COMPARTIM LECTURES, maig del 2009

Aquest mes de maig ha estat estrany a nivell de lectures, no sabia què triar, i al final han estat un nobel, una desconeguda i una típica novel·la negra.
J.M.G. Le CLÉZIO: Música del hambre
He llegit aquest llibre del francès premi nobel de literatura i no m'ha desagradat, encara que n'esperava molt més. El que sí m'ha agradat és la història que explica sobre una família de burgesos de les colònies franceses a l'època d'abans i després de la Segona Guerra Mundial. M'ha cridat l'atenció com els personatges (o la majoria d'ells) no s'assabenten de res fins a que els fets es succeeixen i com els sorprèn la realitat. Trobo que s'assembla tant a la manera com, en general, es viu avui en dia... Em sembla que la història mai ens ensenya prou.

Fleur JAEGGY: Los hermosos años del castigo
Es tracta d'un relat curt que m'ha deixat de pasta: una dona explica les seves sensacions, emocions i vivències en alguns dels internats en els què ha viscut durant la seva infància i adolescència, i la petjada que han deixat en ella i en la seva manera de veure i viure la vida.

Henning MANKELL: La quinta mujer
Una novel·la negra amb molta intriga i també amb molt de transfon sobre la Suècia d'avui en dia
o potser sobre el món d'avui en dia que ha perdut els valors. Inevitablement he pensat que el malograt LARSSON el devia admirar profundament o havia aprés d'ell ben segur.

Núria Reichardt
maig del 2009

COMPARTIM LECTURES, abril de 2008

Aquest mes ha donat molt de si, segurament perquè han hagut les vacances de Pasqua entre mig. En total m'he pogut llegir cinc llibres que us recomano:
El primer L'amant de la francesa Marguerite DURAS. Un llibre que m'havia llegit feia molts anys i que ara he rellegit. He descobert que realment rellegir dóna una dimensió nova a la lectura i, en aquest cas, he descobert que la Duras escrivia fantàsticament i també que L'amant és una història molt forta i molt dura; fins i tot m'ha fet mal.

El segon el llibre de relats Trabajo de campo de l'anglesa Rachel SEIFFERT, que vaig llegir perquè el recomanava l'Enrique Vilamatas a qui solc fer-ne cas perquè no em deceb mai. L'únic problema és que jo prefereixo les històries llargues.

El tercer, una meravella: Desgràcia del sudafricà JM Coetzee. D'aquest autor n'he llegit diferents llibres i aquest m'ha agradat molt, a més que es llegeix molt ràpid. Explica una història després del Apartheid a Sudàfrica plena de violència, però també d'esperança.

El quart ha estat El gaucho insufrible del xilè i ara famossíssim Roberto BOLAÑO, però que jo ja havia llegit amb anterioritat. El primer, Estrella distante em va sobtar, aquest segon, tot i ser un llibre de relats, m'ha agradat molt, i ara m'espera un dels meus regals de Sant Jordi: Los detectives salvajes.

I per últim una joia que em van regalar per Sant Jordi: Una benedicció de la premi nobel nordamericana Toni MORRISON, de qui tenia moltes ganes de llegir-ne alguna cosa. L'he disfrutat molt i vull compartir amb vosaltres un dels últims paràgrafs d'aquesta Benedicció:

"...que et concedeixin poder sobre algú és dur; prendre a algú el poder sobre ell mateix és mal fet; donar a un altre poder sobre tu és una cosa perversa."

Núria Reichardt, abril del 2009

COMPARTIM LECTURES, març del 2009

Vaig començar el mes amb un autor que no coneixia i que m'ha agradat molt. Es tracta del francès Patrick MODIANO i el seu llibre En el café de la joventut perdida. Es tracta d'un viatge per el París dels 60, no només per els seus cafès, sinó també per les seves idees, per els seus desitjos i les seves esperances i desesperances. Després de passejar-me per París mentre el llegia, vaig tenir la sort de poder passejar-m'hi realment.


Després, com m'havia quedat amb ganes del suec Stieg LARSSON, em vaig empassar, literalment, La chica que soñaba una cerilla y un bidón de gasolina, i no em va decebre gens. Ara però, m'hauré d'esperar fins que a Espanya es publiqui el tercer volum de la trilogia Mil·lenium.


I per acabar un nou títol del Club de Lectura de l'Institut del català Jordi SIERRA i FABRA anomenat Quatre dies de gener. Aquest autor el coneixia com a autor de novel·les juvenils i, la veritat és que no esperava gaire d'aquesta obra per a adults. Però m'ha agradat molt. El títol es refereix als últims quatre dies de la Guerra Civil a Barcelona. A la portada una fotografia preciosa d'en Robert CAPA on reconec el Passeig de Gràcia de Barcelona a l'alçada del Palau Robert.

Núria Reichardt, març del 2009

COMPARTIM LECTURES, febrer de 2009

El mes de febrer m'ha donat per a dos llibres, però tots dos força gruixuts.

El primer ha estat un llibre que està a les llistes d'èxits i del qual em sentia reticent a llegir-lo, però vaig caure en el parany i no em sap gens de greu.
Amb Los hombres que no amaban a las mujeres del suec Stieg LARSSON m'ho he passat molt i molt bé. És un llibre d'aquells que t'atrapen i que no pots parar de llegir.
No només és una història amb molta intriga i molta acció, sinó que també toca de manera intel·ligent molts temes que m'interessen: els hackers, la violència, l'economia, les relacions de parella, els frickies ... i tota la trama transcórre en un país per a mi força desconegut, la freda Suècia.
És una llàstima que aquest escriptor morís sobtadament abans de veure publicat aquest el seu primer llibre! Ens queda el consol que va deixar escrita tota la trilogia. Quan pugui aniré per el segon.

Amb la segona lectura he tornat amb la canadenca Alice MUNRO. He llegir el llibre que em van regalar per Nadal que és La vista desde Castle Rock. És una història fantàsticament escrita sobre els primers pioners - la majoria escocessos - al Canadà. És també una tendra mirada enrera a la vida des de la vellesa. És també un relat apassionat sobre els canvis: els canvis de paisatge, els canvis de valors... Molt bonic.

Núria Reichardt
febrer, 09

COMPARTIM LECTURES, gener del 2009

La elegancia del erizo de la francesa Muriel BARBERY és el segon llibre que he triat del Club de Lectura i el llibre em va decebre al principi, m'avorria, i cap al final va anar agafant ritme. Apareixen dos narradors molt diferenciats: el personatge principal, la portera d'un edifici de classe burgesa parisenca, i Paloma, una noia de 13 anys que hi viu a l'edifici i escriu un diari anomenat "Dario del final del mundo". El més bonic del llibre són algunes de les seves moltes reflexions sobre la vida, especialment les que fa la René. Però em quedo amb l'última "idea profunda" de la Paloma: "A partir de ahora buscaré los siempres en los jamases. La belleza en este mundo". També he llegit L'home manuscrit del valencià Manuel BAIXAULI, què m'ha semblat un llibre molt interessant tant per la qualitat de la seva prosa com per el tema que teix entre la ficció i la realitat. Per últim he llegit alguns dels contes del llibre del Club de Lectura Horrores cotidianos del català David ROAS, que és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Alguns són molt divertits i tots xocants. Núria Reichardt gener, 2009

COMPARTIM LECTURES, desembre del 2008

El mes de desembre ha donat de si, entre que es van acabar les juntes d'avaluació i amb les vacances de Nadal he pogut fer unes quantes lectures.


Laprimera va ser l'última novel·la del japonès Haruki MURAKAMI. After Dark no m'ha decebut, m'agrada l'estil d'en Murakami,del qual sóc una fidel seguidora, encara que em va entusiasmar més Kafka a la platja i estic a l'espera de que publiquin una nova novel·la, més llarga, que ja ha acabat.
Després he llegit el primer llibre que he triat del Club de Lectura de l'institut: Cometas en el cielo de KhaledHOSSEINI. No sé si literàriament és un llibre gaire bo, però és molt bonic i m'ho he passat molt bé en llegir-lo. A més he aprés coses sobre la història, la trista història, de l'Afganistan més recent, que des de la invasió dels comunistes soviètics han anat de mal en pitjor. Així com de la bellesa de les seves terres i de les seves costums, i de la duresa de l'exili i de la immigració.


He llegit un conte curt El disc de Newton d'un jove autor català, en Miquel RIBAS i FIGUERAS. En principi és un relat per a adolescents, però a mi m'ha agradat molt per la seva frescura i el seu coneixement dels interessos i els gustos dels joves. Té més obra publicada, com Helpers.

Per fi li va arribar l'hora a un autor nord-americà que feia temps que em volia llegir, Don DELILLO. He llegit Fascinación, que m'ha deixat ben perplexa en fer-me pensar en quin món més complicat que hi vivim o bé de quina manera hi ha gent que es complica la vida quan l'odi o l'enveja són la seva motivació.








El caga tió em va emocionar amb el llibre Women who read are dangerous amb unes il·lustracions precioses de quadres i fotografies de diferents èpoques en que apareixen dones llegint.



I per últim m'he iniciat amb la lectura de la canadenca Alice MUNRO que per molts és una de les millors escriptores en llengua anglesa de l'actualitat. Secretos a Voces és un recull de relats curts que em tornen boja, em costa d'entendre'ls i de distingir si m'agraden o no, o més aviat és que sento com l'autora em provoca i això sí que m'agrada.

BON ANY NOU I QUE ELS REIS US PORTIN MOLTS LLIBRES I US ELS LLEGIU TOTS!

Núria Reichardt
Desembre, 2008

COMPARTIM LECTURES, novembre de 2008

Aquest mes només he llegit un llibre, em sap greu! Ara, però, començaré amb la lectura dels llibres oferts per els meus companys en la 3a edició del Club de Lectura.

Ha estat El curiós incident del gos a mitjanit de l'escriptor britànic Mark Haddon. Un llibre entranyable per a lectors de totes les edats, i deliciós per els amants de les matemàtiques.

Núria Reichardt
novembre, 08

COMPARTIM LECTURES, Octubre de 2008

Aquest octubre he llegit tres llibres.

El primer El infinito en la palma de la mano de la Gioconda BELLI que és una autora que li he llegit dos llibres més i m'agrada molt. Aquest és una ingènua i preciosa història sobre Adam i Eva.


El segon Memòries d'una geisha que es un relat que et descobreix el Japó més tradicional. Llàstima que sigui la visió d'un nordamericà; és a dir, des de fora, però és entretingut.





















L'últim una meravella que penso oferir en la 3a edició del Club de Lectura. Es tracta de Junts i prou de la francesa Anna Gavalda: una petita joia en la meva humil opinió.


Núria Reichardt
octubre, 2008

COMPARTIM LECTURES, setembre de 2008

El mes de setembre per a tots els professors és un xoc: passem del relax més absolut a la feina més desenfrenada. Així i tot, cal trobar un moment per la lectura, que també ens pot relaxar.

No obstant això, jo m'he equivocat amb les meves lectures de setembre perquè més aviat m'han ajudat un xic més a posar-me dels nervis; no per dolentes sinó pels temes tractats: La primera ha estat El hospital de la transfiguración del polac Stanislaw LEM, una història situada a la Polònia ocupada pels nazis. I l'última El camino de las ordalías del marroquí Abdellatif LAÂBI que és el relat de l'autor sobre la seva experiència de detingut polític.

Que consti que ambdues són bones per a mi, però molt desesperançadores. L'única lectura del mes de setembre que em va animar força va ser un llibre que em va caure a les mans anomenat El cuento español 1940 – 1980 ja que em va permetre recobrar autors molt estimats per a mi però que no els coneixia la faceta de contistes com Carmen MARTÍN GAITE: Lo que queda enterrado o Camilo José CELA: Marcelo Bitro i Juan BENET: Reichenau, i conèixer a d'altres com Jesús Fernández SANTOS: La vocación i Jorge FERRER-VIDAL: Mozart, K. 124, para flauta y orquesta.




Núria Reichardt
setembre, 08

COMPARTIM LECTURES, agost de 2008

Durant el mes d'agost he aconseguit posar-m'hi (relaxada a tope) i m'he llegit tres novel·les llargues, que és el que m'agrada llegir durant les vacances d'estiu.

La primera ha estat el tercer volum de la trilogia Tu rostro mañana del madrileny Javier MARÍAS, anomenat Veneno, sombra y adiós. M'ha agradat moltíssim, tant com els altres anteriors, i m'ha fet frisar amb els seus pensaments i les seves reflexions. Espero que es recuperi aviat de tant d'esforç i que ens sorprengui amb més novel·les ja que per a mi, ja ho he dit en altres ocasions, en Marías és del millor que es pot llegir d'escriptors en castellà actualment.

La segona ha estat el best-seller El juego del ángel del català Carlos RUÍZ ZAFÓN que m'ha resultat molt previsible, i això que La sombra del viento no em va desagradar.



La tercera ha estat Incerta glòria del català Joan SALES. Un llibre que tenia oblidat a la tauleta de nit i que, en conèixer el nebot de l'autor, vaig fer memòria. Es tracta d'una novel·la molt interessant ja que va ser de les primeres que van explicar la guerra civil espanyola des del bàndol republicà amb sentit crític. No va ésser publicada fins el 1956 i, per suposat, a França. És molt bonica, també molt trista, intel·ligent i transgressora.

Entremig he barrejat dues lectures més curtes, les dues de barcelonins.

Una molt diferent i transgressora, una mica una al·lucinada, d'en Martí SALES que tant em va parlar de la seva família. És un llibre de relats curts, alguns d'ells molt curts, uns en català d'altres en castellà, anomenat Dies feliços a la presó.

El segon era un llibre premiat que regalava la revista Qué Leer, i després de l'èxit de la meva lectura del mes juliol No habría sido igual sin la lluvia em vaig animar a llegir-lo. Es titula El paraíso era una canción i és d'en Fernando RIQUELME, però no m'ha agradat. És el que passa amb les lectures...

I què ha passat amb les vostres lectures de l'estiu? Feu un “comment” i RECOMANEU LLIBRES.

Núria Reichardt
agost, 08

COMPARTIM LECTURES, juliol de 2008

Durant el mes de juliol normalment faig lectures de novel·les llargues, d'aquelles que els llibres pesen massa per emportar-se'ls al llit. Tenia preparat per llegir-me Vida i destino del rus Vasili GROSSMAN, però res de res; he estat gandulejant tot el mes i entretinguda amb d'altres menesters i només he estat capaç de llegir-me alguns llibres curts, tots ells trets de la Biblioteca del s'Agulla.
El primer Demian. Historia de la juventud de Emil Sinclair, un llibre de l'alemany
Herman HESSE, que me'n vaig endur de la Biblioteca de l'Institut, ja que es tracta d'una de les lectures obligatòries per a l'alumnat de 4t d'ESO. Feia anys que no llegia en Hesse - potser des de quan jo era estudiant que em van fer llegir El lobo estepario - i m'ha agradat molt: xapó si a l'alumnat li agrada o fins i tot si entén el seu significat ja que la joventut de l'Emil Sinclair queda molt lluny de la d'ells, la qual cosa és una mica una llàstima.

El segon el vaig rellegir-lo durant el viatge que he fet per Castilla. En estar per la ribera del Duero, i més concretament a Soria, no he pogut deixar de llegir a Antonio MACHADO. Vaig triar Poesías, que el tenia des dels meus temps d'estudiant. En Machado el trobo tan senzill i tan bonic...! En Machado el llegeixen tant els alumnes de 1r d'ESO com els de 1r de Batxillerat.

El tercer una altra lectura obligatòria, aquesta vegada per els alumnes de 3r d'ESO. Es tracta d'un llibre del nord americà Robert FISHER anomenat El caballero de la armadura oxidada. Bé, és una faula molt interessant i molt adequada per els temps que corren. Encara que la trobaria més apropiada per a treballar en tutoria que com a literatura.

D'un dels hotels on vaig fer nit durant les vacances, concretament en un de la ciutat de Tudela, vaig arreplegar un llibre de relats curts. El vaig agafar perquè el regalaven, però vaig pensar que no valdria res i, mira per on, m'ha sorprès molt gratament. L'autor es diu Rubén ABELLA i el seu llibre No habría sido igual sin la lluvia està format per un conjunt de micro relats cosmopolites que reflecteixen els viatges de l'autor arreu del món.

El cinquè i últim llibre del mes de juliol ha estat un dels molts llibres que tenim a la Biblioteca de l'Institut que obtenim de Salamandra, una editorial especialment dedicada als autors novells. Es tracta del britànic Andrew MILLER i el títol és El insensible. Curiós: tant per el tema – un home llur malaltia és que no sent el dolor - , com per l'època en que està ambientat – el segle XVII -, com per l'estil de l'autor – audaç i sorprenent per el meu gust, que no està gens malament!

Com a bona notícia dir que he començat el tercer llibre de la trilogia d'en Javier MARÍAS que, com ja sabeu, és un dels meus preferits. Aviam si arribo fins el final perquè...és tan gruixut!

Núria Reichardt
juliol, 08

COMPARTIM LECTURES, juny de 2008

El mes de juny només he llegit tres llibres, però francament recomanables.

El primer Dinero del britànic i més que llegit – m'encanta - Martin AMIS. Un llibre de ja fa uns anys però de màxima actualitat. Un llibre entre London i New York. Molt divertit i ple de sarcasme.

El segon és La Isla del triestí Gianni STUPARICH. Jo no tenia ni idea d'aquest llibre ni d'aquest autor, però a més de recomanar-m'ho una persona de màxima confiança, vaig sentir l'Enrique VILAMATAS que en el programa del canal 33 L'Hora del Lector, deia que era un llibre perfecte, en el sentit que ni li faltava ni li sobrava res. Jo no entenc tant, però el trobo una petita joia.

El tercer llibre ha estat del difunt escriptor xilè que vivia a Blanes, en Roberto BOLAÑO, de qui mai havia llegit res, i això que en VILAMATAS era el seu amic i sempre el recomana. M'he estrenat – perquè n'hi hauran més pròximament – amb Estrella distante. Molt interessant i, sobretot, sorprenent.

De treballar faig vacances, però de llegir no. Bon estiu i bona lectura!

Núria Reichardt
juny, 08

COMPARTIM LECTURES, maig de 2008

El mes de maig té 31 dies però no m'ha donat molt de si quant a lectures ja que he tingut molta feina a l'institut i molts assumptes familiars.

Així i tot, em vaig acabar els dos que tenia començats La Terrorista bona de la nobel Doris LESSING i L'últim patriarca de la marroquina fincada a Catalunya Najat EL HACHMI, i m'he pogut llegir dos llibres, que tots dos m'han agradat molt. El primer La mancha humana del nord-americà Philip ROTH i l'altra El corazón de las tinieblas del polac amb nacionalitat britànica Joseph CONRAD.

El llibre d'en Philip ROTH m'ha agradat molt, com la majoria d'obra que li he llegit; especialment m'agraden els llibres que ha escrit en la seva maduresa. Però a més, és un escriptor tan format que m'ensenya coses dels clàssics. Vull compartir amb vosaltres els fragments següents que apareixen en La mancha humana:

En Julio César de William SHAKESPEARE: “Los cobardes mueren muchas veces antes de su muerte. El valiente no saborea la muerte más que una vez. De todos los portentos que he oído hasta ahora me parece el más extraño que los hombres teman, viendo que la muerte, que es un fin necesario, llegará cuando llegue”.

I de SÓFOCLES “La facilidad con que la vida puede ser una cosa en vez de otra, hasta qué punto es accidental el destino... y, por otro lado, lo accidental que parece el sino cuando las cosas nunca pueden ser de una manera distinta a la que son”

El corazón de las tinieblas de Joseph CONRAD és un llibre que tenia pendent des de feia molt de temps. És un llibre fantàstic: commovedor i amb una força que arrasa. Sabíeu que al Congo belga, sota el regnat de Leopold II, es van exterminar entre cinc i vuit milions de nadius? Amb en Hitler i l'Stalin formen el trio dels criminals polítics més sanguinaris del segle XX.
La biografia d'en CONRAD és excepcional i el més interessant és que escriu en anglès, que no és la seva llengua materna, com en NAVOKOV.

S'acaba el curs 2007-2008 i haurem d'anar plegant els llibres del Club de Lectura d'enguany, que han estat:
-El Aleph de Jorge Luis BORGES, ofert per Antonio Martínez.
-La nit de l'oracle de Paul AUSTER, ofert per la Cati Ferrer.
-Todo está hecho con espejos. Cuentos casi completos de Guillermo CABRERA INFANTE, ofert per la Yolanda Sediles.
-El niño con el pijama de rayas de John BOYNE, ofert per la Esther Mellinas.
-¿Quién te lo ha contado? Marian KELLES, ofert per la Belén Gálvez.
-La vieja sirena de José Luis SAMPEDRO, ofert per la Mª José Reina.
-Irène Némirovsky de Joan GUASP, ofert per la Mercè Mundet.
-Unos por otros d'en Philip KERR, ofert per la Núria Reichardt.
-Si esto es un hombre de Primo LEVI, ofert per el José López.

I alguns altres que es van anar afegint fora de temps. podeu llegir alguns comentaris en la WIKI del Club de Lectura de la pàgina web de la Biblioteca, dins el portal de l'Institut s'Agulla de Blanes.

Núria Reichardt
Maig,08

La recta i el punt

Compartim lectures, abril 2008

Les primeres lectures del mes d'abril van ser del Club de Lectura de l'Institut. M'he llegit dos llibres molt diferents l'un de l'altre.

D'una banda Quien te lo ha contado de l'anglesa Marian KELLES que és una novel·la senzilla i divertida sobre unes dones al voltant del món editorial, que m'ha recordat molt a l'Almudena GRANDES.

I d'altra banda Todo está hecho con espejos. Cuentos casi completos del cubà Guillermo CABRERA INFANTE. M'he llegit alguns d'aquests contes “inacabados” i són impecables, per a llegir a poc a poc.

Després vaig tornar a la càrrega amb l'anglès Martin AMIS, un dels meus preferits. Li vaig llegir Tren Nocturno, encara que el vaig llegir tan de pressa (perquè no podia parar) que es mereix una segona lectura amb més calma. És un llibre sobre el suïcidi i em va encantar.

També tinc començat un llibre de la nobel Doris LESSING perquè de mica en mica li vull anar llegint la seva obra. Aquest es diu La Terrorista bona que sé que no em defraudarà, encara que cal situar-se en el Londres dels anys 60 per a seguir-la correctament.

I per últim va arribar Sant Jordi, el dia del llibre. I encara que per a mi el dia del llibre són tots els dies de l'any i que per Sant Jordi les llibreries estan massa plenes, també vaig anar a buscar el meu llibre.

No he estat gens original i m'he comprat un dels més venuts del 2008: L'últim patriarca de la marroquina afincada a Catalunya Najat EL HACHMI. Estic a mitges, però em sembla que aquesta jova escriptora promet.

I el teu, quin ha estat el teu llibre de Sant Jordi?

A l'Institut els meus alumnes van explicar La recta i el punt d'en Norton JUSTER. El podeu veure en el video!!

Núria Reichardt

Abril, 2008

COMPARTIM LECTURES, març de 2008

El mes de març m'ha donat molt de si, sobretot perquè ha comprès les vacances de Pasqua que han estat de relax; és a dir, de lectura.
Vaig començar per 24 hores en la vida d'una dona de l'austríac Stephan ZWEIG, ja que en un “comment” se'm preguntava l'opinió. Em sonava haver-ho llegit, però no el recordava. El vaig trobar a la Biblioteca de l'institut, així que el vaig rellegir i llavors va ser quan vaig recordar la prosa acurada de ZWEIG i la manera impecable com descriu la societat de l'Imperi austro-húngar de principis de segle XX. D'aquest autor a la mateixa Biblioteca vaig trobar Amok. La Creu. Episodi al llac de Ginebra que consta de tres relats: el primer Amok , m'ha agradat molt, amb aquesta paraula anomena una malaltia que et torna boig i no et deixa actuar de manera racional, i el conte La Creu va sobre les guerres napoleòniques i, curiosament, es situa a Hostalric. Mira tu: en Zweig en parla de Catalunya!
Seguidament vaig llegir l'últim llibre, pòstum, del meu molt apreciat escriptor nord americà Kurt VONNEGUT Un home sense pàtria, on ell fa una sèrie de reflexions sobre la vida des de la vellesa. Molt interessant, aquí una mostra: “Som al món per perdre el temps. Que ningú es convenci d'una altra cosa” o “Les arts no són una manera de guanyar-se la vida. Són una manera molt humana de fer la vida més tolerable” o “L'humor és una manera de perdre una estona de vista com pot arribar a ser d'horrible la vida, de protegir-te” i una de les meves preferides i que sempre intento aplicar a la meva vida “Us animo a fixar-vos en els moments que sigueu feliços, i a exclamar o a murmurar o pensar en algun moment <>perquè molts éssers humans rarament s'adonen que són feliços”.

L'últim llibre que ha publicat el britànic Martin AMIS és boníssim. Es titula La casa de los encuentros i el protagonista narra, abans de morir, la seva vida com a testimoni de la Segona Guerra Mundial a Rússia, els camps de càstig a Sibèria i la vida a la Unió Soviètica. No sé d'on li ve l'interès a AMIS sobre aquest tema, però el tracta fantàsticament.
I també ha tret llibre nou el britànic Ian McEWAN: Chesil Beach on l'autor relata com un fet pot canviar radicalment el curs de la teva vida. Aquest autor m'agrada molt com escriu, llàstima que el fet que explica, la repressió sexual, em molesta especialment.
I encara em va donar temps de tornar-hi amb el meu admirat húngar Imre KÉRTEZ. Aquesta vegada ha estat el torn de Kaddish por el hijo no nacido una obra forta, intel·ligent i punyent on el protagonista raona sobre la seva decisió de no haver estat pare després d'haver sobreviscut al seu propi pare i a Auschwitz.

COMPARTIM LECTURES, febrer de 2008

Febrer és el mes més curt de l'any, però el 2008 ens ha regalat un dia i m'ha donat temps de llegir tres llibres.

El primer molt llarg, però d'aquells que devores, perquè no t'hi pots aturar. L'he tret del Club de Lectura de l'Institut i és de la madrilenya Almudena GRANDES. S'anomena Atlas de Geografía Humana i és un novel·la amb quatre històries, que venen i se'n van en el temps i en la que els personatges s'entrellacen.
M'agrada molt aquesta mena de llibres, ho vaig descobrir fa molts anys en llegir La Colmena del nobel espanyol Camilo José CELA.
El segon molt curt: Las dos amigas y el envenenamiento de l'alemany Alfred DÖBLIN que em va deixar desassossegada. És una història d'amor amb molt mal rotllo i tot el que comporta una història d'amor d'aquest tipus: maltractaments i víctimes, gelosia... i fins i tot un assassinat. La seva gràcia és que tracta d'un tema de molta actualitat avui en dia, però està situat i escrit al Berlín de la primera part del segle XX.

I l'últim, una meravella, una obra d'art, com no podia ser d'una altra manera tractant-se d'un llibre del nord americà Philip ROTH. El seu últim llibre es titula Sale el espectro i es podria dir que el tema és la vellesa, però dir això és dir massa poc.

COMPARTIM LECTURES, gener de 2008

Hem encetat un nou any i encetem doncs noves lectures. Llegir és una de les activitats que no em canso de fer, per anys que passin, a l'inrevés, quants més anys passen més ganes en tinc. A vegades penso, i aquest nou 2008 especialment, què em passaria si no pogués continuar llegint...

L'any el vaig començar, en plenes vacances de Nadal, amb La Carretera del nord-americà Cormac Mc CARTHY, una manera dura de començar l'any, però també bona. Vaig llegir aquest llibre perquè me'l van recomanar des de diferents fronts, i realment paga la pena. És una visió dura del possible final de la humanitat i de la esperança només posada en la infància. Aquest autor us pot sonar perquè la seva obra No es país para viejos és interpretada al cinema per Javier BARDEM.

Després em va tocar el torn de llegir El niño con el pijama de rayas de l'irlandès John BOYNE, ofert en el Club de Lectura de l'Institut. Dic que em va tocar el torn perquè està molt sol·licitat i, després de llegir-lo, comprenc per què ha estat en les llistes dels més venuts durant setmanes en molts països del món.

És un llibre molt entranyable i suposo que el seu èxit es deu a la seva senzillesa. Fins i tot penso que el podríem llegir amb els nostres alumnes. Es tracta una vegada més – encara que per moltes que siguin sempre resulta interessant – d'un llibre sobre els camps d'extermini nazis, però aquesta vegada explicat des del punt de vista d'un nen de nou anys.

M'ha recordat Sin Destino de Imre KERTÉSZ en l'aspecte que els protagonistes són infants, però en aquesta obra el protagonista era de família jueva, i en aquest és el fill d'un oficial de les SS.

I per últim, El legado de la pérdida de l'índia Kiran DESAI, molt interessant perquè em situa a la per a mi desconeguda índia nepalí i als conflictes polítics a l'Himalaia i perquè l'autora, molt prometedora, és alabada per el mateix Salman RUSHDIE.

Recordar-vos només que a la Biblioteca de l'Institut estem subscrits a la revista Qué leer d'on sempre en podem treure bones idees per a tots els gustos i per a totes les edats.

Núria Reichardt
Gener, 2008

COMPARTIM LECTURES, decembre del 2007

Vaig començar el mes de decembre amb un relat recomanat per un dels membres del Club de Lectura en veure la meva afició per les lectures que reflexen la Europa de la Segona Guerra Mundial. Es tracta de Dies i nits a la tempesta. Memòries d'un deportat a Dachau d'en Vicenç HENRIC. És una obra dins d'una col·lecció de memòries molt interessant pel que presenten, això és, memòries, encara que no tant pel seu valor literari. Aquesta concretament narra les vivències d'un jove català del Rosselló que va ser deportat al camp d'extermini de Dachau.

Això és el que realment m'agrada de Compartir Lectures: et recomanen, t'ofereixen, coneixes, tries... aprens. I també pot no anar-te bé, com és el cas del segon llibre que he triat del Club de Lectura: La vieja sirena de José Luis SAMPEDRO que no he pogut amb ell i això que estava molt bé recomanat però és que en el plaer de la lectura influeix també el moment i les circumstàncies que t'envolten, però no passa res, hi ha tantes coses que no he llegit que... a otra cosa.

Després d'això vaig tornar amb l'húngar i premi nobel Imre KÉRTESZ que vaig conèixer l'octubre i em va atrapar. He llegit Un relato policíaco i La bandera inglesa perquè un llibre et porta a un altre. El propi KÉRTESZ et parla de La bandera inglesa en Un relato policíaco i em rendeixo a ell. Sota la ficció d'un relat policíac en un país imaginari sudamericà, Imre KÉRTESZ va poder defugir la censura del seu país per poder publicar la seva segona obra sota el règim comunista. És molt i molt bo. I La bandera inglesa és una petita joia simbòlica. Tasteu en Imre KÉRSTESZ, no us defraudarà.

I un regal de Nadal va estar l'última obra inèdita trobada pels estudiosos de la Irène Nemiróvski: El ardor de la sangre, que me la vaig llegir en dues tardes. I és que aquesta dona no deixa de meravellar-me. Quina llàstima que morís tan jove!

Per si us pot interessar, recordar-vos que el 2008 és l'any del Centenari de la mort de la Mercè RODOREDA i que un dels col·laboradors del Club de Lectura ens recomana Mirall trencat.

http://www.anyrodoreda.cat

En començar un nou any els meus millors desitjos per a tots vosaltres i que llegiu molt que és un dels millors plaers que hi ha en aquesta vida.

Núria Reichardt

Decembre, 2007

COMPARTIM LECTURES, novembre del 2007

En la sessió del mes de novembre de Pràctica Reflexiva vam visualitzar un Power Point anomenat Realidad y Lenguaje que explicava el vincle indisoluble entre les paraules i les coses, basat en l'obra del colombià Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ Cien años de soledad. En rememorar qui feia tant anys que no llegia, vaig remenar a la biblioteca de casa i vaig trobar La mala hora que no havia llegit. Sempre és grat trobar un autor que encara que passin els anys - els teus anys - et continui fent gaudir. Serà que és un dels grans!

En acabarvaig llegir-me un llibre de poemes que m'havien regalat pel meu aniversari i que no m'havia cridat especialment l'atenció.

És La trista mort del noi ostra d'en Tim BURTON. En llegir-ho primer m'empipava perquè és poca-solta, però també m'encuriosia perquè era diferent; i en acabar-ho crec que m'ha agradat o m'ha horroritzat, no ho sé, però m'ha agradat conèixer-ho. Es tracta d'un llibre del que s'anomena literatura gòtica amb il·lustracions fetes per el propi autor, que és el conegut director cinematogràfic nordamericà.

Els professors de l'institut ja hem començat el Club de Lectura i jo he triat el llibre titulat Irène Nemiróvski del català Joan GUASP, per la meva passió per la malograda escriptora. Es tracta d'una obra de teatre on l'autor explica les últimes hores de vida de la Irène Nemirovski en un camp d´extermini nazi. La gràcia de la història està en que l'autor la recrea fent com si la vida de la Irène haguès estat la vida d'un dels seus personatges, concretament la protagonista de El baile, llibre que paga molt la pena de llegir.

I per últim he llegit Cavalls cap a la fosca del mallorquí Baltasar PORCEL. Aquest llibre et pot agradar més o menys, a mi personalment em va agradar més Primaveres i tardors, però en PORCEL sap moltes coses i sempre és interessant llegir-lo. És un home culte, i quan més gran es fa, més ho és. Salut per a ell!

Núria Reichardt

Novembre, 2007

COMPARTIM LECTURES, octubre del 2007

Aquest octubre m'he llegit tres llibres sobre la Segona Guerra Mundial, un tema que m'apassiona i amb el qual sempre descobreixo autors molt interessants, no només per el que descriuen i com ho fan, sinó també per la vida que els ha tocat viure. Tres visions diferents d'un mateix tema, interessant.
El primer va ser l'húngar i premi nobel Imre KÉRTESZ. Aquest home era un xaval quan va començar la guerra i ell mateix va dir fa poc a La Contra de La Vanguardia que és per això que ha pogut sobreviure, perquè els adults que van haver de viure aquell horror no ho van poder superar mai. Com tants d'altres jueus primer va patir el nazisme i després el comunisme. Crec que Sin destino és la seva primera novel·la i el seu protagonista és un noi de quinze anys en un camp de concentració. En llegir-lo se't posa la carn de gallina imaginant qualsevol dels molts quinze anyers que coneixem.
El segon va ser l'alemany Fred ULHMAN. L'amic retrobat és un relat bastant curt i molt commovedor també basat en les seves vivències. El seu protagonista, igual que el seu autor, va ser enviat per els seus pares als Estats Units a temps i es va poder lliurar dels camps de concentració nazi; els seus pares, però, van morir a Alemanya. En aquest llibre es descriuen molt minuciosament els canvis operats a l'Alemanya de Hitler en el dia a dia, i el final del llibre és brillant.
El tercer es titula El cuarto oscuro i l'ha escrit Rachel SEIFFERT, una escriptora de només 40 anys, de pare anglès i mare alemanya, educada a Oxford i resident a Berlín. És un llibre que conté tres relats: el primer sobre un noi berlinès que no pot participar en la guerra perquè té una petita invalidesa, i el greu que li sap no poder col·laborar amb en Hitler; el segon sobre una noia hamburguesa que s'ha de fer càrrec de tots els seus germans petits en acabar la guerra quan els americans empresonen els seus pares nazis; i el tercer sobre un jove alemany actual que no pot viure de remordiments per el passat del seu estimat avi que descobreix era membre de les Weimar SS.
Estic pensant de fer una Guia de Lectura de llibres que hi ha a la Biblioteca del s'Agulla sobre la Segona Guerra Mundial, aprofitant l'enllaç que hem posat des de la plana web de l'institut al catàleg informàtic epergam.
Aquest mes d'octubre han donat el Premi Nobel de Literatura a l'anglesa Doris LESSING i m'he afanyat a llegir-me un llibre seu que corre per la Biblioteca perquè és lectura obligatòria dels alumnes de Cicles Formatius de Grau Mitjà Socio Sanitaris. Es tracta de Diario de una buena vecina. No havia llegit mai abans d'ella ni sabia res de la seva vida. Ara sé que va néixer a Pèrsia i que va viure molts anys a l'actual Rhodèsia abans d'instal·lar-se a Londres als 30 anys. Ara en té més de vuitanta i la seva escriptura és molt lliure, molt independent; com deu ser ella, suposo. Però el que més m'ha frapat, més que el seu estil, és el tema de la novel·la: la vellesa, en el que ella s'endinsa –i et fa endinsar – molt profundament, de manera molt tendra i, sobretot, amb intel·ligència.
El mes d'octubre ha acabat i després del pont de novembre començarem el Club de Lectura de l'Institut. Animo a tots els adults a participar-hi i per a l'alumnat n'estic preparant un per a ells amb llibres de la Biblioteca del s'Agulla per poder continuar amb el premi que iniciarem el curs passat de el Premi al més Lector.
Núria Reichardt
Octubre, 2007

COMPARTIM LECTURES, setembre del 2007

Durant el mes de setembre he tingut temps de tres lectures: amb la primera no m'ho he passat gens bé i les altres dues m'han agradat molt. Són coses que passen en triar lectures!

El problema de Noches Blancas del rus Fiodor DOSTOIEVSKI és que era una publicació de fa molts anys i ben segur que es tractava d'una mala traducció perquè no hi havia qui l'entengués. Cal que tinguem molt en compte el traductor d'un llibre com a requisit per a la seva lectura perquè DOSTOIEVSKI sol semblar-me una meravella i aquest no havia qui se'l llegís.

El segon llibre del mes de setembre us el recomano molt. A mi me'l va passar una bona amiga i, com sol passar en aquests casos, no em va decebre gens. Es tracta de Una mujer en Berlín i és una obra ANÒNIMA. L'editor mai va rebel·lar la seva autora per petició expressa d'ella. És el recull del diari personal d'una dona alemanya, amb formació, moderna i independent, que al final de la Segona Guerra Mundial vivia a Berlín. Ella relata, sense dramatismes i amb moltes ganes de viure, els terribles succesos que li van tocar viure amb la rendició d'Alemanya i l'arribada de les tropes russes: la fam, les violacions, la supervivència i el descobriment de l'holocaust.

L'última lectura ha estat Me casé con un comunista del nordamericà Philip ROTH, de qui ja us he parlat anteriorment en llegir-me Operación Shylock i El animal moribundo. Vaig triar aquest títol en llegir a la revista Qué leer que era un dels deu llibres preferits de l'últim Premi Pulitzer: una més que bona recomanació! I així ha estat: en aquest llibre ROTH relata la història del protagonista a la Nordamèrica de després de la Segona Guerra Mundial, especialment a l'època de McCarthy. Ës el primer llibre que em llegeixo d'en ROTH on el sexe no és el tema principal, en Me casé con un comunista descobreixes un ROTH més polític i una persona extraordinàriament crítica i alhora responsable amb els Estats Units d'Amèrica. Molt interessant en aquests temps que corren...

I aquí acaba el mes de setembre, ja ha arribat la tardor, i aviat posarem de nou en marxa el Club de Lectura de l'Institut. Aquest curs l'hem iniciat amb la col·laboració d'un ex-col·lega, en Toni Martínez, que porta el Club de Lectura de la Biblioteca de Roses a l'Alt Empordà, i que ens ha recomanat la delícia de llegir un dels més grans Jorge Luis BORGES. Cliqueu a Club de Lectura a la pàgina web de l'institut i ho trobaréu!!

Núria Reichardt

Setembre, 2007