17.3.17

Compartim lectures, febrer del 2017

Aquest llibre Un any i mig de la gironina Silvia SOLER m'ha encantat. Amb ell he estrenat el meu ebook. 

És molt bonic i tracta sobre la família des del punt de vista de la mare quan els seus fills es fan grans, la síndrome del niu buit que es diu, tractada d'una manera sensible i intel·ligent.

Una etapa de la vida que cadascuna vivim de maneres diferents segons quina sigui la nostra realitat i la dels nostres fills, però que realment és una etapa complicada, no només per la seva pròpia naturalesa, sinó també i sobretot per l'edat en que ens agafa de canvis i de pèrdues, d'enyorances i de pors.




I d'altra banda, com a lectura en veu alta amb els meus alumnes, El diari vermell de la Carlota de la barcelonina Gemma LIENAS

Les dues autores tenen l'edat de la protagonista de Un any i mig, però en aquest llibre la Gemma parla del despertar a la sexualitat i al desig, una etapa de la vida bastant contraposada a la nostra, però també crítica i important, l'adolescència. Una etapa de la vida que forma part de les nostres enyorances també.

Sabem que aquest llibre toca molt bé el tema de la sexualitat en els adolescents en veure que passen els anys però continua vigent. 

Núria Reichardt
Febrer del 2017 




5.2.17

Compartim lectures, gener del 2017

El primer que he llegit en el 2017 ha estat un llibre dins d'un llibre. 

Fa molts anys vaig llegir molt el nord-americà John IRVING, m'agradava, especialment Una dona difícil que em va impactar i influir d'una manera important. A mi me la va recomanar el programa de ràdio de l'Emili Teixidor i jo la vaig recomanar i regalar a moltes amigues. Fa molt poc vaig saber que ja fa anys en van fer la pel·lícula anomenada The Door in the Floor amb en Jeff Bridges i la Kim Bassinger. L'he vista aquestes vacances i no s'assembla gaire al llibre, tan sols en allò que es refereix a la influència en la vida d'un matrimoni la mort dels seus fills.

En veure-la però, vaig recordar que dins d'un llibre de l'IRVING hi havia un altre llibre que m'havia impactat, però només recordava que succeïa a Viena. Consultant la xarxa vaig descobrir que es tractava de El món segons Garp i el llibre dins del llibre La pensió Grillparzer. He rellegit el primer per a poder llegir atentament el segon. La sorpresa ha estat meva quan he descobert que el llibre dins del llibre també ha estat editat.

Els reis em van porta una joia petita i senzilla però que em va agradar molt, El secret de la Lina  de l'Aurélie MÉCHIN



Un llibre que em va vendre per Internet la Emmanuelle PERRIER per a col·laborar amb l'Hospital de St. Joan de Déu en la lluita contra el càncer.

Un llibre que he desat en la Biblioteca de Classe i alguns dels meus alumnes el llegeixen amb sorpresa.

També he llegit un llibre força estrany, divertit però, l'òpera prima de l'escriptor nord-americà Jonathan SAFRAN FOER: Todo está iluminado.

De fet, no és còmica, sinó tragicòmica, milor encara per el meu gust. No el coneixia aquest autor i el vaig sentir en publicar la seva última obra Aquí estoy.

L'hauré de seguir, però ara per ara el que he de fer és comprar-me un ebook, perquè ja no aguanto bé els llibres quan intento llegir al llit, què és on més m'agrada llegir, no llegeixo ni fluïda ni còmodament i per tant no llegeixo prou. 

Núria Reichardt
Gener del 2017 

31.12.16

Compartim lectures, desembre del 2016

Aquest últim mes de l'any només m'he llegit un llibre, què poooc! No sé si és culpa de l'edat que m'adormo de seguida o de les xarxes socials que m'ocupen massa temps... O que no trio prou bé les meves lectures, no ho sé.
Ja sé el meu propòsit per el 2017!!

M'he llegit Tres días y una vida, recomanat per una bona amiga i més bona lectora, de l'escriptor francès que ja he llegit abans i que he gaudit amb la seva prosa, en Pierre LEMAITRE. Al final m'ha agradat, l'últim dia de l'any me l'he acabat d'una tirada, però la primera part m'ha costat molt i potser per això m'ha durat un mes sencer.

És per a reflexionar com un fet et pot condicionar tota la vida i com una vida que sembla bona està tramada de falsedats i com els que estimes, n'ets capaç de protegir més enllà de l'ètica.



Bon 2017!
Núria Reichardt
Desembre del 2016

23.11.16

Compartim lectures, novembre del 2016

Tenia ganes de tornar a llegir la meva enyorada Montserrat ROIG i vaig prendre L'hora violeta. Però les coses canvien molt i la perspectiva de les coses, encara més: jo ja no sóc aquella joveneta que llegia il·lusionada la ROIG, tant moderna, tan feminista. Ara la llegeixo i l'admiro per ésser tan culta, tan ben informada, tan treballadora, tan viscuda i alhora encara tan poc decebuda de la vida. La pobra no va tenir temps de decebre's!

El que té llegir a Temps de Lectura cada dia mitja horeta amb els teus alumnes, és que llegeixo més narracions curtes i més llibre relacionats amb joves, que no per adolescents, encara que també.
Vaig triar un del neoyorquí Peter CAMERON. Ha estat Algun dia aquest dolor et servirà i el títol ja em semblava força empipador. Però una bona amiga me'l va recomanar, la qual cosa em va decidir a llegir-lo.

En James és el jove protagonista, té divuit anys i viu a New York en el si d'una família desestructurada rica i moderna. És intel·ligent, molt independent i es planteja no anar a la universitat. No sap què fer de la seva vida. La gent no li agrada gaire, sobretot la de la seva edat. Els troba superficials i buits. Ell gaudeix llegint i estant sol.

A vegades es sent tan terriblement sol que ni s'adona de que els seus estan allà i l'estimen.

L'admiro per la seva capacitat de qüestionar-se a si mateix, la seva família i el món que li ha tocat viure. A vegades el veig no tant com els meus fills, que també, sinó com jo mateixa. Què curiós!

I per últim, de la mà de la llibretera de l'Al·lots he llegit Xaval gras es menja el món del K. L. GOING que també és neoyorquesa.

Al igual que en el llibre anterior, el personatge d'aquest llibre, en Troy, es sent tan terriblement sol que ni s'adona que hi ha algú que sempre és allà i l'estima tal i com és.

És un llibre ple de música, música punk però, dura i poètica, on sovint no saps si riure o plorar, de tan trist i patètic, sembla còmic o t'ho has de prendre bé. 

És com la vida que, encara que sovint sembli una merda de primera, a vegades val tant la pena... I encara que les coses vagin a maldades, sempre trobes un raconet o una estoneta en la qual et sents tan bé, que només per això paga la pena viure. No és això la felicitat? O és que algú s'havia pensat que era un estat? Sóc feliç o no sóc feliç? Quina ximpleria!

Núria Reichardt
Novembre del 2016

27.10.16

Compartim lectures, octubre del 2016

Vaig llegir amb molt d'interés Un monstre em ve a veure del nord-americà Patrick NESS, no només per el seu èxit al cinema, sinó sobretot per ésser una lectura recomanada en el 21è concurs Protagonista Jove organitzat per el ClijCat i també per la llibreria Al·lots de Barcelona i el seu club de lectura per a professors de secundària.

En principi no m'interessa la pel·lícula per la seva força manipuladora de les emocions lacrimògenes, estic molt més per les pròpies creacions de realitats i imaginacions creatives.

Sigui com sigui, però, sobre gustos no hi ha disputes i el que és ben cert és que aquesta novel·la toca bé els temes de les pors personals en general i de les malalties i la mort en particular.


També he llegit els relats breus Hombres sin mujeres del meu estimat escriptor japonès i no premiat per el Nobel Haruki MURAKAMI.

Alguns m'han agradat molt i d'altres gens, i és que després de la lectura de les seves novel·les i sobretot de la seva trilogia, se'm fa difícil que em sorprengui.

O potser és que mai he sigut una bona lectora de relats breus.

Núria Reichardt
Octubre del 2016

18.9.16

Compartim lectures, setembre del 2016

Aquest setembre m'he llegit un llibre preciós, Marcas de nacimiento, i això que mentre em llegia el primer capítol vaig estar a punt d'abandonar perquè no suportava el personatge. Sort que no ho vaig fer!

És una història sobre les marques de naixement, no només sobre les senyals físiques - en aquest llibre són taques petites i peludes -, sinó sobre allò que va succeir a la teva família i et condiciona per sempre, com si fos un gen més.

És també una història que t'explica com la història en majúscules, la que et toca viure i les circumstàncies que comporta, condiciona la història personal, també. Molt especialment si es tracta dels Lebensborn, les fonts de vida nazis.

És molt bonic com l'autora, la canadenca Nancy HUSTON, s'ho fa per explicar-te tot això: quatre generacions expliquen la mateixa història des de la seva infantesa, i comença per la més actual, el besnét de la protagonista, el nen Sol en la Califòrnia del 2004, després el seu pare Randall quan era nen entre NY i Haifa el 1982, a continuació la seva àvia Sadie, una nena a Toronto en els anys seixanta, i per últim la besàvia Erra en la seva llar a Munich el 1944.

També és molt bell adonar-se com un fet familiar es va transformant a mida que els membres de la família l'expliquen segons com l'han viscut. M'ha encisat!

I en les estones de Temps de Lectura de l'institut he llegit la primera publicació de l'artista malgratenca Assumpta MERCADER, un recull de contes titulat La dona que somiava mariatxis.

L'Assumpta és una explica contes, per la mainada i per adults, també escriu els seus propis guions i relats, i fa d'altres interpretacions i dramatitzacions, monòlegs, etc.

És molt bona i molt divertida, m'agrada el seu humor, i no puc evitar riure a classe mentre llegeixo els seus relats, que els llegeixo amb la seva veu!

Núria Reichardt
Setembre del 2016
















Aquest setembre he estat mooolt enfeinada amb l'organització del Temps de Lectura a l'institut. Estic molt ilusionada i espero que més d'un alumne i més d'un professor aconsegueixi descobrir el gaudi per la lectura o, si més no, aprofiti aquests 30 minuts diaris per a llegir tranquil·lament i, qui sap, potser ens recomanaran bons llibres.

8.8.16

Compartim lectures, agost del 2016

Aquest mes l'he començat repetint amb la barcelonina que tant em va agradar, la Jenn DÍAZ

He llegit la seva primera novel·la, Belfondo què, sense assemblar-se de res a Mare i filla, ni en la temàtica ni en l'estil, és una obra molt interessant i especial, és una metàfora de la vida molt curiosa i molt ben trobada, sobretot tenint en compte que l'autora tenia només vint-i-dos anys en escriure-la.

Després, la meva llibretera em va recomanar el XVII Premi Llibreter 2016 que també va estar Premi Documenta 2015. Es titula Germà de gel d'Alicia KOPF, que és el nom artístic de la gironina Imma Ávalos.

Ha estat una sorpresa molt i molt agradable. L'autora és molt jove, és artista i sobretot es dedica a fer exposicions d'art, però també escriu i aquest llibre no és una novel·la, ni tampoc un assaig, ni notes autobiogràfiques... és una barreja de les tres coses, o potser més.

El tema en comú és el blanc, el fred, el gel... però tant hi apareix el relat de les blanques expedicions als pols, com la fredor de certes relacions familiars, com el glaç d'algunes emocions que ens toca viure, com la gelor en prendre decisions i crèixer, com la freda indiferència dels altres vers tu, com la dificultat de crear i de convèncer, com el desglaç de certes relacions amoroses, com els viatges al nord ... la vida?

Aquesta jova té molt a dir!

Núria Reichardt
Agost del 2016