26.1.14

Compartim lectures, gener del 2014

Vaig començar el 2014 amb la britànica Zadie SMITH que feia tants anys que no llegia, des de Sobre la belleza l'any 2007, però una bona amiga i bona lectora em va recomanar i regalar la seva última novel·la: NW London.

Em va agradar molt, especialment em va fer disfrutar amb el seu coneixement de la ciutat i especialment d'aquesta part de la ciutat, el noroest, que jo com a simple turista desconec.

I no només del seu coneixement del noroest de Londres, sinó sobretot dels seus personatges, que imagino deuen ser o deuen haver estat els seus conciutadans.

M'agrada la visió de la Zadie tan contemporània - i per als no britànics tan moderna - de l'emigració, o millor dit dels descendents dels emigrants a Europa, la seva manera de crèixer, de desenvolupar-se, d'integrarse, de promocionar-se... o no. Perquè com a ciutadans europeus són lliures de triar el seu propi destí... o almenys així ho sembla. I com a qualsevol persona, s'equivoquen: viuen!


L'atre llibre que he llegit aquest gener ha estat El camino de Ida de l'argentí Ricardo PIGLIA. D'aquest autor havia intentat algun dels seus llibres, però mai me n'havia sortit. Ara sí, El camino de Ida m'ha sorprès molt agradablement, no només per el seu estil culte i net, i per el tipus de novel·la amb intriga i emoció, però també amb cites literàries - en aquest cas sobre CONRAD especialment - ja que la major part dels protagonistes són professors universitaris de literatura i parlen de les seves tesis o de les tesis dels seus alumnes.

Sobretot m'ha agradat els temes nous o diferents que l'obra planteja: el terrorisme com a via de vèncer el poder establert, la lluita de l'home sol contra l'imperialisme econòmic dels USA i el poder policial de la CIA, el contrast entre el terrorisme d'estat i el terrorisme anti-sistema, la no sempre bondat dels científics en els seus descobriments, els avenços tecnològics en contra de la naturalesa, la molta tonteria d'alguns ecologistes, el contrast entre la represió en un país els USA o en un país com l'Argentina, el perfil que la gent té dels terroristes en general i la sorpresa davant un perfil diferent, la inteligència com a motor contra la ignorància...


Núria Reichardt
gener del 2014