Em va agradar tant A casa teníem un himne, que no m'he pogut resistir llegir més de l'ampostina Maria CLIMENT.
Gina és la seva primera novel·la i es nota la seva immaduresa com a escriptora. Jo solc llegir els seus articles a Catorze 14, on es palpa la seva evolució.
Gina és una jova que aprèn a viure amb una malaltia crònica, la mateixa que pateix l'autora. Parla de la soledat i de l'amistat. També dels desitjos com a motor en la vida.
Està escrita amb el català dialectal de les Terres de l'Ebre.
Gràcies a ell, t'assabentes de molts costums, creences i tradicions de la Índia, especialment dels hinduistes, i en concret de la situació de les dones.
I el conte inèdit Dama misèria de la barcelonina Inés McPHERSON. Es pot llegir a Paper de Vidre, una revista digital cultural dedicada especialment als contes.
Un conte bèstia i també poètic, llur final m'ha encantat: "I et convertirà en memòria física, en llibre".
Vaig triar el recull de contes Las cosas que perdimos en el fuego i he quedat esgarrifada.
I és que, malgrat el seu talent narratiu, els seus contes no és que em semblin bèsties, sinó que els trobo terrorífics.
La professora de tallers d'escriptura, Care SANTOS, el recomana a tots els interessats en el procés de creació literària.
Núria Reichardt
Juliol del 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada