COMPARTIM LECTURES, estiu del 2010

Les meves lectures d'aquest estiu han estat irregulars i variades, clàssiques i actuals, moltes d'elles seguint les recomanacions d'en Joan de Sagarra. En ordre d'haver estat llegides:

- La primera va ser Buenos días, tristeza del francès Françoise SAGAN que ja havia llegit feia molts anys, però encara que he canviat la mirada d'adolescent per la mirada d'adulta, m'ha tornat a agradar.


- Vaig seguir amb un altre clàssic del segle XX, el nord-americà Jack KEROUAC. En el camino m'ha interessat però crec que m'hagués fascinat si l'hagués llegit anys enrere.


- I encara un altre, el britànic G.K. CHESTERTON. L'encant de la novel·la El hombre que fue jueves és que no saps ben bé si estàs llegint una obra filosòfica o una història detectivesca; estranya sí que ho és.






- Un llarg hivern del contemporani irlandès Colm TÓIBÍN és una història breu, subtil i plena de sensibilitat, narrada amb una prosa d'una netedat i una precisió extremes. Pertany a una col·lecció de contes anomenada Mothers and Sons i és molt recomanable.


- Dels contemporanis als clàssics i he llegit al rus Lleó TOLSTÓI que sempre m'ha agradat molt. Aquesta vegada he llegit La muerte de Iván Ilich.




- I no podia passar l'estiu sense llegir alguna cosa del japonès Haruki MURAKAMI, però enlloc d'una novel·la m'he llegit el recull de contes El salze sec i la dona adormida i no sabria triar quin és més curiós, quin més al·lucinant o quin més tendre, però en tots ells, d'una manera o altra, t'hi reconeixes.


- Els contes curts van bé per a llegir a la platja. He llegit Short Cuts del nord-americà Raymond CARVER que el cineasta Robert ALTMAN va convertir en la pel·lícula Vidas cruzadas.Tinc la referència de que en Carver és un dels millors contistes, però els seus contes bàsicament em fan enfadar per les vides que relaten.


La lectura que més he gaudit ha estat la d'en Colm TÓIBÍN i ja estic buscant altres títols d'aquest escriptor irlandès. I la teva, quina ha estat la teva lectura preferida de l'estiu? Recomana'ns-la!

Núria Reichardt
agost, 2010

COMPARTIM LECTURES, juny del 2010

Aquest mes de juny, com tots, he estat molt i molt enfeinada. Així i tot m'he pogut llegir dos llibres de ficció - que s'agraeix en estar envoltat de tanta realitat - i tot dos boníssims.

El primer ha estat per a mi una sorpresa molt agradable que fos boníssim, ja que desconeixia l'autora i només vaig saber d'ella en saber que havia guanyat el Premi Goncourt, 2010.

Es tracta de la francesa Marie NDiaye que s'ha convertit en la primera escriptora negra en guanyar aquest prestigiós premi amb el llibre Tres mujeres fuertes.

El llibre el vaig entomar sabent que anava sobre l'emigració, ja que havia llegit una entrevista a l'autora que actualment viu a Berlín, però saber-ne això és no saber-ne res ja que els tres relats del llibre et deixen absolutament sorpresa i colpida. No només per la gravetat dels fets - que ho són - sinó per la diferent perspectiva amb que ella els relata.

Sé que és el primer llibre en què escriu sobre Àfrica i estic desitjosa de buscar bibliografia anterior seva.

El segon llibre no ha estat cap sorpresa que fos boníssim ja que és del sud-africà premi Nobel 2003 fincat a Sidney, en J.M. COETZEE i jo sempre trobo els seus llibres boníssims.

Encara que uns m'agraden més que d'altres per la seva temàtica o per el moment personal en què els llegeixo. El seu títol Diario de un mal año no m'inspirava gaire, però el seu contingut m'ha agradat molt, així com també l'estil diferent - amb tres veus diferents - amb que presenta la història.

M'ha agradat molt la coherència i honestedat del vell amb si mateix i amb l'opció de vida que va prendre quan era jove i m'ha agradat especialment el paper de la noia que, encara que semblava tonta i despreocupada, no ho era gens; només que era molt jove i moderna, però també coherent i responsable amb ella mateixa i amb el camí que ha pres.

Potser és que la vellesa necessita tant de la joventut i la bellesa ... potser tant com la joventut necessita dels vells i la saviesa.

Que tingueu un bon estiu i molt bona lectura!

Núria Reichardt
juny del 2010

COMPARTIM LECTURES, maig del 2010

Per Sant Jordi em vaig comprar l'últim llibre d'un dels meus escriptors preferits, el nord-americà Philip ROTH. S'anomena La humiliació, està traduït per en Xavier PÀMIES i l'he gaudit molt; llàstima que sigui tan curt! Molts opinen que en Roth ja no és el que era, però a mi mai deixa de sorprendre'm; aquesta vegada el protagonista també és un home gran i la humiliació és una característica que apareix en molts dels seus últims llibres, però aquí ja és el tema central, i la relaciona amb la vellesa: impecable.

Després he llegit l'última novel·la del català Enrique Vilamatas que s'anomena Dublinesca. Com sempre, molt intel·ligent i molt poc convencional i, com sempre, m'ha agradat molt. M'han agradat especialment el tema de la recerca del geni, que potser és la recerca d'allò que hem perdut durant la vida, així com també el funeral de la era Gutenberg davant el poder de la era digital. Però sobretot, m'ha fet venir moltes ganes d'intentar de nou la lectura de l'Ulises de James JOYCE. Potser seria una bona idea començar-lo el 16 de juny, el Bloomsday.

I per acabar el mes, un llibre que vaig aconseguir amb un intercanvi a l'institut el passat Sant Jordi: Una habitación propia de l'anglesa Virginia WOLFF. Sempre que llegeixo aquesta dona penso en el difícil que ha de ser ésser precursor d'alguna cosa, adelantar-te en el temps. T'ha de fer patir molt viure contra-corrent i jo admiro aquesta feminista de finals del segle XIX.

Núria Reichardt
maig, 2010

COMPARTIM LECTURES. Abril, 2010

El primer llibre que he llegit aquest mes d'abril ha estat molt i molt interessant. Es tracta de De la finca del nord-americà John UPDIKE mort recentment. Quan va morir vaig llegir coses sobre ell a la premsa i vaig pensar que mai no l'havia llegit. En veure'l entre els llibres que regalaven a la biblioteca Enric Miralles de Palafolls, no vaig dubtar-hi i la seva lectura m'ha omplert tots els sentits; em sembla molt subtil i molt intel·ligent.

Després vaig llegir un altre autor que tampoc mai abans havia llegit, l'uruguaià Juan Carlos ONETTI, però no l'he gaudit gaire, em fa l'efecte que la literatura sud-americana del corrent realisme màgic em té saturada. La novel·la és Cuando ya no importe i potser hauria d'haver llegit els seus contes ja que sé que Onetti és aplaudit sobretot com a autor de relats curts.

Vaig tornar-hi amb John UPDIKE, aquesta vegada vaig llegir Parejas, però el vaig deixar a mitges ja que aborda un tema, l'alli-berament sexual de les dones i les infidelitats dels matrimonis que, en el moment de la seva publicació, en els anys seixanta, deuria ser una bomba, però actualment aquest tema es troba fora del meu interès.


Per Sant Jordi em van regalar l'últim llibre publicat en castellà de la Irène NÉMIROVSKY. Com sempre, ha estat un plaer llegir aquesta malaurada dona, i El caso Kurílov és una novel·la amb una trama original, diferent: en les darreries del règim zarista narra els inicis de la revolució bolxevic, però ho explica des del futur (1932) i des del punt de vista d'un terrorista que ara ja és gran i mor.

Desitjo que haguéu gaudit d'un bon Sant Jordi

Núria Reichardt
abril, 2010

COMPARTIM LECTURES, Març del 2010

Fins el març que no m'he llegit l'últim llibre del nord-americà Paul AUSTER: Invisible. Per suposat que no m'ha decebut, ans al contrari, Auster torna amb força amb aquesta última entrega.

Després ha estat el torn de conèixer el català Eduard MÁRQUEZ i he llegit Cinc nits de febrer. És una novel·la inquietant, curta, profunda i poètica que juga amb el temps - el present, el passat i fins i tot el futur - i amb la memòria. Un llibre que m'ha fet anar endavant i endarrere de les pàgines per aconseguir situar-me, encara que al capdavall, és la poesia qui et mou per la història.
Apareix un poema preciós d'en Joan VINYOLI: El silenci dels morts que diu:

No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d'ells
és molt a prop.
Visquem-ne acompanyats

com si només ens departís una paret de fum

que priva sols de veure'ns.

Després vaig llegir una novel·leta romàntica El cuaderno de Noah del nord-americà Nicholas SPARKS que tracta amb molta delicadesa el tema de la malaltia d'Alzheimer. Em sona haver vist una pel·lícula en el cinema que aquest llibre deuria ser el guió.

Núria Reichardt
març, 2010

COMPARTIM LECTURES. Febrer, 2010

El primer de febrer em vaig llegir un llibre que em tenia encuriosida perquè havia llegit una molt bona crítica de l'Enrique Vila-Matas en El País. Es tracta de la jove escriptora andalusa Elvira NAVARRO i la seva primera novel·la La ciudad feliz. En acabar-la... no sé què dir.

Després he llegit La maravillosa vida breve de Óscar Wao del jove dominicà Junot DÍAZ. Va guanyar el Pulitzer i el Nacional Books Critics Circle Award del 2008, i tenia moltes ganes de conèixer. No m'ha decebut, aquest escriptor és capaç d'explicar històries i idees molt profundes en un llenguatge i un ambient molt col·loquial, fins i tot vulgar.



I per últim (el febrer m'ha condit força) he llegit l'últim llibre d'un escriptor que em fascina, el japonès Haruki MURAKAMI, que s'anomena El fin del mundo y un despiadado país de las maravillas. I és que em fascina perquè és capaç d'elaborar una trama molt complexa amb termes tan difícils que sovint no els entenc, però en el que es van reflexant les senzilles i belles emocions humanes.

Núria Reichardt
febrer 2010

COMPARTIM LECTURES, gener del 2010

El primer llibre del 2010 ha estat una sorpresa fantàstica La lluvia antes de caer de l'escriptor anglès Jonathan COE. Sorpresa perquè per a mi Coe era un escriptor desconegut i m'ha sorprès molt favorablement, li seguiré la pista; i fantàstica perquè narra una història molt bella on tots els personatges, tant els principals com els secundaris, et van captivant de mica en mica. La història s'inicia a Anglaterra amb el transfons de la Segona Guerra Mundial i es va movent entre diferents indrets d'Anglaterra, i també del Canadà, segons on es van traslladant els personatges de la història, fins el 1992. Així, apareixen diferents generacions amb distintes vides i alguns punts en comú: 'Una labor de retales hecha de ... ¿coincidencias?' on hi ha coses que han passat realment i d'altres que mai no han existit, com la pluja abans de caure.

El segon ha estat El hijo del viento del suec Henning MANKELL que no és una novel·la negra, encara que aquest sigui el gènere pel que en Mankell és famós. Pren l'altra faceta de l'escriptor, que viu entre Suècia i Moçambic, i narra la desgraciada història d'un nen negre que en els inicis del colonialisme és trasladat a Suècia des del desert de Kalahari. És una novel·la interessant per tota la seva descripció i crítica del colonialisme i els seus efectes. Interessant també perquè la història és narrada des del punt de vista del nen. En això coincideix amb el llibre que vaig llegir el mes passat: La vida ante sí del lituà Romain GARY.

També he llegit un best-seller d'aquests que li tenia ganes: Las cenizas de Ángela de l'irlandès Frank McCOURT. Una història autobiogràfica situada en Limerick, un poble d'Irlanda, en els anys 30, amb el transfons de la Gran Depressió i de la Segona Guerra Mundial. Una història on els personatges passen tanta gana i tant de fred que la seva única esperança és el somni americà. I no és d'estranyar!

Núria Reichardt
gener, 2010

COMPARTIM LECTURES, desembre, 09

En el mes de desembre m'he llegit La vida ante sí del lituà Romain GARY, encara que escrit sota el psudònim de l'Émile AJAR.
Al principi no m'agradava gens, ja que em sembla que la traducció no deu ser gaire bona, però la història et va atrapant fins que quedes fascinat.

També he llegit Cuna de amargo azúcar del català , nascut a Tordera.

Quim HARO
És una història sobre la Guerra Civil Española i situada en el poble de Salobreña, relatada per un descendent dels protagonistes.
M'ha semblat molt poètica encara que molt partidista, encara que suposo que és difícil que sigui d'una altra manera.









També he llegit Marianela de l'espanyol Benito Pérez GALDÓS. No llegia en Galdós des que era estudiant de batxillerat, però no m'ha decebut gens, encara que la seva lectura, per suposat, ha estat molt diferent, sobretot quant l'esperit alliçonador de l'autor, que ara trobo molt ingenu.

Núria Reichardt
desembre, 09

COMPARTIM LECTURES, novembre 2009

Novembre és per a mi sempre un mes de poca lectura, suposo que és perquè solc tenir molta feina, vaig cansada, em vaig a dormir aviat...

Així i tot, m'he llegit La tía Julia y el escribidor d'en Mario VARGAS LLOSA, un llibre que m'ha agradat molt, com tot el que he llegit d'en Vargas Llosa des que el vaig descobrir amb La Fiesta del Chivo. Va ser un descobriment tardà i per això ara li vaig llegint obres més antigues en el temps, però que no em deceben en absolut.
L'única cosa que em passa amb els escriptors llatinoamericans - siguin qui siguin: Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Roberto Bolaño.. - és que no els puc llegir tan seguits perquè el seu español em cansa, no n'estic acostumada.

També he llegit Cuentos de Alexander PUSHKIN d'una col·lecció molt xula que el Departament de Castellà ha comprat perquè el seu alumnat de 3r d'ESO faci lectura individual de tria optativa, anomenada Nómadas del tiempo d'Edebé.

COMPARTIM LECTURES, octubre 2009

El 29 d'octubre, a l'ICE de la UAB es va fer la presentació del llibre La palabra compartida. La competencia comunicativa en el aula, una de les autores del qual és companya de l'institut, la Yolanda SEDILES i els altres autors són Carmen DURÁN, Inma LÓPEZ i Juan SÁNCHEZ-ENCISO. La trobada va ser emotiva pel fet que una amiga hi era a la taula, però sobretot va ser molt interessant ja que durant una hora i mitja tots els assistents vam poder aprendre, tant de les exposicions de les autores i de l'autor com de les intervencions del públic, entre el qual hi havia experts d'alt nivell com l'Olga Esteve i la Anna M. Camps. Un públic de luxe! Em va agradar molt gaudir-ne de tots ells tant com he gaudit llegint el llibre, i és que encara ara, una de les coses que més m'agraden del món, és aprendre.

El mes d'octubre l'he començat amb un dels meus escriptors preferits en llengua castellana, el peruà Mario VARGAS LLOSA a qui ja he dit en més d'una ocasió que m'agradaria que guanyés el nobel, però aquest any tampoc ha estat possible. He llegit Pantaleón y las visitadoras que és un títol que sempre m'havia fet gràcia, però que no sabia què volia dir. Ara sé que Pantaleón és un capità de l'exèrcit peruà i las visitadores un servei de prostitutes que ell organitza per calmar els ànims dels soldats peruans. És un llibre molt divertit i molt sorprenent on Vargas Llosa utilitza una prosa molt innovadora. Una de les coses que més m'agraden d'aquest escriptor és el registre tan ampli que utilitza en les seves obres. No les he llegides totes, però he llegit d'històriques, d'eròtiques i totes exel·lentment escrites.

També he llegit Pòlvora del quatre de juliol del català Ramon ERRA de qui havia sentit parlar molt bé. És un recull de contes que a mi, personalment, no m'han dit res.

He repetit l'escriptor afganès Khaled HOSSEINI. Aquesta vegada he llegit Mil sols esplèndids. És un llibre molt senzill i tant bonic com trist; val la pena, sobretot per conèixer la realitat de l'Afganistan dels últims anys, des de la invasió soviètica al contraatac de George W. Bush després de l'atemptat a les torres bessones de New York, i també per reflexionar sobre el nostre paper davant la situació de les dones en els països integristes.

A l'octubre és el meu aniversari i una amiga m'ha regalat un llibre preciós, es tracta d'un llibre il·lustrat per l'argentina ISOL de l'editorial Lumen i és El cuento de Auggie Wren d'en Paul AUSTER del que ja us vaig parlar el desembre del 2006. Un conte molt bonic que ja coneixia gràcies a la pel·lícula Smoke, què és una delícia.

I per últim els meus fills em van regalar l'últim llibre que s'ha editat en català de l'escriptora anglesa nascuda a Pèrsia, la premi nobel Doris LESSING que és Alfred i Emily. Aquesta dona escriu extraordinàriament bé en un exercici de ficció sobre la vida dels seus pares. Quan comences sembla una novel·la senzilleta, normal i corrent, però a mida que avances t'adones de la complexitat de la història i de la profunditat dels sentiments que se'ns mostren. M'ha semblat extraordinària, com m'ho sembla la seva autora que ja té noranta anys.

Núria Reichardt
octubre, 2009

COMPARTIM LECTURES, setembre del 2009

Després de les vacances he començat el setembre llegint un llibre sobre la feina, concretament sobre el que el nou Currículum anomena Competències Bàsiques, i més concretament sobre la Competència Comunicativa. Un llibre que m'ha agradat molt que publiquessin ja que una de les autores és una bona amiga i companya de l'institut, la Yolanda SEDILES. Es titula La palabra compartida i és un llibre que recomano molt a tots els professors i mestres de qualsevol matèria que estiguin interessats en estar al dia i que encara s'il·lussionin per aquesta feina nostra que pot arribar a ser tan apassionant. Una de les maneres com jo aconsegueixo entusiasmar-me és reflexionant sobre la pràctica, una cosa que em va ensenyar a fer la Yolanda en els seus cursos de Pràctica Reflexiva i que ella i els autors d'aquest llibre - Carmen DURÁN, Inma LÓPEZ i Juan SÁNCHEZ-ENCISO -ens animen a fer. No només ens animen sinó que ens expliquen, ens exemplifiquen i ens il·lustren d'una manera amena i entenedora.

Per compensar, l'altra lectura de setembre ha estat una novel·la negra Delitos a largo plazo del britànic Jake ARNOTT. Una de gangsters en el Londres dels anys seixanta, una barreja de violència i drogues, sexe i rock & roll.

Núria Reichardt
setembre, 2009

COMPARTIM LECTURES, estiu 2009

A principis de juliol vaig anar de viatge a Wales i em vaig endur una lectura en anglès, l'última novel·la del nord-americà Paul AUSTER anomenada Man in the Dark. Una delicía, com sempre, llegir en Auster; i més encara en versió original. En aquesta història sorgeixen de nou les diferències i semblances entre ficció i realitat, o millor dit, les diferents realitats amb què vivim.

En tornar i fer uns dies de platja em vaig llegir La felicitat del català Lluís-Anton BAULENAS. És una novel·la ambientada a la Barcelona de la Setmana Tràgica. Interessant i plena de tendresa entre tanta violència.

També vaig començar un llibre del xilè Roberto BOLAÑO. Es tracta de Los detectives salvajes. Difícil i estrany, però genial, com tot el que he llegit d'en Bolaño. A mida que llegeixes descobreixes l'Amèrica Llatina dels anys 70 i les seves inquietuds, segurament les inquietuds i vivències de l'escriptor i els seus coneguts, alguns fins i tot amics.

A finals de juliol vaig anar de viatge a Berlín. No m'havia acabat Los detectives salvajes i no me'l vaig endur, ja que és molt gruixut.


Allà vaig aprofitar per llegir-me Goodbye to Berlin de l'anglès Christopher ISHERWOOD en versió original. No va ser fàcil però va pagar la pena. És una història trista en el Berlín dels anys 30, just abans de la guerra, i més trista la sents quan la llegeixes en l'escenari dels fets. És el llibre en que es va basar la famosa pel·lícula Cabaret.

En tornar de Berlín vaig acabar el llibre d'en Roberto BOLAÑO. Genial!

Després, ja en ple agost vaig llegir l'obra de teatre Eloísa está debajo de un almendro del dramaturg espanyol Jardiel PONCELA ja que tenia curiositat per aquesta lectura obligatòria del batxillerat. El principi és fatal, però després resulta realment divertida i suposo que als joves els pot interessar per la seva semblança amb els culebrons televisius. A més, pot ser molt interessant per aprendre aspectes sobre la posada en escena.

I per últim, l'estrella de l'estiu ha estat el japonès Haruki MURAKAMI. He llegit una obra anterior a Tokio Blues i Kafka a la platja, es titula Crónica del pájaro que da cuerda al mundo y es al·lucinant. La realitat i la ficció es barregen fins el punt que es confonen: No tota la realitat és veritable ni tota la veritat és realitat.
A mi m'ha encantat però també m'ha creat un desassossec desconcertant, no puc parar de pensar-hi. Bé, ben segur que a partir de l'1 de setembre hauré de pensar en altres coses, però està bé pensar en les diferents realitats que ens proposa en Murakami. Sinó, ben segur que ens perdem moltes coses.

I QUINES HAN ESTAT LES VOSTRES LECTURES DE L'ESTIU?
FEU UN COMENTARI!

Núria Reichardt
agost, 09

COMPARTIM LECTURES, juny del 2009

Salman RUSHDIE: La encantadora de Florencia

Una història encantadora sobre l'Indostan i molt més, relatada amb l'estil de la mitologia clàssica.

Al principi costa una mica, però quan ja t'endinses a la història, t'ho passes molt i molt bé.

Per a mi Salman Rushdie és un dels grans contemporanis.

Marcel PROUST: En busca del tiempo perdido: Por el camino de Swan

Vaig voler llegir un dels clàssics que encara no coneixia, en són tants... i vaig començar per el primer volum del temps perdut.

Es tracta de llegir un món que ja ha desaparegut, i no fa pas tant! Altres valors, altres costums ... i les mateixes passions. D'una banda el món canvia molt, jo diria que canvia molt tecnològicament. Però d'altra... sempre és el mateix.

Hauré de continuar (o no) amb la saga Proust més endavant. A l'estiu sempre hi ha més temps.

Però aquest mes em va prémer l'absoluta necessitat de llegir-me el tercer volum de Mil·lenium del suec Stieg LARSSON: La reina en el palacio de las corrientes de aire.

I no he parat fins acabar-ho. L'he devorat. Potser d'aquí a un temps me'ls torno a llegir parant més atenció, perquè la veritat és que el llibre toca molts temes molt interessants, però aquesta primera vegada ha estat un no parar, un no poder parar.

M'ho he passat molt bé, m'encanta la Lisbeth Salander, la meva, la que jo m'he imaginat, i per suposat, no penso anar a veure la pel·lícula.

Llàstima aquest noi morís ... no podrem continuar gaudint de la seva obra. Recordo que aquest sentiment també el vaig tenir quan va morir la Carmen Martín Gaite (salvades les distàncies).

Ara m'estic llegint un manuscrit que ha escrit un familiar que ara ja té 80 anys, però que ha tingut una vida molt intensa i ha escrit les seves memòries.
Sempre és curiós que coneguis personalment els personatges.

De fet, estic fent temps perquè me'n vaig tres dies a l'estranger i no m'interessa endur-me cap llibre, i encara menys dels gruixuts, potser me'n compro un allà i llegeixo en versió original.

Disfruteu l'estiu, també llegint!

Núria Reichardt
juny, 2009

COMPARTIM LECTURES, maig del 2009

Aquest mes de maig ha estat estrany a nivell de lectures, no sabia què triar, i al final han estat un nobel, una desconeguda i una típica novel·la negra.
J.M.G. Le CLÉZIO: Música del hambre
He llegit aquest llibre del francès premi nobel de literatura i no m'ha desagradat, encara que n'esperava molt més. El que sí m'ha agradat és la història que explica sobre una família de burgesos de les colònies franceses a l'època d'abans i després de la Segona Guerra Mundial. M'ha cridat l'atenció com els personatges (o la majoria d'ells) no s'assabenten de res fins a que els fets es succeeixen i com els sorprèn la realitat. Trobo que s'assembla tant a la manera com, en general, es viu avui en dia... Em sembla que la història mai ens ensenya prou.

Fleur JAEGGY: Los hermosos años del castigo
Es tracta d'un relat curt que m'ha deixat de pasta: una dona explica les seves sensacions, emocions i vivències en alguns dels internats en els què ha viscut durant la seva infància i adolescència, i la petjada que han deixat en ella i en la seva manera de veure i viure la vida.

Henning MANKELL: La quinta mujer
Una novel·la negra amb molta intriga i també amb molt de transfon sobre la Suècia d'avui en dia
o potser sobre el món d'avui en dia que ha perdut els valors. Inevitablement he pensat que el malograt LARSSON el devia admirar profundament o havia aprés d'ell ben segur.

Núria Reichardt
maig del 2009

COMPARTIM LECTURES, abril de 2008

Aquest mes ha donat molt de si, segurament perquè han hagut les vacances de Pasqua entre mig. En total m'he pogut llegir cinc llibres que us recomano:
El primer L'amant de la francesa Marguerite DURAS. Un llibre que m'havia llegit feia molts anys i que ara he rellegit. He descobert que realment rellegir dóna una dimensió nova a la lectura i, en aquest cas, he descobert que la Duras escrivia fantàsticament i també que L'amant és una història molt forta i molt dura; fins i tot m'ha fet mal.

El segon el llibre de relats Trabajo de campo de l'anglesa Rachel SEIFFERT, que vaig llegir perquè el recomanava l'Enrique Vilamatas a qui solc fer-ne cas perquè no em deceb mai. L'únic problema és que jo prefereixo les històries llargues.

El tercer, una meravella: Desgràcia del sudafricà JM Coetzee. D'aquest autor n'he llegit diferents llibres i aquest m'ha agradat molt, a més que es llegeix molt ràpid. Explica una història després del Apartheid a Sudàfrica plena de violència, però també d'esperança.

El quart ha estat El gaucho insufrible del xilè i ara famossíssim Roberto BOLAÑO, però que jo ja havia llegit amb anterioritat. El primer, Estrella distante em va sobtar, aquest segon, tot i ser un llibre de relats, m'ha agradat molt, i ara m'espera un dels meus regals de Sant Jordi: Los detectives salvajes.

I per últim una joia que em van regalar per Sant Jordi: Una benedicció de la premi nobel nordamericana Toni MORRISON, de qui tenia moltes ganes de llegir-ne alguna cosa. L'he disfrutat molt i vull compartir amb vosaltres un dels últims paràgrafs d'aquesta Benedicció:

"...que et concedeixin poder sobre algú és dur; prendre a algú el poder sobre ell mateix és mal fet; donar a un altre poder sobre tu és una cosa perversa."

Núria Reichardt, abril del 2009

COMPARTIM LECTURES, març del 2009

Vaig començar el mes amb un autor que no coneixia i que m'ha agradat molt. Es tracta del francès Patrick MODIANO i el seu llibre En el café de la joventut perdida. Es tracta d'un viatge per el París dels 60, no només per els seus cafès, sinó també per les seves idees, per els seus desitjos i les seves esperances i desesperances. Després de passejar-me per París mentre el llegia, vaig tenir la sort de poder passejar-m'hi realment.


Després, com m'havia quedat amb ganes del suec Stieg LARSSON, em vaig empassar, literalment, La chica que soñaba una cerilla y un bidón de gasolina, i no em va decebre gens. Ara però, m'hauré d'esperar fins que a Espanya es publiqui el tercer volum de la trilogia Mil·lenium.


I per acabar un nou títol del Club de Lectura de l'Institut del català Jordi SIERRA i FABRA anomenat Quatre dies de gener. Aquest autor el coneixia com a autor de novel·les juvenils i, la veritat és que no esperava gaire d'aquesta obra per a adults. Però m'ha agradat molt. El títol es refereix als últims quatre dies de la Guerra Civil a Barcelona. A la portada una fotografia preciosa d'en Robert CAPA on reconec el Passeig de Gràcia de Barcelona a l'alçada del Palau Robert.

Núria Reichardt, març del 2009

COMPARTIM LECTURES, febrer de 2009

El mes de febrer m'ha donat per a dos llibres, però tots dos força gruixuts.

El primer ha estat un llibre que està a les llistes d'èxits i del qual em sentia reticent a llegir-lo, però vaig caure en el parany i no em sap gens de greu.
Amb Los hombres que no amaban a las mujeres del suec Stieg LARSSON m'ho he passat molt i molt bé. És un llibre d'aquells que t'atrapen i que no pots parar de llegir.
No només és una història amb molta intriga i molta acció, sinó que també toca de manera intel·ligent molts temes que m'interessen: els hackers, la violència, l'economia, les relacions de parella, els frickies ... i tota la trama transcórre en un país per a mi força desconegut, la freda Suècia.
És una llàstima que aquest escriptor morís sobtadament abans de veure publicat aquest el seu primer llibre! Ens queda el consol que va deixar escrita tota la trilogia. Quan pugui aniré per el segon.

Amb la segona lectura he tornat amb la canadenca Alice MUNRO. He llegir el llibre que em van regalar per Nadal que és La vista desde Castle Rock. És una història fantàsticament escrita sobre els primers pioners - la majoria escocessos - al Canadà. És també una tendra mirada enrera a la vida des de la vellesa. És també un relat apassionat sobre els canvis: els canvis de paisatge, els canvis de valors... Molt bonic.

Núria Reichardt
febrer, 09