A l'agost vaig llegir una petita joia del nord-americà Jonathan FRANZEN. Dic petita perquè el llibre Zona templada és un assaig molt curt. El va escriure entremig de les seves dues famoses i llargues novel·les: Las correcciones i Libertad.

Quan l'autor és capaç d'observar la seva vida i la vida al seu voltant com una tira còmica de Charles M. Schulz, serà quan la visqui més plenament.

És un poema únic i crec que no vol dir res o que no vol ensenyar res, només és poesia:
"El amor y la música
reordenan el mundo
mientras parece que lo desordenan”
He llegit: "amar es abandonar el hábito de un daño"
i "la música es simulacro de salvación".

És una història familiar llarga d'aquestes que tan m'agraden, i amb la saga familiar apareix també la història d'aquest país format per persones provinents de molts diversos països: la gran novel·la americana.
Concretament la història es centra a la ciutat industrial de Detroit i en aquest cas són grecs ortodoxos de l'Àsia Menor, com l'autor, és clar. Molt interessant també la part de la història i la cultura grega més recent, sempre acompanyada de la més alta cultura i tradició gregues.
Midlesex és el nom de la casa on durant més anys viurà la família en Detroit, però també fa referència al sexe de la protagonista, feta d'un material genètic completament diferent.
És una història de gens biològics i d'identitats sexuals, de comportaments i d'actituds, d'ètiques i de morals, de tradicions i de modernitats, de pares i fills, de la infantesa i l'edat adulta, de negocis i de traicions, de negres i blancs, de rics i de pobres, d'amors i recels, de naixements i de morts, d'esperances i desesperances: una magnífica història sobre les persones.