El llibre de juliol del Club de lectura Entre llibres ha estat El lladre de quaderns del napolità Gianni SOLLA, de qui mai abans havia sentit parlar. i m'ha resultat una lectura molt agradable.El millor, la bellesa amb què descriu el paisatge i el respecte amb que parla de les tradicions i maneres de viure remotes. També, la sensibilitat amb que tracta els sentiments entre els protagonistes i les diferents maneres d'estimar entre els éssers humans.
Des que vaig anar a Girona a escoltar el jaenès David UCLÉS a la presentació del seu últim llibre que tenia pendent de llegir La ciudad de las luces muertas.
Anaven passant les setmanes i el llibre seguia a la pila de llibres per llegir i, pensant que no l'arribaria a llegir mai, l'he escoltat en Audible. Crec que ha estat la única manera de cobrir la meva curiositat i d'arribar fins el final, perquè no haguès estat capaç d'acabar la seva lectura.
La presentació em va encantar i és que UCLÉS és un personatge molt interessant, però el Premi Nadal 2026 m'ha semblat exaherat i oportunista.
Com si en els mesos que va estar vivint a Barcelona amb la beca Montserrat ROIG s'hagués impregnat d'històries i anècdotes de la ciutat i les ha narrat totes juntes. Res a veure amb La península de las casas vacías.
Llarg però molt interessant ha estat la lectura de El mago. La historia de Thomas Mann de l'irlandès Colm TÓIBÍN.Tant a MANN com a TÓIBÍN els havia llegit, el primer m'havia fascinat en la meva joventut i el darrer m'havia agradat en la meva maduresa, així que aquest llibre m'havia d'interessar sí o sí.
El més important és tota la història d'Europa d'entreguerres i els punt de vista dels diferents personatges sobre les guerres mundials i els seus posicionaments polítics sobre Hitler i sobre la democràcia. Com també l'exaltació de la cultura alemana, sobretot la música i la literatura, en contraposició amb la barbarie dels nazis i l'infantilisme dels nord-americans.
Un altre tema que m'ha agradat molt com l'explica TÖIBÏN és totes les relacions de Thomas MANN amb els seus nombrosos familiars, així com tots els sentiments i sensacions de l'escriptor i la seva sexualitat. I com es reflexen unes i altres relacions en tots els seus llibres.
També he llegit els dos títols publicats a data d'avui de la nova
saga Laberint de la mataronina Care SANTOS.
El primer volum Dilluns i el segon Diumenge.L'autora és una crack de les històries per a adolescents. Aquesta vegada toca el tema dels abusos sexuals.
En motiu del grup Ànimes lectores he rellegit La señora Dalloway de la britànica Virginia WOOLF.
Potser quan el vaig llegir fa molts anys el vaig gaudir més, però aquesta vegada he estat capaç d'adonar-me de l'enorme innovadora literària que va ser aquesta autora. Sobretot quant a la veu dels personatges i la seva consciència com a narradors de la història. Història que no pot ser més senzilla, però que fa adonar-te dels pensaments i sentiments de cadascun dels personatges.
L'analfabeta de l'húngara Agota KRISTOF és un relat autobiogràfic.M'ha interessat molt llegir-lo quan l'he vist publicat al post de @llegint_el_mon, ja que coneixia aquesta magnífica autora per la bellíssima Claus i Lucas.
També gràcies a la recomanació de
@llegint_el_mon he arribat al llibre Un dia clar, que jo he llegit en castellà, Despejado, de la galesa Carys DAVIES.Un llibre preciós, amb el qual llegir és veure allò que descriu.
Interessant també tota la terrible història de fons de la novel·la sobre les illes del nord d'Escòcia i la seva desocupació i extermini de la llengua pròpia.
Quan vaig començar la lectura de El señor Fox de la nord-americana Joyce Carol OATES no podia imaginar-me el neguit que paassaria.
