28.1.24

Recomanem lectures, febrer del 2024



He començat el mes llegint al premi nobel portuguès, José SARAMAGO, per primera vegada. Tinc pendent
 Ensayo sobre la ceguera, però he començat per Caín, el seu últim llibre, ja que ha estat triat per la FCM en el Club de lectura Los imprescindibles.

M'ha sorprès molt. No tenia idea què anava a llegir. He llegit que és el segon dels seus llibres que aborda la Bíblia des de la seva perspectiva antiteísta, però usant un raonament contemporani. No sé exactament què vol dir això, però he gaudit de la seva ironia intel·ligent.


També he llegit de manera intermitent els relats de Històries imprevistes del gal·lès Roald DAHL, a qui només coneixia la seva vessant infantil i juvenil i que ara he descobert com a finíssim contista, pel seu sentit de l'humor. M'ha recordat una mica al nostre Pere CALDERS.

Són setze relats àcids i macabres plens d'humor negre, sorpreses esgarrifoses i girs inesperats. M'ha encantat William i Mary, colpidor.



D'una sola tacada vaig llegir el també llibre de relats anomenat Resseguir de la malgratenca
Assumpta MERCADER, a qui ja havia llegit La dona que somiava mariatxis.

Aquesta vegada els relats s'han inspirat en l'obra que té exposada a la seva galeria l'artista Joan FARRÉ, també de Malgrat de Mar i cada conte va acompanyat d'un o més d'un quadre o escultura.

L'Assumpta no abandona el sentit de l'humor, el porta gravat al seu ADN, però aquesta vegada els seus contes són més emotius, més intensos. Hi ha de més llargs que d'altres, alguns de molt curts i inclús hi ha haikus, però tots ells apunten en una direcció i creen un efecte contundent en el lector.

A mi m'ha encantat la sensibilitat de Endreçar calaixos, el dràstic Ell, la ximpleria de No sé si sabré viure sense tu la senzillesa de Eines de llum. M'encantaria tenir a casa un dels llums de la col·lecció En desús.

De cara al meu projecte, la Ines MacPHERSON em va recomanar llegir La casa de Mango Street de la nordamericana Sandra CISNEROS.

El punt de connexió entre tots els relats d'aquest llibre és el carrer on l'autora i la seva família van viure durant un temps. No era una llar definitiva, però va ser el lloc on la nena va començar a escriure i a buscar un espai propi.

La introducció ja em sembla una meravella i s'anomena Una casa pròpia, com l'últim relat. Tots els capítols que conformen el que anomenen novel·la (encara que per a mi no ho és) tenen una marcada i deliciosa influència de la seva herència mexicana.

Els meus preferits Les tres germanes i Una casa pròpia.
 

No he estat capaç d'acabar-me el llibre triat pel mes de febrer pel curs de Literatura nordamericana del Nollegiiu del Clot. Es tracta de Mumbo Jumbo de Ishmael REED.

Segons Beatriz GARCIA GUIRADO Mumbo Jumbo era la torxa de la literatura postmoderna afroamericana fent una cosa tan radical i necessària com reinventar la història i el llenguatge (i a més, amb gràcia) transportant-nos al Renaixement d'Harlem dels anys 20 i 30, l'època daurada de la cultura afroamericana. Com podem llegir Mumbo Jumbo sense lligar-la amb la literatura nascuda a partir del Black Live Matters?
M'ha sorprés gratament l'última novel·la de l'irlandès John BOYNE, i això que en llegir que era la secuela de El niño del pijama de rayas no m'esperava res de bo.

Todas las piezas rotas és el llibre triat pel Club de lectura L'esquirol entre llibres i l'autor va una recreació del personatge de la germana de "el niño", de com s'ho va montar a la vida després de la terrible mort del seu germà en els forns on exterminaven als jueus en el camp d'extermini i després de l'ajusticiament del seu pare a mans del Tribunal dels Judicis de Nuremberg.

La història manté la tensió fins al final.

I pel Club de lectura del Grupo Bojador he llegit A mí no me iba a pasar de l'escriptora i periodista catalana Laura FREIXAS.

El subtítol és Una autobiografía con perspectiva de género.


He intentat llegir Betty de la nordamericana Tiffany McDANIEL, però he tingut problemes amb el kindle i tan sols he pogut llegir-me el deu per cent, què m'ha encantat. Intentaré acabar-me'l més endavant.









I per últim he llegit Mirall trencat de la catalana Mercè RODOREDA, que no el vaig triar com
a lectura en la meva joventut, a favor de Aloma i de La plaça del diamant, i que ara, m'ha semblat fascinant i un llibre que ha envellit molt bé.

A més de semblar-me una novel·la sobre el pas del temps sense res a envejar a PROUST, la casa com a protagonista i els elements vegetals com simbologies dels caràcters dels diferents personatges, m'ha interessat molt especialment.


A més, he llegit els contes El ahogado de Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ, Yo, cocodrilo de Jacinta ESCUDOS, Continuidad de los parques de Julio CORTÁZAR, Un hombre sin suerte de Samanta SCHWEBLING, Deseos de Grace PALEY Historia de una hora de Kate CHOPIN


Núria Reichardt
Febrer del 2024










Recomanem lectures, gener del 2024

El llibre amb que he començat el 2024 ha estat Els fils del mar, un llibre de relats fantàstics de la barcelonina Inés MACPHERSON.

Fantàstics perquè tots els relats transcorren en un llogaret imaginari, que per la seva descripció podem situar al Cap de Creus, on les noies tenen prohibit acostar-se al mar. L'autora narra, sense pèls a la llengua, les històries que expliquen al poble sobre el que els passa a aquelles que han cedit a la temptació del mar. És una història punyent que posa de manifest la crueltat  de la major part dels habitants d'aquest poble i la lluita de les noies per la seva llibertat.

Els fils del mar té una bellesa metafòrica bestial. Han estat les horripilants imatges el que més m'ha agradat.


La primera novel·la ha estat Los astronautas de la també barcelonina Laura FERRERO.

Una novel·la sobre la vida d'una noia de pares separats que han tornat a refer les seves vides. Forma part d'una família desestructurada, com tantes que hi ha avui en dia, on la filla aporta el seu punt de vista -molt sistèmic- sobre la solitud en que ha viscut la seva situació durant tota la vida.



El seu llibre de relats Piscinas vacías em va agradar molt més.



He gaudit molt amb la lectura del llibre de relats Catedral del nord-americà Raymond CARVER.
"En cada relato de Catedral se revela la presencia latente o la intrusión de terrores extraordinarios en una existencia ordinaria. Hay tensión, sensación de que algo es inminente. Sus personajes son gente de lo más común que acceden, muy a pesar suyo, a una suerte de dimensión heróica, tercos testimonios de una realidad impacable"
"CARVER utliza el efecto expresivo. La expresión se mueve en el ámbito de la emoción que acompaña a la impresión sobre l realidad que tiene el escritor, trabaja con las palabras transmitiéndosela a otro. La realidad se cuenta con acontecimientos; es decir,hechos con significado que sobresalen en la cadena de acciones".
Conservación és un dels que més m'ha agradat, la manera com narra que ni tan sols en una situació límit el marit ´s capaç de sortir de casa.


Cançó de la plana del nord-americà Kent HARUT ha estat el llibre amb que hem encetat el Club de lectura,  L'Esquirol entre llibres de l'any 2024.
El ritme lent i senzill de la novel·la marca els esdeveniments de la història, a partir dels quals coneixem la personalitat dels personatges. El poble de Colorado on transcorren els fets, Holt, té categoria de personatge protagonista i en el seu paisatge s'entrellacen les vides dels altres personatges. 
Curiós que els personatges que no cuallen, marxen a la ciutat, Denver.



I en el Club de lectura del Grupo Bojador vam tenir un contratemps amb l'autora de Los astronautas i vam haver de canviar de títol. Hem llegit Inmorality Act de la barcelonina Ana MOYA

El nom de la novel·la ve d'una de les lleis de segregació imposades a Sudàfrica el 1927. Concretament aquella que prohibeix les relaciones sexuals entre blancs i persones d'altres races.

L'autora estructura el relat des de la perspectiva de tres amics que es coneixen a la missió d'un sacerdot cristià, l'única manera que es poguessin relacionar un sudafricà  blanc, un  sudafricà negre i una anglesa que va a viure a Sudàfrica amb la seva família. Quasi bé tres fantasmes, com l'anècdota per la qual es coneixen, i amb un final no molt previsible, encara que ben natural.

I també he llegit L'any que vaig estimar Ava Gardner, premi Prudenci Bertrana del 2023, del sabadellenc Jordi SOLÉ a qui coneixeré en una presentació virtual de la mà de la Care SANTOS.

És una novel·la situada a Tossa i altres indrets de Girona on la companyia de Hollywood va filmar Pandora y el holandés errante l'any 1951.

Una història de memòries i records de joventut, com un viatge d'iniciació de la mà de la bellíssima i no tan sols bellíssima,  Ava Gardner.



A més d'acabar els contes de Velocidad de los jardines de TIZÓN i de llegir els relats de Els fils del mar de McPHERSON, he llegit els contes següents:
Las ostras deL RUS Anton CHÉJOV
El corazón delator del nordamericà Edgar Allan POE
El gato bajo la lluvia del nordamericà Ernest HEMINGWAY,
El cambiazo de l'italià Mario BENEDETTI,
Catedral Visor del nordamericà  Raymond CARVER i 
La pradera del nordamericà Ray BRADBURY.






Selecció de les meves millors lectures del 2023