Gener del 2025

 Aquest 2025 no l'he començat amb gaire entusiasme lector. De tots aquests títols, no m'he llegit cap fins el final. Tots són molt diferents, alguns em consta que són de gran valor literari, així que dec ser jo; espero que aquesta mala ratxa no em duri gaire.

Viatges amb la tieta va ser el primer títol triat pel Club de lectura l'Esquirol entre llibres per aquest nou any.

Tractant-se d'un llibre del britànic Graham GREENE vaig donar per suposat que m'agradaria. I així va ser durant els primers capítols i encara més en adonar-me que no era una novel·la d'espies. Però a mida que avançava la història, m'anava avorrint més i més. I això que l'humor britànic m'encanta.

Cal a dir que aquest Club de lectura, a partir d'ara es dirà Entre llibres i ens reunirem en el local social de La barretina vermella.

La reina de espadas també el vaig voler llegir perquè l'havia triat el Club de lectura del Grupo Bojador com a lectura del gener, però el que ha escrit la mexicana Jazmina BARRERA no és una novel·la, sinó que més aviat és un assaig sobre l'escriptora Elena GARRO.

Sí que em va interessar el que escriu sobre l'Elena GARRO i m'hagués agradat escoltar la Jazmina BARRERA, però no em va ser possible.

Vaig voler rellegir-me Mirall trencat de la catalana Mercé RODOREDA, però em va tornar a passar que només aconsegueixo segui la primera part.

Mai podré aprendre prou d'ella.

Quan vaig aconseguir un llibre de la mexicana Elena GARRO vaig anar per ell. Ha estat Los recuerdos del porvenir, el més recomanat en La reina de espadas.

Però per a mí, la vida controvertida i contradictòria de l'autora m'ha interessat molt més que la seva creació literària.

Després de molts anys de voler fer-ho, vaig començar la lectura de Una casa para Mr. Biswas de V.S. NAIPAUL de la colònia britànica de Trinitat i Tobago.

Me l'han regalat i va ser per això que em vaig animar a llegir-ho. Era en anglès i, en no poder seguir-lo, me'l vaig continuar en espanyol.

Però no era la dificultat idiomàtica perquè poc el vaig continuar.

El mateix em va succeir amb Manual de inquisidores del portugués António LOBO ANTUNES.

Em van recomanar Solito del salvadoreny Javier ZAMORA i vaig creure que sí perquè vaig connectar bé. Però després de pàgines i pàgines em va semblar molt repetitiu i previsible, en d'adonar-me que encara em faltaven moltes més, em vaig desdir.

A El abrazo de la canadenca Anne MICHAELS li tenia moltes ganes. Piezas en fuga m'havia sorprés i agradat molt fa almenys vint-i-cinc anys.

Però amb aquest no podia concentrar-me.