28.11.06

Compartim lectures III

El mesos d’octubre i novembre han estat febrils a nivell de feina i, encara que no he deixat de llegir – per a mi és una necessitat diària – els resultats no han sigut tan fructífers com durant el mes de setembre. Això, no obstant, de salut estic molt millorada.

Vaig acabar-me La Catedral del Mar de l’Ildefonso FALCONES, que ocupa el seu temps ja que és un totxo considerable i he de dir que, encara que a nivell literari no val gaire, és un llibre amb quantitat d’informació sobre la Barcelona medieval, ben documentat i prou entretingut.

Hi ha una web a la xarxa que consulto sovint i que recomano, que és un Club de Lectura Virtual organitzat per les Biblioteques de Barcelona. Mai no he participat i no tinc especials ganes de fer-ho, però sí que consulto els llibres que van llegint perquè la primera vegada que vaig fer-ho va resultar que coneixia tots els llibres que havien fet des d’aleshores, i tots eren títols que m’havien agradat molt. És per això que: llibre que proposen que no conec, me’l llegeixo i, fins ara no m’han fallat mai.

Ha estat gràcies a ells que aquesta tardor he llegit Sota la pols d’en Jordi COCA i La meitat de l’ànima de la Carme RIERA.

Coincideix que tots dos són escriptors en llengua catalana i que les dues novel·les es situen a l’Espanya de la postguerra, però a part d’això, res més. En Jordi COCA no l’havia llegit mai i m’ha agradat, i de la Carme RIERA m’he llegit quasi bé tot i, com sempre, no m’ha decebut.

Sota la pols és una visió molt gris i trista de la Barcelona de postguerra, concretament es situa al barri de Sant Martí de Provençals i tracta de com la literatura ajuda a salvar la miserable vida del protagonista. Vaig viure un temps en aquest barri i reconec els seus carrers a les polsoses línies de la història narrada.

La meitat de l’ànima se situa entre Barcelona, Mallorca i París amb Portbou i Avinyó entre mig. M’han commogut especialment les al·lusions a Portbou, ja que és un lloc que havia freqüentat durant la meva infància i que justament aquest mes de novembre, abans de començar la lectura del llibre, vaig tornar-hi després de molts anys de no haver-ho fet, i em vaig retrobar amb llocs que després la història menciona detalladament. Va ser un flash d’aquests que debades et brinda la literatura.

És una història de franquistes i antifranquistes, d’exiliats i d’acomodats al règim. Albert CAMUS és un dels personatges del llibre i la Carme RIERA ha fet que triï com a propera lectura El mite de Sísife.

A part d’aquesta, hauré de triar un llibre del Club de Lectura de l’Institut. El que més desitjo és que la tria se’m faci molt i molt difícil: és aquest el meu repte.

Novembre, 2006

Núria Reichardt

3 comentaris:

Carolina ha dit...

Bé ja m'he apuntat al teu club de lectura. He triat un best-seller, d'aquests que enganxen, el clan del oso cavernario. De tant, en tant hi ha alguns best-sellers que m'agraden (Los pilares de la Tierra, El mèdico, Lleó, l'africà...) i que em distruen molt. la veritat és que la prehistòria em fascina, sobretot des que els últims descobriments de la paleontropologia ens revelen veritats tan fascinants sobre la nostra espècie.
ja us diré què m'ha semblat.
La idea és bona, som un país que llegeix massa poc i ens cal molt. A veure si s'animen altres profes, a part dels de sempre. Salut!

Núria Reichardt ha dit...

Jo també em vaig enganxar a la saga del oso cavernario. M'agradaven, què vols que et digui: a mi també em fascina veure que només hem canviat a nivell tecnològic i poca cosa més. I què ecologistes que eren, oi?

Mª José Reina ha dit...

Jo també m'he llegit el primer del Clan del Oso Cavernario, i em va agradar. Em van quedar ganes de saber com continuava la saga.