Durant la lectura de I del cel van caure tres pomes, vas coneixent el petit poble aïllat i llunyà de Maran i dels seus habitants, sobretot d'Anatòlia, la protagonista. Darrera la seva dura vida veus transcórrer la història de la Unió Soviètica.
També a ella la literatura la salva.
Pot semblar un llibre sobre el dol davant la mort del pare, però més aviat és una celebració de la vida en acostar-se la mort i després d'ella.
És un llibre preciós amb frases meravelloses i té un dels millors inicis que he llegit mai: "Mi padre era jardinero. Ahora es jardín"
Fa uns anys, en publicar-se aquí a España, el vaig començar a llegir, però el vaig deixar. No em deia res. No obstant, aquesta vegada hi he entrat de seguida i m'ha fet passar bones estones.
Un llibre divertit, feminista, frickie i fàcil.
Despedidas del britànic Julian BARNES ha estat la meva recomanació en la 3a sessió de Recomanem llibres a la Biblioteca, que organitza La Guarda del llibre. També ha estat el llibre que vaig regalar l'últim Sant Jordi i també serà l'últim que escrigui el meu admirat BARNES, o això ha dit i ha escrit en aquesta novel·la.
Novel·la o assaig o una bona barreja d'àmbdues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada