A principis de desembre vaig fer un llarg viatge en autocar, la qual cosa em va permetre
llegir un llibre a l'anada i l'altra a la tornada. Em va encantar!
El primer va ser ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal? un títol estrany però un llibre interessant, també tret de la bibliografia del Taller d'escriptura sobre Escriure els records i, per tant, un llibre autobiogràfic de l'escriptora anglesa Jeanette WINTERSON.
Un llibre molt interessant no només per la duresa de la vida de l'autora com a nena adoptada, només pensar que el títol del llibre és el que li diu la seva mare adoptiva, sinó també per la duresa de la vida en una ciutat industrial al nord d'Anglaterra, Manchester, en els anys 60 del segle XX. I en la meva opinió molt bo en el sentit de ser capaç de narrar unes vivències molt dramàtiques sense caure ni en la sensibleria ni en la manca d'estima per les mares, malgrat tot.
I el llibre de la tornada, un altre títol del meu descobriment literari últim que ha convertit a l'escriptora anglesa Maggie O'FARRELL en una de les meves preferides. Aquesta vegada Instrucciones para una ola de calor, on de manera mestra l'autora ens mostra les complexes relacions entre els membres d'una família irlandesa.
I quantes vegades m'he vist reflexada, no en un personatge en concret, sinó en cadascun d'ells depén de l'edat i de la circumstàncies. Et veus com a filla, com a germana, com a mare, com a tieta...i no em veig com a àvia perquè no ho sóc però puc reconèixer la meva mare en aquest rol.
En tornar a casa vaig llegir la barcelonina Esther TUSQUETS, a qui ja havia llegit com a novelista i m'havia agradat molt, però aquesta vegada li he llegit una mena d'autobiografia, Confesiones de una editora poco mentirosa, una vida absolutament interessant i un llibre totalment iversemblant.
La he llegida perquè després de la Blanca BUSQUETS i la Milena TUSQUETS ja m'havia fet un embolic total de cognoms, de generacions, de parentius familiars i de noms d'editorials.
Ara m'ha quedat clar! Les que m'agraden més són la mare i la filla: l'Esther Tusquets, editora de l'editorial Lumen junt amb el seu germà l'arquitecte Óscar Tusquets -que després amb la seva primera dona Beatriz DE MOURA van fundar l'editorial Tusquets-, i la Milena Busquets Tusquets que després de la venda de Lumen també va fundar l'editorial RqueR amb la seva mare i que després de la ruïna d'aquesta editorial es dedicà a escriure, també com la seva mare.
De l'Esther TUSQUETS ja m'havia llegit Habíamos ganado la guerra i ja m'havia agradat molt, així que també he repetit la seva filla, la Milena BUSQUETS i li he llegida la seva primera novel·la Hoy he conocido a alguien però no m'ha agradat gaire.
M'agrada el seu estil d'escriure fresc i desenfadat que t'arriba molt fàcilment, i com mostra les relacions de parella en l'actualitat i el canvi de posició de les dones tant a la feina com amb els homes, i això també m'agrada, però no m'ha agradat com jutja els altres ni la seva mirada de superioritat sobre els altres.
Bé, ja ha estat bé d'aquesta família, m'he empatxat una mica. A sobre jo cada dia m'assec sobre una cadira de l'Óscar TUSQUETS a l'hora de dinar. Jajaja! BON ANY NOU I QUE EN GAUDIU MOLT LLEGINT!
De l'Esther TUSQUETS ja m'havia llegit Habíamos ganado la guerra i ja m'havia agradat molt, així que també he repetit la seva filla, la Milena BUSQUETS i li he llegida la seva primera novel·la Hoy he conocido a alguien però no m'ha agradat gaire.
M'agrada el seu estil d'escriure fresc i desenfadat que t'arriba molt fàcilment, i com mostra les relacions de parella en l'actualitat i el canvi de posició de les dones tant a la feina com amb els homes, i això també m'agrada, però no m'ha agradat com jutja els altres ni la seva mirada de superioritat sobre els altres.
Bé, ja ha estat bé d'aquesta família, m'he empatxat una mica. A sobre jo cada dia m'assec sobre una cadira de l'Óscar TUSQUETS a l'hora de dinar. Jajaja! BON ANY NOU I QUE EN GAUDIU MOLT LLEGINT!
Núria Reichardt
Desembre del 2018
