30.3.16

Compartim lectures, març del 2016

Durant el mes de març i recolçada per les vacances de Pàsqua, m'he pogut llegir un sol però llarg llibre, de quasi set-centes pàgines: Pureza del nord-americà Jonathan FRANZEN.

Després de llegir i de gaudir amb Libertad, el llistó estava molt i molt alt, però FRANZEN no m'ha decebut gens. És fantàstic.

És el tipus d'història llarga i farcida de personatges que tant m'agrada, del tipus "la gran novel·la americana", d'aquells llibres que pesen i són incòmodes de llegir, però com deia l'Emili TEIXIDOR, que et sap greu acabar-los perquè significa que s'acaba la festa.

En tantes pàgines hi ha moltes trames, però vull destacar el fet que podem conèixer tantes coses gràcies a la informàtica i a les xarxes socials, en contrast amb el menguant coneixement que tenim de nosaltres mateixos.

El tema bàsic és la veritat, la protagonista, la Purity, representa la pura realitat. Sembla que Internet pugui posar-nos a l'abast de tots "la veritat", però al mateix temps, ens trobem endinsats en un món on els secrets i les manipulacions conformen l'essència mateixa de la nostra societat.

La Pip és molt autèntica. Ella m'agrada, és tan jove i ingènua, però també tan intel·ligent i guapa... i ella ni tan sols ho sap! És una supervivent i una lluitadora. A vegades em feia pensar en mi mateixa i sovint en persones reals que conec i respecto.

En FRANZEN m'agrada molt, té alguna cosa d'enfant terrible que em fascina. I quina gràcia una altra vegada retornar a Alemanya, aquesta vegada a Berlín amb la caiguda del mur. He sabut que ell n'ha viscut allà en la seva joventut, i això, com les arrels, mai es poden obviar.

Núria Reichardt
març del 2016