29.1.07

COMPARTIM LECTURES, GENER DE 2007

La majoria de lectures d’aquest mes de gener han estat històries curtes, de les quals no sóc gaire aficionada, prefereixo la novel·la llarga. Però he de dir que no m’han decebut gens i que potser és cert el que diuen que “un bon escriptor demostra la seva vàlua en un conte”.

Los girasoles ciegos del madrileny Alberto MÉNDEZ em va commoure molt. Són quatre històries desesperades sobre la postguerra espanyola, quina més trista. L’autor explica aspectes poc narrats anteriorment, originals per la seva duresa i per la seva excepcionalitat, però també originals per la manera com s’enfronta al tema. Una lectura molt recomanable i un autor de qui m’agradaria conèixer més coses.

El nord-americà James SALTER ha publicat poquíssima obra. La darrera ha estat La última noche que és un recull de contes, l’últim dels quals és el que dóna el títol al llibre, i un dels millors. Són senzillament fascinants, i si proveu de llegir-los a algú en veu alta, veureu com presta atenció constant, i si aconseguiu que algú us el llegeixi a vosaltres, llavors ja és mortal.

Un clàssic dels relats curts és el també nord-americà Ernest HEMINWAY. He llegit El viejo y el mar que m’ha emocionat. És una d’aquelles lectures que bé podríem recomanar als nostres alumnes! Va ser bonic que vaig trobar una edició molt antiga que pertanyia a un avantpassat. En el llibre hi consta que és la primera edició en llengua castellana, però no posa l’any d’edició, com també diu que el traductor té l’aprovació de l’autor, però no ens diu qui va ser que la va traduir. Coses del passat!


La única novel·la llarga que he llegit durant aquest mes ha estat Pa negre del català Emili TEIXIDOR. Ha estat la meva lectura de “cuina” com jo dic. És també un llibre sobre la postguerra, sobre els perdedors. Bé, encara que m’agrada més l’Emili Teixidor escriptor de novel·la juvenil. És un gran coneixedor dels joves ja que abans de dedicar-se només a escriure i a llegir – l’Emili Teixidor és un gran lector i molt bo recomanant bones lectures – s’havia dedicat a l’ensenyança, i es nota. Fa uns anys va venir a l’institut perquè uns alumnes d’ESO s’havien llegit El príncep Alí, i va captar totalment la seva atenció; és un gran comunicador.


L’últim del mes ha estat un dels llibres del Club de Lectura, el llibre recomanat per la Irene Sánchez. Es tracta de El lector de l’alemany Bernhard SCHLINK. M’ha agradat molt, gràcies Irene. Té tres parts i està situat a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. La primera part és bàsicament eròtica i té gràcia, sobretot per l’edat dels amants. A la segona part ja entrem de ple en el tema de l’Alemanya nazi i dels camps d’extermini, i la tercera part és una valoració molt interessant i valenta. He llegit moltes i diverses opinions sobre el tema: Primo LEVY, Gunter GRASS, Saul BELLOW, etc. I quan més llegeixo més penso que aquest hauria de ser un tema que tractéssim des de les nostres tutories. Des del Departament de Casteclas fan la lectura obligatòria a 2n d’ESO de Jesper d’una autora danesa, i està bé, però em sembla que hauríem de fer “un pas més enllà” i tractar el tema de l’holocaust. És del tot imprescindible.


Gener de 2007

Núria Reichardt

9.1.07

COMPARTIM LECTURES, IV: DESEMBRE, 2006


Vaig començar el mes de desembre amb El mite de Sísife d’Albert CAMUS. No és ben bé una novel·la, sinó més aviat un assaig sobre la vida, que cal llegir a poc a poc per tal de poder gaudir-lo. M’ha sorprés que hagi estat una de les seves primeres obres, i en ella descobreixes un CAMUS d’un alt nivell intel·lectual i molt format culturalment. Sempre d’agrair persones d’alt nivell en un món on triomfen sobretot les mediocritats.

Durant el mes de desembre m’he llegit un altre llibre de Tahar BEN JELLOUN que es diu Els nàufrags de l’amor. No s’ha convertit en el meu preferit d’aquest escriptor marroquí, però no m’ha decebut ni l’estil de la seva prosa ni el tema que tracta. El que més m’ha sorprés és que en aquest llibre, sense oblidar el Marroc ni la seva cultura, l’autor ens trasllada a la caòtica ciutat de Nàpols i te la fa estimar. Ja tenia moltes ganes de conèixer-la, i ara encara més.

Després va ser el torn del llibre que vaig triar en el Club de Lectura de l’Institut. Va ser L’àngel del vespre de la gironina M. Mercè ROCA, ofert per la Carme Pérez. Me’l vaig llegir d’una volada, ja que es tracta d’una història curta i senzilla d’una escriptora també senzilla i propera: sempre és un plaer llegir històries que transcórren en llocs coneguts. El que m’ha agradat ha estat el tema del llibre: va de les segones oportunitats que, debades, la vida ens ofereix, i de la nostra capacitat, o no, per aprofitar-les.

El Caga Tió em va cagar l’últim llibre del turc Orhan PAMUK, que es titula Estambul, i me l’estic llegint simultàniament amb altre títol d’aquest autor La casa del silencio, ja que Estambul no és ben bé una novel·la, sinó més aviat una autobiografia novel·lada, amb fotografies de la ciutat, molt interessant, però lent de llegir, i vaig llegint la novel·la per no cansar-me. Està clar que últimament trio autors de cultures alienes a la nostra, m’atrau, i PAMUK escriu de meravella; no és per res que va guanyar el nobel el 2006.

La Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar, què pertany a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, em va regalar – com a usuària – El conte de Nadal de l’Auggie Wren del nordamericà Paul AUSTER. Un conte molt bonic, i també molt trist, que ja coneixia gràcies a la pel·lícula Smoke, què és una delícia.

També m’he llegit El mar de l’irlandès John BANVILLE, un llibre molt interessant tant per el tema - va sobre la pèrdua de les persones que estimes i d’allò que han significat a la teva vida -, com per la manera com està escrit: és original, diferent, et frapa.

I els Reis m’han portat Los girasoles ciegos de l’Alberto MÉNDEZ, que sé que són quatre històries curtes sobre la postguerra espanyola, però encara no l’he pogut encetar. M’ha fet gràcia que l’autor sigui un madrileny, ja que acabo de tornar de Madrid: sempre un plaer visitar la capital, sobretot per menjar fantàsticament i per fer una volta pel Paseo del Arte, com ells anomenen a la visita conjunta del MUSEO DEL PRADO, la FUNDACIÓN TYSSEN-BORNEMIZZA i el REINA SOFIA.

Bon Any Nou 2007
i que el disfruteu llegint molt!

Núria Reichardt