13.7.15

Compartim lectures. Juliol del 2015

Tan punt vaig començar les meves vacances de necessito relax total, em vaig empassar una novel·la de la mataronina Care SANTOS que em va fer gaudir a tope de la lectura, com no vaig ser capaç de fer-ho el mes passat. 

Es diu Habitaciones cerradas i vés per on me l'havia recomanat la meva mare. De tant parlar-me d'un llibre que els protagonistes vivien en el passatge Domingo de BCN, en el mateix edifici on el meu germà gran havia anat al parvulari i on la nostra parròquia de la Rambla de Catalunya on tots hem estat batejats, Sant Raimon de Penyafort i antic convent de monges de clausura, és traslladada a l'Eixample des del casc antic pedra a pedra, al final vaig llegir-la.

És una història on Barcelona és la protagonista, se'n va del present al passat canviant de generació en una mateixa família i va des que els industrials catalans van eixamplar la ciutat cap al Passeig de Gràcia construint les cases modernistes, passant per les calamitats de la Setmana Tràgica, l'eufòria de la 1a Guerra Mundial, la 1a República i la dictadura de Primo de Rivera, fins a la 2a República i la Guerra Civil, la postguerra i fins els nostres dies.

Trancórre en els mateixos anys en que els meus avis materns van nèixer a finals del segle XIX, van formar la seva família plegats a principis del XX fins el segle XXI en què han nascut la major part dels seus besnéts.

També he comprat estant fora de casa La vostra Anita del català que sempre m'agrada llegir Lluís- Anton BAULENAS des que em va sorprendre tan gratament amb el seu llibre La felicitat.

Amb aquest no he frisat tant, no és tan complert, però m'ha agradat. Tracta sobre el desig als 50 anys, i també sobre l'amor i sobre el cinema.



Em vaig poder acabar La última palabra del britànic d'origen pakistaní Hanif KUREISHI. Un llibre estrany, més profund del que semblava en un principi, i complex, dels que m'agraden, però requereix concentració.
Al principi sembla massa lleuger, un escriptor en la seva decrepitud; després es complica tant que no entenia res: per a reanimar les vendes dels seus llibres i aconseguir diners encarreguen a un jove i ambiciós estudiós de la seva obra escriure la seva biografia. Aquest jove va a viure amb ell i la seva dona per a indagar sobre el seu passat, però es barregen les vides del biografiat i del biògraf amb un munt d'embolics, tant pels fets i les discusions com per els pensaments i les idees, tant del passat com del present. I el final senzill, bonic i gran: l'últim llibre de l'il·lustre escriptor va sobre el jove que li escriu la seva biografia.

Tant em vaig animar amb la Care SANTOS que vaig repetir, i he llegit El aire que respiras ambientada en la Barcelona de la època napoleònica.

Amena i interessant, i molt ben documentada, però potser massa llarga i al final la novel·la es fa divertida i entretinguda però va perdent rigorositat. Així i tot, aquesta autora m'ha sorprès molt gratament.


Compartim lectures. Juny del 2015

He encetat un parell de llibres que m'hauré d'acabar quan estigui de vacances perquè no em concentro prou. Final de curs i massa coses, a vegades tot s'ajunta.

El primer La última palabra del britànic d'origen pakistaní Hanif KUREISHI, de qui no havia llegit res, però és un escriptor molt reconegut. Descendent de la generació de Martin AMIS, Ian McEWAN, Julian BARNES i Salman RUSHDIE. Dic descendent perquè és més jove, nascut el 1954, però d'aquesta mateixa corda.

I el segon  un llibre que em volia rellegir del meu admirat premi nobel francès Albert CAMUS: L'estrany.

Quina llàstima morís tan jove!