La segona ha estat el best-seller El juego del ángel del català Carlos RUÍZ ZAFÓN que m'ha resultat molt previsible, i això que La sombra del viento no em va desagradar.
El segon el vaig rellegir-lo durant el viatge que he fet per Castilla. En estar per la ribera del Duero, i més concretament a Soria, no he pogut deixar de llegir a Antonio MACHADO. Vaig triar Poesías, que el tenia des dels meus temps d'estudiant. En Machado el trobo tan senzill i tan bonic...! En Machado el llegeixen tant els alumnes de 1r d'ESO com els de 1r de Batxillerat.
El tercer una altra lectura obligatòria, aquesta vegada per els alumnes de 3r d'ESO. Es tracta d'un llibre del nord americà Robert FISHER anomenat El caballero de la armadura oxidada. Bé, és una faula molt interessant i molt adequada per els temps que corren. Encara que la trobaria més apropiada per a treballar en tutoria que com a literatura.
El vaig agafar perquè el regalaven, però vaig pensar que no valdria res i, mira per on, m'ha sorprès molt gratament. L'autor es diu Rubén ABELLA i el seu llibre No habría sido igual sin la lluvia està format per un conjunt de micro relats cosmopolites que reflecteixen els viatges de l'autor arreu del món.
D'una banda Quien te lo ha contado de l'anglesa Marian KELLES que és una novel·la senzilla i divertida sobre unes dones al voltant del món editorial, que m'ha recordat molt a l'Almudena GRANDES.
I d'altra banda Todo está hecho con espejos. Cuentos casi completos del cubà Guillermo CABRERA INFANTE. M'he llegit alguns d'aquests contes “inacabados” i són impecables, per a llegir a poc a poc.
Després vaig tornar a la càrrega amb l'anglès Martin AMIS, un dels meus preferits. Li vaig llegir Tren Nocturno, encara que el vaig llegir tan de pressa (perquè no podia parar) que es mereix una segona lectura amb més calma. És un llibre sobre el suïcidi i em va encantar.
També tinc començat un llibre de la nobel Doris LESSING perquè de mica en mica li vull anar llegint la seva obra. Aquest es diu La Terrorista bona que sé que no em defraudarà, encara que cal situar-se en el Londres dels anys 60 per a seguir-la correctament.
I per últim va arribar Sant Jordi, el dia del llibre. I encara que per a mi el dia del llibre són tots els dies de l'any i que per Sant Jordi les llibreries estan massa plenes, també vaig anar a buscar el meu llibre.
No he estat gens original i m'he comprat un dels més venuts del 2008: L'últim patriarca de la marroquina afincada a Catalunya Najat EL HACHMI. Estic a mitges, però em sembla que aquesta jova escriptora promet.
I el teu, quin ha estat el teu llibre de Sant Jordi?
A l'Institut els meus alumnes van explicar La recta i el punt d'en Norton JUSTER. El podeu veure en el video!!
Núria Reichardt
Abril, 2008
L'any el vaig començar, en plenes vacances de Nadal, amb La Carretera del nord-americà Cormac Mc CARTHY, una manera dura de començar l'any, però també bona. Vaig llegir aquest llibre perquè me'l van recomanar des de diferents fronts, i realment paga la pena. És una visió dura del possible final de la humanitat i de la esperança només posada en la infància. Aquest autor us pot sonar perquè la seva obra No es país para viejos és interpretada al cinema per Javier BARDEM.
Després em va tocar el torn de llegir El niño con el pijama de rayas de l'irlandès John BOYNE, ofert en el Club de Lectura de l'Institut. Dic que em va tocar el torn perquè està molt sol·licitat i, després de llegir-lo, comprenc per què ha estat en les llistes dels més venuts durant setmanes en molts països 
del món.
És un llibre molt entranyable i suposo que el seu èxit es deu a la seva senzillesa. Fins i tot penso que el podríem llegir amb els nostres alumnes. Es tracta una vegada més – encara que per moltes que siguin sempre resulta interessant – d'un llibre sobre els camps d'extermini nazis, però aquesta vegada explicat des del punt de vista d'un nen de nou anys.
M'ha recordat Sin Destino de Imre KERTÉSZ en l'aspecte que els protagonistes són infants, però en aquesta obra el protagonista era de família jueva, i en aquest és el fill d'un oficial de les SS.
I per últim, El legado de la pérdida de l'índia Kiran DESAI, molt interessant perquè em situa a la per a mi desconeguda índia nepalí i als conflictes polítics a l'Himalaia i perquè l'autora, molt prometedora, és alabada per el mateix Salman RUSHDIE.
Recordar-vos només que a la Biblioteca de l'Institut estem subscrits a la revista Qué leer d'on sempre en podem treure bones idees per a tots els gustos i per a totes les edats.
Núria Reichardt
Gener, 2008
Això és el que realment m'agrada de Compartir Lectures: et recomanen, t'ofereixen, coneixes, tries... aprens. I també pot no anar-te bé, com és el cas del segon llibre que he triat del Club de Lectura: La vieja sirena de José Luis SAMPEDRO que no he pogut amb ell i això que estava molt bé recomanat però és que en el plaer de la lectura influeix també el moment i les circumstàncies que t'envolten, però no passa res, hi ha tantes coses que no he llegit que... a otra cosa.
Després d'això vaig tornar amb l'húngar i premi nobel Imre KÉRTESZ que vaig conèixer l'octubre i em va atrapar. He llegit Un relato policíaco i La bandera inglesa perquè un llibre et porta a un altre. El propi KÉRTESZ et parla de La bandera inglesa en Un relato policíaco i em rendeixo a ell. Sota la ficció d'un relat policíac en un país imaginari sudamericà, Imre KÉRTESZ va poder defugir la censura del seu país per poder publicar la seva segona obra sota el règim comunista. És molt i molt bo. I La bandera inglesa és una petita joia simbòlica. Tasteu en Imre KÉRSTESZ, no us defraudarà.
I un regal de Nadal va estar l'última obra inèdita trobada pels estudiosos de la Irène Nemiróvski: El ardor de la sangre, que me la vaig llegir en dues tardes. I és que aquesta dona no deixa de meravellar-me. Quina llàstima que morís tan jove!
Per si us pot interessar, recordar-vos que el 2008 és l'any del Centenari de la mort de la Mercè RODOREDA i que un dels col·laboradors del Club de Lectura ens recomana Mirall trencat.
En començar un nou any els meus millors desitjos per a tots vosaltres i que llegiu molt que és un dels millors plaers que hi ha en aquesta vida.
Núria Reichardt
Decembre, 2007
