9.6.20

Compartim lectures, juny del 2020


I per fi ha arribat a les llibreries l'última novel·la de la mataronina Care SANTOS que va quedar confinada en els magatzems  de l'editorial. Seguiré tus pasos.


Forma part de la bilogia que s'inicià amb Todo el bien y todo el mal, però no cal haver llegit el primer per entendre i enamorar-te d'aquest segon.

A mi m'ha agradat molt, molt més del que m'imaginava en pensar que ra una continuació de la història. El que tenen en comú és la protagonista, Reina, que en el primer llibre parlava sobretot d'ella i el seu fill, i també la seva feina, els seus amors i el seu futur, i en aquesta cerca el passat.

Cercar el passat, els records, les imatges, la força dels gens i la potència de la convivència. Els silencis i les veritats de cadascú. Les connexions generacionals.Temes que m'interessen moltíssim i que conformen els nostres presents.

Sense oblidar és clar el pes de les circumstàncies que condicionen les nostres accions i reaccions. Si ara la pandèmia ha condicionat les nostres vides, què no deuria condicionar una guerra fratricida?

M'ha interessat especialment la figura del pare amb qui no es pot caure en allò tan fàcil dels bons i els dolents, sinó amb el fet que el nostre país està ple d'homes i dones com ell que poden ser pares i mares de molts de nosaltres.

"En la guerra las ideas no importaban a casi nadie, no creían en lo que estaban defendiendo, o no lo bastante, que lo único que deseaban con todas sus fuerzas era volver a casa o encontrar el modo de huir o los cojones para hacerlo".

"No le importaba en absoluto dejarse modelar un poco por los vencedores, los que ahora mandaban, que nunca supo si eran o no eran los suyos por mucho que todos lo pensaban".



També he llegit una novel·la inèdita de la meva estimada amiga escriptora, però en no estar publicada encara, obviaré tant el títol com el nom de l'autora.

M'ha encantat, però per suposat que no sóc gens ni mica objectiva.

Al principi em costava seguir-la, després no podia deixar-la. Crec que no sabia on volia dur-me fins que m'he deixat embolcallar per la vida que flueix en tot el text. 

Els diferents punts de vista d'una mateixa vivència, les frases i paràgrafs repetits, la ficció dins la ficció, les creences i malentesos, els personatges i els seus noms, els cercles o coincidències, l'amor que es transpira i la seva força són les coses que més m'han agradat.
La meva falta de memòria fa que hagi de consultar contínuament a Google per seguir les múltiples i interessants referències cinematogràfiques i literàries que farceixen la història.


I no he llegit gaire més perquè he estat molt ocupada, no només en el final del curs confinat, sinó també en les correccions dels manuscrits de les quatre autores i un autor durant el Taller d'escriptura Encomana'm històries capitanejat per la Care SANTOS durant les setmanes, finalment mesos, de confinament. 

I que, en breu, es convertirà en llibre, quan acabem les portades









Encara he pogut llegir un llibre que tenia pendent de la mallenca Irene SOLÀ.


El tenia pendent des que l'octubre passat quan vaig llegir un conte dins un conte en el Taller d'escriptura de la Ada CASTELLS. Era el conte de la vaca .... dins el llibre Els dics.

Un llibre estrany, molt estrany. I bell, molt bell. Aquest estiu aniré a Llanars, a la Vall de Camprodon.


Núria Reichardt
juny del 2020



1.5.20

Compartim lectures, maig del 2020

Començo forta el mes de maig amb Un cor massa gran. I altres relats de la basca Eider RODRÍGUEZ, traduït per Pau Joan HERNÁNDEZ.

Un repte de Facebook m'ha portat a llegir uns llibres que han estat molt importants en la vida d'unes amigues i que jo no havia llegit:


- El túnel  de  l'argentí Ernesto SABATO











- La tregua de l'uruguaià Mario BENEDETTI





- Job. Historia de un hombre sencillo de l'austríac Joseph ROTH

4.4.20

Compartim lectures, abril del 2020


Seguim confinats i li ha arribat el torn al llibre Permagel del què tant havia sentit parlar i tantes bones crítiques havia llegit.

És de la barcelonina Eva BALTASAR i l'havia començat a llegir un parell de vegades però no m'entrava i em van parlar del seu nou llibre i vaig pensar que era el moment.

Però encara que hagin coses que m'agraden, especialment les eròtiques, no m'ha acabat de fer el pes i no sé per què tanta fama, com no sigui perquè parla de sexe lèsbic sense tabús. Però vaja, a aquestes alçades no crec que això sigui un valor per si sol.


Curiosament aquests dies havíem de celebrar el Club de lectura L'esquirol entre llibres amb la novel·la La elegancia del erizo de la parisina Muriel BARBERY. Jo ja l'havia llegit en el 2009 i no tenia ganes de rellegir-lo, però havíem quedat que en el Club de lectura veuríem la pel·lícula, així que la vaig mirar des del meu confinament.

Em va agradar, més del que recordo que m'agradés el llibre, i curiosament em va fer pensar en Permagel.  En ambdós les protagonistes filtregen amb el suïcidi i les dues es desdiuen quan descobreixen la necessitat d'un altre ésser vers elles.

També posats a buscar paral·lelismes, l'Eva BALTASAR m'ha recordat la belga Amélie NOTHOMB, àmbdues trencadores, aquesta última va néixer el 1966 i no el 1978.


La següent lectura Cavalcarem tota la nit també d'una escriptora en els 40s, la barcelonina Carlota GURT.

El primer capítol em va encantar, Les comportes. I en llegir el segon i no entendre res, em vaig adonar que no era una novel·la, sinó un recull de contes.

El desaré per quan arribin temps en que només pots llegir relats curts.


També he començat Sapiens. De animales a dioses. Breve historia de la humanidad del historiador i escriptor israelià Yuval Noah HARARI.

Hi ha llibres de lectura imprescindible i d'humilitat, i més aquests dies. 

L'aniré llegint de mica en mica.
Però després he tornat amb Eva BALTASAR perquè el seu Permagel no em va acabar de fer el pes mentre el llegia, però després no parava de pensar en ell. Així que també he llegit la seva última novel·la Boulder

Boulder és el nom que reben les pedres solitàries i indestructibles i és com anomena el segon personatge de la història a la seva parella.

M'ha agradat molt, moltíssim. és directe, apassionant i poètic.

L'autora també em va agradar molt, va venir convidada a una sessió virtual del taller d'escriptura Encomana'm històries que estic fent aquestes setmanes amb la Care SANTOS.


Un altre llibre de divulgació científica que rellegeixo aquests dies és Les grans epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles, que l'han tornat a editar aquests dies. 

És del metge, investigador i escriptor blanenc Salvador MACIP que aquest any no podrà venir pels voltants de Sant Jordi a parlar de Ullals amb els nostres alumnes, lògicament.

Després m'ha costat llegir, he encetat molts llibres al voltant del Sant Jordi confinat, tan estrany, però sense acabar de decidir-me. Tot plegat, costa concentrar-se en la lectura.


Al final vaig llegir d'una tirada un llibre que vaig llegir en la meva primeríssima joventut i que no recordava. Segurament no el deuria entendre. És La metamorfosi de l'austríac Franz KAFKA, traduïda pel sabi Jordi LLOVET. Crec que no l'entenc encara o no el vull entendre.
Com la lectura de l'obra pòstuma de la nord-americana Silvia PLATH que és un relat curt escrit en la seva joventut anomenat Mary Ventura y el noveno reino.

Coses rares que es llegeixen en dies de confinament.


Núria Reichardt
Abril del 2020

3.3.20

Compartim lectures, març del 2020

No coneixia la italiana Donatella DI PIETRANTONIO, però li he llegit La retornada i m'ha encantat.


A qui sí coneixia era al valencià Martí DOMÍNGUEZ perquè li havia llegit La sega. I ara he llegit L'esperit del temps. 

Desassossegant. Mira que sabem ja coses dels nazis, però aquí t'expliquen moltes més i de noves que mai haguessis pogut imaginar. Sobretot quant el fet d'adonar-se a posteriori d'allò que van creure i pel que van lluitar amb tanta passió i perseverància.

També m'he adonat que a la meva biblioteca tinc per llegir d'ell El retorn de Voltaire.


I pensant en El Decameró de Giovanni BOCACCIO i de com deu
joves, en el segle XIV,  reclosos per l'epidèmia de la peste  s'explicaren històries per poder passar l'estona de millor manera, la nostra estimada Care SANTOS s'ha empescat un curs online anomenat Encomana'm històries que ens ajudarà també a nosaltres, persones del segle XX, a passar millor aquests dies de confinament.

I el confinament ha fet possible que, abans de les vacances de setmana santa li hagi arribat el moment a la 5a novel·la de la col·lecció Episodios de una guerra interminable de la madrilenya Almudena GRANDES, titulada La madre de Frankenstein.

La primera part és genial, la segona et desconcerta una mica i la tercera torna a ser potentíssima. Què bé que escriu aquesta dona! Ja estic desitjant que publiqui la següent.

Celebrarem un Club de lectura confinat amb les amigues del Bibliosagulla a la salut d'Almudena.

El temps dedicat a la lectura ha guanyat molt amb el confinament, i després de la primera part del llibre d'Almudena GRANDES vaig llegir Teoria general de l'oblit del luandès José Eduardo AGUALUSA.

Molt interessant, una veu ben diferent.

Núria Reichardt
Març del 2020




20.2.20

Compartim lectures, febrer del 2020

Ja fa uns anys vaig llegir Tu no ets una mare com les altres de l'alemanya Angelika SCHROBSDORFF que em va sorprendre força positivament i, per això, ara he llegit Els homes, en la seva versió íntegra, sense censura.

I ja han publicat la 5a novel·la de la col·lecció Episodios de una guerra interminable de la madrilenya Almudena GRANDES, titulada La madre de Frankenstein.

5.1.20

Compartim lectures, gener del 2020

El primer llibre de l'any 2020 ha estat pel XX Premi Llibreter 2019, Les formes del verb anar però que he llegit en llengua castellana i es titula Yo voy, tu vas, él vade la directora d'òpera i escriptora alemanya, per mi fins ara desconeguda, la Jenny ERPENBECK, filla i neta d'escriptors i d'actors.

També vaig llegir El risc més gran, que em va agradar molt més del que m'havia imaginat. És de la terrassenca Laura PINYOL.










I vaig començar a llegir Los errantes, la novel·la que vaig triar llegir de la flamant premi Nobel de literatura, la polaca Olga TOKARCZUK.

No em desagradava gens, però era massa llarg i feixuc pel meu estat d'ànim.



21.12.19

Compartim lectures, desembre del 2019

 La sopa de l'avi de l'argentí Mario SATZ

  Maldito karma de l'alemany David SAFIER




Compartim lectures, novembre del 2019

 Charlotte del francès David FOEKINOS


 Mi Ántonia de la nord-americana Willa CATHER 

 Ordesa de l'aragonès Manuel VILAS

27.10.19

Compartim lectures, Octubre del 2019

Per el Club de lectura L'esquirol entre llibres he tornat a llegir Habitacions tancades de la mataronina Care SANTOS i hem tingut el plaer de que ens acompanyés a la nostra tertúlia, tot un luxe.

Una novel·la molt interessant sobre una família de l'alta burgesia a la Barcelona dels temps de La setmana tràgica fins a després de la guerra civil, contemplada des de la mirada de Violeta, la neta d'un dels protagonistes, contemporània a nosaltres.

Vaig conèixer la valenciana Muriel VILLANUEVA en el cap de setmana de L'Inspirat organitzat per l'escriptora l'Ada CASTELLS i l'entrenadora personal Laura FELIU a Casa Bormourt a St. Martí de Canals al Pallars Jussà.

I li he llegit Duna, recomanada per la Bibliosagulla.

Què bonic, Muriel! Un llibre per infants gens enganxifós, amb nenes valentes que s'enfronten a la vida.



Amb l'Ada CASTELLS vam llegir un conte estrany i deliciós de la mallenca Irene SOLÀ, anomenat La pedra que brilla, a les fosques, dins de totes les vaques.

I d'aquí em van venir ganes de llegir-me un seu llibre, Canto jo i la muntanya balla que ja m'havia recomanat una membre del grup Conta'm. 

Intentaré no perdre'm el sopar Lectures comestibles a La Semproniana de Barcelona el proper gener.

També al Pallars vam homenatjar el flamant Premi Nobel de Literatura, l'austríac Peter HANDKE, tot llegint  el seu difícil poema Poema de la duración que més tard, després d'una sessió de ioga i d'un passeig en silenci, vaig ser capaç de gaudir.



Amb alguns dels meus alumnes llegim La balada del funicular miner del barceloní Pau Joan HERNÀNDEZ.

Aquesta novel·la ha estat triada per el Concurs El gust per la lectura enl a nova categoria de Llegim Ciència i nosaltres volem fer un Club de lectura al voltant de La Setmana de la Ciència.

26.10.19

Compartim lectures, Setembre, 2009

Des que he començat a treballar que em falten hores per la lectura. Aquest de la britànica Iris MURDOCH no el vaig acabar. Es diu Bajo la red.



17.8.19

Compartim lectures, agost del 2019


Hi ha una pàgina a Facebook que es diu Llegim de punta a punta que segueixo. D'aquí vaig treure la recomanació de llegir Germà, encara que jo he llegit la traducció al castellà Hermano. És una novel·la del canadenc David CHARIANDY.

La recomanació de l'administradora de la pàgina em va cridar molt: "Canadà, dos germans, en Michael i en Francis, fills d'immigrants. La mare, que va venir de Trinitat per aconseguir una vida millor. L'Aisha, que retorna al seu barri. Il·lusions, esperança frustrada, violència, lligams familiars, supervivència, solidaritat. Una novel·la curta, delicada i commovedora que m'ha encantat".  

I la vaig llegir. A mi també m'ha agradat, m'ha fet pensar en Los diarios de la calle, un llibre que va triomfar al cinema i que jo passo sempre als meus alumnes de 2n. Molt commovedora. Va de tribus urbanes als USA i a partir d'aquí arriba a una de les pitjors tribus de la humanitat i a l'holocaust.
  

Tornant del meu viatge a Croàcia i havent visitat Ístria vaig llegir una petita meravella de la italiana Marisa MADIERI.

Es diu Verde agua i és un llibre senzill i molt bonic. La seva grandesa és aquesta senzillesa amb que explica fets molt importants, així com sentiments i pensaments molt profunds sense que ho sembli.

Parla de Fiume antiga ciutat italiana i actualment anomenada Rijeka i que pertany a Croàcia. I de com després de la 2a guerra mundial els italians que hi vivien van haver de triar o mantenir-se italians i haver de marxar o quedar-se a la Ioguslàvia de Tito.

La seva família va triar Itàlia i van haver de marxar i convertir-se en refugiats a Trieste on van viure molts anys al camp de Silos. Parla d'aquest èxode que com tots -diu ella- s'han de viure com a renaixement.

Parla de moltes altres coses: l'amor, els fills, els pares i els avis, la religió... amb una tolerància exquisida. Parla també de la malaltia, com de passada, el càncer que li provocà la mort als 58 anys.

No es pot perdre el postfaci escrit per el seu marit Claudio MAGRIS, genial.



La Montse BASTÉ i la Hara KRAHN són les meves amigues, mare i filla, i les traductores de la novel·la Perdonar del britànic Lawrence OSBORNE.

És per això que la he llegida i, igual que els va passar a elles, al principi no em va agradar gaire. Però en avançar la història li vas trobant la gràcia.

La trama va al voltant de com tota la vida pot canviar arrel d'un fet inesperat. En aquest cas és un accident mortal que qüestiona tot el passat i deixa en suspens el present.

Especialment interessant tot el relatiu al Marroc i les diferències entre musulmans i descreguts. I el millor, el tema del perdó i el sentiment de culpabilitat. Com algú o tu mateix et pot perdonar, però no té per què voler fer-ho tothom.

La propera sessió del Club de lectura L'esquirol entre llibres serà sobre la novel·la El far de la barcelonina M. Carme ROCA.

És una història de família  a les terres de l'Ebre. El títol es refereix al de l'illa de Buda i a aquest far els personatges l'anomenen "lo gegant de ferro". Paral·lelament a la història de la família l'autora explica la història del far amb algunes propostes de futur per les Terres de l'Ebre.

La família és ben recargolada i amb secrets de família, potser com totes. M'ha fet pensar en una dita del poeta argentí Fabián CASAS: "La familia es una patología que te acompaña toda la vida. Pongámosla en la heladera para que no se pudra".

Per explicar-nos el passat l'autora fa servir un recurs que no m'ha acabat d'agradar, però que és útil i que és fer parlar als morts convertint-los en personatges. I el far és un més dels morts de la família: "Restes que la sorra va amagant i descobrint al ritme de les onades".

La novel·la està bé i ha algunes cites que m'han agradat especialment:

"Evocar persones, paisatges, situacions a través d'una fotografia, com si així es pogués substituir la vida, el desig, l'impossible de retrobar-se amb un rostre jove i un cos en plenitud".

"No saber conduir els sentiments quan van contra direcció és una errada".

"Feia molt de temps que havia deixat d'intentar fer la seva voluntat. D'altra banda, què en volia, realment?"

També he llegit  Querido Evan Hansen del nord-americà Val EMMICH. 

L'amabilitat és el tema, el mateix que a Wonder. Hi ha molts més temes: l'amistat, la solitud, la mentida... però en la meva opinió aquests altres temes ja tothom és conscient de la seva importància; en canvi, l'amabilitat em sembla molt bé que s'incorpori com a valor fonamental.

Manuscrit trobat a Saragossa és un llibre que desconeixia totalment. És una novel·la gòtica publicada el 1804 del polac Jan POTOCKI. La volia llegir perquè és la proposta pel setembre del Club de lectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls.

Però "va a ser que no".

També he llegit Todo lo perdido y encontrado i no recordo gens d'on m'he tret aquest llibre. És un èxit literari i és de la irlandesa Lucy FOLEY. No sé per què em pensava que era una autora gran o ja morta, i es tracta d'una jova escriptora britànica.

Gran part de la història transcorre a l'illa de Còrsega, França. M'ha agradat com barreja el passat i el present -anys 30 i anys 80- i com construeix aquest present a partir dels records i de la memòria de tercers.


I posats a anar a clubs de lectura, hem creat un de propi i l'anomenem Bibliosagulla's Team. Ens hem proposat pel setembre també la lectura de La acabadora de la italiana Michela MURGIA.

Aquesta és també una autora jova i un llibre bastant nou que jo creia que era antic. I gran part de la història transcorre a l'illa de Cerdenya, Itàlia, durant els anys 50. Quins paral·lelismes!

El tema de la novel·la és l'eutanàsia, però tot i està totalment d'acord, no m'acaba d'agradar del tot com la tracta. Potser per què estem parlant dels anys 50 del segle XX, però trobo que deixa patir massa temps al malalt. És molt curiós com ja existeix el nom de qui s'hi dedica "l'acabadora".

Molt més m'ha agradat l'altre tema que toca que és "l'adopció de l'ànima". Ja el nom m'encanta. És també curiós que existeix tradicionalment com a concepte -una dona estèril es fa càrrec de comú acord amb la mare biològica d'una filla no volguda d'una família amb greus problemes econòmics- i que, encara que tots facin com si fos el més natural del món, per suposat que no ho és. Les adopcions sempre tenen el seu què i més si les herències que suposen, a més de riqueses hereten oficis.


Núria Reichardt
Agost del 2019