18.5.14

Compartim lectures, maig del 2014


El meu llibre de Sant Jordi va ser el tercer volum dels Episodios de una Guerra Interminable de la madrilenya Almudena GRANDES: Las tres bodas de Manolita, que m'he llegit d'un "tirón".  


D'una vegada llarga perquè són més de 700 pàgines, però no he pogut parar fins a acabar-ho i cap al final llegia el més lentament possible perquè em durés el goig una miqueta més.

Aquesta dona no decep gens ni mica, amb cada volum nou es creix encara més. Aquesta vegada la història es situa a Madrid entre el 1940 i 1950. I com sempre trobem algunes subtils relacions amb els dos llibres anteriors: apareix Inés embarassada al restaurant de Toulosse quan l'agent traidor de la Dirección General de Seguridad del Estado és enviat a França per a desmantelar l'organització del partit comunista a l'exili,  i veiem de lluny a Nino, el lector de Julio Verne quan a uns dels protagonistes li donen la llibertat a la pressó de Madrid i en sospitar que hi ha un traidor entre els fascistes, l'organització comunista l'ajuda a fugir a França, però per a despistar, primer l'amaguen un temps a la Sierra Sur de Jaén.

La novel·la és llarguissima i hi ha molts personatges, més d'un m'ha emocionat i a vegades fins i tot he plorat. No deixa de sorprendre'm en aquest conflicte - i mira que m'he llegit de llibres - la traició d'una banda i la solidaritat d'altra, la crueltat dels fets i la incredulitat dels mateixos protagonistes en viure'ls, la barreja de por i valentia, d'avarícia i generositat, i, sobretot, la capacitat de supervivència dels éssers humans i la capacitat de deixar petjada, de dibuixar el futur.

Bàsicament es tracta d'una novel·la basada en fets reals, però al final del llibre la escriptora explica quines coses són pura ficció i quines absolutament reals. De reals i sorprenents: la vida dels pressoners i les seves famílies al Valle de los Caídos, l'enriquiment del capellà de la pressó de Porlier a Madrid fent "casaments", l'esclavatge d'alguns dels fills dels condemnats en centres de caritat, l'existència d'una fàbrica d'armament secreta sota Madrid en plena guerra, l'existència d'un Grande de España anarquista...

I també d'altres fets reals més coneguts com la idea clara de que la guerra no la podria guanyar el bàndol republicà, les desavenences entre els partits d'esquerres, l'organització del PCE en plena post-guerra, la fam... i de com les coses anaven malament pels vençuts al final de la guerra i encara van anar molt pitjor a la post-guerra!

Jo desconeixia alguna d'aquestes realitats, i a més, l'escriptora ens dóna a conèixer la bibliografia en què s'ha basat - i que penso llegir -, així com alguns dels moviments posats en marxa amb la Llei de la Memòria Històrica. Com diu un poema de Lluís CERNUDA: Recuérdalo tú y recuérdalo a otros.

Núria Reichardt
Maig del 2014