3.2.08

COMPARTIM LECTURES, gener de 2008


Hem encetat un nou any i encetem doncs noves lectures. Llegir és una de les activitats que no em canso de fer, per anys que passin, a l'inrevés, quants més anys passen més ganes en tinc. A vegades penso, i aquest nou 2008 especialment, què em passaria si no pogués continuar llegint...

L'any el vaig començar, en plenes vacances de Nadal, amb La Carretera del nord-americà Cormac Mc CARTHY, una manera dura de començar l'any, però també bona. Vaig llegir aquest llibre perquè me'l van recomanar des de diferents fronts, i realment paga la pena. És una visió dura del possible final de la humanitat i de la esperança només posada en la infància. Aquest autor us pot sonar perquè la seva obra No es país para viejos és interpretada al cinema per Javier BARDEM.

Després em va tocar el torn de llegir El niño con el pijama de rayas de l'irlandès John BOYNE, ofert en el Club de Lectura de l'Institut. Dic que em va tocar el torn perquè està molt sol·licitat i, després de llegir-lo, comprenc per què ha estat en les llistes dels més venuts durant setmanes en molts països del món.

És un llibre molt entranyable i suposo que el seu èxit es deu a la seva senzillesa. Fins i tot penso que el podríem llegir amb els nostres alumnes. Es tracta una vegada més – encara que per moltes que siguin sempre resulta interessant – d'un llibre sobre els camps d'extermini nazis, però aquesta vegada explicat des del punt de vista d'un nen de nou anys.

M'ha recordat Sin Destino de Imre KERTÉSZ en l'aspecte que els protagonistes són infants, però en aquesta obra el protagonista era de família jueva, i en aquest és el fill d'un oficial de les SS.

I per últim, El legado de la pérdida de l'índia Kiran DESAI, molt interessant perquè em situa a la per a mi desconeguda índia nepalí i als conflictes polítics a l'Himalaia i perquè l'autora, molt prometedora, és alabada per el mateix Salman RUSHDIE.

Recordar-vos només que a la Biblioteca de l'Institut estem subscrits a la revista Qué leer d'on sempre en podem treure bones idees per a tots els gustos i per a totes les edats.

Núria Reichardt
Gener, 2008


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona tarda,jo tambe he llegit "El nen amb el pijama...." i quan vaig acabar li vaig maleïr els ossos a l' autor.

Anònim ha dit...

Que et sembla "vint-i-quatre hores en la vida d' una dona" o millor que et sembla en Stefan Zweig?

Anònim ha dit...

"Paso noviembre con sus flores moradas y diciembre,con su ruido de nueces,sin que una copa desvastara el conjuro.Pasó enero y su cuesta;febrero y sus afanes;marzo, igual que una almendra;abril,que en cualquier parte del planeta es,como octubre, el mejor de los meses.En ningún otro tiempo quiso ella a su marido lo mismo que a su amante,y nunca le supo tan amarga la mezcla.Quizás hubiera sido inequívoco tener un solo amor,un solo marido, una fidelidad sin quebrantos, pero a ella le había tocado el otro privilegio" pag.26.
Encara no le llegit jat'explicaré. Desitjo veure que escrius aquest mesde febrer. fins ara Ester

Núria Reichardt ha dit...

És molt bonic aquest fragment, de quin llibre és?
Ja m'he preparat el llibre d'Stefan Zweig a la tauleta de nit, encara que ara tinc entre mans l'últim d'en Philip Roth, un dels meus preferits. See you