A l'agost m'agrada llegir a la platja i és per això que trio llibres petits, àgils, que no pesin, i és per això que sempre acabo llegint llibres de relats, encara que no és el meu gènere preferit.
He llegit a la catalana Empar MOLINER que m'ha fet riure més del que m'imaginava amb els relats del llibre Tot això ho faig perquè tinc molta por.
I també he llegit alguns relats del llibre Denuncia inmediata del meu admirat escriptor nord-americà d'origen grec, en Jeffrey EUGENIDES.
Però a mi el que m'agrada són les novel·les llargues, d'aquelles que desitges que mai s'acabin, d'aquelles que no estàs còmode llegint-les a la sorra, sinó que necessites una bona butaca i temps, que és del que podem gaudir durant les vacances.
És per això que vaig provar sort amb l'últim llibre de l'escriptor nord-americà, el novaiorquès per excel·lència, en Paul AUSTER, que s'anunciava com la gran novel·la americana, 4 3 2 1, de quasi bé mil pàgines.
És una novel·la amb d'altres novel·les dins d'ella, i és una sola història versionada. Allò típic que tots ens hem plantejat alguna vegada sobre "i si hagués triat això enlloc d'allò, i si hagués passat això i no allò". Doncs es tracta de la vida del protagonista - molt semblant a la vida de l'escriptor - en quatre versions, d'aquí el títol.
Aviat em vaig cansar de les versions en paral·lel i vaig llegir de manera lineal, a la meva manera, la vida del protagonista des del seu naixement a la seva vida adulta en els Estats Units dels anys 50-70.
El que més m'ha interessat ha estat el rerefons polític i social de l'època amb les il·lusions per JFK i les decepcions amb la guerra del Vietnam i més tard la de Corea, els canvis en les famílies i en l'educació dels fills, els canvis en la universitat i en el periodisme, en la societat de consum i en la tecnologia. I sobretot, els canvis generacionals i en els valors, i com aquests han influït tant i tant no sols en nord Amèrica sinó en tot el món occidental en aquells moment, quasi com un precursor del món global d'avui en dia. Molt interessant.
L'últim llibre d'aquestes vacances d'estiu ha estat magnífic. Es diu La sega i és del valencià Martí DOMÍNGUEZ.
Feia mesos que el tenia a la tauleta de nit i no li feia gaire cas, potser mai m'ha agradat la portada. En llegir-lo però, m'ha entusiasmat.
No només m'ha interessat el tema, que és la difícil posició dels masovers dels masos del Maestrat, entre els civils franquistes i els maquis que s'amagaven, en els anys de la postguerra espanyola, sinó que sobretot m'ha encisat la descripció de la por, el terror i la violència narrada per la veu protagonista d'un nen de deu anys.
També és esplèndid l'escenari del cim de Penyagolosa, a la serralada del Maestrat, on l'autor -periodista científic- ha estudiat amb cura cada planta, cada fòssil i cada au per poder aixecar l’escenari de la seva darrera novel·la. També és molt valuós la recuperació de tots els treballs i les eines usades pels pagesos, ja passades de moda en aquella època, i que servirà per preservar la seva memòria.
Feia mesos que el tenia a la tauleta de nit i no li feia gaire cas, potser mai m'ha agradat la portada. En llegir-lo però, m'ha entusiasmat.
No només m'ha interessat el tema, que és la difícil posició dels masovers dels masos del Maestrat, entre els civils franquistes i els maquis que s'amagaven, en els anys de la postguerra espanyola, sinó que sobretot m'ha encisat la descripció de la por, el terror i la violència narrada per la veu protagonista d'un nen de deu anys.
També és esplèndid l'escenari del cim de Penyagolosa, a la serralada del Maestrat, on l'autor -periodista científic- ha estudiat amb cura cada planta, cada fòssil i cada au per poder aixecar l’escenari de la seva darrera novel·la. També és molt valuós la recuperació de tots els treballs i les eines usades pels pagesos, ja passades de moda en aquella època, i que servirà per preservar la seva memòria.
Núria Reichardt
Agost del 2018
