1.4.17

Compartim lectures, març del 2017

En el mes de març, en el meu ebook, m'he llegit l'última novel·la de la Margarita MELGAR, pseudònim de la catalana Montse Ganges i la madrilenya Anna Sanz Magallón, El verano de nunca acabar, una història per riure, i riure tot imaginant com deuen haver rigut les autores en escriure-ho.

M'agraden les persones - i els personatges de llibres -  que saben riure's de les seves pròpies misèries, de si mateixos; sinó què?
Vaig caure a la tentació de la fama de La trilogía del Baztán i vaig acabar llegint El guardián invisible de la basca Dolores REDONDO, guanyadora del Premio Planeta 2016.

M'ha agradat, per a mi és una bona novel·la negra, amb l'atractiu de tractar-se d'un entorn proper, però no vull continuar llegint aquest gènere, no em satisfà, m'enganxa i em fa patir.




Aquest mes deu anar de Premio Planeta perquè també he llegit Hombres desnudos, el del 2015, de l'escriptora d'Albacete Alicia GIMÉNEZ BARTLETT.

M'ho ha fet passar bé. Sembla un tema frívol, noi a l'atur que es dedica a l'estriptis i l'alterne, però no ho és gens ni mica, és interessant. M'ha fet riure, excepte el final és clar, i m'atrapava.

Res a veure amb l'altre llibre que vaig llegir d'aquesta autora Donde nadie me encuentre, però també m'ha agradat. 

Núria Reichardt
Març del 2017 

17.3.17

Compartim lectures, febrer del 2017

Aquest llibre Un any i mig de la gironina Silvia SOLER m'ha encantat. Amb ell he estrenat el meu ebook. 

És molt bonic i tracta sobre la família des del punt de vista de la mare quan els seus fills es fan grans, la síndrome del niu buit que es diu, tractada d'una manera sensible i intel·ligent.

Una etapa de la vida que cadascuna vivim de maneres diferents segons quina sigui la nostra realitat i la dels nostres fills, però que realment és una etapa complicada, no només per la seva pròpia naturalesa, sinó també i sobretot per l'edat en que ens agafa de canvis i de pèrdues, d'enyorances i de pors.




I d'altra banda, com a lectura en veu alta amb els meus alumnes, El diari vermell de la Carlota de la barcelonina Gemma LIENAS

Les dues autores tenen l'edat de la protagonista de Un any i mig, però en aquest llibre la Gemma parla del despertar a la sexualitat i al desig, una etapa de la vida bastant contraposada a la nostra, però també crítica i important, l'adolescència. Una etapa de la vida que forma part de les nostres enyorances també.

Sabem que aquest llibre toca molt bé el tema de la sexualitat en els adolescents en veure que passen els anys però continua vigent. 

Núria Reichardt
Febrer del 2017 




5.2.17

Compartim lectures, gener del 2017

El primer que he llegit en el 2017 ha estat un llibre dins d'un llibre. 

Fa molts anys vaig llegir molt el nord-americà John IRVING, m'agradava, especialment Una dona difícil que em va impactar i influir d'una manera important. A mi me la va recomanar el programa de ràdio de l'Emili Teixidor i jo la vaig recomanar i regalar a moltes amigues. Fa molt poc vaig saber que ja fa anys en van fer la pel·lícula anomenada The Door in the Floor amb en Jeff Bridges i la Kim Bassinger. L'he vista aquestes vacances i no s'assembla gaire al llibre, tan sols en allò que es refereix a la influència en la vida d'un matrimoni la mort dels seus fills.

En veure-la però, vaig recordar que dins d'un llibre de l'IRVING hi havia un altre llibre que m'havia impactat, però només recordava que succeïa a Viena. Consultant la xarxa vaig descobrir que es tractava de El món segons Garp i el llibre dins del llibre La pensió Grillparzer. He rellegit el primer per a poder llegir atentament el segon. La sorpresa ha estat meva quan he descobert que el llibre dins del llibre també ha estat editat.

Els reis em van porta una joia petita i senzilla però que em va agradar molt, El secret de la Lina  de l'Aurélie MÉCHIN



Un llibre que em va vendre per Internet la Emmanuelle PERRIER per a col·laborar amb l'Hospital de St. Joan de Déu en la lluita contra el càncer.

Un llibre que he desat en la Biblioteca de Classe i alguns dels meus alumnes el llegeixen amb sorpresa.

També he llegit un llibre força estrany, divertit però, l'òpera prima de l'escriptor nord-americà Jonathan SAFRAN FOER: Todo está iluminado.

De fet, no és còmica, sinó tragicòmica, milor encara per el meu gust. No el coneixia aquest autor i el vaig sentir en publicar la seva última obra Aquí estoy.

L'hauré de seguir, però ara per ara el que he de fer és comprar-me un ebook, perquè ja no aguanto bé els llibres quan intento llegir al llit, què és on més m'agrada llegir, no llegeixo ni fluïda ni còmodament i per tant no llegeixo prou. 

Núria Reichardt
Gener del 2017