23.2.13

Compartim lectures, febrer del 2013

El mes de febrer m'he llegit Victus del català Albert SÁNCHEZ PIÑOL, publicada  en la editorial La Campana com totes les seves obres anteriors, però aquesta vegada escrita en castellà. M'encanta aquesta llibertat que es pren l'autor, faltaria més! Al principi vaig pensar que es tractava d'una obra oportunista, fins que vaig saber que SÁNCHEZ PIÑOL portava 10 anys treballant en ella.

Victus és una obra literària en tot l'ampli sentit de la paraula: té total rigor històric, presenta els personatges tal qual van ser i no tal com ens els han explicat sempre, amb un gran sentit crític i molt de sentit de l'humor. També té un toc poètic entranyable, especialment amb els personatges literaris no històrics i amb la ciutat de Barcelona i els seus veïns.

Molt interessant el punt de vista de l'autor sobre considerar la guerra de secessió espanyola com una dels primers conflictes mundials, com un precursor de la primera guerra mundial. I especialment curiós ha estat els coneixements que pots adquirir amb aquesta lectura quant a l'enginyeria i els enginyers de l'època: sobre els setges, les seves defenses, els seus atacs, les fortificacions, les barricades... He sabut de VAUBAN (1633-1707) enginyer militar i mariscal de França.

Vulguis o no, a mida que vas llegint et vas emocionant, i quan més t'emociones, més partit vas prenent. No tant partit pels catalans, que déu n'hi do també, sinó partit per Catalunya i per tots aquells catalans (i no catalans, Villarroel era castellà) i especialment barcelonins que defensaren la seva ciutat perquè els anava la vida, perquè era la seva vida.

I al final del llibre, que tothom sap com acaba, algunes frases que m'han estremit:  "No sabrás hasta que te des, no te darás hasta que sepas" o "El que quiere oír una música, la oye" o "Verdades sin más recompensa que la lucidez misma" i "Cuanto más oscuro sea nuestro crepúsculo más dichoso será el amanecer de los que están por venir".

Paral·lelament a Victus, i en hores de feina, he llegit El violí d'Auswitch de la també catalana M. Àngels Anglada.

Vull explicar per què em vaig llegir aquest llibre de Columna Jove. Va ser perquè tots els meus alumnes - i jo també - vam triar un llibre de la biblioteca sobre la guerra per a llegir, i jo vaig triar-ne aquest, que va sobre la vida d'uns jueus en el camp de concentració d'Auswitch que, durant la Segona Guerra Mundial sobreviuen una mica més i millor gràcies al seu ofici de luthier. 

D'altres lectures han estat sobre la guerra civil española com Bajo la fría luz de Octubre o Tristes armas, o sobre la guerra de Ioguslàvia com Diario de Zlata o Història d'amor a Sarajevo o sobre la Segona Guerra Mundial com El diario de Ana Frank o El violí d'Auswitch.

I això va ser perquè vam veure la pel·lícula  Los diarios de la calle on apareix la Miep que va conèixer la família de l'Anna Frank i, a partir d'aquesta, vam fer plegats la lectura dramatitzada de l'adaptació al teatre que han fet Frances GOODRICH i Albert HACKETT sobre El Diari d'Anna Frank.