El setembre s’inicia el curs escolar i normalment queda poc temps per a la lectura; però enguany no ha estat així. Malauradament he hagut de reposar i això m’ha donat l’oportunitat – sempre benvinguda – de tenir més temps del que fóra normal per llegir. I no m’he estat de res:
El callejón de los milagros de l’egipci Naguib MAHFUZ em va sorprendre molt positivament. Curiosament no li havia llegit res abans i, mentre el llegia, va morir. Vaig honrar aquest merescut premi Nobel. Espero llegir-me més obres seves perquè m’ha agradat molt; especialment la seva fermesa: no dubta gens davant les injustícies, no es queda en mitges tintes.
Vaig ser capaç d’acabar-me Herzog, un llibre del jueu nord-americà Saul BELLOW. És un llibre que tenia començat des de quasi feia un any i que sempre abandonava, però no del tot: m’esperava a la tauleta de nit pacientment. I ha valgut molt la pena perquè tant el cervell com els sentits sempre t’agraeixen la intel·ligència de Bellow.
També ha estat el torn de Fúria, una novel·la de l’indi Salman RUSHDIE que havia intentat temps enrera i se m’havia resistit, i que ara, després d’haver-me llegit Los Hijos de la Medianoche, he disfrutat de valent. Molt i molt recomanable. Potser la força i el poder de les fúries – de les que ja van relatar els grecs – són les que desencadenen les decisions, les accions, els avenços; els canvis en definitiva, allò que va fent que el món es mogui.
Aquest setembre també ha estat l’hora de Una Habitación con Vistas de l’anglès E.M. FORSTER, que no havia llegit abans perquè recordava amb massa claredat la bella pel·lícula de James Ivory. Ha estat una senzilla meravella. M’ha recordat Jane Austen, un retrat magnífic
de la societat victoriana. I per què no dir-ho, a la cuina sempre tinc una lectura més senzilla per anar llegint mentre espero; i m’espero sovint: que arribin els nens, que bulli l’olla...Entre mans tinc La Catedral del Mar del català Ildefonso Falcones. I no està mal: massa previsible, però no està mal. I és que Santa Maria del Mar és un dels llocs més bells de la meva ciutat.
Setembre, 2006 Núria Reichardt
1 comentari:
Ostres, Núria, qualsevols t'agafa llegint!!! T'has llegit cinc llibres en el temps que jo he llegit un. Aquest mes de setembre he estat llegit Cien años de soledad, de García Marquez, que és una lectura de sele d'aquest curs, però a la vegada una novela apassionant, relat de relats, que recomano ferventment.
Publica un comentari a l'entrada