I per fi ha arribat a les llibreries l'última novel·la de la mataronina Care SANTOS que va quedar confinada en els magatzems de l'editorial. Seguiré tus pasos.
Forma part de la bilogia que s'inicià amb Todo el bien y todo el mal, però no cal haver llegit el primer per entendre i enamorar-te d'aquest segon.
A mi m'ha agradat molt, molt més del que m'imaginava en pensar que ra una continuació de la història. El que tenen en comú és la protagonista, Reina, que en el primer llibre parlava sobretot d'ella i el seu fill, i també la seva feina, els seus amors i el seu futur, i en aquesta cerca el passat.
Cercar el passat, els records, les imatges, la força dels gens i la potència de la convivència. Els silencis i les veritats de cadascú. Les connexions generacionals.Temes que m'interessen moltíssim i que conformen els nostres presents.
Sense oblidar és clar el pes de les circumstàncies que condicionen les nostres accions i reaccions. Si ara la pandèmia ha condicionat les nostres vides, què no deuria condicionar una guerra fratricida?
M'ha interessat especialment la figura del pare amb qui no es pot caure en allò tan fàcil dels bons i els dolents, sinó amb el fet que el nostre país està ple d'homes i dones com ell que poden ser pares i mares de molts de nosaltres.
"En la guerra las ideas no importaban a casi nadie, no creían en lo que estaban defendiendo, o no lo bastante, que lo único que deseaban con todas sus fuerzas era volver a casa o encontrar el modo de huir o los cojones para hacerlo".
"No le importaba en absoluto dejarse modelar un poco por los vencedores, los que ahora mandaban, que nunca supo si eran o no eran los suyos por mucho que todos lo pensaban".
També he llegit una novel·la inèdita de la meva estimada amiga escriptora, però en no estar publicada encara, obviaré tant el títol com el nom de l'autora.
M'ha encantat, però per suposat que no sóc gens ni mica objectiva.
Al principi em costava seguir-la, després no podia deixar-la. Crec que no sabia on volia dur-me fins que m'he deixat embolcallar per la vida que flueix en tot el text.
Els diferents punts de vista d'una mateixa vivència, les frases i paràgrafs repetits, la ficció dins la ficció, les creences i malentesos, els personatges i els seus noms, els cercles o coincidències, l'amor que es transpira i la seva força són les coses que més m'han agradat.
La meva falta de memòria fa que hagi de consultar contínuament a Google per seguir les múltiples i interessants referències cinematogràfiques i literàries que farceixen la història.
I no he llegit gaire més perquè he estat molt ocupada, no només en el final del curs confinat, sinó també en les correccions dels manuscrits de les quatre autores i un autor durant el Taller d'escriptura Encomana'm històries capitanejat per la Care SANTOS durant les setmanes, finalment mesos, de confinament. 
I que, en breu, es convertirà en llibre, quan acabem les portades
Encara he pogut llegir un llibre que tenia pendent de la mallenca Irene SOLÀ.
El tenia pendent des que l'octubre passat quan vaig llegir un conte dins un conte en el Taller d'escriptura de la Ada CASTELLS. Era el conte de la vaca .... dins el llibre Els dics.
Un llibre estrany, molt estrany. I bell, molt bell. Aquest estiu aniré a Llanars, a la Vall de Camprodon.
Núria Reichardt
juny del 2020
Des que he començat a treballar que em falten hores per la lectura. Aquest de la britànica Iris MURDOCH no el vaig acabar. Es diu Bajo la red.
