1.11.18

Compartim lectures, octubre del 2018

La novel·la que he llegit les nits d'octubre ha estat Tierra de campos del madrileny David TRUEBA m'ha sorprès molt agradablement ja que m'ha agradat molt, i no sé per què, però no m'ho esperava. 

Potser per culpa del seu "amic" Javier CERCAS que el converteix a ell i a la seva ex-dona en personatges de la seva última novel·la El monarca de las sombras, la qual cosa no em va agradar gaire.

O potser perquè és guionista i director de cine i em semblava que s'aprofitava de la seva fama per publicar. Però sento haver-ho pensat, David TRUEBA em sembla un molt bon escriptor, i els seus personatges contradictoris i entranyables i molt versemblants.

"Todos tenemos que morir, es una obligación. Si no muriéramos sería horrible, tendríamos que matarnos unos a otros. Morir es nuestra única esperanza. Morir es el sentido de la vida, Dani, no te confundas." (desde "Tierra de campos (Narrativas Hispanicas nº 584)" de David Trueba)

La novel·la que he llegit durant el Temps de lectura del mes d'octubre ha estat El anillo de Irina de la mataronina Care SANTOS.

Un llibre pensat per públic juvenil, però que agrada més a professors que a alumnes.

Una història molt xula amb personatges adolescents, però on la veritable protagonista és la literatura russa. L'autora s'ho monta de manera que els personatges llegeixen autors russos i la narradora explica detalls i anècdotes molt interessants de les biografies i les obres d'aquests.
Aquest mes he estat més enfeinada del que estic habitualment ja que també he dedicat el meu temps al Taller d'escriptura Conta'm amb la Care SANTOS i els altres companys.

És per això que només he llegit dos llibres, però també uns quants contes que vull compartir aquí per la seva alta qualitat literària: 


- Gato bajo la lluvia del nord-americà Ernest HEMINGWAY.

- Bartleby, el escribiente del nord-americà Herman MELVILLE. 
 
- Mort d'un funcionari del rus Anton TXÉKHOV.

- Once hijos de l'austríac Franz KAFKA. 

- La gallina degollada de l'uruguaià Horacio QUIROGA.

- Romper el cerdito de l'israelià Etgar KERET.

- Cómo se salvó Wang-Fô de la belga Marguerite YOURCENAR.

- La última noche del nord-americà James SALTER.

- Maritxu del basc Fernando ARAMBURU.

- Pesadilla en amarillo del nord-americà Fredrick BROWN.


I que m'ho han fet passar molt i molt bé, i estimar-me una mica més aquest gènere que no solc llegir.
 

23.9.18

Compartim lectures, setembre del 2018


Des que vaig començar el llibre Les possessions de la periodista mallorquina Llúcia RAMIS que no vaig parar d'escriure cites. I això no ho faig gaire sovint:

"També som el que vàrem perdre. O potser som sobretot això."
 
"Al cap i a la fi, sempre projectam; la manera que tenim de mirar els altres ens defineix."


"Generós és aquell que ofereix el poc que té; l’esplèndid pretén impressionar amb els seus regals."
  
"Dins del meu cap, en totes les històries hi ha una mort que ho canvia tot. Com si no fos la vida, la que ho canvia tot en realitat." 

"De res no servirà la glòria que hagis cultivat, si el teu final és patètic". 

"Molts pares perden el cap quan es jubilen. De fet, sovint comentam, amb una copa de vi mentre sopam, que ha de ser fotut sentir-te prescindible. Pitjor: sentir que ets un museu de la teva pròpia vida."

"qui aconsegueix ser just quan està avergonyit?"
"Així, doncs, a qui pertanyen les cases? Sempre, sempre, al passat i els seus fantasmes."
"Als qui comparteixen llit amb la mort, els desperta la por, avorrida mentre tothom dorm. Per això, de matinada, els vells pretenen de tota manera recuperar un temps que se’ls escapa, perquè no poden tornar enrere ni arribar gaire més endavant. Arrosseguen els peus sense anar enlloc, fent voltes a l’eix del que varen ser o del que els queda. Entretenen la por mentre la mort dorm. La culpa és el dolor de la memòria."

Resultado de imagen de el cel no es per tothom
Després em vaig assabentar que l'arquitecta catalana Marta ROJALS havia publicat el seu nou llibre El cel no és per tothom i ja no vaig poder fer res més que llegir-lo. Fins i tot me'l vaig comprar en paper perquè encara no hi era en e-book.

És un llibre fantàstic i m'ha flipat. Com tots els d'ella, sorprenent. Un llibre en temps diferents i amb relacions complexes entre els membres d'una família, especialment entre dues bessones.

A més, l'evolució de cadascun dels membres d'aquesta família es reflexa en els últims quaranta anys de la història del nostre país.

En el temps de lectura he llegit Invisible del castellonenc Eloy MORENO que estaria molt i molt bé que el llegissin tant l'alumnat com el professorat dels instituts i escoles per lluitar contra l'assetjament.

Jo he llegit el capítol dels "empollons" a la meva classe. No m'he pogut estar.









16.8.18

Compartim lectures, agost del 2018

A l'agost m'agrada llegir a la platja i és per això que trio llibres petits, àgils, que no pesin, i és per això que sempre acabo llegint llibres de relats, encara que no és el meu gènere preferit.

He llegit a la catalana Empar MOLINER que m'ha fet riure més del que m'imaginava amb els relats del llibre Tot això ho faig perquè tinc molta por.

I també he llegit alguns relats del llibre Denuncia inmediata del meu admirat escriptor nord-americà d'origen grec, en Jeffrey EUGENIDES.

Però a mi el que m'agrada són les novel·les llargues, d'aquelles que desitges que mai s'acabin, d'aquelles que no estàs còmode llegint-les a la sorra, sinó que necessites una bona butaca i temps, que és del que podem gaudir durant les vacances.

És per això que vaig provar sort amb l'últim llibre de l'escriptor nord-americà, el novaiorquès per excel·lència, en Paul AUSTER, que s'anunciava com la gran novel·la americana,  4 3 2 1, de quasi bé mil pàgines.

És una novel·la amb d'altres novel·les dins d'ella, i és una sola història versionada. Allò típic que tots ens hem plantejat alguna vegada sobre "i si hagués triat això enlloc d'allò, i si hagués passat això i no allò". Doncs es tracta de la vida del protagonista - molt semblant a la vida de l'escriptor - en quatre versions, d'aquí el títol.

Aviat em vaig cansar de les versions en paral·lel i vaig llegir de manera lineal, a la meva manera, la vida del protagonista des del seu naixement a la seva vida adulta en els Estats Units dels anys 50-70. 

El que més m'ha interessat ha estat el rerefons polític i social de l'època amb les il·lusions per JFK i les decepcions amb la guerra del Vietnam i més tard la de Corea, els canvis en les famílies i en l'educació dels fills, els canvis en la universitat i en el periodisme, en la societat de consum i en la tecnologia. I sobretot, els canvis generacionals i en els valors, i com aquests han influït tant i tant no sols en nord Amèrica sinó en tot el món occidental en aquells moment, quasi com un precursor del món global d'avui en dia. Molt interessant.

L'últim llibre d'aquestes vacances d'estiu ha estat magnífic. Es diu La sega i és del valencià Martí DOMÍNGUEZ.

Feia mesos que el tenia a la tauleta de nit i no li feia gaire cas, potser mai m'ha agradat la portada. En llegir-lo però, m'ha entusiasmat.

No només m'ha interessat el tema, que és la difícil posició dels masovers dels masos del Maestrat, entre els civils franquistes i els maquis que s'amagaven, en els anys de la postguerra espanyola, sinó que sobretot m'ha encisat la descripció de la por, el terror i la violència narrada per la veu protagonista d'un nen de deu anys.

També és esplèndid l'escenari del cim de Penyagolosa, a la serralada del Maestrat, on l'autor -periodista científic- ha estudiat amb cura cada planta, cada fòssil i cada au per poder aixecar l’escenari de la seva darrera novel·la. També és molt valuós la recuperació de tots els treballs i les eines usades pels pagesos, ja passades de moda en aquella època, i que servirà per preservar la seva memòria.

Núria Reichardt
Agost del 2018



Compartim lectures, juliol del 2018

Fa un temps que no acabo de trobar autors desconeguts per mi  que em complaguin, així que aquest mes he anat sobre segur.

Aquesta dona, la britànica Maggie 0'FARRELL continua agradant-me molt i molt. Aquest vegada li he llegit La primera mano que sostuvo la mía, una novel·la del 2010.

M'ha encantat com parla de la maternitat, de la pèrdua, de la persistència de la memòria... tot de coses que hem viscut i que ella narra tan bé que ets capaç de reviure-les a través dels seus personatges.

M'ha agradat especialment la rebel·lia de la protagonista des de ben jove, com ja t'adones des de l'adolescència allà on vols arribar, de què en vols formar part i, sobretot, de què vols fugir per sempre.

També m'he sentit identificada en tot allò que t'adones quan tastes la maternitat (o la paternitat), en els records que pensaves que no tenies sobre la teva pròpia infantesa i sobre els teus pares en aquell moment, en tu com a nadó i ells com a pares. En com aquesta empatia canvia totalment la relació entre pares i fills.

I el també britànic i molt més veterà Ian McEwan tampoc m'ha decebut gens ni mica amb una de les seves últimes novel·les La ley del menor del 2014, anterior al seu últim i estrafolari experiment Cáscara de nuez.

Així com la jove O'FARRELL em fa recordar i reviure, en McEWAN em serveix de mirall en el present. Els seus personatges tenen una edat propera a la meva i per tant els succeeixen coses que també m'estan passant a mi. Però aquesta nova etapa de la vida no deixa de sorprendre't perquè et costa reconèixer-te.

Una de les coses que fem és avaluar i valorar el nostre propi camí, com la protagonista de La ley del menor, jutgessa del tribunal de família, impecable i curosa en el seu treball, però no del tot conseqüent en la seva pròpia família: dilemes ètics i responsabilitats morals.

També he llegit Lo que cuentan las estatuas del mundo de les meves amigues Montse GANGES i Imma PLA, que quan treballen juntes s'anomenen La plaga libros.

M'he entusiasmat amb tot el que podem treballar a classe amb aquest llibre en castellà i estic intentant entusiasmar els meus companys en aquest projecte. En la mateixa línia transversal pot estar Mira la Alhambra i en versió anglesa Behold the AlhambraA veure què sortirà!



Núria Reichardt
Juliol del 2018

29.6.18

Compartim lectures, juny del 2018


Resultado de imagen de el dia que va morir marilynEl mes de juny estic moolt cansada, ja no dono per gaires lectures. Així i tot m'he anat llegint de mica en mica, perquè queia de son, un llibre que sempre vaig passar per alt El dia que va morir Marilyn i que he volgut recuperar en llegir les súper bones crítiques de l'Esther TUSQUETS sobre el malaurat i controvertit escriptor barceloní, en Terenci MOIX.

Em quedo amb la cita "la literatura no és gaire cosa més que una recerca del record, i el record la confirmació de l’absurd d’existir." 



Aquest mes ha estat el torn de les lectures juvenils per ajudar a triar lectures per el curs que ve: Wolfgang de la catalana Laia AGUILAR, potent; Les pereres fan la flor blanca de l'holandès Bakker GERBRAND, una preciositat; i L’expedició del Dr. Balmis de la gallega Maria SOLAR, molt interessant.    

 Resultado de imagen de L’expedició del Dr. Balmis de la gallega Maria SOLAR  Resultado de imagen de les pereres fan la flor blanca    

Núria Reichardt
Juny del 2018

13.6.18

Compartim lectures, maig del 2018

He llegit un llibre sorprenent de la per a mi desconeguda fins ara l'escriptora afro-americana Yaa GYASI. Es tracta de Volver a casa i narra diferents històries relacionades amb els africans de l'antiga colònia britànica Costa d'Or, sobretot de les tribus Fante i Asante, que van ser brutalment capturats i traslladats als Estats Units per treballar com esclaus tant en els camps de cotó com en les mines de carbó.

Molt interessant la vessant històrica i sobretot les veus que l'escriptora dóna als diferents personatges que pertanyen a diferents generacions. 

Després, en la mateixa línia d'emigració i barreges culturals vaig tornar a llegir la catalana d'origen marroquí, la Najat El HACHMI, de qui havia llegit L'últim patriarca quan va guanyar el Premi Ramon Llull de novel·la el 2007 i que ara he llegit Mare de llet i mel, una història preciosa.

Potser no era el millor moment de llegir-la, just després de llegir a Yaa GYASI, però vaig fer-ho perquè em vaig apuntar al sopar del 6 de juny organitzat per les dues Ada, l'escriptora Ada CASTELLS i la cuinera Ada PARELLADA a La Semproniana de Barcelona, anomenat Lectures Comestibles i on la convidada va ser la Nahat EL HACHMI.

Va ser una vetllada literària fantàstica amb la Najat i un sopar boníssim amb flaires marroquins en molt bona companyia.

Tant el llibre com la vetllada m'ha fet replantejar-me algunes coses relacionades amb les meves alumnes d'origen marroquí i les seves famílies. Estem plens de prejudicis que cal erradicar, fins i tot els que creiem que no en tenim, com jo mateixa.

Núria Reichardt
Maig del 2018













1.5.18

Compartim lectures, abril del 2018


El mes d'abril he estat molt enfeinada i en conseqüència he llegit menys. Així i tot, em vaig acabar Tiempos de Swing de la britànica Zadie SMITH que feia anys que no llegia.

Amb aquesta novel·la he tornar a gaudir amb la Zadie SMITH que amb Dientes blancos em va sorprendre tant i tant bé, i després amb Sobre la belleza va acabar avorrint-me.

Tiempos de Swing va de dansa, però sobretot va d'amistat, va de relacions entre mares i filles, va de relacions de parella, de relacions a les feines, de relacions entre països, de relacions entre ètnies. Va de molts dels temes contemporanis que ens preocupen a les persones amb inquietuds en general i a les dones en particular.

Però sobretot va de la memòria. D'allò que recordem i queda gravat en les nostres vides i que d'altres no recorden o que tenen un record ben diferent. M'agrada. És tan real i tan proper. Pots identificar-te tant!

I també m'he llegit un llibre que m'ha encantat, de l'escriptor madrileny, desconegut per mi fins ara i descobert gràcies a la Care SANTOS que m'ha recomanat també la seva poesia, en Benjamín PRADO. Es titula Mala gente que camina i em va agradar des de bon començament.

Anava llegint les primeres pàgines i anava omplint una llibreta amb cites, cosa que feia anys que no feia, com "La coherencia es la instransigencia disfrazada de virtud", "No se preocupe. De desilusión también se vive", "Supongo que los celos son las bestias de carga del rencor", "Un fatalista es alguien que no tiene la suficiente imaginación para engañarse a sí mismo", "Esa aleación de hipocresía y miedo que es a menudo la prudencia".

En molts m'hi reconeixia, en d'altres reconeixia amics i coneguts. En PRADO és de la nostra quinta, va viure la seva joventut en el Madrid dels 80:  "La nostalgia, ese moho de la memoria, esa oscura envidia de uno mismo. Es el opio de los tristes, la droga alucinógena que te hunde a la vez que te alivia, te hace sonreir mientras te clava en la espalda sus pretéritos perfectos e imperfectos". 

O "Tus planes son como los primeros fascículos de una de esas colecciones de quiosco que se empiezan, nunca se terminan y acaban por ser la abreviatura de todo lo que ignoras". "¿Qué o quién te  iba a impedir llevar adelante tus planes? Tú mismo".

Fins i tot cites d'altres escriptors "Si ya lo decía Albert Camus, tener éxito es fácil, lo difícil es merecerlo". Al final vaig parar, hauria reescrit tota la novel·la!

El tema central o el fil conductor d'aquest llibre són els nens perduts del franquisme. En PRADO va veure el mateix documental del Canal 33 que ens va conmocionar a tots en el 2002 i va escriure aquest llibre on teixeix un argument amb la història d'un d'aquests nens. Però la novel·la va de més coses. Va de la guerra civil i de la postguerra i de l'encarnissament del règim de Franco contra els vençuts, però el tracta des del punt de vista de qui va viure aquella època i també des de l'actualitat.

No només utilitza el recurs del protagonista, professor i cap d'estudis d'un institut de secundària (en conec tants), i la seva mare, una senyora gran i força culta, però acomodada i conformada durant l'època franquista (en conec tantes). Ells discuteixen, amb tot l'amor, sobre els dos bàndols, dues postures irreconciliables, però el fill la perdona sempre perquè com diu "no se les puede culpar de haber sido engañados".  

L'altre recurs consisteix en el fet que el narrador és un estudiós de la literatura de la postguerra espanyola. És molt interessant tot el que et mostra d'aquells escriptors, especialment de Carmen Laforet, i de com s'inventa un personatge, que per dues vegades l'he buscat en Internet fins que m'he convençut que pertany a la ficció. I com converteix aquests autors no només en actors secundaris de l'obra que es presenta, sinó en narradors dels fets del passat i en pretextos dels fets del present que protagonitzen els personatges principals.

30.3.18

Compartim lectures, març del 2018

El 8 de març és el dia Internacional de les dones i vaig mostrar als meus alumnes aquest preciós àlbum il·lustrat de la Karen Joy FOWLER anomenat Women Who Read Are Dangerous. Una meravella.


Des del cor és una delícia de llibre que ha escrit la meva amiga de St. Vicenç de Montalt, la terapeuta Montse MACANAS.

Són missatges d'amor per a cada dia de l'any, i jo em llegeixo un cada dia des que me'l va regalar el mes passat i em senten de meravella. Us els recomano!

Aviat farà el curs Formación en cuentos y metáforas terapéuticas amb en Jordi AMENÒS. Prepareu-vos!


Resultado de imagen de Vivian Gornick: Vinculos ferocesHe llegit Apegos feroces de l'escriptora feminista nord-americana Vivian GORNIC perquè me'l van recomanar les meves companyes del Taller d'escriptura.

Havíem parlat força sobre les relacions mare-filla i els records que tenim des de la infància i com repercueix a les nostres vides de dones. 

Efectivament Apegos feroces va d'això, dels records infantils que es barregen amb les furioses discusions que d'adulta l'autora té amb la seva mare mentres passegen per Manhattan. Mare i filla parlen amb ràbia i també amb amor.

El que més m'ha cridat l'atenció és la veu feminista des d'on parla la filla, i de la mare em crida l'atenció el món que s'inventa al voltant de l'amor després de la mort del seu marit.

Ara l'he agafat el gust a llegir la mataronina Care SANTOS i en el temps de lectura de l'institut m'he llegit la seva novel·la juvenil Mentira.

Costa de trobar històries per adolescents que no siguin cursis o tontes o típiques o tot alhora. Aquesta no ho és. És bona perquè és versemblant. Es nota que és bona escriptora i mare d'adolescents.


Resultado de imagen de zadie smith tiempos de swing 

Aquest mes ha estat de molta feina i encetat llibres que no he acabat. La dama de blanco de Willie COLLINS, Los recuerdos del porvenir de Elena GARRO i de Zadie SMITH, a qui fa anys que vaig abandonar, m'estic llegint la seva última novel·la Tiempos de Swing.


Núria Reichardt
Març del 2018