El mes de febrer l'he començat molt millor.
La primera lectura ha estat una recomanació d'una amiga. El llibre es titula La casa entre los cactus i el seu autor és madrileny i es diu Paul PEN.
Després de llegir aquesta novel·la, he vist que hi ha pel·lícula, amb guió del mateix autor i protagonitzada per l'Ariadna GIL, però no penso veure-la perquè jo ja m'he fet la meva pel·lícula d'aquest thriller tan original i emocionant.
A veure, és una narració interessant, com interessant és aquest jove autor, però vaja. Una jove promesa segur que és, però el millor llibre, etc., etc., en la meva opinió, no. A més que és molt extens.
El que sí que m'ha agradat i també té unes set centes pàgines ha estat Els grans optimistes, també recomanació d'una bona lectora. La seva autora no la coneixia, és la nord-americana Rebecca MAKKAI.És molt llarg, però l'he llegit ràpid de tant que m'interessava. M'ha agradat tant la trama com l'estil d'escriptura. Va sobre els inicis de la SIDA entre la comunitat gai de Chicago, però explicat des del present quan els supervivents d'aquells amics dels anys vuitanta ja són grans i, marcats pel trauma de la seva joventut, han fet les seves vides.
Nosaltres hem viscut els temps de SIDA, els recordo especialment greus a l'escola quan la desinformació era total. Però no recordava tants mils de mort i tan ràpid com morien i el poc cas que, al principi, els feien les institucions públiques i quan malament tractaven als gais, com si la malaltia fos cosa d'ells. Molt malament.
És una novel·la curta amb un rerefons espectacular sobre la saviesa dels indígenes del Amazonas, la maldat dels homes cobdiciosos i la força de la natura.
Gairebé, res. I he vist la pel·lícula Assasins de la lluna de Martin SCORSESE que no són indis del Amazonas, sinó dels Osage de Oklahoma. Però la seva saviesa, el mateix i la resta, també.
