
I aquest no ha estat cap excepció. M'ha atrapat des del començament, m'ha interessat el tema molt més del que imaginava i m'ha interpel·lat. L'autora ha estat capaç de qüestionar-me un bon sortit de coses sobre educació, amor fraternal, manipulació dels pares i addiccions en l'era digital.
No havia estat atenta a l'èxit d'aquesta deliciosa novel·la, La drecera, del begurenc Miquel MARTÍN. D'ell només sabia de les seves Llegendes de mar de la Costa Brava, d'on havia tret informació de les de Blanes per un projecte a l'institut.
És deliciosa perquè narra de manera molt senzilla i amb un llenguatge preciós el pas de la infantesa a la joventut.
Situar-te en el seu paisatge també ajuda molt.
He llegit una novel·la de la sabadellenca Montse BARDERI perquè només li havia llegit un
assaig. He triat La memòria de l'aigua.
No em convenç; no hi connecto amb ella. El tema m'agrada, els sentiments que presenta, també. L'estil com presenta l'erotisme m'arriba molt bé. Però tot m'ho diu i jo m'ho de creure. No em mostra gaire res.
Sempre seguint el projecte Llegint el món d'en Pei SERRANO, m'ensopego amb autors que vull llegir. Aquesta vegada la Premio Cervantes uruguaia Cristina PERI ROSSI.
M'agrada molt llegir literatura eròtica i, encara més si la fa un bon escriptor. Sempre em sorprèn la varietat de conceptes i estils diferents de qui escriu aquest subgènere.
Desastres íntimos m'ha sorprès satisfactòriament per la seva quotidianitat i m'ha decebut pel seu low nivell d'erotisme, pel meu gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada