El setembre he llegit l'última novel·la publicada de la mataronina Care SANTOS. S'anomena La tercera màscara i està especialment indicada per a pre-adolescents, adolescents, joves, pares o d'altres familiars i educadors.
També li agradarà a qualsevol que li agradi llegir històries bones, actuals i versemblants.
La il·lustració de la portada, l'Èlia OLMEDO, és molt impactant i es correspon amb la temàtica del llibre. Parla d'amistat i amor, de relacions fraternals, d'educació sexual i sobretot d'educació moral i cívica i esperit crític.
Aquest llibre ho petarà!
Després de molts anys sense llegir el barceloní Enrique VILAMATAS tenia curiositat de llegir el seu últim llibre que ha escrit després d'una llarga malaltia i d'anys sense publicar.
Montevideo és un llibre que no se sap ben bé si és una novel·la o un assaig. Ben segur és una bona empanada mental de l'autor a qui sempre he admirat la seva fina i intel·ligent ironia.
Com totes les seves, una obra plena de cites literàries i de noms i obres d'autors que ell admira com Malville, Steiner o Cortázar, i també moltes cites sobre la seva pròpia obra amb París com a protagonista.
La història va sobre l'ambigüitat, no només la del món en general des de sempre sinó el d'ara "desde que la teoría cuántica cuestionaba incluso lo que veíamos y lo que entendíamos por realidad", I també l'ambigüitat de l'obra de l'autor o inclús la de la seva vida personal. I el qüestionament de què fer d'ara endavant "deseando elevarse, renacer, volver a ser".
Quan al títol, no va sobre la capital de l'uruguai, el narrador diu " Montevideo era una ciudad, pero también un estado de ánimo, una forma de vivir en paz fuera del convulso centro del mundo".
El final m'ha fet molta gràcia: "tuve un recuerdo para mi madre, que, una mañana, tras haberle preguntado con insistencia por qué era tan y tan extraño el mundo, se plantó en medio del paseo de San Juan y me dijo que ya estaba cansada de la pregunta y que iba a decírmelo por última vez: el gran misterio del universo era que hubiera un misterio del universo".
I el setembre hem començat un nou curs al Club de lectura L'esquirol entre llibres. Aquesta vegada hem llegit L'illa de les dones del mar de la francesa d'origen xinès, establerta als Estats Units i que escriu en anglès, la Lisa SEE.
Amb aquesta novel·la he descobert fets geogràfics, històrics i culturals sobre Corea que desconeixia i sempre és agradable aprendre.
A més, l'autora cus una història d'amistat i d'amor molt bonica al voltant del tema, què coneix per la seva ascendència xinesa ja que ella és la besnéta del patriarca de Chinatown a Los Angeles.
Vaig llegir una bona crítica de Ja estem morts, amor del xativí nascut a Madrid Xavier ALIAGA.
Al començament no em va agradar gens, ni m'agradava que el narrador fos un mort omniscient ni m'agradaven els noms dels personatges, tots del món clàssic, tan poc naturals.
Però a mida que avança la història vaig anar entrant i empatitzant amb els personatges, sobretot amb el tema del dolor:
"Gent estúpida que vol cerciorar-se de la persistència insuportable del dolor. O persones benintencionades que la tracten amb una naturalitat forçada que, tot just per això, subratlla sense voler la impostació."
"Les paraules que volien reconfortar i la mortificaven. La mare preferia un milió de vegades els silencis."
"No hi havia espai per al desig enmig de la desesperança."
"Tot açò és una mort en vida, amor, però si ho fem més difícil, si ens ocultem coses, si no confiem l’un en l’altre, paga la pena que ens llancem d’un tren en marxa i acabem d’una vegada,"
"Puc arribar a conviure amb la llàstima i la commiseració de la gent, però no amb la teua."
"Però no calia. No ens cal per sobreviure. Ja estem morts, amor, l’única cosa que ens queda és acabar de passar aquest infern amb dignitat. Junts. Sense ocultacions. Confiant l’un en l’altre."
I el final és realment bo i sorprenent. Parlant de la mort:
"El cos acostuma a tramitar amb retard les factures de l’ànima."
"Quan tornes a ser vulnerable i desprotegit com una criatura. Quan entres en regressió."
"Sembla trist, contradictori, estrany. Però també és reconfortant. És emocionant. És bonic."
"La llibertat, no exempta de responsabilitat, que proporciona la ficció absoluta."
També he llegit un manuscrit que ja comentaré quan es publiqui,
Núria Reichardt
Setembre del 2022
CODINA, un llibre situat en un poble del Pallars i que usa el pallarès en els seus diàlegs.
És una història narrada des del present que compara el moment traumàtic que viu el protagonista amb els succeïts molts anys abans en aquests mateixes contrades on es troba ara el narrador. El mar és el fons aglutinador de la desgràcia d'abans i de la nostàlgia del ara; de la pèrdua.
No he esperat a llegir l'última novel·la de la meva admirada escriptora britànica, la Maggie O'FARRELL, sobretot perquè vaig aconseguir una entrada per veure-la en directe a la presentació a Barcelona de El retrato de casada.
:quality(75)/cloudfront-us-east-1.images.arcpublishing.com/elcomercio/47JS465TA5FU3H6Y7COO5AB6UM.jpeg)
