1.3.07

COMPARTIM LECTURES VI: FEBRER, 2007


Febrer és el mes més curt de l’any, he anat força cansada i sense ganes de llegir (són coses que a vegades passen), encara que vaig rellegir en TAGORE i amb un recull dels seus pensaments vaig fer el regal de Sant Valentí als meus alumnes d’anglès, i també he llegit molts articles pedagògics, però aquests no són literatura, d’aquests en parlem en un altre àmbit.

Així que aquest mes de febrer només us presentaré un llibre. El llibre ha estat Salt en el temps del nordamericà Kurt VONNEGUT: un descobriment.

Aquest llibre me’l va passar una amiga i això és per a mi el millor criteri a l’hora de triar una lectura. El vaig començar i no entenia res, però jo “pa lante”, si a ella li havia agradat, calia tirar endavant. Això és una tècnica que utilitzo sovint, fins que el llibre, a poc a poc, es va configurant a la teva ment amb tota la seva força. Normalment funciona!

Salt en el temps significa tornar a viure uns anys de la vida sense que puguis canviar res del que ha passat; és a dir, es tracta de viure sense voluntat pròpia. No em direu que no és una al·lucinada!

La gràcia però està en les reflexions que va fent l’autor al voltant de la vida. Cal a dir que VONNEGUT és un escriptor de vuitanta-cinc anys, la qual cosa ja el fa molt savi, o jo almenys trobo molt sàvia la gent gran, pel sol fet d’aglomerar tantíssima experiència en el seu ésser. M’he assabentat que VONNEGUT té una pàgina a la xarxa i, quan trobi temps, ben segur que pagarà la pena d’entrar-hi.

L’autor et parla de molts escriptors i d’altres artistes dels que val la pensa saber coses (Mark Twain, Saul Bellow, Ernest Hemminway...), et recomana llibres (Trampa 22 de Joseph HELLER), t’explica molts fets de la història per ell viscuda (la Segona Guerra Mundial, la Gran Depressió, el comunisme, Nagasaki...), comenta sobre molts personatges històrics i no tan històrics (Hitler, Satanàs, Einstein, Darwin, Frankestein,..), manifesta les coses que més li agraden (el cine, el jazz, el sexe...), t’apropa a la seva família (fills, dones, germans, pares, oncles, fills adoptats...), als seus amics vius, als seus amics morts i a ell mateix, tot utilitzant un alter-ego, en Kilgore Trout.

Moltes de les seves reflexions són molt crítiques i satíriques, d’altres són tendríssimes i molt intel·ligents. Sobre les línies del llibre pots trobar realisme, però també hi ha ciència ficció; hi ha alegria però també molta tristesa; hi ha molt d’humor, però també sarcasme; hi ha molt d’amor, però també despit. Hi ha, en definitiva, VIDA.

M’he quedat amb ganes de llegir-li més obra, però l’altre dia en una llibreria important de Barcelona vaig trobar ben poca cosa. Estic especialment interessada en un llibre anomenat Escorxador 5, sobre la seva experiència en sobreviure al bombardeig de Dresde a la Segona Guerra Mundial. Buscaré en les Biblioteques, potser en tindré més èxit, o si tu el tens, me’l deixes?

Febrer de 2007

Núria Reichardt