17.6.24

Recomanem lectures, juny del 2024

L'última lectura del Curs de Literatura nord-americana de la Llibreria Nollegiu ha estat Cuentos escogidos de la Joy WILLIAMS, de qui mai havia sentit parlar i m'ha semblat una autora molt i molt interessant.

El títol no reflexa la realitat ja que és una recopilació de tots els seus contes, a quin més especial.

Després de la lectura dels contes de la Carlota GURT, no m'he pogut resistir a llegir la seva novel·la Sola.

Admiro aquesta escriptora, el seu talent i la seva capacitat de crear metàfores.




L'últim títol del Club de lectura del Grupo Bojador se m'ha resistit. Ja em sap greu, però no m'ha interessat prou aquesta novel·la històrica anomenada La sangre del padre del finalista del Premi Planeta del 2023, el madrileny Alfonso GOIZUETA.



Gràcies al curs Cuento I amb la Ines McPHERSON he conegut la editorial Páginas de espuma i, amb ella, l'última guanyadora del Premi Ribera del Duero, l'argentina Megalí ETCHEBARNE i el seu deliciós llibre de contes La vida por delante.

El primer ha estat el meu preferit.




Al final he llegit la novel·la Tan poca vida, de la nord-americana Hanya YANAGIHARA. Havia llegit un fragment i no m'acabava de convèncer, però va ser tanta la insistència d'una amiga lectora, que he aprofitat unes vacances per acabar-me'l.

És la història de quatre nois que es coneixen a la universitat i es fan amics per la resta de les seves vides. El que més m'ha agradat ha estat el relat sobre l'amistat, en aquest cas masculina, en totes les seves facetes, i la manera com l'autora usa els narradors. No hi ha un únic narrador, sinó que va variant, a vegades en primera persona i d'altres focalitzat i, mica en mica, és Jude qui va agafant el protagonisme i tots els altres personatges -no només els seus amics- actuen en funció d'ell.

YANAGIHARA toca molts temes, alguns d'ells universals -l'amor, l'odi, la compasió, l'amistat, etc.- i d'altres de molta actualitat, com els abusos, les malalties mentals, la homosexualitat, etc. M'ha semblat prou interessant, però sobretot m'ha semblat innecessàriament llarguíssim.


Núria Reichardt

Juny del 2024