El millor, la bellesa amb què descriu el paisatge i el respecte amb que parla de les tradicions i maneres de viure remotes. També, la sensibilitat amb que tracta els sentiments entre els protagonistes i les diferents maneres d'estimar entre els éssers humans.
Anaven passant les setmanes i el llibre seguia a la pila de llibres per llegir i, pensant que no l'arribaria a llegir mai, l'he escoltat en Audible. Crec que ha estat la única manera de cobrir la meva curiositat i d'arribar fins el final, perquè no haguès estat capaç d'acabar la seva lectura.
La presentació em va encantar i és que UCLÉS és un personatge molt interessant, però el Premi Nadal 2026 m'ha semblat exaherat i oportunista.
Com si en els mesos que va estar vivint a Barcelona amb la beca Montserrat ROIG s'hagués impregnat d'històries i anècdotes de la ciutat i les ha narrat totes juntes. Res a veure amb La península de las casas vacías.
Tant a MANN com a TÓIBÍN els havia llegit, el primer m'havia fascinat en la meva joventut i el darrer m'havia agradat en la meva maduresa, així que aquest llibre m'havia d'interessar sí o sí.
El més important és tota la història d'Europa d'entreguerres i els punt de vista dels diferents personatges sobre les guerres mundials i els seus posicionaments polítics sobre Hitler i sobre la democràcia. Com també l'exaltació de la cultura alemana, sobretot la música i la literatura, en contraposició amb la barbarie dels nazis i l'infantilisme dels nord-americans.
Un altre tema que m'ha agradat molt com l'explica TÖIBÏN és totes les relacions de Thomas MANN amb els seus nombrosos familiars, així com tots els sentiments i sensacions de l'escriptor i la seva sexualitat. I com es reflexen unes i altres relacions en tots els seus llibres.
saga Laberint de la mataronina Care SANTOS.
L'autora és una crack de les històries per a adolescents. Aquesta vegada toca el tema dels abusos sexuals.
Potser quan el vaig llegir fa molts anys el vaig gaudir més, però aquesta vegada he estat capaç d'adonar-me de l'enorme innovadora literària que va ser aquesta autora. Sobretot quant a la veu dels personatges i la seva consciència com a narradors de la història. Història que no pot ser més senzilla, però que fa adonar-te dels pensaments i sentiments de cadascun dels personatges.
M'ha interessat molt llegir-lo quan l'he vist publicat al post de @llegint_el_mon, ja que coneixia aquesta magnífica autora per la bellíssima Claus i Lucas.
Un llibre preciós, amb el qual llegir és veure allò que descriu.
Interessant també tota la terrible història de fons de la novel·la sobre les illes del nord d'Escòcia i la seva desocupació i extermini de la llengua pròpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada