
L'estiu és temps de lleure i, per a alguns, de gaudir-ne especialment del plaer de la lectura. Un llibre porta a un altre, però també a un llibre s’hi arriba a través d’un lector. És per això que vull compartir amb vosaltres el que he llegit aquest estiu i, amb el que hagueu llegit vosaltres assegurar-me les lectures per el llarg hivern que s’acosta.
Vaig començar amb un llibre de gran volum que m’esperava pacientment des de feia mesos, Los Hijos de la Medianoche de l’indi Salman RUSHDIE, gens ni mica decebedor, però dens i molt llunyà a la nostra cultura; així que entremig em vaig anar distraient amb Les Vides dels Animals del sudafricà JM COETZE - d’una senzillesa exquisida i no per això poc profund –i El Fons de l’Ampolla del francès George SIMENON – que no pertany a la seva sèrie de detectius, sinó que més aviat és un western encantador.
Després vaig començar amb l’última obra de l’hongarès Sandor MARAI: Tierra, Tierra! que és una autobiografia no només de l’autor sinó també del seu país, i de l’Europa del segle XX en general. Molt interessant, però tant trista que calia compaginar-la amb altres lectures més fresques, i aquestes van ser Los Europeos del logronyès Rafael AZCONA - ubicada a l’Eivissa dels anys 60, però que podria ser qualsevol poble de la costa i l’impacte que van tenir els estrangers entre els joves de la España franquista -, La Invención de Morel de l’argentí BIOY CASARES – una ratllada divertida - i La Verdad de Agamenon del català Javier CERCAS – amb articles d’interès.
Entre mans tinc El callejón de los milagros de l’egipci Naguib MAHFUZ i alhora, per compensar, el thriller Antes de que hiele de l’anglo Henning MANKELL i, tot plegat una mica amenitzat amb el recull de versos anomenat Nacer de diversos autors que escriuen sobre el fet de néixer i on destaca especialment l’andalús Jose Àngel VALENTE.
I sobre la tauleta de nit encara m’espera Una Habitación con Vistas de l’anglès E.M. FORSTER i El Camino de las Ordalías del marroquí Abdellatif LAÂBI. No sé si arribaré a temps!
Finals d’agost, 2006
Núria Reichardt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada