13.8.09

COMPARTIM LECTURES, estiu 2009


A principis de juliol vaig anar de viatge a Wales i em vaig endur una lectura en anglès, l'última novel·la del nord-americà Paul AUSTER anomenada Man in the Dark. Una delicía, com sempre, llegir en Auster; i més encara en versió original. En aquesta història sorgeixen de nou les diferències i semblances entre ficció i realitat, o millor dit, les diferents realitats amb què vivim.

En tornar i fer uns dies de platja em vaig llegir La felicitat del català Lluís-Anton BAULENAS. És una novel·la ambientada a la Barcelona de la Setmana Tràgica. Interessant i plena de tendresa entre tanta violència.

També vaig començar un llibre del xilè Roberto BOLAÑO. Es tracta de Los detectives salvajes. Difícil i estrany, però genial, com tot el que he llegit d'en Bolaño. A mida que llegeixes descobreixes l'Amèrica Llatina dels anys 70 i les seves inquietuds, segurament les inquietuds i vivències de l'escriptor i els seus coneguts, alguns fins i tot amics.

A finals de juliol vaig anar de viatge a Berlín. No m'havia acabat Los detectives salvajes i no me'l vaig endur, ja que és molt gruixut.


Allà vaig aprofitar per llegir-me Goodbye to Berlin de l'anglès Christopher ISHERWOOD en versió original. No va ser fàcil però va pagar la pena. És una història trista en el Berlín dels anys 30, just abans de la guerra, i més trista la sents quan la llegeixes en l'escenari dels fets. És el llibre en que es va basar la famosa pel·lícula Cabaret.

En tornar de Berlín vaig acabar el llibre d'en Roberto BOLAÑO. Genial!

Després, ja en ple agost vaig llegir l'obra de teatre Eloísa está debajo de un almendro del dramaturg espanyol Jardiel PONCELA ja que tenia curiositat per aquesta lectura obligatòria del batxillerat. El principi és fatal, però després resulta realment divertida i suposo que als joves els pot interessar per la seva semblança amb els culebrons televisius. A més, pot ser molt interessant per aprendre aspectes sobre la posada en escena.

I per últim, l'estrella de l'estiu ha estat el japonès Haruki MURAKAMI. He llegit una obra anterior a Tokio Blues i Kafka a la platja, es titula Crónica del pájaro que da cuerda al mundo y es al·lucinant. La realitat i la ficció es barregen fins el punt que es confonen: No tota la realitat és veritable ni tota la veritat és realitat.
A mi m'ha encantat però també m'ha creat un desassossec desconcertant, no puc parar de pensar-hi. Bé, ben segur que a partir de l'1 de setembre hauré de pensar en altres coses, però està bé pensar en les diferents realitats que ens proposa en Murakami. Sinó, ben segur que ens perdem moltes coses.
I QUINES HAN ESTAT LES VOSTRES LECTURES DE L'ESTIU?
FEU UN COMENTARI!

Núria Reichardt
agost, 09

1 comentari:

Mª José Reina ha dit...

Dons precisament m'acabo d'acabar Tokio Blues, i tot i que m'ha agradat molt, penso que té els ingredients de Kafka a la platja, però aquest últim "sap millor".

Em vull llegir El Pájaro ...