COMPARTIM LECTURES, gener del 2010

El primer llibre del 2010 ha estat una sorpresa fantàstica La lluvia antes de caer de l'escriptor anglès Jonathan COE. Sorpresa perquè per a mi Coe era un escriptor desconegut i m'ha sorprès molt favorablement, li seguiré la pista; i fantàstica perquè narra una història molt bella on tots els personatges, tant els principals com els secundaris, et van captivant de mica en mica. La història s'inicia a Anglaterra amb el transfons de la Segona Guerra Mundial i es va movent entre diferents indrets d'Anglaterra, i també del Canadà, segons on es van traslladant els personatges de la història, fins el 1992. Així, apareixen diferents generacions amb distintes vides i alguns punts en comú: 'Una labor de retales hecha de ... ¿coincidencias?' on hi ha coses que han passat realment i d'altres que mai no han existit, com la pluja abans de caure.

El segon ha estat El hijo del viento del suec Henning MANKELL que no és una novel·la negra, encara que aquest sigui el gènere pel que en Mankell és famós. Pren l'altra faceta de l'escriptor, que viu entre Suècia i Moçambic, i narra la desgraciada història d'un nen negre que en els inicis del colonialisme és trasladat a Suècia des del desert de Kalahari. És una novel·la interessant per tota la seva descripció i crítica del colonialisme i els seus efectes. Interessant també perquè la història és narrada des del punt de vista del nen. En això coincideix amb el llibre que vaig llegir el mes passat: La vida ante sí del lituà Romain GARY.

També he llegit un best-seller d'aquests que li tenia ganes: Las cenizas de Ángela de l'irlandès Frank McCOURT. Una història autobiogràfica situada en Limerick, un poble d'Irlanda, en els anys 30, amb el transfons de la Gran Depressió i de la Segona Guerra Mundial. Una història on els personatges passen tanta gana i tant de fred que la seva única esperança és el somni americà. I no és d'estranyar!

Núria Reichardt
gener, 2010

COMPARTIM LECTURES, desembre, 09

En el mes de desembre m'he llegit La vida ante sí del lituà Romain GARY, encara que escrit sota el psudònim de l'Émile AJAR.
Al principi no m'agradava gens, ja que em sembla que la traducció no deu ser gaire bona, però la història et va atrapant fins que quedes fascinat.

També he llegit Cuna de amargo azúcar del català Quim HARO, nascut a Tordera.
És una història sobre la Guerra Civil Española i situada en el poble de Salobreña, relatada per un descendent dels protagonistes.
M'ha semblat molt poètica encara que molt partidista, encara que suposo que és difícil que sigui d'una altra manera.











També he llegit Marianela de l'espanyol Benito Pérez GALDÓS. No llegia en Galdós des que era estudiant de batxillerat, però no m'ha decebut gens, encara que la seva lectura, per suposat, ha estat molt diferent, sobretot quant l'esperit alliçonador de l'autor, que ara trobo molt ingenu.

Núria Reichardt
desembre, 09

COMPARTIM LECTURES, novembre 2009

Novembre és per a mi sempre un mes de poca lectura, suposo que és perquè solc tenir molta feina, vaig cansada, em vaig a dormir aviat...

Així i tot, m'he llegit La tía Julia y el escribidor d'en Mario VARGAS LLOSA, un llibre que m'ha agradat molt, com tot el que he llegit d'en Vargas Llosa des que el vaig descobrir amb La Fiesta del Chivo. Va ser un descobriment tardà i per això ara li vaig llegint obres més antigues en el temps, però que no em deceben en absolut.
L'única cosa que em passa amb els escriptors llatinoamericans - siguin qui siguin: Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Roberto Bolaño.. - és que no els puc llegir tan seguits perquè el seu español em cansa, no n'estic acostumada.

També he llegit Cuentos de Alexander PUSHKIN d'una col·lecció molt xula que el Departament de Castellà ha comprat perquè el seu alumnat de 3r d'ESO faci lectura individual de tria optativa, anomenada Nómadas del tiempo d'Edebé.

COMPARTIM LECTURES, octubre 2009

El 29 d'octubre, a l'ICE de la UAB es va fer la presentació del llibre La palabra compartida. La competencia comunicativa en el aula, una de les autores del qual és companya de l'institut, la Yolanda SEDILES i els altres autors són Carmen DURÁN, Inma LÓPEZ i Juan SÁNCHEZ-ENCISO. La trobada va ser emotiva pel fet que una amiga hi era a la taula, però sobretot va ser molt interessant ja que durant una hora i mitja tots els assistents vam poder aprendre, tant de les exposicions de les autores i de l'autor com de les intervencions del públic, entre el qual hi havia experts d'alt nivell com l'Olga Esteve i la Anna M. Camps. Un públic de luxe! Em va agradar molt gaudir-ne de tots ells tant com he gaudit llegint el llibre, i és que encara ara, una de les coses que més m'agraden del món, és aprendre.

El mes d'octubre l'he començat amb un dels meus escriptors preferits en llengua castellana, el peruà Mario VARGAS LLOSA a qui ja he dit en més d'una ocasió que m'agradaria que guanyés el nobel, però aquest any tampoc ha estat possible. He llegit Pantaleón y las visitadoras que és un títol que sempre m'havia fet gràcia, però que no sabia què volia dir. Ara sé que Pantaleón és un capità de l'exèrcit peruà i las visitadores un servei de prostitutes que ell organitza per calmar els ànims dels soldats peruans. És un llibre molt divertit i molt sorprenent on Vargas Llosa utilitza una prosa molt innovadora. Una de les coses que més m'agraden d'aquest escriptor és el registre tan ampli que utilitza en les seves obres. No les he llegides totes, però he llegit d'històriques, d'eròtiques i totes exel·lentment escrites.

També he llegit Pòlvora del quatre de juliol del català Ramon ERRA de qui havia sentit parlar molt bé. És un recull de contes que a mi, personalment, no m'han dit res.

He repetit l'escriptor afganès Khaled HOSSEINI. Aquesta vegada he llegit Mil sols esplèndids. És un llibre molt senzill i tant bonic com trist; val la pena, sobretot per conèixer la realitat de l'Afganistan dels últims anys, des de la invasió soviètica al contraatac de George W. Bush després de l'atemptat a les torres bessones de New York, i també per reflexionar sobre el nostre paper davant la situació de les dones en els països integristes.

A l'octubre és el meu aniversari i una amiga m'ha regalat un llibre preciós, es tracta d'un llibre il·lustrat per l'argentina ISOL de l'editorial Lumen i és El cuento de Auggie Wren d'en Paul AUSTER del que ja us vaig parlar el desembre del 2006. Un conte molt bonic que ja coneixia gràcies a la pel·lícula Smoke, què és una delícia.

I per últim els meus fills em van regalar l'últim llibre que s'ha editat en català de l'escriptora anglesa nascuda a Pèrsia, la premi nobel Doris LESSING que és Alfred i Emily. Aquesta dona escriu extraordinàriament bé en un exercici de ficció sobre la vida dels seus pares. Quan comences sembla una novel·la senzilleta, normal i corrent, però a mida que avances t'adones de la complexitat de la història i de la profunditat dels sentiments que se'ns mostren. M'ha semblat extraordinària, com m'ho sembla la seva autora que ja té noranta anys.

Núria Reichardt
octubre, 2009

COMPARTIM LECTURES, setembre del 2009

Després de les vacances he començat el setembre llegint un llibre sobre la feina, concretament sobre el que el nou Currículum anomena Competències Bàsiques, i més concretament sobre la Competència Comunicativa. Un llibre que m'ha agradat molt que publiquessin ja que una de les autores és una bona amiga i companya de l'institut, la Yolanda SEDILES. Es titula La palabra compartida i és un llibre que recomano molt a tots els professors i mestres de qualsevol matèria que estiguin interessats en estar al dia i que encara s'il·lussionin per aquesta feina nostra que pot arribar a ser tan apassionant. Una de les maneres com jo aconsegueixo entusiasmar-me és reflexionant sobre la pràctica, una cosa que em va ensenyar a fer la Yolanda en els seus cursos de Pràctica Reflexiva i que ella i els autors d'aquest llibre - Carmen DURÁN, Inma LÓPEZ i Juan SÁNCHEZ-ENCISO -ens animen a fer. No només ens animen sinó que ens expliquen, ens exemplifiquen i ens il·lustren d'una manera amena i entenedora.

Per compensar, l'altra lectura de setembre ha estat una novel·la negra Delitos a largo plazo del britànic Jake ARNOTT. Una de gangsters en el Londres dels anys seixanta, una barreja de violència i drogues, sexe i rock & roll.

Núria Reichardt
setembre, 2009

COMPARTIM LECTURES, estiu 2009

A principis de juliol vaig anar de viatge a Wales i em vaig endur una lectura en anglès, l'última novel·la del nord-americà Paul AUSTER anomenada Man in the Dark. Una delicía, com sempre, llegir en Auster; i més encara en versió original. En aquesta història sorgeixen de nou les diferències i semblances entre ficció i realitat, o millor dit, les diferents realitats amb què vivim.

En tornar i fer uns dies de platja em vaig llegir La felicitat del català Lluís-Anton BAULENAS. És una novel·la ambientada a la Barcelona de la Setmana Tràgica. Interessant i plena de tendresa entre tanta violència.

També vaig començar un llibre del xilè Roberto BOLAÑO. Es tracta de Los detectives salvajes. Difícil i estrany, però genial, com tot el que he llegit d'en Bolaño. A mida que llegeixes descobreixes l'Amèrica Llatina dels anys 70 i les seves inquietuds, segurament les inquietuds i vivències de l'escriptor i els seus coneguts, alguns fins i tot amics.

A finals de juliol vaig anar de viatge a Berlín. No m'havia acabat Los detectives salvajes i no me'l vaig endur, ja que és molt gruixut.


Allà vaig aprofitar per llegir-me Goodbye to Berlin de l'anglès Christopher ISHERWOOD en versió original. No va ser fàcil però va pagar la pena. És una història trista en el Berlín dels anys 30, just abans de la guerra, i més trista la sents quan la llegeixes en l'escenari dels fets. És el llibre en que es va basar la famosa pel·lícula Cabaret.

En tornar de Berlín vaig acabar el llibre d'en Roberto BOLAÑO. Genial!

Després, ja en ple agost vaig llegir l'obra de teatre Eloísa está debajo de un almendro del dramaturg espanyol Jardiel PONCELA ja que tenia curiositat per aquesta lectura obligatòria del batxillerat. El principi és fatal, però després resulta realment divertida i suposo que als joves els pot interessar per la seva semblança amb els culebrons televisius. A més, pot ser molt interessant per aprendre aspectes sobre la posada en escena.

I per últim, l'estrella de l'estiu ha estat el japonès Haruki MURAKAMI. He llegit una obra anterior a Tokio Blues i Kafka a la platja, es titula Crónica del pájaro que da cuerda al mundo y es al·lucinant. La realitat i la ficció es barregen fins el punt que es confonen: No tota la realitat és veritable ni tota la veritat és realitat.
A mi m'ha encantat però també m'ha creat un desassossec desconcertant, no puc parar de pensar-hi. Bé, ben segur que a partir de l'1 de setembre hauré de pensar en altres coses, però està bé pensar en les diferents realitats que ens proposa en Murakami. Sinó, ben segur que ens perdem moltes coses.

I QUINES HAN ESTAT LES VOSTRES LECTURES DE L'ESTIU?
FEU UN COMENTARI!

Núria Reichardt
agost, 09

COMPARTIM LECTURES, juny del 2009

Salman RUSHDIE: La encantadora de Florencia

Una història encantadora sobre l'Indostan i molt més, relatada amb l'estil de la mitologia clàssica.

Al principi costa una mica, però quan ja t'endinses a la història, t'ho passes molt i molt bé.

Per a mi Salman Rushdie és un dels grans contemporanis.

Marcel PROUST: En busca del tiempo perdido: Por el camino de Swan

Vaig voler llegir un dels clàssics que encara no coneixia, en són tants... i vaig començar per el primer volum del temps perdut.

Es tracta de llegir un món que ja ha desaparegut, i no fa pas tant! Altres valors, altres costums ... i les mateixes passions. D'una banda el món canvia molt, jo diria que canvia molt tecnològicament. Però d'altra... sempre és el mateix.

Hauré de continuar (o no) amb la saga Proust més endavant. A l'estiu sempre hi ha més temps.

Però aquest mes em va prémer l'absoluta necessitat de llegir-me el tercer volum de Mil·lenium del suec Stieg LARSSON: La reina en el palacio de las corrientes de aire.

I no he parat fins acabar-ho. L'he devorat. Potser d'aquí a un temps me'ls torno a llegir parant més atenció, perquè la veritat és que el llibre toca molts temes molt interessants, però aquesta primera vegada ha estat un no parar, un no poder parar.

M'ho he passat molt bé, m'encanta la Lisbeth Salander, la meva, la que jo m'he imaginat, i per suposat, no penso anar a veure la pel·lícula.

Llàstima aquest noi morís ... no podrem continuar gaudint de la seva obra. Recordo que aquest sentiment també el vaig tenir quan va morir la Carmen Martín Gaite (salvades les distàncies).

Ara m'estic llegint un manuscrit que ha escrit un familiar que ara ja té 80 anys, però que ha tingut una vida molt intensa i ha escrit les seves memòries.
Sempre és curiós que coneguis personalment els personatges.

De fet, estic fent temps perquè me'n vaig tres dies a l'estranger i no m'interessa endur-me cap llibre, i encara menys dels gruixuts, potser me'n compro un allà i llegeixo en versió original.

Disfruteu l'estiu, també llegint!

Núria Reichardt
juny, 2009