessl1.casadellibro.com/a/l/t7/51/9788426419651.jpg" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center; white-space: normal;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="528" height="200" src="https://imagessl1.casadellibro.com/a/l/t7/51/9788426419651.jpg" width="132" /></a> </span><a href="https://imagessl7.casadellibro.com/a/l/t5/27/9788475969527.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="347" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl7.casadellibro.com/a/l/t5/27/9788475969527.jpg" width="132" /></a></div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-90147326818470117222023-01-10T18:18:00.008+01:002023-01-27T13:02:16.280+01:00Compartim lectures, gener del 2023<p><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/51WaEoM1eyL.jpg" style="clear: right; display: inline; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="326" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/51WaEoM1eyL.jpg" width="130" /></a><span style="font-family: arial;"></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-family: arial;">Aquest curs no funciona el <i>Club de lectura de la Biblioteca Enric Miralles</i> de Palafolls per problemes amb les licitacions de l'ajuntament, què s'enrotlla fatal. Per sort, no passa el mateix a altres biblioteques del Maresme i jo vaig llegint els llibres sobre literatura irlandesa que va proposant </span>en Toni SALA.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És per això que he llegit <i><b>Brooklyn</b></i> (i he sabut que hi ha pel·lícula d'aquest llibre) de l'irlandès <b>Colm TÓIBÍN</b>.</span></p><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">Fa molts anys vaig llegir un relat de contes preciós d'aquest autor que ha viscut anys a Barcelona i coneix bé la ciutat.</div></span><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i>Brooklyn</i> és una novel·la bastant curta i en aparença molt simple que amaga al darrere una quantitat enorme de temes al voltant de l'emigració dels irlandesos als Estats Units. La senzillesa amb què l'autor narra els fets no es contradiu amb els sentiments, els pensaments i les emocions dels personatges què, amb els seus gestos, mirades i mitges paraules, ho mostren tot. </span><span style="font-family: arial;">Encara que hi ha una protagonista, també són molt importants tots els secundaris al voltant d'aquesta i, junts, descriuen la terra deixada i la nova pàtria.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://fundacionmigueldelibes.es/wp-content/uploads/2021/07/10.-Para%CC%81bola-del-na%CC%81ufrago.1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="295" height="200" src="https://fundacionmigueldelibes.es/wp-content/uploads/2021/07/10.-Para%CC%81bola-del-na%CC%81ufrago.1.jpg" width="118" /></a></div><br />Per el Club de lectura Los Imprescindibles he llegit al val·lisoletà <b>Miguel DELIBES</b> a qui l'he llegit abans més d'una novel·la. Aquesta vegada el llibre triat a la FCM ha estat <b><i>Parábola del náufrago</i></b>.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com el seu nom indica, es tracta d'una paràbola</span><span style="font-family: arial;"> i, en ella DELIBES posa en pràctica tècniques d'avantguarda properes a l'absurd i al surrealisme. Té interès, però és clar, no s'assembla de res al que ens té acostumats aquest autor.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El que m'ha agradat més ha estat la tècnica de no usar signes de puntuació a la manera tradicional, sinó anomenant-los (enlloc de , escriure coma) i el fet de no fer-ho en tot moment, sinó que només quan parla del personatge que han degradat fins a convertir-ho en gos. I també la manera de sempre emfatitzar els pronoms no subjecte amb el subjecte entre parèntesi, suposo com una tècnica del narrador de donar força a la focalització del personatge.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/27/03ca06be018bc54a1e578f69c1f70fdacafe0d96.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="507" height="200" src="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/27/03ca06be018bc54a1e578f69c1f70fdacafe0d96.jpeg" width="127" /></a></div><span style="font-family: arial;"><i><b>La familia</b></i> és l'última novel·la de la madrilenya fincada a Sevilla <b>Sara MESA</b>. Ja li havia llegit Un amor què em va agradar prou, però aquest és molt més interessant. </span><span style="font-family: arial;">És la història d'una família, d'una família ben peculiar, especialment el pare, explicada en capítols punyents i breus, sense un ordre lògic temporal. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És precisament aquest desordre el més sorprenent per a mi, en el sentit que no és el punt de vista d'un membre de la família més important que altre, sinó que tots són molt significatius per entendre la relació entre els diferents membres i la influència en major o menor grau d'uns sobre els altres. Fins i tot hi ha personatges secundaris, a banda del matrimoni i els quatre fills, com el tiet o les veïnes o d'altres que tan sols s'anomenen, tots ells molt ben tractats.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/81zoqX9stSL.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="526" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/81zoqX9stSL.jpg" width="132" /></a></div><span style="font-family: arial;">No havia llegit abans a la irlandesa <b>Edna O'BRIEN</b> i gràcies al Club de lectura d'en Toni SALA sobre literatura irlandesa he sabut d'ella i del respecte que li tenien altres grans de la literatura.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><b>Las chicas del campo</b></i> és una novel·la que descriu la realitat de la pobra Irlanda rural de principis del segle XX, així com una denúncia sense fissures de la miserable situació de les dones, rodejades i manades per homes sovint borratxos i pels valors intolerants de la religió catòlica.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">O'BRIEN mostra les dones protagonistes com miren d'espavilar-se per sí soles i com el que sovint les salva és la força de l'amistat, així com el sentit de l'humor, dos valors que traspassen inclús la barrera de la mort.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L'última novel·la de la catalana <b>Marta ORRIOLS</b> s'anomena <b><i>La possibilitat de dir-ne casa</i></b>.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.racocatala.cat/imatges/llibres/marta-orriols-possibilitat-dir-casa.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="321" height="200" src="https://www.racocatala.cat/imatges/llibres/marta-orriols-possibilitat-dir-casa.jpg" width="128" /></a></div><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquesta autora te la facilitat de mostrar-te els pensaments i els sentiments dels personatges i els fa absolutament versemblants utilitzant tot sovint la 1a i la 2a persona del singular, enmig del relat en 3a.<br /></span><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La protagonista és una periodista, corresponsal de la corporació catalana d'audiovisuals al Líban, per la qual cosa l'autora et mostra la realitat del Líban i la dels corresponsals a l'Orient Mitjà i a bellesa del país i de les seves gents. L'autora no és periodista i, en la figura de la Txell Feixas, fa una defensa a ultrança de la professió i una denúncia de les males maneres com els toca treballar.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Això d'una banda. D'altra, la feina perillosa i llunyana de la protagonista serveix d'excusa a l'autora per parlar del tema fonamental de la novel·la que és la casa, el hogar en castellano o home en anglès, allò que et fa sentir que ets a casa teva, al teu lloc.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per suposat que això dona per parlar de la família, la casa de la infantesa, i també de l'amor.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.lodissea.com/imagenes/poridentidad?identidad=ebed781c-fe3e-4055-b493-cacc58f6ba73&ancho=&alto=" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="448" height="200" src="https://www.lodissea.com/imagenes/poridentidad?identidad=ebed781c-fe3e-4055-b493-cacc58f6ba73&ancho=&alto=" width="133" /></a></div>Amb el primer capítol del llibre <i><b>No me'n recordo de res</b></i> de la nord-americana <b>Nora EPHRON </b>m'he sentit del tot identificada i consolada, també. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La resta dels capítols a estones he rigut i en d'altres he plorat d'emoció en el que ens haurà d'arribar, però quasi sempre he estat d'acord amb qui he descobert va ser la guionista de <i>Cuando Harry encontró a Sally</i> que tant em va agradar en el seu dia.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-blMIbdeECBg/TzCmGgKvjyI/AAAAAAAAAPg/b9G0c1UQMB4/s320/La+fiesta+del+chivo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="196" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-blMIbdeECBg/TzCmGgKvjyI/AAAAAAAAAPg/b9G0c1UQMB4/w123-h200/La+fiesta+del+chivo.jpg" width="123" /></a></div><span style="font-family: arial;">Ha estat absolutament meravellós tornar a llegir <b><i>La fiesta del chivo</i></b> del peruà premi nobel <b>Mario VARGAS LLOSA</b>.</span></div><span style="font-family: arial;">La relectura és un tipus de lectura que estic començant a fer en els últims temps, gràcies al clubs de lectura o altres cursos. Aquesta vegada lectura obligatòria del 2n trimestre del curs de Narrativa de l'Escola d'Escriptors de l'Ateneu de Barcelona.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Amb la reectura gaudeixes el doble del llibre, si t'agrada.<br /><span> </span></span></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-35748282177375715022023-01-01T12:03:00.006+01:002023-01-01T12:04:28.790+01:00Selecció de les meves lectures preferides del 2022<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT1cJRGJFBww3IqqRiI7qEqJDO0jHl6CcFmgLf4KOxy4-5LazB8tT0TdYrzyK-1IR6ehJj982yjkJ7YRqYteYKAiYUadmVcJNZkyu2i6c6lwM-Rpdp4zb0LAuLXcFzb-NPykSZ_K8-pbf6_ZoVJ9rjKaqjvgh_HggGsmKQDOPfLKsIn1g_Hgs/s4096/InCollage_20221219_153743045.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4096" data-original-width="4096" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT1cJRGJFBww3IqqRiI7qEqJDO0jHl6CcFmgLf4KOxy4-5LazB8tT0TdYrzyK-1IR6ehJj982yjkJ7YRqYteYKAiYUadmVcJNZkyu2i6c6lwM-Rpdp4zb0LAuLXcFzb-NPykSZ_K8-pbf6_ZoVJ9rjKaqjvgh_HggGsmKQDOPfLKsIn1g_Hgs/w400-h400/InCollage_20221219_153743045.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-6759745856173267692022-12-17T18:30:00.002+01:002023-01-01T11:59:16.145+01:00Compartim lectures, desembre del 2022<br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://files.123inventatuweb.com/83/36/8336d0ca-5bc5-46e9-81fb-33f0632a1a5f.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="529" height="200" src="https://files.123inventatuweb.com/83/36/8336d0ca-5bc5-46e9-81fb-33f0632a1a5f.jpg" width="132" /></a></div>A l'<i>EE</i> van parlar de l'escriptor basc <b>Juan Manuel DE PRADA</b>. No el coneixia i em va cridar l'atenció el fet que va triomfar des de molt jove.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per llegir-li vaig triar <i><b>Lucía en la noche</b></i> i de seguida em va enganxar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És una meravella de llibre amb una trama absolutament d'actualitat on el narrador protagonista manifesta les seves opinions polítiques i socials sobre el món fals del políticament correcte i de les xarxes socials posant de manifest la seva alçada intel·lectual i moral.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però en la trama en forma de thriller s'enamora de l'altra protagonista i aquí es barregen coses molt reals amb d'altres de més fantàstiques i barrejant també el present i el passat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><b><br /></b></i></span></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://imagessl3.casadellibro.com/a/l/t7/33/9788498380033.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: left;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="502" height="200" src="https://imagessl3.casadellibro.com/a/l/t7/33/9788498380033.jpg" width="125" /></a><span style="font-family: arial;"><i><b>La nieta del señor Linh</b></i> ha estat una lectura obligatòria del curs que</span><span style="font-family: arial;"> estic fent a l'</span><i style="font-family: arial;">EE de l'Ateneu </i><span style="font-family: arial;">per tractar el tipus de narrador omniscient focalitzat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">De l'escriptor francès <b>Philippe CLAUDEL </b>ja havia llegit <i>Almas grises</i> que em va agradar força més que aquest. </span><span style="font-family: arial;">Coincideixen en que són tristos i poètics, vull dir que l'autor és capaç de narrar de manera poètica les emocions més tristes i fer que ens arribin als lectors.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En <i>La nieta del señor Lihn</i> el tema és la extrema soledat dels refugiats, malgrat no estiguin sols, la tristesa de tot el que han hagut de deixar enrere per sempre és massa fonda, i la incomprensió per part de la major part dels ciutadans del país d'acollida, malgrat els acullin i ajudin en gran mesura.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És per això que el miracle de l'amistat entre dos homes de realitats tan llunyanes es converteix en un regal preciosíssim.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Entenc que gran part d'aquest relat curt que no es desvetlla fins el final és una metàfora, però que no m'ha agradat especialment.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://www.libreriasinopsis.com/imagenes/9788433/978843397855.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="300" height="200" src="https://www.libreriasinopsis.com/imagenes/9788433/978843397855.JPG" width="127" /></a></span></div><span style="font-family: arial;">La següent lectura del també francès <b>Emmanuelle CARRÈRE</b> m'ha agradat moltíssim, com tot el que ell escriu. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b style="font-style: italic;">Limònov </b>està escrit a l'estil Carrère, barrejant la biografia del personatge amb l'autoficció del narrador. </span><span style="font-family: arial;">Com que Limònov no és un personatge de ficció sinó que va existir i Carrère el va conèixer, no només gaudeixes de la narració a nivell literari, sinó que entens moltes coses de l'antiga URSS i de la nova Rússia, de les vides i misèries dels seus ciutadans i de les seves ambicions.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per a mi especialment important d'entendre en aquests temps convulsos que vivim amb la guerra d'Ucrània sota el mandat de Putin a Rússia i sota el prisma d'un contemporani.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/51uMxdrLdFL._SR600%2C315_PIWhiteStrip%2CBottomLeft%2C0%2C35_SCLZZZZZZZ_FMpng_BG255%2C255%2C255.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="600" height="187" src="https://m.media-amazon.com/images/I/51uMxdrLdFL._SR600%2C315_PIWhiteStrip%2CBottomLeft%2C0%2C35_SCLZZZZZZZ_FMpng_BG255%2C255%2C255.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: arial;">I l'últim llibre que he llegit el 2022 ha estat <i><b>Tocando lejos </b></i>de la malaguenya <b>Inma<br /> VILLANUEVA</b>, a qui vaig conèixer a Ronda.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La felicito per la seva primera novel·la, que no crec que sigui l'última. Per la naturalitat en què es mou per els diferents temps d'una vida, endavant i endarrere de la història, i per l'emoció amb que descriu els llocs que fa que aconsegueixis veure'ls com si els coneguessis.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: arial;"><b>Núria Reichardt</b></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: arial;"><b>Desembre del 2022</b></span></div><p></p>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-45465406306783637632022-11-18T21:39:00.008+01:002022-12-03T17:37:27.054+01:00Compartim lectures, novembre del 2022<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/20/d6bc016cd5e245ee7a3175ab91acae14f8321368.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="524" height="200" src="https://www.anagrama-ed.es/uploads/media/portadas/0001/20/d6bc016cd5e245ee7a3175ab91acae14f8321368.jpeg" width="131" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">Encara que finalment no vaig poder assistir a la sessió del Club de lectura de <i>Los imprescindibles de la FCM</i> de principis de mes, vaig llegir <b><i>El Llano en llamas</i></b> del mexicà <b>Juan RULFO</b> a qui, fa anys, vaig llegir-li <i>Pedro Páramo.</i></div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En llegir-ho vaig tenir la mateixa sensació de desassossec que amb el seu altre llibre, però en tractar-se de relats curts, no ha estat tan difícil de seguir, encara que igualment durs.</span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b style="font-style: italic;"></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><b style="font-style: italic;"><a href="https://imagessl2.casadellibro.com/a/l/t7/02/9788417444402.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="522" height="200" src="https://imagessl2.casadellibro.com/a/l/t7/02/9788417444402.jpg" width="131" /></a></b></span></div><span style="font-family: arial;"><b style="font-style: italic;">Tres hiverns a Londres </b>és el nou llibre per llegir del Club de lectura <i>l'Esquirol entre llibres</i>. És de la periodista barcelonina <b>Fúlvia NICOLÀS</b>.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Es tracta d'un viatge iniciàtic. En aquest cas una barcelonina que, a la postguerra espanyola, marxa a aprendre a ser infermera a </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Londres i s'hi queda durant tres anys.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Un viatge per fugir de la grisor de la família i del país que es convertirà en el descobriment de la llum de la llibertat, l'amistat i l'amor, malgrat sigui en un país més fred i humit.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un viatge que es converteix en circular en tornar a casa, però que marcarà la resta de la seva vida.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://cdn.zendalibros.com/wp-content/uploads/2017/02/corazon.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="524" height="200" src="https://cdn.zendalibros.com/wp-content/uploads/2017/02/corazon.jpg" width="131" /></a></div><span style="font-family: arial;">La següent lectura de <i>Els imprescindibles de la FCM</i> serà dedicada al malograt madrileny, <b>Javier MARÍAS</b>, molt admirat per mi.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">He tornat a llegir <i><b>Corazón tan blanco</b></i>, el llibre amb qui el vaig conèixer. D'això fa tants anys que només recordava que m'havia agradat i sorprès molt per la seva original -almenys en aquell moment- manera d'escriure. Recordo els lectors més conservadors com el criticaven.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">De fet ni recordava la trama i no m'ha decebut gens. El seu estil tan personal l'ha continuat durant tota la seva extensa obra. De fet, llegeixes un fragment de qualsevol dels seus llibres o articles i el pots reconèixer.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Admiro les seves frases llarguísimes i subordinades, sempre intel·ligents. La manera com expressa al mateix temps el que veu i el que sent, el que escolta i el que pensa, el que olora i el que recorda, el que narra i el que creu. M'encanta i el trobaré molt a faltar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://static.cegal.es/imagenes/marcadas/9788420/978842046296.gif" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="256" height="200" src="https://static.cegal.es/imagenes/marcadas/9788420/978842046296.gif" width="126" /></a></div><span style="font-family: arial;">Després he volgut llegir una recomanació d'una bona amiga i boníssima lectora: <i><b>Llámalo sueño</b></i> del jueu </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">nord-americà <b>Henry ROTH</b>, que no és ni en Joseph ni en Philip.</span></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">La història del New York dels emigrants dels anys 30 narrada amb la veu del protagonista, un nen jueu d'origen àustro hungar, tal i com era l'autor. Una de les primeres "gran novel·la americana" com altres que seguiran després.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Les imatges que aconsegueix la veu del narrador a través dels ulls del protagonista són genials. El que no em convenç i m'ha endurit massa la lectura ha estat l'anglès mal pronunciat que escriu l'autor per deixar palesa la dificultat de l'aprenentatge de la llengua per part dels emigrants de centre Europa, i que amb la traducció he trobat insuportable.</span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/51tKhBTERcL.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="329" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/51tKhBTERcL.jpg" width="132" /></a></div><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">A </span></span><span style="font-family: arial; text-align: left;"> l'</span><i style="font-family: arial; text-align: left;">Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona </i><span style="font-family: arial; text-align: left;">parlem de molts llibres. Alguns ja els he llegit, d'altres no, i d'aquests alguns em criden molt i els llegeixo, com El amante bilingüe del català Juan MARSÉ.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Un llibre que m'ha sorprès i m'ha fet riure, molt i molt crític amb la cultura catalana provinent de l'administració. Un relat que anomena les coses pel seu nom. És una sàtira de la política de normalització lingüística i mostra el contrast entre el que diuen i fan els polítics i la realitat social.</span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://librotea.com/wp-content/uploads/2019/05/22/09/28/9d1e292edfd5241eb4eb4cd6ff02e43c-300x0-c-default.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="449" data-original-width="300" height="200" src="https://librotea.com/wp-content/uploads/2019/05/22/09/28/9d1e292edfd5241eb4eb4cd6ff02e43c-300x0-c-default.jpg" width="134" /></a></div><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">També per mitjà de l'<i>Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona</i> he tornat a entrebancar-me amb <b>Luís LANDERO</b>. Aquesta vegada m'he entestat en llegir <b><i>Juegos de la edad tardía.</i></b></span></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Una novel·la escrita en 3a persona, focalitzada totalment en el personatge protagonista, un personatge vulgar que l'autor el fa navegar del seu passat al seu futur, amb la força de l'afany i dels anhels.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Ens porta de la realitat a la fantasia, o més aviat, a la realitat onírica. Sembla realisme màgic a l'espanyola.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="text-align: left;"><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span></span><p></p>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-54569075690095620962022-10-13T10:47:00.138+02:002022-11-03T18:18:20.948+01:00Compartim lectures, octubre del 2022<span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl2.casadellibro.com/a/l/t5/72/9788416310272.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="369" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl2.casadellibro.com/a/l/t5/72/9788416310272.jpg" width="124" /></a></div>Fa uns anys vaig llegir <b>La trena</b> de la francesa <b>Laetitia COLOMBANI</b> i<br /> vaig oblidar introduir-la en aquest bloc què faig per a no oblidar les meves lectures.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Recordo que em va agradar molt, però ara, en tornar-la a llegir, no m'ha emocionat tant, per la qual cosa no aniré a veure l'obra de teatre que fan en l'actualitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">S'anomena la trena perquè l'autora lliga tres històries diferents de tres dones molt distants, tan geogràficament com econòmica i social. El que les uneix són els cabells.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una bonica història, poc versemblant.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.librosyliteratura.es/wp-content/uploads/2019/02/de-profundis.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="567" height="200" src="https://www.librosyliteratura.es/wp-content/uploads/2019/02/de-profundis.jpg" width="142" /></a></div>Aquest curs no s'ha posat en marxa el Club de lectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls, però seguint el que fa llegir en Toni SALA a altres biblioteques del Maresme, he llegit <b><i>De profundis</i></b> de l'irlandès <b>Oscar WILDE</b>. Amb ell inicia la ruta literària sobre escriptors irlandesos.</div></span><div><br /></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">Una obra en format epistolar, publicada després de la seva mort, on el poeta mostra no tan sols els seus sentiments i emocions vers la persona a qui escriu des de la presó, sinó que ens mostra molt més: <span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px; text-align: left;">reflexiona magistralment sobre la religió, la naturalesa humana, el temps i l'art. </span></div><div style="text-align: justify;"><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">Va ser des de la seva manca de llibertat i amb molt de patiment, que l'autor despulla la seva ànima i pren consciència de molts aspectes de la seva vida. Més que fer culpable al seu amic de la seva ruïna emocional i material, el que va és auto crítica.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">I de nou he llegit la irlandesa <b>Iris MURDOCH</b>. Aquesta vegada <i><b>El mar, el mar</b></i>. Un llibre difícil,<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/41wP2WLHLyL.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="329" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/41wP2WLHLyL.jpg" width="132" /></a></div><br /> què costa d'avançar i que m'ha tingut molts dies en suspens.</span></div><div style="text-align: justify;"><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">Mitjançant el protagonista, l'autora parla de manera sublim sobre la vanitat i la por. De</span><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"> manera molt valenta parla sobre l'amor i també de la gelosia. I de forma molt intel·ligent sobre la religió i altres supersticions.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">La MURDOCH va ser professora de filosofia a Oxford i l'ètica va ser la seva especialitat. Ella</span><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"> decidí que la seva millor manera de fer arribar l'ètica era a través de la novel·la. És per això que els seus llibres a vegades semblen novel·les i d'altres assajos.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; text-align: left;"><span style="color: #202122;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://static.cegal.es/imagenes/marcadas/9788412/978841257740.gif" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="270" height="200" src="https://static.cegal.es/imagenes/marcadas/9788412/978841257740.gif" width="150" /></a></div><br />Tenia molta curiositat per llegir el segon llibre que ha publicat la gironina <b>Cristina GARCIA MOLINA</b> ja que el seu primer recull de contes de relats <i>Silenci a taula</i> em va encantar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><br /></span></div></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/41wP2WLHLyL.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: arial; text-align: left;">Aquest últim s'anomena<i><b> Els irredempts</b></i> i és un llibre ben estrany. No és un recull de relats, ella diu que és un tríptic perquè té tres parts i cada part seria un relat que semblen independents l'un dels altres, però que segurament no ho són.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: arial; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: arial; text-align: left;">No ho deixa clar. Ni això ni la major part de les coses que presenta. A vegades em feia sentir una ignorant per la seva prepotència i d'altres em feia sentir lliure de decidir jo sola de què anava la cosa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: arial; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; text-align: left;"><span style="color: #202122; font-family: arial;">El que m'ha entusiasmat més són les seves frases curtes, a vegades curtíssimes, que semblen associacions d'idees i el llenguatge bestialment ric que utilitza, fins el punt que sovint necessitava del diccionari per entendre-la.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; text-align: left;"><span style="color: #202122; font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; text-align: left;"><span style="color: #202122; font-family: arial;">La primera part sobre el centre escolar ha estat el més fàcil d'identificar-me.</span></span></div></div><p><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://m.media-amazon.com/images/I/5154J2jNgKL.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="334" height="200" src="https://m.media-amazon.com/images/I/5154J2jNgKL.jpg" width="134" /></a></div><span style="font-family: arial;">La segona lectura irlandesa del <i>Club de lectura</i> que condueix en Toni SALA en algunes biblioteques de El Maresme, però aquest curs no a Palafolls on l'ajuntament s'ho ha muntat fatal, ha estat <i><b>Dublineses</b></i> de <b>James JOYCE</b>.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com que l'havia llegit fa molts anys, només he llegit l'últim dels seus contes, el conegudíssim <i>Los muertos</i>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Pensar que JOYCE només tenia 23 anys en escriure'l és flipant. El que més m'ha agradat ha estat la constatació que hi ha morts molt vius i hi ha vius ben morts.</span></p><p><br /></p><p><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://llegirencatala.cat/wp-content/uploads/2020/08/9788494904998_Idaho_premi.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="426" height="200" src="https://llegirencatala.cat/wp-content/uploads/2020/08/9788494904998_Idaho_premi.jpg" width="133" /></a></div><span style="font-family: arial;">I per últim he llegit una petita joia anomenada <i><b>Idaho</b></i> de</span> <span style="font-family: arial;">la nord-americana <b>Emily RUSKOVICH</b>.</span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El que m'ha encantat ha estat com d'un fet tràgic i horrorós, es pot escriure un relat tan preciós i poètic.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I m'agrada molt el tema de compartir records i de fer teus els records dels altres.</span></p><p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: right;"><br /></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">També he llegit un conte i una novel·la inèdits que ja comentaré si algun dia es publiquen.</span></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-34212990485426977172022-09-07T22:39:00.004+02:002022-10-06T13:07:44.550+02:00Compartim lectures, setembre del 2022<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.edebe.com/publicaciones-generales/img_server.aspx?img=134508_La%20tercera%20m%E7%88%8Fcara_frontal.jpg&tipo=F" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="372" data-original-width="236" height="200" src="https://www.edebe.com/publicaciones-generales/img_server.aspx?img=134508_La%20tercera%20m%E7%88%8Fcara_frontal.jpg&tipo=F" width="127" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">El setembre he llegit l'última novel·la publicada de la mataronina <b>Care SANTOS</b>. S'anomena <i><b>La tercera màscara</b></i> i està especialment indicada per a pre-adolescents, adolescents, joves, pares o d'altres familiars i educadors.</div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">També li agradarà a qualsevol que li agradi llegir històries bones, actuals i versemblants.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La il·lustració de la portada, l'Èlia OLMEDO, és molt impactant i es correspon amb la temàtica del llibre. Parla d'amistat i amor, de relacions fraternals, d'educació sexual i sobretot d'educació moral i cívica i esperit crític.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquest llibre ho petarà!</span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://planetadelibroscom.cdnstatics2.com/usuaris/libros/fotos/356/m_libros/portada_montevideo_enrique-vila-matas_202207071024.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="247" height="200" src="https://planetadelibroscom.cdnstatics2.com/usuaris/libros/fotos/356/m_libros/portada_montevideo_enrique-vila-matas_202207071024.jpg" width="116" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Després de molts anys sense llegir el barceloní </span><b style="font-family: arial;">Enrique VILAMATAS</b><span style="font-family: arial;"> tenia curiositat de llegir el seu últim llibre que ha escrit després d'una llarga malaltia i d'anys sense publicar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i style="font-weight: bold;">Montevideo</i> és un llibre que no se sap ben bé si és una novel·la o un assaig. Ben segur és una bona empanada mental de l'autor a qui sempre he admirat la seva fina i intel·ligent ironia.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com totes les seves, una obra plena de cites literàries i de noms i obres d'autors que ell admira com Malville, Steiner o Cortázar, i també moltes cites sobre la seva pròpia obra amb París com a protagonista.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La història va sobre l'ambigüitat, no només la del món en general des de sempre sinó el d'ara "<i>desde que la teoría cuántica cuestionaba incluso lo que veíamos y lo que </i></span><span style="font-family: arial; font-style: italic;">entendíamos por realidad", </span><span>I</span><span style="font-family: arial;"> també l'ambigüitat de l'obra de l'autor o inclús la de la seva vida personal. I el qüestionament de què fer d'ara endavant <i>"deseando elevarse, renacer, volver a ser".</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Quan al títol, no va sobre la capital de l'uruguai, el narrador diu " <i>Montevideo era una ciudad, pero también un estado de ánimo, una forma de </i></span><i style="font-family: arial;">vivir en paz fuera del convulso centro del mundo".</i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El final m'ha fet molta gràcia: "<i>tuve un recuerdo para mi madre, que, una mañana, tras haberle preguntado con insistencia por qué era tan y tan </i></span><span style="font-family: arial;"><i>extraño el mundo, se plantó en medio del paseo de San Juan y me dijo que ya estaba cansada de la pregunta y </i></span><span style="font-family: arial;"><i>que iba a decírmelo por última vez: el gran misterio del universo era que hubiera un misterio del universo</i>".</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://static.fnac-static.com/multimedia/Images/ES/NR/34/ed/56/5696820/1540-1.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="340" height="200" src="https://static.fnac-static.com/multimedia/Images/ES/NR/34/ed/56/5696820/1540-1.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: arial;">I el setembre hem començat un nou curs al Club de lectura L'esquirol entre llibres. Aquesta vegada hem llegit <i><b>L'illa de les dones del mar</b></i> de la francesa d'origen xinès, establerta als Estats Units i que escriu en anglès, la <b>Lisa SEE</b>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Amb aquesta novel·la he descobert fets geogràfics, històrics i culturals sobre Corea que desconeixia i sempre és agradable aprendre.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A més, l'autora cus una història d'amistat i d'amor molt bonica al voltant del tema, què coneix per la seva ascendència xinesa ja que ella és la besnéta del patriarca de Chinatown a Los Angeles.</span></div><p></p><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://tse2.mm.bing.net/th?id=OIP.0UxBXweR2Hm_LVXgLkCgYAHaLS&pid=Api&P=0" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="722" data-original-width="474" height="200" src="https://tse2.mm.bing.net/th?id=OIP.0UxBXweR2Hm_LVXgLkCgYAHaLS&pid=Api&P=0" width="131" /></a></div><br /><span style="font-family: arial;">Vaig llegir una bona crítica de <i><b>Ja estem morts, amor</b></i> del xativí nascut a Madrid <b>Xavier ALIAGA</b>. </span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Al començament no em va agradar gens, ni m'agradava que el narrador fos un mort omniscient ni m'agradaven els noms dels personatges, tots del món clàssic, tan poc naturals.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però a mida que avança la història vaig anar entrant i empatitzant amb els personatges, sobretot amb el tema del dolor:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">"G</span><span style="font-family: arial;">ent estúpida que vol cerciorar-se de la persistència insuportable del dolor. O persones benintencionades que la </span><span style="font-family: arial;">tracten amb una naturalitat forçada que, tot just per això, subratlla sense voler la impostació."</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">"Les paraules que volien reconfortar i la mortificaven. La mare preferia un milió de vegades els silencis."</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">"No hi havia espai per al desig enmig de la desesperança."</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">"Tot açò és una mort en vida, amor, però si ho fem més difícil, si ens ocultem coses, si no confiem l’un en l’altre, </span><span style="font-family: arial;">paga la pena que ens llancem d’un tren en marxa i acabem d’una vegada,"</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">"Puc arribar a conviure amb la llàstima i la commiseració de la gent, però no amb la teua."</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">"Però no calia. No ens cal per sobreviure. Ja estem morts, amor, l’única cosa que ens queda és acabar de passar </span><span style="font-family: arial;">aquest infern amb dignitat. Junts. Sense ocultacions. Confiant l’un en l’altre."</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I el final és realment bo i sorprenent. Parlant de la mort:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">"El cos acostuma a tramitar amb retard les factures de l’ànima."</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">"Quan tornes a ser vulnerable i desprotegit com una criatura. Quan entres en regressió."</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">"Sembla trist, contradictori, estrany. Però també és reconfortant. És emocionant. És bonic."</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">"La llibertat, no exempta de responsabilitat, que proporciona la ficció absoluta."</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">També he llegit un manuscrit que ja comentaré quan es publiqui,</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: arial;">Núria Reichardt</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: arial;">Setembre del 2022</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-22171331272271436312022-08-16T16:22:00.100+02:002022-09-07T22:15:34.106+02:00Compartim lectures, agost del 2022<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/81CYBG56vsL.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="525" height="200" src="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/81CYBG56vsL.jpg" width="131" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">L'agost el vaig començar amb <i style="font-weight: bold;">El cielo es azul, la tierra blanca </i>de la japonesa <b>Hiroki KAWAKAMI.</b></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;">Una història d'amor diferent, pura poesia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGvUxuz3wphr0Y0qskl-whNyrkS79YValqDYe-Hv5BRvgqh2eBz808tCGDSlpifUBZHX8poNEJgCyYGGHkAE2yBTTBIszsZTmRL9DuDpLoYv8jfMR4ZuyECTVQKAWceKrStuBim4yUqptp5bMv8qnAnRhUfykwBMFhpkHqBK-eVdnM9BXi_ZY/s4000/20220816_160156.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGvUxuz3wphr0Y0qskl-whNyrkS79YValqDYe-Hv5BRvgqh2eBz808tCGDSlpifUBZHX8poNEJgCyYGGHkAE2yBTTBIszsZTmRL9DuDpLoYv8jfMR4ZuyECTVQKAWceKrStuBim4yUqptp5bMv8qnAnRhUfykwBMFhpkHqBK-eVdnM9BXi_ZY/w150-h200/20220816_160156.jpg" width="150" /></a>En motiu de Malgrat Vila del llibre, al Club de lectura <i>L'esquirol entre llibres</i> hem preparat la lectura <i><b>Vida i obra de Francesc Rossetti (Mataró 1892-Malgrat 1978) </b></i><b><i>Retrat d'un poeta</i></b> de l'<b>Ángel SODY.</b></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/61+l8N8B2xL.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="555" height="200" src="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/61+l8N8B2xL.jpg" width="139" /></a></div>Per a mi <i style="font-weight: bold;">Diarios </i>de l'espanyol nascut a NY <b>Iñaki URIARTE</b> és un llibre per a llegir a estones i no cal fer-ho de manera ordenada. Ara llegeixes un dia i ara un altre. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Són interessants, intel·ligents i divertits. També savis.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://diariocorreo.pe/resizer/bBqW-95AYDJ2Es2hASG8cS9giJI=/620x0/smart/filters:format(jpeg):quality(75)/cloudfront-us-east-1.images.arcpublishing.com/elcomercio/47JS465TA5FU3H6Y7COO5AB6UM.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="509" height="200" src="https://diariocorreo.pe/resizer/bBqW-95AYDJ2Es2hASG8cS9giJI=/620x0/smart/filters:format(jpeg):quality(75)/cloudfront-us-east-1.images.arcpublishing.com/elcomercio/47JS465TA5FU3H6Y7COO5AB6UM.jpeg" width="127" /></a></div>He llegit <i style="font-weight: bold;">Aniquilación</i>, l'última novel·la del controvertit autor francès <b>Michel HOUELLEBECQ</b>. Una meravella que no em puc treure del pensament des que l'he llegida.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Ja comença fort: "<i>Admitir que no existen soluciones a largo plazo, que la vida misma no contiene soluciones de este tipo</i>".</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">I toca diferents temes. Tots d'actualitat, tots de manera intel·ligent, tots no política correctament: "<i>Lo peor era que no podía discrepar con los terroristas si su objetivo era aniquilar el mundo tal como él lo conocía, aniquilar el mundo moderno</i>".</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;">Sobre tecnologia: "<i>La arrogancia típica de las lumbreras de la informática ante los ignorantes</i>". O "<i>¿Un político podía realmente influir en el curso de las cosas? Era dudoso. Las evoluciones tecnológicas sí podían, desde luego; y quizá también, en cierta medida, las relaciones de fuerza económicas</i>".</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;"><div class="separator" style="clear: both;">Sobre la vellesa: "<i>Nuestra sociedad tiene un problema con la vejez; y que era un problema grave que podría conducirla a la autodestrucción</i>".</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;">Sobre religió: "<i>El pecado original del cristianismo, a mi entender, es la esperanza</i>". O "<i>El verdadero sentido de toda religión era la muerte</i>".</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;"><div class="separator" style="clear: both;">La família: "<i>Se dijo que su relación con su hermana era en el fondo de la misma índole que la que mantenía con su padre: tan indestructible como sin salida. Nada podría interrumpirla nunca; pero nada podría tampoco hacer que sobrepasara cierto grado de intimidad; en este sentido era exactamente lo opuesto a una relación conyugal</i>". O "<i>El amor de los padres a sus hijos es algo constatable, es una suerte de fenómeno natural, sobre todo en las mujeres; pero los hijos no corresponden nunca a este amor y nunca son dignos de recibirlo, el amor de los hijos a sus padres es absolutamente contra natura</i>".</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;"><div class="separator" style="clear: both;">Política: "<i>Que se encontraba en la extraña situación de trabajar con constancia, y hasta con cierta abnegación, para el mantenimiento de un sistema social que él sabía irremediablemente condenado, y probablemente no a muy largo plazo</i>". O "<i>La ausencia de convicciones políticas en un dirigente no era necesariamente un signo de cinismo, sino más bien de madurez</i>".</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;"><div class="separator" style="clear: both;">Sobre la mort: "<i>No es el hecho de haber sido feliz en un lugar lo que hace dolorosa la perspectiva de abandonarlo, es simplemente el hecho de abandonarlo, de dejar atrás una parte de tu vida, por muy tediosa o incluso desagradable que haya podido ser, de ver que se hunde en la nada; en otras palabras, es el hecho de envejecer</i>". O "<i>Al final te arrojan tierra sobre la cabeza y se acabó para siempre. El mundo le pareció súbitamente limitado y triste, de una tristeza casi infinita</i>".</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;">La humanitat: "<i>Hace mucho tiempo que he desistido de buscar un sentido racional en las conductas humanas</i>".</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;">L'amor i el sexe: "<i>Se alegraría hasta el final de enseñarle los pechos y el culo, orgullosa hasta el final de lograr que él se empalmara. Al propio Paul le causaba estupor que se le empinara, era algo imprevisto y hasta absurdo, insensato, grotesco, casi indigno en cierto sentido, no se correspondía en absoluto con la idea que se hacía de la agonía</i>". O "<i>También les permitía la ternura, incluso la alentaba, de modo que el placer sexual podía parecerles, visto desde otro ángulo, una simple prolongación de la ternura. En cambio, lo que carecía totalmente de importancia era la palabra; pasaban días enteros sin decirse nada</i>".</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;">I la malaltia: "<i>Tendría que aceptar que me quiten la mandíbula y me corten la lengua para tener una posibilidad sobre cuatro de sobrevivir?</i>"</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><b>Núria Reichardt</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><b>Agost del 2022</b></div></div></div></div></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><br /><br /></div></span><p></p>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-62032238717083731712022-07-24T16:46:00.004+02:002022-08-05T20:19:47.836+02:00Compartim lectures, juliol del 2022<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/71cSXemgpdL.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="512" height="200" src="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/71cSXemgpdL.jpg" width="128" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">Reunión </i>de la britànica <b>Natasha BROWN</b> m'ha agradat molt. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">M'ha agradat la manera com escriu l'escriptora, imitant el pensament del personatge; és a dir, sense un ordre lineal dels fets, sinó a batzegades: del present al passat i d'un tema a un altre.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">M'ha agradat el tractament del tema, o sigui, el tractament que fa del racisme i de com tractem els europeus als emigrants, malgrat siguin de segona o tercera generació, amb condescendència i no amb igualtat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És un llibre per regalar.</div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A la francesa <b>Delphine de VIGAN</b> no l'havia llegit abans i ho he fet per recomanació d'una bona lectora. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://www.nigraponte.com/6122-large_default/nada-se-opone-a-la-noche.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="726" data-original-width="600" height="200" src="https://www.nigraponte.com/6122-large_default/nada-se-opone-a-la-noche.jpg" width="165" /></a></span></div><span style="font-family: arial;">Vaig triar <b style="font-style: italic;">Nada se opone a la noche </b>i al principi no m'acabava d'enganxar, em semblava la història d'una família feliç. Però no es tractava d'una família qualsevol. Era un grup molt heterogeni i nombrós, liberals i intel·ligents i, a mida que avança la història, els seus components es van desenvolupant més i més fins a mostrar-se com a personatges complexos i molt interessants.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El títol sorgeix d'una cançó o un poema i la història la narra la filla (suposadament l'escriptora) de la protagonista. A partir de la figura de Lucile i del seu </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">suïcidi podem conèixer tots els membres d'aquesta família nombrosa, així com les seves estranyes o originals relacions entre ells i amb el món exterior.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Una de les frases que més m'han fascinat: <i>Vull morir estant ben viva.</i></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><i><br /></i></span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/71BfX0ujy0L.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="526" height="200" src="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/71BfX0ujy0L.jpg" width="132" /></a></div><span style="font-family: arial;"><i style="font-weight: bold;">Manual para mujeres de la limpieza</i> és un llibre de relats pòstum de la nord-americana <b>Lucia BERLIN</b>.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Malgrat que va guanyar el premi Award amb la seva primera novel·la <i>Homesick</i>, la seva obra va ser oblidada i la present no va ser publicada fins a després de la seva mort. Segurament per problemes amb la seva personalitat difícil i problemes amb l'alcoholisme.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Cada relat sorprèn i la majoria d'ells són punyents. El sentit de l'humor agredolç no falla mai i molts m'han semblat molt moderns o avançats en el temps. El tema de l'alcohol per tot arreu.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És tan intens, tan profund malgrat sembli una cosa que se li acaba d'acudir, és tan bonic quan fa d'una cosa terrible una broma.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.grup62.cat/usuaris/libros/fotos/310/m_libros/portada_pluja-destels_laia-aguilar-sariol_202001150930.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="250" height="200" src="https://www.grup62.cat/usuaris/libros/fotos/310/m_libros/portada_pluja-destels_laia-aguilar-sariol_202001150930.jpg" width="137" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">Al club de lectura L'Esquirol entre llibres hem llegit Pluja d'estels de la barcelonina Laia AGUILAR.</div></span><div><br /></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El tema de fons és l'eutanàsia i es posa de manifest en una retrobada d'amics on l'única que falta és l'accidentada Paula qui, malgrat la seva absència, és la protagonista d'aquesta novel·la curta i senzilla premi Josep Pla 2020.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl5.casadellibro.com/a/l/t1/55/9788411070355.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="217" data-original-width="143" height="217" src="https://imagessl5.casadellibro.com/a/l/t1/55/9788411070355.jpg" width="143" /></a></div><span style="font-family: arial;">La lectura de <i><b>El primer hombre</b></i> del premi Nobel francès <b>Albert CAMUS</b> no és senzilla. És més a prop d'un tractat de filosofia que d'una novel·la. Es tracta de la seva novel·la pòstuma, bàsicament autobiogràfica, però més que la seva vida o els seus orígens, que també, el que relata són sensacions i emocions.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Descriu els sentiments que reconeix en conèixer d'adult la figura del seu pare, per a ell un desconegut, en haver mort a la primera guerra mundial a França quan ell encara era un bebè a Argèlia i no havent sentit quasi bé sobre ell durant la seva infància i joventut.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com explica el posfacio, CAMUS ha transformat en actitud filosòfica i moral el pudor de referir-se a la misèria en que havia viscut durant la seva infantesa, negant-se a si mateix l'autoritat sobre el tema.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i>El primer hombre </i>fa referència a la solitud de les persones sense referents que s'han de fer a si mateixos, aprendre a viure sense arrels i sense fe. "<i>Y los hijos y los nietos de aquellos se encontraron en esa tierra como se encontraba él, sin pasado, sin moral, sin lección,sin religión, pero contento de estar y estar en la luz, angustiados frente a la noche y frente a la muerte".</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><p style="text-align: justify;"><br /></p></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-42023085691902751872022-06-10T19:12:00.006+02:002022-07-05T19:18:24.647+02:00Compartim lectures, juny del 2022<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/41Dgjfsy2vL._SX328_BO1,204,203,200_.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="330" height="200" src="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/41Dgjfsy2vL._SX328_BO1,204,203,200_.jpg" width="132" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">He gaudit molt i molt amb la meva primera lectura del mes de juny. He llegit una novel·la recomanada per l'Ada CASTELLS que s'anomena <b><i>Ningú em va parlar de tu</i></b> de la barcelonina <b>Laura ANGUERA</b>.</div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És la història d'una família de l'alta burgesia catalana que descriu el pas del temps d'una generació a la següent. Situada a Barcelona i a s'Agaró des dels últims anys del franquisme i les primeres obertures fins el 2020 i el confinament per la pandèmia.</span></p><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">Sobretot narra el que passava -i passa- en les famílies quan algú se sortia del guió que tenia adjudicat. És la veu de la Carolina la què narra tota aquesta història que t'atrapa des del primer moment i que et connecta al món dels avis que ja no existeix, al món dels fills que ja se'ns escapa una mica, del passat al present, dels amors als desamors, dels més rics als més senzills, de la tradició a la modernitat.</div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un llibre llarg que devores i al mateix temps desitges que no s'acabi mai.</span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/51cyojaMjUL.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="334" height="200" src="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/51cyojaMjUL.jpg" width="134" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">Molt interessant va ser la lectura de <b><i>Aquella flor amarilla</i></b> de l'andalús resident a Catalunya <b>Angel SODY</b>. Es tracta de la primera biografia de la Zenobia CAMPRUBÍ, nascuda a Malgrat de mar i coneguda sobretot per ser l'esposa del premi Nobel Juan Ramon JIMÉNEZ.</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En SODY va venir al Club de lectura <i>L'esquirol entre llibres</i> i ens va mostrar l'obra pròpia d'aquesta dona i la va reivindicar per ella mateixa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És per això que aviat llegirem un dels seus llibres.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Interessantíssima va ser l'última sessió de <i>Los imprescindibles de La FCM</i> dedicada a <b>San</b></span></div><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/716uP4DrKJL.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><b><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="519" height="200" src="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/716uP4DrKJL.jpg" width="130" /></b></a></div><div style="text-align: justify;"><b>Juan DE LA CRUZ</b>.</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Va ser presentada per Lola Josa, doctora en filologia i professora de la UB, autora de l'última edició de <i><b>Cántico espiritual</b></i> des de l'anàlisi de la Bíblia hebrea. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ens va deixar bocabadats durant les seves 2 hores de parlament.</span></div><div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl5.casadellibro.com/a/l/t5/25/9788429755725.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl5.casadellibro.com/a/l/t5/25/9788429755725.jpg" width="131" /></a></div>L'últim llibre dedicat a la literatura austríaca del Club de lectura de la <i>Biblioteca Enric Miralles</i> de Palafolls del curs 21-22 ha estat <i><b>Les amants</b></i> de la premi Nobel <b>Elfriede JELINEK</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un llibre de lectura difícil, tant per la seva estructura repetitiva com per l'ús de la llengua que fa l'autora sense majúscules.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Així i tot, un llibre interessant i molt dur. Un llibre feminista en contra no només dels homes, sinó del gènere humà en general.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un llibre que, per molt que no ho vulguis, et qüestiona.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lectorsalteadoblog.files.wordpress.com/2018/06/9788417007195.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="501" height="200" src="https://lectorsalteadoblog.files.wordpress.com/2018/06/9788417007195.jpg" width="125" /></a></div><span style="font-family: arial;">Per últim vaig llegir <i><b>Duelo</b></i>, un llibre preciós del guatemalenc <b>Eduardo HALFON</b>.<br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És una novel·la curta que et relata moltes coses barrejades de la vida del personatge, ho fa de manera desordenada en el temps però les enfila meravellosament. El fil conductor és un mort de la família. Molt bonic també veure com influeixen en la vida de les persones la família, inclús aquells a qui ni tan sols has conegut però que perviuen en la memòria d'altres.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><p style="text-align: justify;"><br /></p></div></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34489506.post-16145675451135379582022-05-06T18:51:00.004+02:002022-10-08T18:39:39.518+02:00Compartim lectures, maig del 2022<div class="separator"><br /></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.llardelllibre.cat/es/imagenes/9788418/978841885804.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="448" data-original-width="300" height="200" src="https://www.llardelllibre.cat/es/imagenes/9788418/978841885804.JPG" width="134" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">El mes de maig l'he començat amb l'última novel·la de la nord-americana <b>Elizabet STROUT</b>. S'anomena <b><i>Ai, William</i></b> i vaig llegir-la perquè me l'havien recomanat molt.</div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però jo ja havia llegit primer la meravellosa <i>Olive Kitteridge </i>i després <i>Me llamo Lucy Barton</i>, i aquesta última trobo que s'assembla massa, és de nou la Lucy Barton i el seu ex marit William.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És bonic i sovint et sent retratada en ser molt versemblant. La seva manera d'explicar-ho tal qual, com un pensament és original per qui no l'ha llegida abans.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.catedra.com/imagenes/libros/grande/9788437605883-madame-bovary.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="490" height="200" src="https://www.catedra.com/imagenes/libros/grande/9788437605883-madame-bovary.jpg" width="123" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">Vaig rellegint el clàssic <b><i>Madame Bovary</i></b> del francès <b>Gustave FLAUBERT</b> per el club de lectura Los imprescindibles del mes de maig a la Factoria cultural Martínez.</div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://imagessl6.casadellibro.com/a/l/t5/16/9788490668016.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="344" data-original-width="229" height="200" src="https://imagessl6.casadellibro.com/a/l/t5/16/9788490668016.jpg" width="133" /></a></div>Una altra recomanació de Sant Jordi ha estat <i style="font-weight: bold;">El lugar </i>de l'escriptora<br /> francesa <b>Annie ERNAUX.</b></div></span><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Es tracta d'un retrat no només de la Normandia, sinó també de la relació personal de l'autora amb el seu pare i d'un moment social concret de la postguerra en un medi rural.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El retrat té molta cura del detall, però no he empatitzat, massa lluny de la meva realitat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><p style="text-align: justify;"></p><p><a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/71Qx0EAhTHL.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="526" height="200" src="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/71Qx0EAhTHL.jpg" width="132" /></a></p><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">I una altra recomanació ha estat <b><i>Lluvia fina</i></b> de l'extremeny <b>Luis LANDERO</b>.</div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Una història que al començament sembla lleugera, però que després resulta que no ho és gens.</span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">No havia llegit abans aquest autor i m'agrada el seu estil i la manera com barreja la realitat, la ficció, els somnis i les mentides. Tal qual com els barreja la vida.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.planetadelibros.com/usuaris/libros/fotos/326/m_libros/portada_tandem_maria-barbal_202101140849.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="246" height="200" src="https://www.planetadelibros.com/usuaris/libros/fotos/326/m_libros/portada_tandem_maria-barbal_202101140849.jpg" width="116" /></a></div>També he llegir <i><b>Tàndem </b></i>de la trempolina <b>Maria BARBAL</b> i no m'ha agradat. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Tant que vaig gaudir <i>Pedra de tartera</i> fa anys i panys.</span></div><p></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/31zn6xahNyL._SR600%2C315_PIWhiteStrip%2CBottomLeft%2C0%2C35_SCLZZZZZZZ_FMpng_BG255%2C255%2C255.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="600" height="117" src="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/31zn6xahNyL._SR600%2C315_PIWhiteStrip%2CBottomLeft%2C0%2C35_SCLZZZZZZZ_FMpng_BG255%2C255%2C255.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">I en el club de lectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls, aquesta vegada en Toni SALA ens ha recomanat <i><b>Infelicitat perfecta</b></i> de l'austríac premi Nobel <b>Peter HANDKE</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El fill explica el suïcidi de la seva mare d'una manera molt al·lucinant.</div><div style="text-align: justify;">La mare va viure el període nazi, la guerra i també va conèixer la prosperitat de la postguerra; va casar-se, va tenir fills i va avortar d'altres. Va viure, però no es considerava una persona.</div></span><p></p><br /></div>Núria Reichardthttp://www.blogger.com/profile/09089040469961391994noreply@blogger.com0