23.6.25
Les meves lectures de juny del 2025
31.5.25
Les meves lectures de maig del 2025
2.5.25
Abril del 2025
Aquesta novel·la és una magnífica ficció sobre la vida real de l'escultora Feliza BURZSTYN, filla d'uns jueus polacs expatriats a Colòmbia. L'autor ho narra des del present, havent conegut al seu vidu, Pablo LEYVA qui, al mateix temps li narra el passat des del seu present amb ella.
Molt interessant tots els canvis de temps i de punts de vista, barreja de ficció i autoficció, així com l'esperit lliure d'aquesta artista que va haver de lluitar contra totes les convencions socials i polítiques del seu temps.
Un dels personatges del llibre és el Premi Nobel Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ.
Quan anys més tard el general Pinoxet i el seu cop d'estat acabin amb el govern de Salvador Allende, la família protagonista de la història haurà d'exiliar-se de nou, aquesta vegada a Venezuela.
"Sobre Primera memoria planea el desasosiego de la adolescencia, una asfixia que Ana María Matute (Barcelona, 1925) ha hecho protagonista de muchas de sus obras. La lucha terrible de esa etapa entre el final de la infancia y la edad adulta ha centrado títulos capitales de su producción, como Los Abel (mención especial del jurado del Premio Nadal de Novela en 1947), Luciérnagas (1949), Algunos muchachos (1964) y Paraíso inhabitado (2008), aunque acaso en ninguna obra como en esta, merecedora del Premio Nadal de Novela en 1959, consigue que esa lucha se convierta en una perfecta y melancólica elegía de la perversión de la inocencia".
Primera memoria és el primer títol de la trilogia Los mercaderes. Els altres són Los soldados lloran de noche i La trampa.
30.3.25
Març del 2025
En fi,; llegit.
Ha estat molt interessant, especialment quant els costums de l'època relacionats amb la medicina.
La història de la novel·la és ben bonica i, encara que original, a mi no m'ha sorprès perquè l'havia sentit explicar a l'autora -ara un tros, ara un altre-més d'una vegada. Però sí que m'ha tingut agafada la manera com està narrat i imaginar el que vindria o endevinar la postura de la narradora.
També he trobat original quan la narradora inventa i dialoga amb personatges morts que mai ha conegut en vida i quan interpel·la el lector.
És la seva última novel·la, escrita durant la seva lluita contra el càncer. Una obra de senectud on mira enrere a la seva obra i els seus personatges, on flueix la seva vida i les persones més importants per a ell, a les que més ha estimat. També una mirada al futur amb el personatge femení, jove, que estudiarà l'obra de la seva difunta dona.
El protagonista, com l'autor, es troba amb la pèrdua de la memòria a curt plaç i altres problemes de la vellesa i ens recorda que "vivir con miedo al dolor es negarse a vivir".
23.2.25
Febrer del 2025
Nosaltres hem viscut els temps de SIDA, els recordo especialment greus a l'escola quan la desinformació era total. Però no recordava tants mils de mort i tan ràpid com morien i el poc cas que, al principi, els feien les institucions públiques i quan malament tractaven als gais, com si la malaltia fos cosa d'ells. Molt malament.
Gairebé, res. I he vist la pel·lícula Assasins de la lluna de Martin SCORSESE que no són indis del Amazonas, sinó dels Osage de Oklahoma. Però la seva saviesa, el mateix i la resta, també.
1.2.25
Gener del 2025
Aquest 2025 no l'he començat amb gaire entusiasme lector. De tots aquests títols, no m'he llegit cap fins el final. Tots són molt diferents, alguns em consta que són de gran valor literari, així que dec ser jo; espero que aquesta mala ratxa no em duri gaire.
Sí que em va interessar el que escriu sobre l'Elena GARRO i m'hagués agradat escoltar la Jazmina BARRERA, però no em va ser possible.
Mai podré aprendre prou d'ella.
17.1.25
28.12.24
Desembre del 2024
Aquesta vegada ha estat Capvespre que és molt boniquet però no m'ha interessat massa.
KANG i vaig haver d'esperar que reeditessin la seva obra en la nostra llengua.
Mentre esperava vaig saber del seu llibre La vegetariana i el seu èxit i l'estada de l'autora a Catalunya, però el llibre que li he llegit ha estat La clase de griego ja que em seduïa la idea de la passió de l'escriptora per BORGES.
No sé si m'ha agradat o no, és molt poètica. En certa manera m'ha recordat en FOSSE. Mostra un gran talent per descriure sensacions amb poques i molt ben triades paraules. El que escriu et fa anar més enllà pensant en allò que no ha escrit.
Els seus personatges són éssers desesperats amb qui intentes empatitzar. També em semblen molt misteriosos, com la seva creadora.
de l'oliventí Jesús CARRASCO.
El seu tall clàssic i de llenguatge líric m'ha fet pensar en el nostre Miquel MARTÍN, però a CARRASCO l'hem de situar a la força de la naturalesa de les àrides terres de Badajoz i la trama és tan àrida com l'entorn.
1.12.24
Novembre del 2024
La presentació va ser meravellosa i va anar a càrrec del gestor cultural de Màlaga, l'Ignacio JÁUREGUI.
El llibre d'autoficció de Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN que vaig llegir el
mes passat em va conduir a llegir Todo sigue tranquilo del també maño Chusé IZUEL.És un llibre de relats publicat pòstumament i escrita pocs dies abans del suïcidi de l'autor. A més de reflexions sobre la vida -i sobretot sobre la mort-, són un mirall de l'època, de la Barcelona del 92.
I aquest mes de novembre també alguns contes del llibre Un hombre sin cabeza. Fantàstics. De l'escriptor israelià Etgar KERET. Curts, intensos, sorprenents i amb molt sentit de l'humor, malgrat tractar temes bèl·lics i violents.13.10.24
Recomanem lectures, octubre del 2024
El mes d'octubre ha estat llarg, però no m'ha condit molt a l'hora de llegir, ja que he dedicat la major part de les hores a l'obertura, el dia 19, de La Guarda, un espai de llibres.
La vellesa i la mort dels pares t'acosten de nou a la infantesa i a les relacions amb els teus germans. Persones que han estat molt i molt íntimament unides a tu i que, en créixer, sovint es tornen quasi uns desconeguts. Però sempre queda un pòsit, un amor que perdura, malgrat tot.
Després vaig triar la també última novel·la del saragossà Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN. Es titula Ropa de casa i no sabia que era un llibre autobiogràfic.
De PISÓN m'han agradat totes les novel·les que li he llegit i aquesta auto-ficció, també. Especialment perquè som de la mateixa edat i hem ´tingut pares i famílies del mateix tipus, una educació molt i molt tradicional. Hem viscut una joventut a la mateixa Barcelona on vam fer descobertes molt semblants.
També ha estat molt interessant tota la seva trajectòria literària i els autors que ha conegut i que ens els posa al nostre abast. De la lectura d'aquest llibre en treuré moltes més.
No m'ha agradat gaire, encara que té gràcia que és sang i fetge amb sentit de l'humor. El que sí m'ha semblat interessant és que es tracta del primer thriller que va escriure l'autor i que no el va publicar fins fa poc, després de tants anys d'èxit rotund amb altres històries. Ho ha fet sense corregir-lo gaire, per no treure-li l'essència del moment en que va ser escrit, perquè el mateix autor diu que sinó, ara el canviaria quasi completament.
Al festival MAR(C) de Literatura i Pensament que es celebrà a Malgrat de Mar del 18 al 20 d'octubre, va venir l'escriptor begurenc Miquel MARTÍN i SERRA i no em vaig poder estar de comprar Guanyaràs una mar llisa, una novel·la anterior a la que li vaig llegir recentment, La drecera, i també molt bella.
És una història que parla del mar i dels coral·lífers catalans. També parla de la desaparició de la Costa Brava tal i com era abans del boom turístic.
Ens mostra també el procés d'escriptura des de la tradició oral i la bellesa de l'ús d'un llenguatge molt ric.
13.9.24
Recomanem lectures, setembre del 2024
El llibre del Club de lectura de L'esquirol entre llibres d'aquest mes de setembre ha estat Els nens són reis de la novel·lista francesa Delphine DE VIGAN, a qui ja li he llegit més d'un llibre i sempre m'ha agradat.He llegit una novel·la de la sabadellenca Montse BARDERI perquè només li havia llegit un
assaig. He triat La memòria de l'aigua.
No em convenç; no hi connecto amb ella. El tema m'agrada, els sentiments que presenta, també. L'estil com presenta l'erotisme m'arriba molt bé. Però tot m'ho diu i jo m'ho de creure. No em mostra gaire res.











































