23.7.20

Compartim lectures, juliol del 2020

El Club de lectura de L'esquirol entre llibres no ha pogut continuar celebrant-se, però ja tenien demanat l'últim préstec i el vam poder anar a buscar a la Manolita per poder llegir-lo abans del 31 de juliol.

És La casa de las miniaturas de la britànica, anglesa de London Jessie BURTON.

Sempre em sorprenen els títols que trien en aquest club perquè potser mai els hagués triat, però m'agraden.






El llibre Niña, mujer, otras de la també britànica, anglesa de London Bernardine EVARISTO, ha estat un descobriment meravellós.


Són relats sobre 12 dones de diferents procedències que viuen a Anglaterra i també sobre les seves mares o les seves filles o les seves amigues. La riquesa de tanta diversitat és bestial, no només diversitat racial sinó de tota mena: sexual, cultural, diversitat de feines, d'estudis, de drogues. En definitiva, diversitat de vides. Per a mi relats trencadors


Entre algunes d'elles hi ha lligam, entre d'altres l'únic que les uneix és que totes busquen alguna cosa en un espai comú, Anglaterra, i un temps comprès entre la dècada dels 20 del segle XX i l'actualitat.

Amb un d'aquests instagrams en viu a què ens va acostumar la Care SANTOS durant el
confinament, vaig conèixer la lleidatana de Vinaixa Joana BONET CAMPRUBÍ que de seguida em va atraure, com un imant, per 
el seu carisme. Mentre conversava copsava la seva intel·ligència i la seva. Em va sorprendre que fora escriptora i també periodista, directora de la revista glamorousa Marie Claire. L'havia de llegir.

Vaig cercar-la i vaig triar Fabulosas y rebeldes: cómo me hice mujer. M'ha agradat molt, sobretot perquè em sento molt identificada amb l'autora. No només per els seus sentiments i pensaments, sinó que, per edat, hi ha múltiples coincidències a les nostres vides: programes de TV, revistes, efemèrides, modes, estil, etc. Sobretot aquest desig de les dones de la meva generació —i de la nostra corda de voler ser, per sobre de tot, modernes. Com un interès enorme de diferenciar-nos de les nostres mares.

Molt interessant també la tria d'unes quantes dones —les que per a ella han estat dones fabuloses i rebels al llarg de la història de la humanitat— amb un recull important d'informació. Molt bonic.

L'últim llibre del mes de juliol ha estat El adversario del francès Emmanuel CARRERE, que m'havia creat gran expectació, no només perquè me l'havien recomanat bons lectors, sinó perquè últimament a aquest escriptor el trobo a per tot: en articles, en cites de llibres, etc.

Però sento dir que a mi no m'ha agradat. La història és una bestiesa basada en fets reals, fins aquí entenc a qui li agraden les històries de sang i fetge, a mi no. Algú l'ha comparat amb A sangre fría (que em va fer patir moltíssim però em sembla una obra d'art) o amb les pel·lícules de TARANTINO (que no m'agraden gens).

Però el final, la moraleja, la justificació del llibre no em va. Potser és que no entenc on volen anar a parar les seves reflexions, però a mi no m'agraden.

Núria Reichardt
Juliol del 2020

9.6.20

Compartim lectures, juny del 2020


I per fi ha arribat a les llibreries l'última novel·la de la mataronina Care SANTOS que va quedar confinada en els magatzems  de l'editorial. Seguiré tus pasos.


Forma part de la bilogia que s'inicià amb Todo el bien y todo el mal, però no cal haver llegit el primer per entendre i enamorar-te d'aquest segon.

A mi m'ha agradat molt, molt més del que m'imaginava en pensar que ra una continuació de la història. El que tenen en comú és la protagonista, Reina, que en el primer llibre parlava sobretot d'ella i el seu fill, i també la seva feina, els seus amors i el seu futur, i en aquesta cerca el passat.

Cercar el passat, els records, les imatges, la força dels gens i la potència de la convivència. Els silencis i les veritats de cadascú. Les connexions generacionals.Temes que m'interessen moltíssim i que conformen els nostres presents.

Sense oblidar és clar el pes de les circumstàncies que condicionen les nostres accions i reaccions. Si ara la pandèmia ha condicionat les nostres vides, què no deuria condicionar una guerra fratricida?

M'ha interessat especialment la figura del pare amb qui no es pot caure en allò tan fàcil dels bons i els dolents, sinó amb el fet que el nostre país està ple d'homes i dones com ell que poden ser pares i mares de molts de nosaltres.

"En la guerra las ideas no importaban a casi nadie, no creían en lo que estaban defendiendo, o no lo bastante, que lo único que deseaban con todas sus fuerzas era volver a casa o encontrar el modo de huir o los cojones para hacerlo".

"No le importaba en absoluto dejarse modelar un poco por los vencedores, los que ahora mandaban, que nunca supo si eran o no eran los suyos por mucho que todos lo pensaban".



També he llegit una novel·la inèdita de la meva estimada amiga escriptora, però en no estar publicada encara, obviaré tant el títol com el nom de l'autora.

M'ha encantat, però per suposat que no sóc gens ni mica objectiva.

Al principi em costava seguir-la, després no podia deixar-la. Crec que no sabia on volia dur-me fins que m'he deixat embolcallar per la vida que flueix en tot el text. 

Els diferents punts de vista d'una mateixa vivència, les frases i paràgrafs repetits, la ficció dins la ficció, les creences i malentesos, els personatges i els seus noms, els cercles o coincidències, l'amor que es transpira i la seva força són les coses que més m'han agradat.
La meva falta de memòria fa que hagi de consultar contínuament a Google per seguir les múltiples i interessants referències cinematogràfiques i literàries que farceixen la història.


I no he llegit gaire més perquè he estat molt ocupada, no només en el final del curs confinat, sinó també en les correccions dels manuscrits de les quatre autores i un autor durant el Taller d'escriptura Encomana'm històries capitanejat per la Care SANTOS durant les setmanes, finalment mesos, de confinament. 

I que, en breu, es convertirà en llibre, quan acabem les portades









Encara he pogut llegir un llibre que tenia pendent de la mallenca Irene SOLÀ.


El tenia pendent des que l'octubre passat quan vaig llegir un conte dins un conte en el Taller d'escriptura de la Ada CASTELLS. Era el conte de la vaca .... dins el llibre Els dics.

Un llibre estrany, molt estrany. I bell, molt bell. Aquest estiu aniré a Llanars, a la Vall de Camprodon.


Núria Reichardt
juny del 2020



1.5.20

Compartim lectures, maig del 2020

Començo forta el mes de maig amb Un cor massa gran. I altres relats de la basca Eider RODRÍGUEZ, traduït per Pau Joan HERNÁNDEZ.

Un repte de Facebook m'ha portat a llegir uns llibres que han estat molt importants en la vida d'unes amigues i que jo no havia llegit:


- El túnel  de  l'argentí Ernesto SABATO











- La tregua de l'uruguaià Mario BENEDETTI





- Job. Historia de un hombre sencillo de l'austríac Joseph ROTH

4.4.20

Compartim lectures, abril del 2020


Seguim confinats i li ha arribat el torn al llibre Permagel del què tant havia sentit parlar i tantes bones crítiques havia llegit.

És de la barcelonina Eva BALTASAR i l'havia començat a llegir un parell de vegades però no m'entrava i em van parlar del seu nou llibre i vaig pensar que era el moment.

Però encara que hagin coses que m'agraden, especialment les eròtiques, no m'ha acabat de fer el pes i no sé per què tanta fama, com no sigui perquè parla de sexe lèsbic sense tabús. Però vaja, a aquestes alçades no crec que això sigui un valor per si sol.


Curiosament aquests dies havíem de celebrar el Club de lectura L'esquirol entre llibres amb la novel·la La elegancia del erizo de la parisina Muriel BARBERY. Jo ja l'havia llegit en el 2009 i no tenia ganes de rellegir-lo, però havíem quedat que en el Club de lectura veuríem la pel·lícula, així que la vaig mirar des del meu confinament.

Em va agradar, més del que recordo que m'agradés el llibre, i curiosament em va fer pensar en Permagel.  En ambdós les protagonistes filtregen amb el suïcidi i les dues es desdiuen quan descobreixen la necessitat d'un altre ésser vers elles.

També posats a buscar paral·lelismes, l'Eva BALTASAR m'ha recordat la belga Amélie NOTHOMB, àmbdues trencadores, aquesta última va néixer el 1966 i no el 1978.


La següent lectura Cavalcarem tota la nit també d'una escriptora en els 40s, la barcelonina Carlota GURT.

El primer capítol em va encantar, Les comportes. I en llegir el segon i no entendre res, em vaig adonar que no era una novel·la, sinó un recull de contes.

El desaré per quan arribin temps en que només pots llegir relats curts.


També he començat Sapiens. De animales a dioses. Breve historia de la humanidad del historiador i escriptor israelià Yuval Noah HARARI.

Hi ha llibres de lectura imprescindible i d'humilitat, i més aquests dies. 

L'aniré llegint de mica en mica.
Però després he tornat amb Eva BALTASAR perquè el seu Permagel no em va acabar de fer el pes mentre el llegia, però després no parava de pensar en ell. Així que també he llegit la seva última novel·la Boulder

Boulder és el nom que reben les pedres solitàries i indestructibles i és com anomena el segon personatge de la història a la seva parella.

M'ha agradat molt, moltíssim. és directe, apassionant i poètic.

L'autora també em va agradar molt, va venir convidada a una sessió virtual del taller d'escriptura Encomana'm històries que estic fent aquestes setmanes amb la Care SANTOS.


Un altre llibre de divulgació científica que rellegeixo aquests dies és Les grans epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles, que l'han tornat a editar aquests dies. 

És del metge, investigador i escriptor blanenc Salvador MACIP que aquest any no podrà venir pels voltants de Sant Jordi a parlar de Ullals amb els nostres alumnes, lògicament.

Després m'ha costat llegir, he encetat molts llibres al voltant del Sant Jordi confinat, tan estrany, però sense acabar de decidir-me. Tot plegat, costa concentrar-se en la lectura.


Al final vaig llegir d'una tirada un llibre que vaig llegir en la meva primeríssima joventut i que no recordava. Segurament no el deuria entendre. És La metamorfosi de l'austríac Franz KAFKA, traduïda pel sabi Jordi LLOVET. Crec que no l'entenc encara o no el vull entendre.
Com la lectura de l'obra pòstuma de la nord-americana Silvia PLATH que és un relat curt escrit en la seva joventut anomenat Mary Ventura y el noveno reino.

Coses rares que es llegeixen en dies de confinament.


Núria Reichardt
Abril del 2020

3.3.20

Compartim lectures, març del 2020

No coneixia la italiana Donatella DI PIETRANTONIO, però li he llegit La retornada i m'ha encantat.


A qui sí coneixia era al valencià Martí DOMÍNGUEZ perquè li havia llegit La sega. I ara he llegit L'esperit del temps. 

Desassossegant. Mira que sabem ja coses dels nazis, però aquí t'expliquen moltes més i de noves que mai haguessis pogut imaginar. Sobretot quant el fet d'adonar-se a posteriori d'allò que van creure i pel que van lluitar amb tanta passió i perseverància.

També m'he adonat que a la meva biblioteca tinc per llegir d'ell El retorn de Voltaire.


I pensant en El Decameró de Giovanni BOCACCIO i de com deu
joves, en el segle XIV,  reclosos per l'epidèmia de la peste  s'explicaren històries per poder passar l'estona de millor manera, la nostra estimada Care SANTOS s'ha empescat un curs online anomenat Encomana'm històries que ens ajudarà també a nosaltres, persones del segle XX, a passar millor aquests dies de confinament.

I el confinament ha fet possible que, abans de les vacances de setmana santa li hagi arribat el moment a la 5a novel·la de la col·lecció Episodios de una guerra interminable de la madrilenya Almudena GRANDES, titulada La madre de Frankenstein.

La primera part és genial, la segona et desconcerta una mica i la tercera torna a ser potentíssima. Què bé que escriu aquesta dona! Ja estic desitjant que publiqui la següent.

Celebrarem un Club de lectura confinat amb les amigues del Bibliosagulla a la salut d'Almudena.

El temps dedicat a la lectura ha guanyat molt amb el confinament, i després de la primera part del llibre d'Almudena GRANDES vaig llegir Teoria general de l'oblit del luandès José Eduardo AGUALUSA.

Molt interessant, una veu ben diferent.

Núria Reichardt
Març del 2020




20.2.20

Compartim lectures, febrer del 2020

Ja fa uns anys vaig llegir Tu no ets una mare com les altres de l'alemanya Angelika SCHROBSDORFF que em va sorprendre força positivament i, per això, ara he llegit Els homes, en la seva versió íntegra, sense censura.

I ja han publicat la 5a novel·la de la col·lecció Episodios de una guerra interminable de la madrilenya Almudena GRANDES, titulada La madre de Frankenstein.

5.1.20

Compartim lectures, gener del 2020

El primer llibre de l'any 2020 ha estat pel XX Premi Llibreter 2019, Les formes del verb anar però que he llegit en llengua castellana i es titula Yo voy, tu vas, él vade la directora d'òpera i escriptora alemanya, per mi fins ara desconeguda, la Jenny ERPENBECK, filla i neta d'escriptors i d'actors.

També vaig llegir El risc més gran, que em va agradar molt més del que m'havia imaginat. És de la terrassenca Laura PINYOL.










I vaig començar a llegir Los errantes, la novel·la que vaig triar llegir de la flamant premi Nobel de literatura, la polaca Olga TOKARCZUK.

No em desagradava gens, però era massa llarg i feixuc pel meu estat d'ànim.