M'ha sorprès molt. No tenia idea què anava a llegir. He llegit que és el segon dels seus llibres que aborda la Bíblia des de la seva perspectiva antiteísta, però usant un raonament contemporani. No sé exactament què vol dir això, però he gaudit de la seva ironia intel·ligent.
També he llegit de manera intermitent els relats de Històries imprevistes del gal·lès Roald DAHL, a qui només coneixia la seva vessant infantil i juvenil i que ara he descobert com a finíssim contista, pel seu sentit de l'humor. M'ha recordat una mica al nostre Pere CALDERS.
Són setze relats àcids i macabres plens d'humor negre, sorpreses esgarrifoses i girs inesperats. M'ha encantat William i Mary, colpidor.
D'una sola tacada vaig llegir el també llibre de relats anomenat Resseguir de la malgratenca
Assumpta MERCADER, a qui ja havia llegit La dona que somiava mariatxis.
Aquesta vegada els relats s'han inspirat en l'obra que té exposada a la seva galeria l'artista Joan FARRÉ, també de Malgrat de Mar i cada conte va acompanyat d'un o més d'un quadre o escultura.
L'Assumpta no abandona el sentit de l'humor, el porta gravat al seu ADN, però aquesta vegada els seus contes són més emotius, més intensos. Hi ha de més llargs que d'altres, alguns de molt curts i inclús hi ha haikus, però tots ells apunten en una direcció i creen un efecte contundent en el lector.
A mi m'ha encantat la sensibilitat de Endreçar calaixos, el dràstic Ell, la ximpleria de No sé si sabré viure sense tu i la senzillesa de Eines de llum. M'encantaria tenir a casa un dels llums de la col·lecció En desús.
El punt de connexió entre tots els relats d'aquest llibre és el carrer on l'autora i la seva família van viure durant un temps. No era una llar definitiva, però va ser el lloc on la nena va començar a escriure i a buscar un espai propi.
La introducció ja em sembla una meravella i s'anomena Una casa pròpia, com l'últim relat. Tots els capítols que conformen el que anomenen novel·la (encara que per a mi no ho és) tenen una marcada i deliciosa influència de la seva herència mexicana.
Els meus preferits Les tres germanes i Una casa pròpia.
No he estat capaç d'acabar-me el llibre triat pel mes de febrer pel curs de Literatura nordamericana del Nollegiiu del Clot. Es tracta de Mumbo Jumbo de Ishmael REED.
Segons Beatriz GARCIA GUIRADO Mumbo Jumbo era la torxa de la literatura postmoderna afroamericana fent una cosa tan radical i necessària com reinventar la història i el llenguatge (i a més, amb gràcia) transportant-nos al Renaixement d'Harlem dels anys 20 i 30, l'època daurada de la cultura afroamericana. Com podem llegir Mumbo Jumbo sense lligar-la amb la literatura nascuda a partir del Black Live Matters?
Todas las piezas rotas és el llibre triat pel Club de lectura L'esquirol entre llibres i l'autor va una recreació del personatge de la germana de "el niño", de com s'ho va montar a la vida després de la terrible mort del seu germà en els forns on exterminaven als jueus en el camp d'extermini i després de l'ajusticiament del seu pare a mans del Tribunal dels Judicis de Nuremberg.
I pel Club de lectura del Grupo Bojador he llegit A mí no me iba a pasar de l'escriptora i periodista catalana Laura FREIXAS.
El subtítol és Una autobiografía con perspectiva de género.
a lectura en la meva joventut, a favor de Aloma i de La plaça del diamant, i que ara, m'ha semblat fascinant i un llibre que ha envellit molt bé.
A més de semblar-me una novel·la sobre el pas del temps sense res a envejar a PROUST, la casa com a protagonista i els elements vegetals com simbologies dels caràcters dels diferents personatges, m'ha interessat molt especialment.
A més, he llegit els contes El ahogado de Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ, Yo, cocodrilo de Jacinta ESCUDOS, Continuidad de los parques de Julio CORTÁZAR, Un hombre sin suerte de Samanta SCHWEBLING, Deseos de Grace PALEY e Historia de una hora de Kate CHOPIN,
Núria Reichardt
Febrer del 2024
