5.1.20

Compartim lectures, gener del 2020

El primer llibre de l'any 2020 ha estat pel XX Premi Llibreter 2019, Les formes del verb anar però que he llegit en llengua castellana i es titula Yo voy, tu vas, él vade la directora d'òpera i escriptora alemanya, per mi fins ara desconeguda, la Jenny ERPENBECK, filla i neta d'escriptors i d'actors.


21.12.19

Compartim lectures, desembre del 2019

 La sopa de l'avi de l'argentí Mario SATZ

  Maldito karma de l'alemany David SAFIER




Compartim lectures, novembre del 2019

 Charlotte del francès David FOEKINOS


 Mi Ántonia de la nord-americana Willa CATHER 

 Ordesa de l'aragonès Manuel VILAS

27.10.19

Compartim lectures, Octubre del 2019

Per el Club de lectura L'esquirol entre llibres he tornat a llegir Habitacions tancades de la mataronina Care SANTOS i hem tingut el plaer de que ens acompanyés a la nostra tertúlia, tot un luxe.

Una novel·la molt interessant sobre una família de l'alta burgesia a la Barcelona dels temps de La setmana tràgica fins a després de la guerra civil, contemplada des de la mirada de Violeta, la neta d'un dels protagonistes, contemporània a nosaltres.

Vaig conèixer la valenciana Muriel VILLANUEVA en el cap de setmana de L'Inspirat organitzat per l'escriptora l'Ada CASTELLS i l'entrenadora personal Laura FELIU a Casa Bormourt a St. Martí de Canals al Pallars Jussà.

I li he llegit Duna, recomanada per la Bibliosagulla.

Què bonic, Muriel! Un llibre per infants gens enganxifós, amb nenes valentes que s'enfronten a la vida.



Amb l'Ada CASTELLS vam llegir un conte estrany i deliciós de la mallenca Irene SOLÀ, anomenat La pedra que brilla, a les fosques, dins de totes les vaques.

I d'aquí em van venir ganes de llegir-me un seu llibre, Canto jo i la muntanya balla que ja m'havia recomanat una membre del grup Conta'm. 

Intentaré no perdre'm el sopar Lectures comestibles a La Semproniana de Barcelona el proper gener.

També al Pallars vam homenatjar el flamant Premi Nobel de Literatura, l'austríac Peter HANDKE, tot llegint  el seu difícil poema Poema de la duración que més tard, després d'una sessió de ioga i d'un passeig en silenci, vaig ser capaç de gaudir.



Amb alguns dels meus alumnes llegim La balada del funicular miner del barceloní Pau Joan HERNÀNDEZ.

Aquesta novel·la ha estat triada per el Concurs El gust per la lectura enl a nova categoria de Llegim Ciència i nosaltres volem fer un Club de lectura al voltant de La Setmana de la Ciència.

26.10.19

Compartim lectures, Setembre, 2009

Des que he començat a treballar que em falten hores per la lectura. Aquest de la britànica Iris MURDOCH no el vaig acabar. Es diu Bajo la red.



17.8.19

Compartim lectures, agost del 2019


Hi ha una pàgina a Facebook que es diu Llegim de punta a punta que segueixo. D'aquí vaig treure la recomanació de llegir Germà, encara que jo he llegit la traducció al castellà Hermano. És una novel·la del canadenc David CHARIANDY.

La recomanació de l'administradora de la pàgina em va cridar molt: "Canadà, dos germans, en Michael i en Francis, fills d'immigrants. La mare, que va venir de Trinitat per aconseguir una vida millor. L'Aisha, que retorna al seu barri. Il·lusions, esperança frustrada, violència, lligams familiars, supervivència, solidaritat. Una novel·la curta, delicada i commovedora que m'ha encantat".  

I la vaig llegir. A mi també m'ha agradat, m'ha fet pensar en Los diarios de la calle, un llibre que va triomfar al cinema i que jo passo sempre als meus alumnes de 2n. Molt commovedora. Va de tribus urbanes als USA i a partir d'aquí arriba a una de les pitjors tribus de la humanitat i a l'holocaust.
  

Tornant del meu viatge a Croàcia i havent visitat Ístria vaig llegir una petita meravella de la italiana Marisa MADIERI.

Es diu Verde agua i és un llibre senzill i molt bonic. La seva grandesa és aquesta senzillesa amb que explica fets molt importants, així com sentiments i pensaments molt profunds sense que ho sembli.

Parla de Fiume antiga ciutat italiana i actualment anomenada Rijeka i que pertany a Croàcia. I de com després de la 2a guerra mundial els italians que hi vivien van haver de triar o mantenir-se italians i haver de marxar o quedar-se a la Ioguslàvia de Tito.

La seva família va triar Itàlia i van haver de marxar i convertir-se en refugiats a Trieste on van viure molts anys al camp de Silos. Parla d'aquest èxode que com tots -diu ella- s'han de viure com a renaixement.

Parla de moltes altres coses: l'amor, els fills, els pares i els avis, la religió... amb una tolerància exquisida. Parla també de la malaltia, com de passada, el càncer que li provocà la mort als 58 anys.

No es pot perdre el postfaci escrit per el seu marit Claudio MAGRIS, genial.



La Montse BASTÉ i la Hara KRAHN són les meves amigues, mare i filla, i les traductores de la novel·la Perdonar del britànic Lawrence OSBORNE.

És per això que la he llegida i, igual que els va passar a elles, al principi no em va agradar gaire. Però en avançar la història li vas trobant la gràcia.

La trama va al voltant de com tota la vida pot canviar arrel d'un fet inesperat. En aquest cas és un accident mortal que qüestiona tot el passat i deixa en suspens el present.

Especialment interessant tot el relatiu al Marroc i les diferències entre musulmans i descreguts. I el millor, el tema del perdó i el sentiment de culpabilitat. Com algú o tu mateix et pot perdonar, però no té per què voler fer-ho tothom.

La propera sessió del Club de lectura L'esquirol entre llibres serà sobre la novel·la El far de la barcelonina M. Carme ROCA.

És una història de família  a les terres de l'Ebre. El títol es refereix al de l'illa de Buda i a aquest far els personatges l'anomenen "lo gegant de ferro". Paral·lelament a la història de la família l'autora explica la història del far amb algunes propostes de futur per les Terres de l'Ebre.

La família és ben recargolada i amb secrets de família, potser com totes. M'ha fet pensar en una dita del poeta argentí Fabián CASAS: "La familia es una patología que te acompaña toda la vida. Pongámosla en la heladera para que no se pudra".

Per explicar-nos el passat l'autora fa servir un recurs que no m'ha acabat d'agradar, però que és útil i que és fer parlar als morts convertint-los en personatges. I el far és un més dels morts de la família: "Restes que la sorra va amagant i descobrint al ritme de les onades".

La novel·la està bé i ha algunes cites que m'han agradat especialment:

"Evocar persones, paisatges, situacions a través d'una fotografia, com si així es pogués substituir la vida, el desig, l'impossible de retrobar-se amb un rostre jove i un cos en plenitud".

"No saber conduir els sentiments quan van contra direcció és una errada".

"Feia molt de temps que havia deixat d'intentar fer la seva voluntat. D'altra banda, què en volia, realment?"

També he llegit  Querido Evan Hansen del nord-americà Val EMMICH. 

L'amabilitat és el tema, el mateix que a Wonder. Hi ha molts més temes: l'amistat, la solitud, la mentida... però en la meva opinió aquests altres temes ja tothom és conscient de la seva importància; en canvi, l'amabilitat em sembla molt bé que s'incorpori com a valor fonamental.

Manuscrit trobat a Saragossa és un llibre que desconeixia totalment. És una novel·la gòtica publicada el 1804 del polac Jan POTOCKI. La volia llegir perquè és la proposta pel setembre del Club de lectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls.

Però "va a ser que no".

També he llegit Todo lo perdido y encontrado i no recordo gens d'on m'he tret aquest llibre. És un èxit literari i és de la irlandesa Lucy FOLEY. No sé per què em pensava que era una autora gran o ja morta, i es tracta d'una jova escriptora britànica.

Gran part de la història transcorre a l'illa de Còrsega, França. M'ha agradat com barreja el passat i el present -anys 30 i anys 80- i com construeix aquest present a partir dels records i de la memòria de tercers.


I posats a anar a clubs de lectura, hem creat un de propi i l'anomenem Bibliosagulla's Team. Ens hem proposat pel setembre també la lectura de La acabadora de la italiana Michela MURGIA.

Aquesta és també una autora jova i un llibre bastant nou que jo creia que era antic. I gran part de la història transcorre a l'illa de Cerdenya, Itàlia, durant els anys 50. Quins paral·lelismes!

El tema de la novel·la és l'eutanàsia, però tot i està totalment d'acord, no m'acaba d'agradar del tot com la tracta. Potser per què estem parlant dels anys 50 del segle XX, però trobo que deixa patir massa temps al malalt. És molt curiós com ja existeix el nom de qui s'hi dedica "l'acabadora".

Molt més m'ha agradat l'altre tema que toca que és "l'adopció de l'ànima". Ja el nom m'encanta. És també curiós que existeix tradicionalment com a concepte -una dona estèril es fa càrrec de comú acord amb la mare biològica d'una filla no volguda d'una família amb greus problemes econòmics- i que, encara que tots facin com si fos el més natural del món, per suposat que no ho és. Les adopcions sempre tenen el seu què i més si les herències que suposen, a més de riqueses hereten oficis.


Núria Reichardt
Agost del 2019









14.7.19

Compartim lectures, juliol del 2019


Quan vaig voler començar a llegir la nord-americana Siri HUSTVEDT, ho vaig fer amb Todo cuanto amé, sense saber que m'havia equivocat. Bona, però massa intel·lectual. Almenys per llegir en començar vacances d'estiu després d'un dur curs escolar.
Ara he triat El verano sin hombres i l'he encertat de ple perquè m'ha encantat, l'he gaudit molt i ha fet que vulgui repetir. Amb aquest relat sents que l'autora està parlant de tu, vull dir de la teva generació. Les coses que passen són les que ens passen a nosaltres d'una o altra manera i, sobretot, els desitjos, els pensaments i les il·lusions són els nostres. 
També les nostres reivindicacions de joventut que no decauen però sí s'asserenen davant les frustracions que ens depara la vida. O si més no, aprens a no lluitar contra els elements, sinó només contra allò que ets capaç, d'alguna minúscula manera però vehement, d'aconseguir o de fer moure.
En el Club de lectura L'esquirol entre llibres em van regalar L'illa dels tresors.

És una recopilació de contes editats per la diputació de Barcelona escrits per escriptors catalans al voltant del tema de la biblioteca com a tresor.

Per mi ha estat un llibre ideal per dur al cistell de la platja i potser un matí en llegia un o una tarda un altre.
M'ha agradat molt poder llegir la meva estimada Care SANTOS, m'ha encantat el relat de la Maria BARBAL, he gaudit amb el de la Llúcia RAMIS i m'ha sorprès el de la Coia VALLS.

I un Club de lectura et porta a un altre. És així com he sabut que a la Biblioteca Enric Miralles de Palafollls aquest curs passat han fet un monogràfic sobre escriptors hebreus a càrrec d'en Toni SALA.

Alguns de la llista ja els havia llegit, especialment el meu admirat escriptor nord-americà Philip ROTH de qui he llegit la major part de la seva obra, i també la italiana Natalia GINZSBURG.

No coneixia l'ucranià Bruno SCHULZ, així que he llegit ara els relats de Las tiendas de color canela i altres relats en la seva Obra completa.

Els he trobat sorprenents tots i també molt poètics. Sota una aparença de senzillesa s'entreveuen temes de gran complexitat.

D'aquest llistat d'escriptors hebreus també he volgut llegir-me l'israelià Amos OZ de qui he triat No digas noche.

M'ha agradat moltíssim. Quina bellesa de llibre. Difícil explicar què narra. Potser res en especial. Un moment de la vida.

Les relacions entre persones sempre són complexes i la maduresa et dóna una saviesa que no té la joventut. 

Sovint els silencis parlen més que les paraules i la tendresa, com l'amor i el desig, tenen un gran valor a la vida de qualsevol. Si a sobre hi ha intel·ligència... què més es pot demanar?

Amos OZ m'ha semblat un escriptor enigmàtic, versemblant i molt intel·ligent. És d'agrair.

En un altre nivell, però seguint en el tema jueu, he llegit La bibliotecària d'Auschwitz de l'aragonès Antonio G. ITURBE.









En aquest llistat d'en Toni SALA també estava la italiana Natalia GINZSBURG de qui ja havia llegit Léxico familiar  en to autobiogràfic.  

Ara he llegit Estimat Michelle i la GRINZSBURG m'ha tornat a agradar molt. Tant per el que explica com per el llenguatge directe i audaç que utilitza.

He tornat a pensar en la dona moderna que va ser i en com les relacions personals, i especialment les familiars, són atemporals. 

La llegia i oblidava qui era la mare que escriu al seu fill, quasi com a un desconegut. La llegia i reconeixia relacions de parella força comuns en l'actualitat. La llegia i reconeixia la fàcil complicitat entre alguns germans, i entre d'altres, no. La llegia i endevinava les absències paternes o les figures paternes. 

La llegia i endevinava el teló de fons que hi ha radera les persones: conflictes polítics, conflictes sexuals, conflictes econòmics, conflictes existencials. Dependències també de diferents tipus. I absències.


Em van recomanar molt el llibre Melodrama o la increada conciencia de la raza del barceloní Terenci MOIX.

L'he llegit, però no he estat capaç de gaudir-lo. És d'un high level intel·lectual, crec.

El recordo molt al Terenci MOIX i  admirava la seva valentia en els temps que li va tocar viure, era molt agosarat i provocador i en aquesta "joia" -segons la Care SANTOS-, l'he reconegut.

Com també he reconegut els indrets i els personatges que apareixen, les idees i les lluites, tant de poder com de pensament i sexuals, que es barregen en la novel·la de la Generació dels 50.

Abans de començar l'agost m'he rellegit Un fill  del també barceloní Alejandro PALOMAS per el Club de lectura L'esquirol entre llibres.

En la línia de les històries on les emocions són les protagonistes, tan de moda avui en dia, com si les emocions no haguessin estat sempre presents en les nostres vides; només faltaria.

M'ha agradat el tractament que l'autor fa de la mort, com qui ajuda en aquesta absència tan dura que és una mort repentina, és el fill al pare, i no a l'inrevés. Com diu la psico-pedagoga: "porque tiene tanto miedo de que usted se derrumbe y perder a la única persona que le queda que está dispuesto a hacer lo que sea para que usted no sufra".



Núria Reichardt
Juliol del 2019












6.7.19

Compartim lectures, juny del 2019

En el Club de lectura L'esquirol entre llibres hem llegit El beso azul i m'ha agradat molt.

I això que quan vaig veure que era del barceloní Jordi SIERRA i FABRA a qui conec força per les seves novel·les juvenils, no em venia gaire de gust.

Però m'ha agradat la història, una més sobre la guerra civil espanyola i les seves conseqüències, però plantejada des de les primeres eleccions democràtiques del 75.

M'ha agradat la història i m'ha agradat parlar sobre aquesta lectura amb les noies de l'esquirol que en ser d'edats molt dispars i d'orígens també diferents, afegien interès al tema de la guerra i la postguerra.

En llegir que la nord-americana Siri HUSTVEDT havia guanyat el premi princesa d'Astúries 2019 per la seva trajectòria, em vaig dir a mi mateixa que ja no es podia postergar-la més, l'havia de llegir.

He començat per Todo cuanto amé. M'agrada sobretot el seu caire culte al voltant de l'art i em desconcerta sobretot que el protagonista sigui un home i estigui escrit en primera persona.

Em desconcerta i m'empipa perquè bé que ho fa el seu marit en Paul AUSTER i no em sorprèn tant.


No he llegit el llibre del francès David FOENKINOS. De fet no sabia que La biblioteca de los libros rechazados era un llibre.

Vaig anar a veure la pel·lícula abans de saber que era un llibre, així que ara difícilment el llegiré, però la peli em va agradar. Em va sorprendre i em va agradar.




Núria Reichardt
Juny del 2019